L'udol del llop sembla ser, únicament, una salutació a la sortida de la lluna, però això té un sentit més pràctic, sentit que ha contribuït a la preservació de l'espècie.



La sortida de la lluna és sinònim de claredat nocturna, condició òptima per a caçar, i al udolar, els llops es comuniquen per reunir-se i caçar en grups, fet que és més productiu per a ells.



És aquest un mecanisme de comunicació oportuna per unir esforços a la recerca d'objectius comuns en individualitats d'una mateixa espècie, un exemple que pot ajudar molt als homes aïllats que senten la necessitat d'un canvi particular i, a més, tenen proposicions i una gran disposició per treballar a favor d'aquest canvi.