la noia que es dedica a fer barquitos amb els tiquets de bus, les etiquetes de xocolata i tot el que pilli, la que sempre té les mans gelades, la que es posa branques d'espígol a la boca, la que crida els dijous al migdia al bar de la facultat i la que es dedica a cantar pel carrer amb els cascos posats, mirant com la gent la pren per boja , la que ha acabat estimant Tarragona i tot el que això comporta, i la que diu marramèu en comptes de mèu.

sentir el vent a la cara amb la bici, tocar la gralla, ballar ska, cantar rumba, gaudir de cada festa, saltar als concerts a primera fila, sentir l'olor a terra mullada, escoltar (i dir) paranoies, jugar a cartes, fer fotos sense avisar, mirar per la finestra de l'autobús, escriure contes sense pensar, llegir una història que no hagi sentit mai, menjar caramels d'anís, olorar el cafè, xiular cançons oblidades, donar sorpreses, estar com més estona millor al bar de la uni, estimar... i somriure sempre que em vingui de gust, a més de moltes altres coses... en definitiva, m'agrada qui sóc.