No sóc ningú per a poder jutjar i menys encara per a manar... però si que sóc un que si pensa i sent; sóc aquell conseqüent que sap que existeix.



Que viu. Que deixa viure. Que gaudeix. Que escolta. Que parla i calla. Que nada sense rumb. Que plora i riu.



I tornareu a preguntar.... Qui ets? I sense saber-ho, se que mai i sempre tindrà una única reposada... sóc animal racional identificat per la humanitat com "persona" (amb el bo i l'inconvenient que comporta) que en la meva vida personal sóc sense més dilatació un comunicador endinsant dins l'àmbit del disseny.

Visc a Barcelona i m'agrada, ciutat reticulada i encasellada entre el mar i la muntanya. Però cada nit viatjo a al lloc dels meus desitjos... somio amb la selva ideal de la meva vida; després de cada pas una nova muntanya de fred cristall i majestuós ferro sobresurt més gran que l'anterior davant un visió que cada vegada em fa sentir més petit i insignificant; avanço entre la massa impersonal de tot l'entorn per a albirar des la lluny la ciutat de NY.



M'agrada donar voltes, revisar, trencar per a tornar a començar,... tots els meus pensaments i idees que d'alguna manera o un altre acabaran conceptualizandose en paper o disseny.



Gaudeixo sabent i aprenent d'aquells que saben més que jo com aquell que saben fer riure pasandolo bé (el mestre Pepe Rubianes bé que en savia) o el qual comunicant en la publicitat han trobat una nova forma d'entendre-la (Lluís Bassat).



I entre moltes altres coses... simplement m'agrada ser feliç i gaudir... solament o acompanyat, amb una bona pel·lícula o una cervesa, sortint a passejar o fent esport, anant de festa o sortint a prendre alguna cosa,...

Sigui com sigui... m'agrada viure.



Viure a Barcelona mentre somio amb NY, tenint el cap ocupat i aprenent d'aquells que saben més que jo mentre gaudeixo de la vida i sóc feliç.



I tot aquell desconegut, es un mestre per descobrir.