Sóc ja profe de primària. Sóc ros. Millor dit, sóc mig ros, mig calb. Sóc alt. Massa. Abans era prim, ara tinc panxa cervesera fruit d'un any d'ERASMUS a Finlàndia. Patologicament impulsiu, creador de Caos a la Terra, i amb la total certesa de que tot acaba sortint bé. A més a més sóc irremeiablement feliç

Menjar o beure tot allò que mata o engreixa o les dues coses, baixar a tota ostia de la uni cap a casa meva amb la bici, aprovar sense estudiar. Viatjar de gorra o en autostop i perdre el temps. I les converses interessants. Escoltar històries absurdes. Que la gent faci el ridicul i no se'n adoni. O millor encara, que tant se li en foti. La lluna creixent. Les ones, el vent, les tempestes, la pluja violenta, si em dirigeixo a tota velocitat cap a casa amb la bici. Divagar, imaginar mons de violencia medieval. Disparar bales de pintura. Guanyar al paintball. Anar passat de voltes als karts. Tirar-me en paracaigudes. Entrar a les atraccions de Port Aventura repetidament sense fer cua. Cantar música freak. Riure. Mirar escots estiuencs. Mirar com caminen les mosses amb natges fermes. Els pits femenins. El teu somriure quan vols quelcom de mi que saps que faré. Ser irremeiablement feliç.