FÀUNA UNIVERSITÀRIA II





Els estudiants crònics:



Són persones que ni els professors d'arqueologia sabrien datar quin va ser el seu primer any matriculats. Altrament coneguts en les llistes de notes com a "No Presentat", poden portar més de 7 anys matriculats a una carrera de 300 crècits i haver-ne fet 60. Acostumen a ser però, una gent feliç i despreocupada.



Els empollons:



Són tot un clàssic. Venen a ser exactament el contrari dels estudiants crònics. Aquests especímens, només pensen en la carrera. Tot i que hi ha que són sociables, alguns són bastant autistes i no tenen amics, perquè la vida social els treuria temps que poden dedicar a estudiar. Poden ser també bolets de biblioteca. Que al igual que els bolets de bar, tenen el seu lloc assignat a la biblioteca i hi són allà sempre presents a totes hores, però en comptes d'estar rodejats de birres, ho estàn de llibres perfectament apilats. també consten als inventaris de la biblioteca.



L'intelectual orgànic:



És aquell tío amb pinta bohemi que s'asseu sempre al lloc del bar o el passadís on el pugui veure tothom i amb posat d'il?lustrat treu el seu flamant llibre sobre alguna temàtica super trascendental, encarregant-se que el fet que ell estigui llegint el llibre (si es que de veritat està llegint), no impedeixi que el públic vegi les cobertes amb l'apassionant títol del llibre.

Va mirant a cantó i cantó a veure quanta gent observa que n'és d'interessant i intel?lectual, i quan la seva mirada es creua amb la d'algú altre, posa cara de: oi que sóc un il?lustrat?



La/el que es rebota:



És una persona passional que viu bastant l'assignatura, i quan algú diu alguna cosa amb la que no està d'acord, es va encenent fins que no aguanta més i aixeca la mà per intervenir. Quan el professor li dona la paraula, s'aixeca i comença a desofegar els seus nervis cagant-se en tot. Això acaba provocant un efecte dominó en que mitja classe es va aixecant cabrejada a donar la seva opinió. El professor contempla amb un somriure còm ha aconseguit la tan desitjada "participació a classe" de la que tots els preofessors parlen, fins que se li escapa de les mans i s'estressa quan veu que allò sembla Crónicas Marcianas.



La/el de les preguntes sense sentit:



És aquella persona que fa preguntes frikis o torracollons que no tenen cap sentit ni llògica, sino que són una palla mental. El professor acostuma a mirar als alumnes amb cara de " Vosaltres ho pilleu?"



Els puretilles:



Són entranyables personatges canosos i amb arrugues que solen ser un niu de cultura. Els primers dies tothom els confon amb el professor, però só alumnes igualment. Aquesta és gent que un cop jubilada, té temps lliure i una insaciable sed de cultura, i s'apunten a fer carreres com la meva, que tothom diu que són interessants, però no tenen sortides.