Reflexiu, vitalista i imprevisible. (Semblo hiperguai, ho sé, dit així, però tampoc sóc res de l'altre món).

Valoro l'amistat per sobre de gairebé tot i puc dir que els meus amics són la meva segona família:

"Son esos hermanos de otra madre,
Con los que compartir alegría y desmadre
Colegas de lunes a domingo sin festivos
preparados con frases llenas de paliativos
365 días al año desde antaño
Viviendo la amistad sin engaños."

Tinc un bloc de reflexions existencials i d'amor (potser no t'importa, ho sé, però una mica de publicitat sempre va bé): www.insomnisproductius.blogspot.com

M'encanta llegir, escriure, gaudir de la nit en bona companyia, riure, fer riure, somriure. Puc dir que m'ha costat moltíssim, però he après a viure del present i de les petites coses de la vida. Em considero molt feliç, amb moltes ganes de viure i de compartir.

"I per què parlava de temps pretèrits? Seguia abocat, de nou, a l'èxit, evocant les més altes instàncies per regenerar-me. Fugia d'aquell passat gloriós en què no hi havia dia que no m'alabessin, recercava restes d'inspiració que m'elevessin i em permetessin tornar a volar sense por a besar l'asfalt. Regirava nit rere nit les parts més afectives d'allò que un dia vaig gosar anomenar cor per intentar fer efectives totes les esperances que algun dia algú també va gosar dipositar en mi. Necessitava callar d'una vegada per totes aquells que m'acusaven d'un compromís omís. Sí! Aquells que s'emparaven en allò de "Com que has viscut massa de nit i massa poc de dia, per això mai has tingut les coses clares".

Les bicicletes vermelles amb rodetes de la marca Orbea, els macarrons de la meva estimada àvia i dansar frenèticament en enterraments.
(Les grans reflexions de sóc "lo miyó" cansen massa).