Percepción Humana: Estímulos, Atención y Emociones - Prof. kjshdgnlfk, Ejercicios de Psicología

¡Descarga Percepción Humana: Estímulos, Atención y Emociones - Prof. kjshdgnlfk y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity! LLEI DE FECHNER Estem parlant de la psicofísica, la voluntat d’alguns autors per saber Pare de la psicofísica, el que més es va interessar en crear un model mesurable del procesos perceptius, és a dir, Desenvolupa una llei que vol relacionar la magnitud de l’estímul físic amb la intensitat de la reacció Per a que el subjecte noti un canvi lineal (no brusc), l’estímul s’habia de doplar per a que el subjecte notés un canvi lineal Per a que jo percebi un canvi progressiu i lineal (1,2,3...) , la intensitat de l’estímul ha de augmentar logaritmicament (2,4,8...). Per a mesurar això Fechner desenvolupa tres mètodes: • Mètode dels límits: • Determina el llindar absolut (per sobre, un punt on ja no puc percebre més canvis, si s’ha incrementat o no. Per sota, hi ha un moment que ja no notes el canvi) • Un sol estímul/procediment ascendent o descendent. (des de la màxima intensitat vaig provant fins on la persona ja no nota res i això es fa moltes vegades i treiem la mitja de on la persona deixa de escoltar el canvi) • Error de habituació (la persona esta fent l’experiment i va dient si el noto, torna a pujar la intensitat, si el noto....i no el notarà però la persona creurà que si que el percep) • Error d’anticipació ( en algun moment la persona creu que de tant respondre si, en algun moment dirà que no tot i que encara ho percebi). • Mètode error promig: • Calcula el llindar referencial. • Dos estímuls un es canvia fins que es percep la diferència • Menys precís però més ràpid. • Mètode d’estimuls constants: • Determina llindar absolut i diferencial (10 estímuls s’alternen) • Controla la seqüenciació de les intensitats triant estímuls supraliminars, subliminars i entremitjos • Mètode més lent però més eficaç LLEI D’STEVENS Aquest autor va creure que les lleis de Weber i Fechner no eren correctes per explicar estímuls i sensació. Mesura directament les sensacions, assignant un valor numèric. No s’interesa en la intensitat sinó en la percepció subjectiva de l’individu (el estuche gris o el borrador, cual es mas oscuro? Que numero le pondrias? Y se lo pregunto a mucha gente) • Mètode de comparació de parells (Quina natilla és mes dolça la A o la B?): • Determina la qualitat del producte • Donar la opinió sobre la qualitat de dos productes • Valoració escala d’opinions. Nombre d’opinions positives. • Mètode d’ordenació: (te dejan probar 5 coches y eliges calidad, comodidad y los pones en orden segon tu gusto) • Tots els estímuls de forma simultània • El valor s’atorga en funció de l’ordre. • Serveix per ordenar intensitat de color, qualitat de sabor.. • Valor mig dels avaluadors. • Mètode d’escales de valoració: (puntuar del 1 (poc) al 5 (molt)). Valoracions subjectives de l’individu. • Respon a l’escala Likert • Correspon al disseny de molts qüestionaris • El subjecte puntua de 1 a... • Es poden valorar aspectes molt diversos 2. SISTEMES SENSORIALS 2.1 En funció del lloc Els sistemes sensorials es poden diferenciar en funció del lloc i de l’energia. 1. Exteroceptors: Són tots aquells receptors sensorials que tenen contacte amb l’exterior. 5 sentits 2. Propioreceptors: com hem sento jo respecte el meu entorn • Sentit cinestètic: sentit que ens dona info sobre la posició relativa del meu cos en el meu entorn. Quan camino inconscientment se que les meves cames s’estan movent i se en tot moment com estic posicionada sobre el meu organisme. Se on tinc la cama. Músculs, articulacions i tendons • Sentit vestibular: El que controla l’equilibri. Se com estic ubicada respecte el centre de la gravetat. Oïda interna. Quan tenim infecció a l’oida podem sentir marejos. 