¡Descarga Power Tema 1 y más Apuntes en PDF de Turismo solo en Docsity! Modernitat, globalització i patrimoni cultural Tema 1 Bibliografía: “Memoria Construida” Capítulos 1 y 2 Índex • I. Introducció al patrimoni cultural • II. Concepte i evolució del patrimoni • III. Institucionalització i normalització del patrimoni I. Introducció al patrimoni cultural • El Patrimoni: categoria econòmica i jurídica de llarga tradició històrica, que implica la transició de béns dels nostres avantpassats. • La Cultura: Sistema de creences, idees i valors que comparteixen una comunitat, o si es prefereix de forma sintètica, com una “fàbrica de significats” (Geertz, 1973) I. Introducció al patrimoni cultural • A priori podem considerar que el patrimoni cultural té un objecte i un subjecte bàsicament problemàtic amb una forta carrega ideològica. A més a més, hem de tindré present que la seua constitució varia tant en el espai com en el temps. I. Introducció al patrimoni cultural • Característiques • Construcció sociocultural (invenció (Hobsbawn i Ranger,1988)) • Caràcter simbólic (Prats, 1997) II. Concepte i evolució del patrimoni • El naixement del patrimoni cultural se situa en la modernitat • La acceleració de la historia i les transformacions constants • El propi concepte de patrimoni cultural II. Concepte i evolució del patrimoni • Primera modernitat • Patrimoni històric/clàssic • Segona modernitat • Patrimoni cultural II. Concepte i evolució del patrimoni • En principi considerem patrimoni com la herència cultural que relaciona i connecta, els éssers humans d’ahir amb les persones del present. I ho fa en benefici de la seua riquesa cultural, de la seua sensibilitat i del seu sentit de la identitat. III. Institucionalització i normalització del Patrimoni cultural • A finals del segle XIX trobem la primera definició del concepte (patrimoni artístic i monumental), • Es desenvolupa a principis del XX amb l’aparició de les primeres legislacions (patrimoni social) • Culmina a mitjans del XX amb la redefinició del concepte (Bé Cultural) i la creació de nombroses institucions III. Institucionalització i normalització del patrimoni cultural • A partir de la revolució francesa es quan per primera vegada els poders públics es fan càrrec dels bens culturals que abans estaven en possessió de l ‘ església, la monarquia i la aristocràcia. • Durant la primera meitat del segle XX les Constitucions Europees reconeixen el dret del patrimoni cultural i, per tant, el deure de protegir- lo III. Institucionalització i normalització del patrimoni cultural Las acciones de estos organismos fueran frenadas por la 2ª guerra mundial poniendo en evidencia el incumplimiento de los pactos Desapareció tras la guerra creándose en su lugar la ONU III. Institucionalització i normalització del patrimoni cultural • Declaracions de Patrimoni Mundial Cultural i Natural (1978) • Conferència Mundial sobre Política Cultural, patrimoni immaterial (Mèxic, 1982) • Convenció “Recomanacions sobre la salvaguarda de la cultura tradicional i popular” (París,1989) • Tresors vius (1996) • Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat (1999-2001) • Organització de Ciutats Patrimoni de la Humanitat (OCPH, 1993) III. Institucionalització i normalització del patrimoni cultural • Conveni para la Salvaguarda del Patrimoni Arquitectònic d’Europa (Granada, 1985) • Col·loqui de York, 1986 • Reunió de Sintra, 1987 • Col·loqui de Messina, 1987 • Col·loqui de Halifax, 1988 III. Institucionalització i normalització del patrimoni cultural
