Cargando
La xerrada (jo no ho sabia) a l'aula 22 de la facultat d'econòmiques anava de crítica a la banca. Oliveres ens ha plantejat els seus posicionaments en contra del sistema bancari basant-se en tres arguments:
En primer lloc perquè és un simple intermediari que és lucra amb l'inferencial entre interès gran i petit. Així, no és ètic rebre l'interès ja que li prenen a algú.
En aquest sentit, Weber considerava que el risc és el premi que obté l'empresari per arriscar-se però els bancs no corren riscos ja que si no el paguen expropia. Això comporta molt benefici per molt poc risc.
Per altra banda, no és just el cobrament de comissió entenent que, ja guanyant diners amb l'inferencial, no és necessari. Això s'agreuja tractant-se d'una caixa d'estalvis que, legalment, no te dret a cobrar comissions per la qual cosa algunes les disfressen pintant-les de "comissions".
En tercer lloc, les institucions financeres inverteixen seguint una ètica bastant dubtosa. D'aquesta manera el diari EL PAIS va publicar fa mesos que "els dos grans espanyols" (està clar quins, no?) realitzaven blanquejos de diner procedents del narcotrafic a paradisos fiscals.
Es així destacable que mentre el sou de la mitjana espanyola no arriba als 1400 ? (un 58 per 100 no arriba a ser mileurista) els salaris dels consells d'administració de les empreses cotitzants a l'IBEX 35 te una mitjana de no menys de 60.000 ? mensuals, que se diu aviat. Essent encara més escandaloses les xifres dels consellers del BBVA amb 600.000 ? al mes (sabeu que es de bo de fer afegir zeros...).
En aquest sentit, el senyor Botín té un patrimoni de 400.000 milions d'euros, encara que 300.000.000.000 ? els té en paradisos fiscals. Així, no resulta estrany que quan una jutgessa de l'Audiència Nacional el va acusar de ja no record que, aquest senyor decidís (abans de passar per la presó) entregar 26.000 milions d'euros ("calderilla") que va portar en un furgó blindat a la citada Audiència. Aquell dia, els titulars de la premsa deien que hi havia "un botín dentro y otro fuera".
Amb tot, una cosa curiosa amb aquest tema fou que la jutgessa va considerar adequat que aquesta gran quantitat d'efectiu fos ingressada en un banc i no se li va ocurrir millor idea que ingressar-ho al Banco Popular. Això me produeix una gràcia especial tenint en compte que aquest és una filial del Santander, essent la presidenta Patricia Botín.
El senyor Solbes, socialista obrer (i espanyol) de tota la vida, es va negar a imputar al senyor banquer. Aquí cal recordar d'on surt el finançament de tots els partits.
El BBVA inverteix i finança la indústria i la venda d'armes, entre els quals hi ha empreses italianes que venen impunement armes a Àfrica. Però, ben mirat, aquest banc ha estat el banquer de l'armeria basca des del segle XIX...
Això succeeix també a les caixes, La Caixa, caixa per excel·lència, va obtenir l'any 2000 la xifra de 120.000 milions de pessetes de beneficis que va destinar a:
- 20.000 en recerques.
- 80.000 en inversions. A empreses com Repsol o la llavors ACESA (ara Abertis) comprada per 77.000 i amb uns beneficis de 800.000 però que, curiosament, encara segueix cobrant els peatges als catalans.
- 16000 en obra artística i recreativa
- 4000, tan sols 4000, a l'obra social. Així s'entenen els anuncis aquells que parlen de "l'ànima de la caixa", serà això perquè de cos... poca cosa. És fa així comprensible la visió aquella que diu que l'única obra social de la caixa la fan els seus caixers, on poden dormir alguns rodamons.
Jo no sabia que La Caixa era un dels 24 bancs que van participar en un concorci bancari per "reconstruir Irak". Però la seva participació no va durar molt ja que les protestes i la pèrdua de clients ho van evitar.
Davant tot aquest panorama les entitats bancàries es plantegen accions de l'estil de la "banca ètica", un oximon (expressions que es contradiuen) segons Oliveres, com també ho podrien ser "intel·ligència militar" o "aduaners sense fronteres".
La banca tradicional ofereix fons solidaris, no ètics, en que la comissió de gestió es reparteix entre el banc/caixa i una ONG.
Els fons ètics, per altra banda, son seleccions d'aaccions d'empreses que compleixen segons quins requisits (ni armes, ni droga, ni tabac, ni nuclears... fins 150) encara que dels 13 o 14 que s'ofereixen a Espanya d'aquest tipus només 1 ho és realment.
La banca ètica, però, és la que la que quan reb analitza d'on procedeixen els dobbers i inverteix en cooperatives, tallers de treball per discapacitats, reforestació de boscos, entre d'altres.
La intenció de crear un banc ètic català és va truncar ja que el Banc d'Espanya, en concepte de seguretat informàtica, demana cinc cents milions de pessetes anuals; cosa inassolible. No obstant això, al carrer Roger de Llúria de Barcelona hi ha una sucursal del banc ètic holandès (no, no és ING Direct) Triodos Bank, que realitza tot tipus d'operacions excepte retirar efectiu, cosa que pots fer gratuïtament (sense comissió) sis operacions mensuals en altres caixers.
A la vila de Gràcia, al carrer de la Providència, s'hi troba Fiare, una filial de la Banca Populare Etica Italiana, encara que ofereix menys serveis.
Nosaltres, però, a les Illes tenim la Caixa de Pollença (o Caixa Colonya) que s'ah convertit en una banca ètica. Aquesta entitat és la número 49 al registre de caixes d'estalvi i opera des del segle XIX.
En realitat no és correcte dir que aquesta s'ha transformat en una caixa ètica ja que, en els seus oblidats orígens, totes ho eren. Així, la Caixa Colonya disposa d'un compte corrent ètic, la Llibreta Vermella.
Encara que se'ls hi va oferir, no van ampliar els seus horitzons fins a Barcelona ja que si ho hagués fet hagués passat de banca regional a nacional, cosa que no els resultava factible.
A banda d'això també existeixen cooperatives i institucions també de caràcter ètic i solidari com Coop57 o Acció Solidària contra l'atur.
A les dotze i a la facultat de medicina hi havia una xerrada sobre l'avortament que, com podreu suposar, no he pogut presenciar encara que m'hagués agradat.