3. Interoreceptors: Situats a les vísceres (s.reproductor, digestiu...) que dona informació sobre com s’estan realitzant aquests processos. Sensació cenestètica és informació que rebem del nostre organisme. Noto la barriga vacia 4. Dermoreceptors: Receptors de la pell 5. Nocioreceptors: Situats a qualsevol part del cos. Els informa del dolor en qualsevol part del nostre cos. 2.2. En funció de l’energia 1. Quimioreceptors: Detecten substàncies químiques, volàtils o solubles (gust i olfacte) 2. Mecanoreceptors: Receptors que respon a la pressió o distorsió mecànica, estimulant la pell o l’interior de l’organisme, transformant-se en sensacions d’equilibri, pressió, moviment, fred, calor, dolor i plaer. (l’oïda, tacte, sinestètic) 3. Fotoreceptors: que capten energia radiant 4. Termoreceptors: capten l’energia calòrica (tacte) LA VISTA El 80% de la informació que percebem es de la vista. Quins són els tres • L’ull: És un canal molt important d’on rebem informació. ▲ Pupil·la: és el forat que forma l’iris ▲ L’iris és una musculatura de color, rodona que pot contraure’s en funció de la intensitat de llum. Quan hi ha molta llum es 2. Contrast de colors successiu: El meu sistema visual queda sobre estimulat d’uns colors concrets. Provoca que vegi el color oposat. 3. Post- imatge complementària: Ens provoca veure contrast de colors successiu. M’altera la percepció de color. Teoria tricromàtica (Young i Helmholtz) ▲ Intenta explicar com funciona la meva percepció de color. ▲ Existeixen 3 tipus de receptors bàsics que sintonitzen, processen o són sensibles a diferents longituds d’onda (LO) ▲ LO curta per blau; LO mitja pel verd; LO llarga pel vermell. ▲ L’activació de dos o mes receptors visuals facilitava veure la resta de combinacions de colors A posteriori, fruit de la transducció el cons segreguen les yodopsines. (eritrolabe el vermell; clorolabe el verd; cianolabe del blau) Teoria dels oponents (Hering) ▲ Hering va descriure que hi havia tres canals que controlaven els colors de forma oposada. ▲ Vermell-verd, groc-blau, blanc-negre. ▲ Aquest mecanisme neuronal funcionaria amb connexions activadores per a un dels elements del parell i inhibidores per a l’altre. ▲ Aquesta teoria pot explicar-nos perquè els daltònics no veuen el vermell però si el groc. Teoria del doble procés ( Devalois i Jacob) ▲ Síntesi de les anteriors. ▲ Dóna per bones les dues teories. ▲ El processament del color implica, a nivell perifèric, el funcionament de dos mecanismes diferents i successius. ▲ Els cons fan el 1r anàlisi de color a partir de receptors de LO, LA OÏDA Desprès de la vista, es el sentit més important. Als 10 anys és l’edat on escoltarem millor de tota la nostra vida. • Tasques principals del nostre sistema auditiu: 1. Activar els nostres receptors auditius 2. Enviar-hi la informació. 3. Facilitar la transducció (ones sonores en energia electroquímica) 4. Processar o identificar les qualitats d’aquell so (freqüència, to, intensitat...) • Trets bàsics: ▲ To: Grau en que un so resulta alt o baix. Diferència entre notes altes o baixes. ▲ Freqüència: nombre de crestes d’onda que es produeixen en un segon. Quanta més freqüència de crestes d’onda; més agut i quan hi hagi menys més greu. ▲ Cicle: Distància entre les crestes d’onda. ▲ Amplitud: diferència de pressió entre el pic i vall d’una onda. Decibels. ▲ Timbre: és la diferència en quant a la qualitat d’uns sons. Depèn dels sons harmònics que