Creo que esto bien merece un tema.

MANIFEST Democràcia Real ja!

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s'aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.
Uns ens considerem més progressistes, d'altres més conservadors. Uns som creients, d'altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d'altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers... per la indefensió del ciutadà ras.
Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure's i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l'habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l'educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.
El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.
La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE
L'ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L'obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.
La voluntat del sistema és l'acumulació de diners, premiant-la per sobre de l'eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.
Els ciutadans formem part de l'engranatge d'una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d'això existiria ja que nosaltres movem el món.
Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s'aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.
Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l'ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l'hi compro.
Per tot això estic indignat.
Jo puc canviar-ho.
Jo puc ajudar.
Sé que junts podrem.
Surt amb nosaltres. És el teu dret.

http://democraciarealya.es/

Patateros, ¿ha llegado la hora de la revolución social?

no

Por supuesto.

Crec que això pot ser un gran canvi, ja que la manifestació de diumenge (i les acampades que estan tenint lloc ara mateix a algunes grans ciutats) no han sigut els típics actes de quatre anti-sistema. Va ser molt gratificant veure a gent gran, a famílies senceres al teu costat, cridant les mateixes protestes que crides tu. Però no es pot fer una i prou, s'ha de seguir lluitant. Probablement l'opció seria fer-ne una cada setmana, cada cop amb més gent.

Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.

M'hi pixo.

i que conseguirem fent això ?

Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.

M'hi pixo.

Habló el postmodernista por excelencia. Bill, es hora de cambiar de discurso, os estáis yendo a pique.

A pique se va la democracia. Pero los que vais de manifestaciones de estas, que no son manifestaciones, ¿os habéis visto? Gente que sale a la calle con cuatro cartulinas y luego se vuelve para casa, como quien organiza un desfile, y entre medio no pasa nada. ¿Sabéis lo que llegarían a troncharse de risa los sindicalistas de todas las épocas si vieran todo esto? Visto con algo de perspectiva histórica es ridículo del todo. Es como una representación teatral desaborida de los conflictos entre proletarios y burgueses de principios del XX. Visto desde la historia, repito, resulta absurdo y sólo habla del fin de la democracia europea moderna.

Les xarxes socials

A pique se va la democracia. Pero los que vais de manifestaciones de estas, que no son manifestaciones, ¿os habéis visto? Gente que sale a la calle con cuatro cartulinas y luego se vuelve para casa, como quien organiza un desfile, y entre medio no pasa nada. ¿Sabéis lo que llegarían a troncharse de risa los sindicalistas de todas las épocas si vieran todo esto? Visto con algo de perspectiva histórica es ridículo del todo. Es como una representación teatral desaborida de los conflictos entre proletarios y burgueses de principios del XX. Visto desde la historia, repito, resulta absurdo y sólo habla del fin de la democracia europea moderna.

Las democracias hace ya bastante tiempo que se fueron a pique, si es que alguna vez existieron en su forma más pura. Lo más parecido al término "democracia" que hemos tenido a lo largo de nuestra historia, fueron las democracias antifascistas nacidas tras la IIGM, de las cuales derivó el "estado del bienestar" (sí Bill, eso de primar los intereses colectivos por encima de los individuales, el bien común, etc...no sé si sabes de qué va), pero que en cierto modo ya nacieron condicionadas, tanto políticamente como económicamente, por los americanos (véase Plan Marshall, IV República francesa y I República italiana), y que se acabaron por finiquitar tras la crisis del petroleo, Reagan, Tatcher, y la era postindustrial. Supongo que tú, por democracia moderna europea, entiendes democracia liberal, oseasé, "la voluntad del pueblo subordinada a los intereses económicos de unos pocos". Pues sí, esto también se está yendo a pique. Actualmente, "la voluntad del pueblo" no sirve para nada, y tan sólo nos queda subordinarnos a los intereses económicos de unos pocos. Da igual votar a PP o a PSOE, todos ellos obedecen unas mismas órdenes, que son las que dictan los "mercados" (que por cierto, ¿alguien puede explicarme que son los mercados? Imagino que tendrán nombres y apellidos...). Como mucho, la única diferencia que puede haber entre una y otra opción, es en el modelo de gestión, pero si hablamos de política con mayúsculas, no dejan de ser lo mismo.

Por otra parte, estoy de acuerdo contigo en algo: las manifestaciones de hoy en día, son una broma de mal gusto, y así, poca cosa se va a conseguir. Pero a la vez, creo que, para los tiempos que corren, no están nada mal, y hay que valorar lo que se está haciendo. A ver, es que si tiramos de perspectiva histórica, apliquémosla a todo: es cierto que los obreros de principios del siglo pasado se reirían en nuestra cara, pero también es cierto que si ellos no luchaban, se morían de hambre. Nosotros no hemos llegado aún a tal extremo, es más, estamos contentos y felices por poder tener una casita hipotecada a 50 años y el último modelo del coche de moda, a cambio de trabajar toda la vida para enriquecer a otro. Y ciertamente, creo que como personas, más o menos racionales, podemos aspirar a más.