Falta d'autocrítica del Moviment Estudiantil: I ara què?

Després de concloure que el moviment s'ha desinflat com ja molts preveiem.

Després de demostrar-se el fracàs de la estratègia iniciada el Maig del 2008 amb el document "Regenerem el moviment estudiantil".

Després de demostrar-se que l'augment de la combativitat no significa l'augment de l'assoliment d'objectius pels estudiants per avançar en un model universitari progressista; sinó l'augment de les sancions per haver passat alguns límits legals.

Després de que molts veiem amb enyorança el temps passat, com un temps perdut, i uns esforços gastats en va.

Després de veure que l'únic moviment estudiantil actiu són els companys de Denúncia del 18-M que intenten acabar amb la criminalització del moviment i les seqüeles d'alguns esdeveniments.

Després d'adonar-me que el PAS està ben actiu i nosaltres ben inactius.

Després d'entendre que som de classe treballadora, i que els nous Plans d'estudi amb el perfil d'estudiant de dedicació a quasi temps complet, no ens deixen gaire temps pel sindicalisme estudiantil.

Després de pensar que haurien de ser ells (els encausats) -si tinguessin temps- els que haurien de liderar certa autocrítica des de d'humilitat i apostar per canvis en l'estratègia del moviment. Apostant per les noves generacions i no les velles batalles enquistades en un moviment estudiantil profundament desunit.

Després d'adonar-me que es mouen més els d' AJEC que tota la resta, i que per tant, són els que creen més estat d'opinió.

Després de saber l'injustificable desigualtat de mesurar els actes d'un i altres en un conflicte que es va enquistar en la estratègia del tot o res i del qual cap Rectorat va voler sortir del pou on havíem situat les dues minories actives (autoritats i moviment) el conflicte.

Després de saber que per sort per ells, els judicis s'estan desinflant. I que el moviment podrà ressorgir.

Després d'adonar-nos que la majoria estava i està passiva davant les reformes universitàries.

Després de recordar la violència policial i algunes actituds lamentables d'alguns estudiants.

Després de que ahir s'arranquessin cartells d'una organització política juvenil sense pudor i amb tota la barra, quan aquests mateixos pengen els seus cartells de les seves organitzacions polítiques juvenils.

Després d'adonar-me de que a Alemanya hi ha protestes amb bons lemes: "Benvinguts a la fàbrica de l'educació. És massa cara l'educació? Què costa l'estupidesa?"

Després d'estar content perquè a la meva facultat, hi ha estudiants compromesos (EPA) amb una facultat de tothom i per a tothom.

Després d'això, m'adono que l'error més gran, va ser exposar Bolonya com un tot. I no defensar aquells els quals els hi varen prendre el pèl en una assemblea i no es van sumar al moviment. Alguns estan a EPA fent molt bona feina, d'altres hem anat a manifestacions, d'altres no ens cau cap anell al col·laborar amb alguns sectors del moviment (aquells que el van liderar). Per això, recordar no ens ha de fer cap mal; sinó un bé. I per això, una re fundació d'algunes assemblees o del propi moviment no estaria gens malament.

Bolonya com he expressat molts cops és un paquet de reformes universitàries i ara podríem estar lluitant per alguna d'aquestes més enllà de donar el nostre suport als companys encausats. Però no. Per aquesta raó, el moviment no va créixer en la comunitat universitària: ho volíem tot (en discurs perquè si fos en objectius haguéssim actuat d'una altre forma) i no ens ho van acceptar. Tampoc nosaltres varem ser oportunistes perquè està mal vist i per això, en comptes de tenir Rectors propers a nosaltres, tenim Rectors que firmen el Pacte de Muntanyà aquest mateix juny de forma ben opaca.

Necessitem un ressorgiment com a moviment.

Coi, i al teu post?

F = m · a

Parla amb la teva assemblea i proposa continguts per a la comissió de continguts que ha organitzat la CAE per a la manifestació del dia 3 de desembre.

S'està intentant que resorgeixi el moviment, o això és el que es va desprendre de la darrera reunió.