Cargando.. PeRduDª I CªNsªDª De Bu$cªR .. (hace 2 años)
Patatera, 21 años, de Sant Celoni (Catalunya)
3º de Investigació privada (UB)
Doncs.. jo diria k.. una pintora frustrada i una boxejadora en stand by..
Algú IMPACIENT com la que més i no sempre fidel a les primeres impressions.. una noia amb CARÀCTER que en el fons sap el que vol encara que sempre es trobi en un mar de confusió.. i una tia k.. x molt k vulgui ajudar.. és incapaç de consolar a la gent kuan plora..
mai se k dir..
La veritat esk.. sóc una adicta a les pipes.. ![]()
una bossa de pipes sempre ho arrecla tot!!SEMPRE!
i si van acompanyades d'un bon cacaolat ja.. estic a la Glòriaaa! xd
No sé a quant està el meu cronòmetre així que.. millor no perdem el temps..
Voto per pensar i sentir en veu alta! es millor preguntar i que et responguin que no pas que s'et faci una llaga a l'estómac pel dubte no!? ![]()
M'agrada que quan dic "no" s'entengui: NO!
..M'agrada pensar que es creu en els sentiments més enllà de tot.. encara que sovint intentem fingir que brillen per la seva absència..
Aquelles petites coses que em fan riure..
M'agrada fer coses xls demés.. però mai està de més que et donin les gràcies no? que de desagraïts n'és el món ple.. ![]()
Que la vergonya o el què diràn no em facin MAI enrere! [mai hi ha més a perdre que a guanyar..]
Saber i entendre que NO tothom sap dir o assimilar un : " T'estimo "
Necessitar i rebre - al menys - una abrassada diària
( la vergonya d'acceptar-ho no em permetria tenir-la.. aixi k..
)
DORMIR!!! fonamental!
[mai sobra somiar]
Ensenyar - Aprendre
Escriure - llegir.. no tan.. xd
Mirar - Que em mirin
Estimar - Que m'estimin
Escoltar - Que m'escoltin
Dibuixar - Que em dibuixin
Estar amb algú que valori el silenci.. que no digui res quan no hi ha res a dir.. i que entengui que els sentiments són molt més que paraules..
Saber que al menys hi ha una personeta que m'admira i a la vegada m'ensenya que de tot allò que faig en pot aprendre alguna cosa que el farà ser millor..
M'agrada ser la protagonista de la primera paraula que el meu nen va decidir esforçar-se a pronunciar.
Que no intentin cambiar aquelles peculiaritats que em fan especial.. més comprensible o menys.. més soportable o menys.. però diferent al cap i a la fi..
Sentir que formo part dels pensaments d'aquell que ocupi els meus.. tenir un incentiu per seguir endavant amb un camí que cada vegada em sembla més inútil..
M'agrada buscar-te entre una multitut de cares.. trobar-te just quan em mires.. i veure com intentes fingir que no em miraves a mi..
NO M'AGRADA QUE EM FACIN ESPERAR!
Estaría bé saber que quan decideixi deixar de ser, algú recordés qui he estat sempre..
Si no estás en patatabrava, no eres universitario. ¡Regístrate!, porque es gratis, rápido, y mola.

T’has apuntat correctament a aquesta assignatura. T’avisarem quan hi hagi nous continguts de la mateixa!