Humà (per si no es sobrenten), i com a tal he desenvolupat (des de ben petit) un cert caràcter que no se si sabré descriure amb gaire exactitud.



...

...

...



No, no ho se descriure amb exactitud.

Principalment la música, però no de tot tipus. Considero que Les Claypool, igual que Frank Zappa i J.S. Bach, es un músic que m'ha canviat la forma d'entendre aquest art tan maravellós. Tot i així escolto moltes altres coses, començant des dels 60 (Velvet Underground, Mike Oldfield, The Faces, The Beatles...) i arribant als 90-2000 (Radiohead, Primus...). Però deixant de banda el Rock, m'agrada algo concret de Jazz (Miles Davis, Soft Machine) i força de Blues i Blues "Sureny" (Stevie Ray, Allman Brothers). Encara que hagi fet aquesta llista, no puc deixar d'esmentar a Pink Floyd, RaTM, Bob Dylan, McLaughlin i Paco de Lucía.



Altra cosa que m'agrada es el cinema. Em sembla que em puc considerar fan de Q. Tarantino, posant èmfasi en Reservoir Dogs, suposo que la meva pelicul·la preferida fins a la data. Accepto el cine d'humor espanyol si no se'ls hi envà massa, però lo meu és l'humor anglès. Ja sigui Hugh Laurie, Stephen Fry, John Cleese (en general tots els Monty Python) o Rowan Atkinson (l'Escurçó Negre). Ara que parlem de series, declaro públicament que el programa que he disfrutat més (i que he acabat fa poc) és Els Soprano, segurament seguit de La Hora Chanante (Muchachada Nui), Porca Misèria i Plats Bruts.



Per ara això es tot: son casi la 1 i estic fins els collons d'escriure, així que acabaré d'actualitzar aquest merder quan em vingui de gust. Vagi be.