Etapa post-bolonya i crisi

Les crisis econòmiques serveixen per crear oligopolis econòmics: les grans empreses es mengen bona part dels pressupostos públics generals. Alhora, compren les accions d'algunes mitjanes empreses estratègiques però altament endeutades (sense suport dels pressupostos públics) i que estan en situació crítica. I en conseqüència augmenten les seves quotes de mercat, i disminueixen la competència en el mal anomenat "lliure mercat". Fent pagar les conseqüències d'una estructura econòmica "anàrquica" per al poble treballador que controla i beneficia els grans magnats de l'estatus quo econòmic. Mentrestant passa això, en plena època de desmoralització i desmobilització social, s'està aplicant "Bolonya" a la Universitat Pública. Primer, havia de ser a "cost zero", després de les mobilitzacions anti-Bolonya van exposar que alguns increments hi hauria, però amb la excusa de la crisi, finalment, si serà a quasi "cost zero".

Crisi a la Universitat Pública

En plena aplicació de la LOMLOU i els Reials Decrets que implementen el mal anomenat "Pla de Bolonya", se li ha girat una altre excusa per reduir el seu irrisori finançament públic (en comparació amb la mitjana dels estats de la Unió Europea): la crisi. La Universitat Pública doncs, sembla ser un problema pel progrés. Pel "progrés" entès des del discurs post neoliberal. "Hi ha masses costos i entre tots cal que fem un esforç". Certament es podrien distribuir i utilitzar de forma més sostenible i justa els recursos que ja disposa la Universitat Pública; però això, convindria fer-ho en temps de "glòria" econòmica (i per tant, de millora del seu finançament) i no en temps de crisi. Tot i que en Espanya, els temps de "glòria" i de bonança eren els d'Aznar, amb un atur estructural de 2 milions d'aturats als quals poca referència es feia pels mitjans del poder. Però no només es tracta de redistribuir, sinó de reduir, de reduir costos. Per això, sembla que tot el PAS s'està mobilitzant.

El PAS està en contra de les retallades del plus salarial del V Conveni. Una batalla poc coordinada com recorden els companys d'En Lluita. Com malauradament forces cops, la majoria d'estudiants activistes i de treballadors que reivindiquen, no es coordinen. La divisió entre estaments afavoreix doncs, que no es produeixin canvis a la institució. Tot i això, l'exemple del Claustre extraordinari i de la Plataforma contra el PRIM preveu un canvi de tendència molt interessant.

Esperem que les conclusions dels estudis com els que se'n fa ressò el diari El Mundo no siguin certs: Les noves titulacions augmenten el percentatge d'èxit a costa de reduir el nivell d'exigència

Una economia antiquada i injusta

Alhora, els pressupostos d'algunes facultats com la nostra s'han reduït un 20% aproximadament. En el nostre cas, però disposàvem d'un superàvit de l'anterior curs que per desgràcia no varem gastar tot i la falta de recursos per aplicar Bolonya. Però no només això, molts mitjans de comunicació ja es fan ressò de les campanyes del món privat per canviar el model d'Universitat Pública tradicional, que si bé no és perfecte, té orientació social i de servei públic garantista. Com bé comentava Especial Bolonya, toquen canvis en el finançament i el govern de les Universitats. Ja vaig comentar-ne la seva jerarquització valorant el document de Muntanyà del juny del 2009. Ens volen fer creure que som nosaltres els qui també hem de pagar la crisi: la Universitat Pública no se suposava que al nostre Estat havia de ser el motor del nou model econòmic basat en una mala anomenada també "societat del coneixement"? La Universitat no ens havia de treure de la crisi? Amb aquest finançament públic? Convertint la investigació pública, amb els retalls de Ciència i Innovació, en una batalla al curt termini per obtenir resultats rendibles per quatre grans empreses en el marc dels parcs tecnològics i dels Campus d'excel·lència? Amb el deute històric de diverses de les grans Universitats Públiques espanyoles? Josep Ferrer, ex rector de la UPC, parlant sobre els objectius de la Campanya Universitat per Tothom ja avisava que els canvis que vindrien (entorn l'Estratègia 2015) després de les lluites contra Bolonya serien pitjors.

El problema és que ens han posat en un encreuament on no sorgeixen gaires discursos alternatius (que no de resistència) contra les reformes universitàries a nivell estructural.

claro

ya...

vaya fallo de tema. Aprende a sintetizar las ideas y redactarlas con una mínima noción de coherencia y estilo... y a lo mejor, sólo a lo mejor, me lo leo.

Lax, eres un duro.

Ains, es que los filólogos somos susceptibles.

uy, qué duros somos todos... pues la verdad, no es tan ileíble como esto.

Claro que es mejor cerrar las orejas ahora que vemos los resultados de lo que "cuatro perroflautas drogaadictos" soltaron hace uno o dos años.

A comerla. Os merecéis la mierda de universidad-fp que habéis permitido que creen con vuestra pasividad.

No veo el problema de coherencia o sintetización. Ha unido en un corto espacio bastantes temas que, cosa curiosa en estos asuntos de protesta, son verdad. Desde la bajada en los presupuestos en la educación en muchos países de Europa (en España está casi igual, ha subido un pelín, pero en general, específicamente a la Universidad no lo sé, pero como creo que han aumentado el número de gente que permiten que entre, eso obviamente rebaja la cantidad -y calidad- que cada alumno recibe) Y lo de que el nivel de las carreras ha bajado en comparación con el sistema anterior también es cierto; y lo de que desde la UE (España ahora en la presidencia) se ha dicho que la educación superior será un centro de la recuperación económica también es cierto, como que con la otra mano se recortan cosas. No veo que haya dicho nada excesivamente mal, ni en el contenido ni en la forma.

Coñe, si hasta en lo de que no surgen discursos alternativos (que no de protesta) tiene muchísima razón.

Bé, d'entrada exposar que jo vaig formar part del moviment assambleari i anti-Bolonya (Comitè de vaga 2006) fins que em vaig anar distanciant, sobretot quan un document del SEPC (el sindicat de les pintades a la UAB, perquè ens entenguem) marginava el que abans era el meu sindicat d'estudiants (un de petitet, perquè ens entenguem). Llavors, vaig distanciar-me de tanta ximpleria: molts mals rotllos, un discurs en alguns casos notable però poques propostes alternatives sota la taula, actes bandàlics inútils que ens desprestigiaven a tots i un context de violència policial - pressió estudiantil que no duia enlloc les nostres reivindicacions.

Actualment, ja no formo part del moviment assambleari ni del moviment anti-Bolonya (aquesta perquè ja no existeix), però si del Moviment Estudiantil que és molt més ampli. Hi ha molta gent, com jo, que ha tirat per una altre forma de dur a terme la política estudiantil: Junts (Comunicació UAB), PUFFIL (Lletres UAB), PEF i EPA (Polítiques i Sociologia, UAB). Jo formo part d'EPA i hem fet, crec jo, molt bona feina: http://epauab.wordpress.com/2010/02/13/el-que-els-membres-depa-hem-aconseguit-a-la-junta-de-facultat/


Jo només us convido a autoorganitzar-vos, a començar per fer petites coses (amb el temps que disposeu i vulgueu), a que el gran aparell universitari no faci i desfaci sense la nostra participació, col·laboració o protesta.

Si algú vol que li expliqui més coses: jgoflash_1@hotmail.com. A la seva disposició.

Gràcies pels comentaris, sobretot l'últim.