"Com més coneixia en Nagasawa, més estrany em semblava. Fins llavors havia conegut força gent estranya, però mai no havia trobat ningú que ho fos tant com ell. Llegia molt més que jo, però per sistema no tocava cap llibre d'un autor que no hagués mort feia més de trenta anys. Deia que eren l'única mena de llibres en què podia confiar.

--No és que no em refiï de la literatura contemporània. L'únic és que no vull perdre un temps valuós llegint coses que no hagin rebut el baptisme del temps. La vida és curta.

--¿Quins escriptors t'agraden?--li vaig preguntar.

--Balzac, Dante, Joseph Conrad, Dickens --em va respondre a l'instant.

--No es pot dir que siguin l'últim crit.

--Per això els llegeixo. Si llegeixes el mateix que tothom, acabes tenint les mateixes idees que té tothom i acabes vivint en un món de pagerols i esnobs. La gent com cal se'n dóna vergonya, de fer aquestes coses. ¿Que no ho veus, Watanabe? Tu i jo som els únics tios com cal de tota la residència. La resta són escòria."





Tòquio Blues, Haruki Murakami