L'Alba

www.fotolog.com/bitu_bin

Entre milers de coses, escriure.

Cada vegada més, la mateixa gent, amb la mateixa rutina i en el mateix lloc. M'afogo en aquest present. Cada vegada sóc més lliure, sóc més independent i vaig més a la meva. Això m'omple i em buida a la vegada.

Tothom té la seva rutina marcada i sembla que n'estiguin encantats amb ella, que la molestis quan li proposes un pla diferent, que li fa mandra conèixer.

Acabes desviant els teus camins, perdent contactes i canviant de direccions. Obres els ulls, la ment i et relaciones amb nova gent més semblant a tu que t'aporta coses més gratificants en el teu dia a dia.

Arriba un punt que disfrutes el dia a dia i et limites a viure el moment. Sovint les obligacions ens posen les barreres del èxit a nivell emocional.

Acabes aprenent la lliçó i deslliurant-te de molts mals de caps que abans tenies que ara et semblen més insignificants. No hem de perdre el temps davant la insatisfacció que ens provoca la majoria de la gent que ens envolta. Hem de sobreviure en aquesta realitat, autosuperar-nos i buscar la nostra pròpia felicitat.

Mai faràs content als altres; això ho hem de tenir clar. Sempre hi haurà gent que et farà sentir malament i que es creurà millor que tu. I mai trobaràs el teu príncep blau. O sí?