Quan el partit de Canovas Zapatero sigui reemplaçat pel de Sagasta Rajoy, tornarem a escoltar un munt de bajanades sobre el retorn ineluctable de l'energia nuclear. Tornaran a deixar-se caure per les cadenes de TV, i també als diaris, un munt de experts d'anar per casa que'ns sortiran amb els exemples rellepats de Finlàndia. I una gran campanya de la premsa continuarà amb la cançó de que les energies renovables son cares, que encara no estan a punt, etc. Tots plegats, ens amagaran, com sempre, la gran revolució energètica que està tenint lloc en aquests moments arreu del mon i a Europa en particular.

Una revolució en gran mesura sostinguda per l'utilització arreu dels sistemes HDVC (High-Voltage Direct Current), que permeten realitzar economies espectaculars en el transport d'energia a molt alta tensió i a grans distàncies. Per exemple, una sola línia de 800 kV entre la central hidroelèctrica de Xiangjaba i Shangai transporta 7200 MW sobre 2000 km de distància i amb unes pèrdues per transport baixíssimes en relació al transport clàssic amb corrent altern. Únicament amb aquesta línia, i amb tecnologia ABB, Xina cobreix les necessitats en energia de 24 milions de persones. No conec gran cosa sobre els plans de l'utilització del transport HDVC a l'estat espanyol, però he escoltat alguna cosa sobre un projecte Romulo (crec que a càrrec de Siemens), entre Sagunt (Camp de Morvedre) i Santa Ponça (Calvià, Serra de Tramuntana, Mallorca), que també va en aquesta direcció. No estic segur de haver escoltat si la MAT té a veure també amb l'HDVC.

Crec que tothom hauria de llegir-se alguna cosa sobre Smart Grid: l'utilització optima de la producció elèctrica i la seva distribució ecològica, abans de ficar-se de ple en el debat. Feu-lo, perquè no crec que ho facin ni els tertulianos ni els experts que cauran per tot arreu. I quan hagueu llegit alguna cosa sobre Smart Grid, no deixeu de fer-ho sobre Super Smart Grid.

I què és el que està passant a Europa? Per exemple, parlem de Nordec: una línia HVDC de 580 km de llarg entre Noruega i els Països Baixos que, des d'el 2008, permet als proveïdors neerlandesos de cobrir els pics de consum amb electricitat noruega d'origen hidroelèctric. Aquesta línia ha permès doncs de substituir la producció de centrals tèrmiques in situ que utilitzaven combustibles fòssils.

No m'estendré sobre tot el que s'està fent a Alemanya, el motor europeu del desenvolupament de l'energia eòlica i solar tèrmica i fotovoltaica (això si, agraim a qui correspongui el fet que l'estat espanyol hagi deixat sola a Alemanya en aquesta cursa).

Recordem també el boom als Alps de les centrals hidroelèctriques reversibles, que poden produir energia en hores punta i consumir-la en les hores de menys consum -també quan el corrent és més barat- fent remuntar l'aigua ja turbinada fins l'embassament d'origen. Entre aquestes centrals trobem els complexes hidroelèctrics de Kaprun, a Austria, i a Suïssa el de Cleuson-Dixence, en renovació Grimsel i Nant de Drance. I no oblidem el nou projecte de Linth-Limmern. Parlem també del Regne Unit. No dels projectes de parcs eòlics gegants a les seves costes, sinó del gran projecte de central mareomotriu de Severn Bore o dels estudis en curs a l'estret de Pentland Firth.

I ara permeteu-me de tornar un moment a les nuclears. Quan els Canovas-Sagastas ens vinguin altre cop amb la cançó de les nuclears, no oblideu de demanar-lis on es que pensen aprovisionar-se per l'urani. Aquest mineral, una vegada acabada la liquidació dels stocks militars d'urani d'alta qualitat, esdevé cada cop més car, de menor qualitat i localitzat en uns pocs països que podrien reproduir en el futur els problemes dels càrtels actuals dels hidrocarburs. Sobretot als ritmes actuals de construcció de centrals nuclears a Xina i a Índia.

A grans passos i en poc temps, a Europa la potencia instal.lada d'energies d'origen renovable va creixent en relació a les fòssil i nuclear. Vells problemes com la regulació de la producció eòlica es solucionen amb el seu aprofitament per les centrals hidràuliques reversibles que s'estan construint en gran nombre en Europa. Fins i tot països que, en el passat, no tenien recursos renovables poden consumir aquells que han estat produïts a llocs distants gràcies a les línies HDVC i, de manera econòmica, gràcies les baixes pèrdues per transport a llarga distància d'aquests sistemes.

L'utilització d'energies renovables en el cuadre d'un Smart Grid o, fins i tot, del Super Smart Grid (tot i que jo soc més escèptic en quan a aquest darrer) son una solució als problemes de les emissions de CO2, però també de la seguretat d'un aprovisionament energètic que depengui cada cop menys de l'estat d'humor al Mig Orient o al Moscou.

Un apunt final. No busqueu les fonts sobre les informacions d'aquest post en articles de moviments o de partits ecologistes. Les trobareu als departaments d'energia dels USA i de l'Unió Europea. Però sobretot, a les publicacions dels departaments de recerca de grans multinacionals com General Electric, ABB o Siemens. No estem parlant doncs d'utopies o de mangoneos com els que trauran a la llum aviat el PP i el PSOE, estem parlant del nostre futur energètic, el de veritat, el que s'està construint ara!

Notes: Defining Smart Grid
US Department of Energy

Electricity delivery network modernized using latest digital / information technologies to meet key defining functions*

- Enabling active participation by consumers.
- Accommodating all generation and storage options.
- Enabling new products, services, and markets
- Optimizing assets and operating efficiently
- Anticipating and responding to system disturbances in a self-healing manner.
- Operating resiliently against physical and cyber attack and natural disasters
- Providing the power quality for the range of needs in a digital economy
The evolution of a smart grid will be one of continuous improvement.