Sóc guay

M'agrada el cafè espresso italià, Le Male de Jean-Paul Gaultier, Gossip Girl, l'òpera de Puccini, els macarons de Ladurée, estar-me una tarda sencera tocant-me la patata, el trance holandès d'Armin van Buuren, veure com plou des de la finestra, els homes al llit i les dones al sofà, la xocolata (negra!), el petardeig de Raffella Carrà, Spotify, el tè negre amb llet, viure al centre de Barcelona, la sempre genialment monàrquica Madonna, estar a París, criticar la gent, Sex and the city (només la sèrie), la moda i en especial l'alta costura, el pastís de poma holandès, sortir de festa, Friends! (els de la tele i els de veritat), els gelats de dolç de llet, quedar amb amics per a fer res en concret, els còctels i en especial el gintonic, veure sèries britàniques en VO només per fruir de l'accent, Britney Spears i tot el que comporta, Brothers and Sisters, el luxe i el caprici hedonista, el menjar italià, la diàfana claredat (redundància) de Mozart, El retrat de Dorian Gray, parlar de tot amb tothom, la política, entrar a Vinçon i no comprar, Skins (la britànica), la britanicitat de la Reina d'Anglaterra, l'àcid humor de Lorelai Gilmore i la pàmfila de la seva filla, fer treballar a les dependentes del Sephora i emportar-te només mostres, escriure "xD" darrere cada frase, el pubillatge la tristesa dels nocturns de Chopin contrastant amb el virtuosisme dels seus estudis, tocar la pera als amics, xafardejar, muntar un esdeveniment social per cada Eurovisió, I MOLT MÉS

ah! el MEU sarcasme i quan el faig JO!

I Catalunya, lliure