Tot el merder d'aquest primer semestre ha vingut, en part, per les eleccions al claustre de la facultat, amb l'excusa del Bolonya



Què!? Jo he sigut el primer en criticar l'oportunisme de fer la ocupació durant les eleccions al Claustre. Però, i en realitat, ja se'm va contestar des del Comitè contra Bolonya. La idea -i jo tinc un missatge de hotmail que ho evidencia i per tant m'he de callar- de fer un acte d'aquestes característiques (com el del referèndum sobre la moratòria de Bolonya) feia temps (mesos!) que s'estava preparant. Per tant, no té res a veure.



A part, normalment pel novembre sempre se sol fer una manifestació i una setmana de lluita.



Ser estudiant implica estudiar, fet evident, però sent realistes molts dels estudiants assemblearis són estudiants que fa masses anys que estan "estancats", a més se'ls veuen poc.



És cert que tot activista contra Bolonya (tant en Assemblea, sindicat, etc.) que s'ho prengui molt seriosament, treu el temps d'on pot. I si. Un cop no vaig anar a fer un examen, perquè vaig anar a una assemblea (pregunteu-li al Tòful). És cert, potser jo vaig arribar a extrems de sacrifici completament penosos i encara estic en ple procés per desintoxicar-me perquè m'he adonat que la gent sua. Sua de debò. I que a més el moviment està mal orientat. Però la millor pregunta no és que fa la Assemblea per tu, sinó que fas tu per la Assemblea?



APROFITO PER POSAR LA OPINIÓ D'ARCADI OLIVERES (ja era hora que algú del propi moviment, autocrítiques el moviment, jo ho he fet tants cops, i he rebut tantes hòsties XD! A veure si a l'Arcadi li fan més cas -evident-)



Penso que Bolonya ha estat un enorme error des del seu començament, un procés 100% mercantilitzable que no se'ns ha consultat i que té molt poc a veure amb l'esperit de la universitat, que és el progrés de la ciència, la critica social, etc. No hi sóc gens favorable. Ara bé, els estudiants s'han llevat massa tard, s'haurien d'haver mogut fa 4 anys, quan a la UAB ja hi havia pla pilots que apuntaven al Pla. D'altra banda, jo estic d'acord amb protestar per tot, però mai amb violència, ni contra les persones ni contra les coses, com ha passat en alguns casos. Per aquesta violència els han sancionat, però tampoc em sembla correcta la sanció, hi hauria d'haver hagut una política de diàleg.

Jgo, lo siento tio, pero no eres un buen lider...



Careces de carisma y te excedes en retórica.



Quieres lo que todos, y esta bien tu ímpetu, pero no eres capaz de sintetizar y esquematizar una serie de ideas con las que espolear a nuestros simpatizantes.



Sé que estoy muy desconectado de la facultad (si alguna vez estuve conectado...), pero he sido uno de los más perjudicados por bolonya, yo no puedo permitirme estudiar.



Creo que el año que viene podré retomar, despues de 2 años de ausencia, mis estudios en políticas. Si consigo ahorrar lo suficiente y no me joden otra vez en el curro con turno rotativo.



No tengo que agradecer una mierda ni a los sindicatos, ni a la asamblea ni a ti, yo sigo sin poder estudiar y vosotros aun os alzais en nombre de personas como yo. Ni vagas, ni encierros, ni mierdas, yo no tengo la oportunidad de estudiar.



Vosotros no sois mi voz, vosotros no me habeis ayudado, vosotros lo haceis de puta pena, y me he cansado.



Dime jgo, podré el año que viene ir a estudiar? O la asamblea seguira siendo lo que ha sido los últimos años?



Como azote, jgo, no vales un duro.

+1

Apunta'm una altra: +2

Senyores i senyors, m'alegra trobar un altre fòrum - ho sento, era un nazionalista radical chauvinista de lletres de la UAB i no surto gairebé mai del forum corresponent - on tot el tema del moviment estudiantil està en qüestió, alhora de que es planteja tot lo de Bolonya.



La meva opinió és que la situació por girar cap a dues bandes: o bé el sistema assembleari està esgotat - sepc i assemblearis que directament aprofiten el sistema assembleari per fer la seva lluita i, si cal, posar en ordre als "botiflers" estudiantils - , o bé els assemblearis entenen que l'assemblea som tots, i que en realitat la massa es mou quan té la sensació de ser ella mateixa qui està prenent part en el que fa - que té la sensació d'estar votant i aprovant una cosa que vol - de manera que cal fer les assemblees més accessibles (apujar el nombre d'assemblees que puguin parar classes, fixar-lis els ordres del dia perquè acabin quan es reprenen les classes, etc) i així deixar participar tothom i enfortir (crec que una barbaritat) el moviment estudiantil.



Però el problema és qu tal i com està la cosa (almenys a la meva facultat) cap de les dues coses és viable. Un debat sobre el sistema assembleari faria un terratremol i la demagògia (t'importa més fer classe o votar que el nostre futur!) es ficaria pel mig, sense deixar ni fer mobilitzacions ni avançar cap a un model just i participatiu. En canvi, la segona opció provocaria que la massa, enfadada amb la minoria assembleària, es mouria o votaria contra tota mobilització, ja que dóna per perduda la lluita antibolonya (només queden 5-6 mesos perquè s'apliqui del tot, i tal i com van les coses sense haver pogut tocar ni una coma) i prefereix tornar a la normalitat.



Resumint, (he vist, jgo, que et critiquen per no saber sintetitzar, i aixo es una recomanació: fes un paragraf al final on resumeixis la teva argumentacio de manera clara i precisa, si cal amb llenguatge coloquial/groller) que tal i com estan les coses o bé es monta un debat de un sistema segrestat pels assemblearis (cosa que ho estancaria tot, uns per no voler canviar i els altres per paralitzar les mobilitzacions per replantejar el model) o bé els assemblearis entren en rao i obren les assemblees (cosa que no faran perquè saben que la majoria tombaria qualsevol acció que, aquestes altures, afecti encara més els estudiants).



Gràcies gent!