Mor lentament qui es transforma en
esclau de l'hàbit, repetint tots els dies els
mateixos trajectes, qui no canvia de marca,
no arrisca vestir un color nou i no li parla a
qui no coneix.

Mor lentament qui evita una passió,
qui prefereix el negre sobre el blanc
i els punts sobre les "is" a un remolí d'emocions,
justament les quals rescaten la lluentor dels ulls, somriures dels badalls,
cors a les ensopegades i sentiments.

Mor lentament qui no volteja la taula
quan es infeliç en el treball,
qui no arrisca la veritat per l'incert
per a anar darrera d'un somni,
qui no es permet almenys una vegada en la vida, fugir dels consells sensats.

Mor lentament qui no viatja, qui no llegeix,
qui no escolta musica,
qui no troba gràcia en si mateix.
Mor lentament qui destrueix el seu propi amor,
qui no es deixa ajudar.

Mor lentament, qui passa els dies queixant-se
de la seva dolenta sort o de la pluja incessant.

Mor lentament, qui abandona un projecte abans d'iniciar-lo, no pregunta d'un assumpte que desconeix o no respon quan li indaguen sobre alguna cosa que sap.

Evitem la mort en suaus quotes, recordant
sempre que estar viu exigeix un esforç molt
mes gran que el simple fet de respirar.

Pablo Neruda

El teatre, el CAU, la primavera, posar la música al màxim i sentir llibertat absoluta, un bon concert d'estiu, els guitarristes, la cervesa... viure i ser feliç =)