la petita Juls

Viure. Sentir-me petita en un món d'adults i saltar dins dels bassals els dies de pluja. I riure fins que em fagi mal la panxa. El Barça.
I fer el sopar per dos, o per sis.

"El poc que sé de la vida està en els llibres que mai llegeixo, i en les frases que no he escrit. Tot s'explica prenent un cafè, s'entén prenent una copa i s'oblida amb dues. Sé que, amb sort, tots morirem una vegada; així que procura no morir-te més pel camí. No hi ha res pitjor que aquella gent que es va morint poc a poc abans de morir del tot. Tingues sempre més projectes que records. És la única forma que conec de mantenir-se jove. Oblida't de la farsa de ser feliç: et donaràs amb un canto a les dents si arribes a ser l'únic amo de les teves pròpies expectatives. Que un euro es dóna i un polvo es perd. Per sempre.
Res d'això val la pena sense algú que et fagi ser incoherent. Ni flors, ni espelmes, ni llum de lluna; aquest és el verdader romanticisme. Algú que arribi i t'impulsi a fer coses de les que mai et vas creure capaç i que arrassi d'una abraçada amb els teus principis, els teus valors, els teus 'jo mai', els teus 'jo què va'."