Sovint em titllen d'humà! No és que s'equivoquin, tot i que tampoc tinc en ment de forma clara en què consisteix ser-ho. Em diuen Àngel, però també em nombren com a semiarquitecte, semimúsic, semifilòsof, semigermànic, semimitòleg o fins semibabiloni... cosa curiosa això dels noms i designis. Simples maneres de separar-me d'algú altre, d'establir límits del que jo sí-faig i els altres no-fan. Naturalment m'equivoco en el 90% del que faig, però potser és la manera de tirar cap endavant. Ara, sobre qui o què sóc, no en sé gaire més.

M'agrada omplir el temps buit amb fer tantes activitats com la vida diària pugui abarcar; especialment disfruto omplint el temps amb arquitectura, dibuix, lectura de tot el que s'escaigui, però alhora música, cantant en corals, amb la guitarra abandonadíssima, alemany (un any a Berlín no serà prou per mi), m'agrada recopil·lar i escriure al meu blog personal però segurament la freqüència amb la que hi escric és força inferior al desitjable.... i, per sobre de tot, quedar amb els amics, amb gent, per anar a fer birres xerrant de tot... Apa, això és (gairebé) tot.