Com que ara tinc un munt de feina, ara és quan per buscar excuses em dedico a fer de tot menys el que haig de fer, per tant, obro el meu bloc a patatabrava.com.

Encetaré la qüestió amb alguns temes que vaig penjar fa temps a internet. Són una sèrie d'estudis sociològics totalment generalitzadors i arbitràris sobre diferents aspectes de la societat que ens envolta.

Què millor que començar amb la fàuna universitària. Anem on anem, sempre ens trobem en tota facultat un cert prototipus d'especímens que es repeteixen a tot arreu, poden ser més o menys abundants, però sempre n'hi ha d'haver com a mínim un de cada tipus. Ho faré en 2 entregues.



PD: Per possibles justiciers anònims que em diguin "criticar als altres és molt fàcil, pq no et critiques a tu?" Ja us aviso que jo sempre formo part d'algun o més dels grups, i els que em coneixen ja ho sabran.





FAUNA UNIVERSITÀRIA I



Els bolets del bar:



Són unes persones que sorgeixen per generació espontània com si fossin bolets sempre que es construeix un bar universitari. Ja tenen el seu lloc assignat al bar i mai es mouen d'allà. Tenen cara d'empanats i un munt de birres buides sobre la taula. Abans de la llei antitabac també estàven envoltats d'un núvol de fum espès. Quan els treballadors del bar fan inventari d'existències i mobiliari ja compten amb ells.



La nena mona:



Cada facultat n'ha de tenir com a mínim una. És una tia que va a la universitat com si anés a la passarel?la gaudí. Es maqueja que flipes i va amb tacons. Entre classe i classe treu e mirall i es retoca els ulls o els llavis. Sempre va mirant a veure si algú la mira.



Els penjapropaganda:



Són joves explotats que cobren una merda per inundar la faculat de cartells horteríssims de festes universitàries a locals privats, propaganda de cursos aborrits i d'altres capullades. El volum de cartells pot arribar a ser inmens i cobrir amplies superfícies.



Els liantes:



Són aquells que s'encarreguen del que tothom diu que s'ha de fer però no fa. Penya que la lia. La lia contra les reformes educatives, la llei laboral, o el que sigui. Fan cartells de plàstic blanc amb tinta negra i vermella. Els seus col?lectius i sindicats es barallen a l'estil de "la vida de Bryan" dels Monty Pyton":

-Ése es del frente judaico popular?

-No, es del frente popular de Judea?

-Reformista!! disidente!!



Els Erasmus:



Són aquells personatges desconeguts i estranys que van per la universitat amb cara d'empanats. Solen anar en grup i formar ghetos de penya rossa amb els ulls blaus i la pell rosa. Els primers dies de classe la seva cara d'empanada mental arriba a ser de "qui collons m'ha manat a mi fotre'm aqui?". Acaben juntant-se amb altres Erasmus, ja que; no ens enganyem: tothom sua dels Erasmus.