Un tot que acaba en res.

R <3

Quan m'estiro sense res a fer, perdent la noció del temps notan com el sol m'acaricia, i sentir que vaig entrant en calor i em sento millor, més viva. Saber que això és el més important per fer, no pensar en un després, només tancar els ulls i deixar-me portar i notar com la respiració es va fent més pausada, com el somriure se'm dibuixa en els llabis sense voler, com els ulls es resisteixen a obrir-se, com em noto més càlida la pell. Sentir que necessito despendre'm de la roba, notar que per fi ha arribat el moment, tenir la certesa de que puc ser jo en tot moment.
Marta.