Em diuen Mk, però el meu nom és Mark. Vaig néixer i vaig créixer en un poble, anomenat Sant Andreu de la Barca, actualment és ciutat més contaminada de Catalunya. Ànims que amb un poc més aconseguirem que sigui la més contaminada de tota Espanya i llavors tots els habitants tindrem càncer de pulmó.

La meva afició per la música va començar quan tenia aproximadament 12 anys, sobretot l'afició per la guitarra, després que Green Day aparegués en un canal de música. Em va agradar tant l'estil d'aquesta banda que, com no, volia imitar-los. Però era una mala època i no tenia diners per a comprar-me una guitarra elèctrica, pel que, amb els mitjans que tenia, vaig aconseguir una guitarra clàssica heretada d'un familiar. Quan vaig començar no tenia ni idea de fer sonar bé la guitarra, lògicament, així que vaig demanar ajuda a un professor de música de l'institut que em va ensenyar lo bàsic que cal saber. Gràcies! Després de tocar moltissim amb aquesta guitarra, vaig aconseguir diners suficients per a comprar-me una guitarra elèctrica, i amb les noves tecnologies, vaig anar aprenent cada dia un poc més.

Quan tenia 15 primaveres vaig intentar crear la meva primera banda, però va fracassar, no vam arribar ni a assajar. Quins temps tan fotuts. A l'estiu següent vaig intentar crear una altra, però també va fracassar, però almenys VAM ANAR A DEMANAR ELS PAPERS PER A LLOGAR EL LOCAL. Aquest mateix estiu, passat un temps vaig fer una banda que va funcionar tres mesos, ja era molt, després de tants intents. Ens feiem dir els "Dead Boyz". Després els membres van anar desapareixent i van entrar en el grup, noies, llavors vam haver de canviar el nom i ens vam quedar amb "Gulch Mental". La vida és així. És un embolic mental.

El grup es va dissoldre, i com no, vaig crear-ne un altre, aquest cop d'ska, encara que fem més rock que cap altre cosa, Llamame SKA-kejat si voleu.

Sóc antifeixista i anticapitalista; m'agradaria canviar el món cap a un lloc millor on poder viure i morir tranquil·lament, no com ara aquesta, que sembla una merda. Guerres per tots llocs, nens morint-se de fam i nosaltres vivint com reis. PUTA DESIGUALTAT! Els diners ens estan tornant a tots bojos i sobretot als polítics i empresaris, que solament pensen a guanyar més.

En fi, ens estem matant entre nosaltres perquè quatre descerebrats guanyin més diners del que ja tenen. La riquesa està molt mal repartida. Uns amb mansions i cotxes de luxe aparcats a la porta i uns altres vivint entre cartrons i escombraries. QUIN MÓN DE BOJOS! Si no posem solució la vida no va a durar molt més.

Per a acabar, una frase que m'agrada molt, que defineix molt bé tot el que penso, és aquesta: "Es pot matar al somiador però no al somni" Per tant sempre haurà persones que pensin igual i no es pot acabar amb totes!

"I la nostra revolta mai no podran aturar, els nostres punys alçats mai no podran abaixar, els nostres somriures mai no podran esborrar, la nostra actitud sempre serà de combat. I mai no deixes mai de lluitar contra el poder, mai no deixes mai de plantar cara al poder. Ahir, avui i demà sempre contra el poder!" (Avui com ahir - Obrint Pas)

Una abraçada anticapitalista a tots i totes!

Lerelerelerelelerelerelelereleré
Lerelerelerelelerelerelelereleré
Rumba, rumbeta bona,
Rumba, de barcelona,
rumba, rumbeta bona,
Rumba, la bossa sona.
Lerelerelerelelerelerelelereleré
Lerelerelerelelerelerelelereleré
M'agrada que hi hagi persones que et vinguin a dir que no et volen dir res,
perque diuen més del que volen i no et fan sentir violent. (Penjat - La Pegatina)

Docns això, sóc molt aficionat a la música, fins arribar al punt d'haver estat a cinc grups de guitarrista i baixista. Ara tinc entre mans molts projectes musicals, entre els quals, el de continuar muntant-me el meu propi "home studio" i aprendre a tocar bé el piano. Aquí podeu veure alguns treballs: http://soundsbymk.wordpress.com/

El méu estil musical va desde la Rumba fins al heavy, pasant per tots els estils del mig.

Una de les meves altres passions són els cotxes
i per fi tinc el carnet, encara que no tinc cotxe !!!

I l'última és la informàtica... com no