acompanyen al so principals. Estructura del sistema auditiu Dividida en 3 parts (EXTERNA, MITJANA, INTERNA): ▲ OÏDA EXTERNA • Pavelló auricular: Té una forma “particular” per recollir les ones sonores. A La gent gran li creix el pavelló auricular davant la pèrdua auditiva. • Canal auditiu: és un canal obert per on entren les ones sonores que acaba en el timpà. • Timpà: es una membrana fina que quan arriben les ones sonores, vibra. Connecta amb tres ossos petits que són iguals al néixer que a la edat adulta: ■ Martell, anclusa i estrep; les ones sonores passen d’un medi aeri a un líquid i els fa vibrar. ▲ OÏDA MITJANA: • Martell, anclusa i estrep ▲ OÏDA INTERNA: • Còclea: • Cargol: Forma part del sistema auditiu de identificació del so. El líquid que hi ha dins del cargol s’anomena perilimfa. El cargol es divideix. • Canals semicirculars: forma part del sentit vestibular. (LEER LIBRO, LA PARTE DEL OIDO Y RESUMIRLO PARA ESTUDIAR) SENTIT CINESTÈSIC Es el que dona informació de com està situat el nostre cos. Ens informa de: el moviment muscular, la tensió, la posició i la postura. No només m’indica quina posició tinc el braç sinó la tensió del meu braç si estic aguantant un objecte pesat. • Persones hipotòniques (no aguanten la tensió del seu cos) • Persones hipotonies (tenen una tenacitat més gran de la normal) • Espasticitat (moviments no controlats, rígids) SENTIT VESTIBULAR L’equilibri que tenim com a individus. Es tracta de l’orientació i l’equilibri Dos tipus d’equilibri: • E. Estatic: Manteniment de la posició del cos en relació a la gravetat. Info que dona el meu cos quan estic quiet en relació amb la gravetat. • E. Dinàmic: quan es dona la informació del nostre cos en resposta a moviments sobtats. Quins elements intervenen en el sistema d’equilibri? • Aparell vestibular: està format per el sàcul, utricle i els canals semicirculars. • Sistema visual; perquè molts moviments que fem estan controlats per la nostra visió. • Propioreceptors. Aparell vestibular: • Canals semicirculars (el líquid que hi ha dins es diu endolimfa que informa dels moviments perquè també es belluga) : Cadascú dels canals ens informa de la posició del nostre cap. Les ampolles que hi ha al final de cada canal te unes mini cèl·lules (cresta ampular) que es belluguen quan passa el líquid, al fer un moviment amb el cap. • Sàcul i utricle: hi ha una concentració de cèl·lules que s’anomena màcula. En aquestes cèl·lules hi ha una membrana i dins la membrana hi trobem cristalls que informa del moviment respecte la gravetat que s’anomenen otòlits. Ens maregem perquè la informació que rebem de l’oïda interna no concorda amb el que veiem. (Port Aventura). Cuando nos ponemos unes gafes de realidad virtual nos mareamos porque no concuerda la info del oido interno con el de nuestra vista. ♦ Activitat electrodèrmica: Els processos atencionals tenen molt a veure amb la nostra pell. quan un esta molt atent segrega suor i això provoca que hi hagi mes activitat elèctrica. ♦ Activitat electromiogràfica/muscular: ens mostra si un múscul esta preparat ♦ Taxa cardíaca: a traves del SNP tenim mecanismes per saber si estem preparats o no ▲ EXTERNES O MOTORES: ♦ Moviment sacàdics: moviments bruscos que fem amb els ulls; quan llegim ♦ Moviments oculars lents: quan segueix un moviment d’un objecte. Segueix a la mateixa velocitat en la que es desplaça l’objecte. ▲ ALTRES ASPECTES IMPLICATS: ♦ Activitat cognitiva: temps de reacció des de que es presenta un estímul fins que jo dono una resposta. ♦ Experiència subjectiva: tots aquells components que de alguna manera em permeten que jo gestioni millor la tasca. Tot allò que jo ja he viscut (experiència) ho puc gestionar y se quina dosi d’atenció haig d’utilitzar per aquella feina... QUINS ASPECTES AFECTEN L’ATENCIÓ? ▲ Factors externs: • Trets dels objectes: llum, forma, color, novetat, grandària, textura...aquests aspectes poden activar l’atenció. ▲ Factors interns: • Nivell d’activació fisiològica o arousal: AROUSAL és l’estat d’alerta percebut subjectivament com a sensació d’energia gràcies al qual som més receptius i reactius als estímuls ambientals. Cuando crees “hoy me voy a comer el mundo” o todo lo contrario. Es com jo em sento activat durant el dia- es un factor intern que afecta a l’atenció. • Motivació: Si la meva motivació es elevada; la meva atenció també. Les expectatives es un aspecte molt important de l’atenció (es el que tu esperes que passi en una certa situació) depenent de les expectatives que tingui regularé la meva atenció per poder fer aquella tasca. (Ajusto la meva atenció per a allò que vull realitzar i dosifico la meva atenció: s’anomena set mental o ajuste mental.) • Estats transitoris: com podria ser l’estrès, l’efecte d’un psicofàrmac... variarà l’atenció. MODELS TEÒRICS (es fonamenten amb el sistema auditiu) ▲ ATENCIÓ SELECTIVA: • Els models de filtre: ♦ Model de filtre rígid, Broadbent (1958): Els models que va proposar Broadbent parteixen del model de filtre; parteixen que les persones tenen una capacitat limitada per atendre que s’anomena filtre. Per tant, tota la informació arriba al nostre organisme a saco. Però a l’hora d’atendre tenim una capacitat limitada que s’anomena filtre. Per tant, el filtre fa que el nostre organisme no es sobrecarregui d’informació. Broadbent es va basar en Cherry un autor que no va fer cap model però va ser precursor del model de filtre rígid. Cherry va fer una observació de que hi havia moltes persones parlant la va anomenar Cocktail Party; Cherry va voler veure com l’organisme prioritza o es concentra més en un estímul que en tots els altres. Hi ha alguns estímuls que fa que localitzi la meva atenció. L’escolta dicòtica es escoltar de forma simultània (BUSCAR); Va observar que no atenem de la mateixa manera a tots els estímuls. Teoria de Broadbent: (BUSCAR) ♦ TEORIA DEL FILTRE ATENUAT DE TREISMAN (BUSCAR) (1960) El nostre organisme te una capacitat limitada que es el nostre filtre. La diferencia de Treisman amb Broadbent es el magatzem amortidor. Tots els estímuls que rebo però que no puc atendre queden en el magatzem amortidor (atenuador). A diferencia de Broadbent amb el filtre s’eliminen els estímuls i nomes atenc als que puc. Sistema perceptual de capacitat limitada; tenim la capacitat d’analitzar els estímuls un darrere l’altre. ♦ MODEL DE SELECCIÓ TARDANA DE DEUTSCH I DEUTSCH (1963) El nostre sistema de capacitat limitada fisiològica no es una altra cosa que la memòria a curt termini. Entra tota la informació pels canals sensorials; entra a la memòria a curt termini que actua com a filtre. La selecció que jo prioritzi un estímul o un altre es la rellevància i les expectatives que tinc d’aquell estímul. Igualment el filtre de la memòria a curt termini estarà influenciat per la memòria a llarg termini que podrà permetre una resposta. ♦ MODEL DE FILTRE MÒBIL JOHNSTON I HEINZ (1978) Aquest model apareix quan els altres ja estan en decadència. El filtre actua depenent de les característiques del estímul. Si ▲ ATENCIÓ DIVIDIDA: • El model de recursos atencionals: ♦ MODEL DE CAPACITAT D’ATENCIÓ KAHNEMAN, 1973 El model intenta explicar quantes coses puc fer al mateix temps. Permet atendre mes d’una tasca al mateix temps sempre i quan no superi el màxim de capacitat d’atenció de la qual jo disposo. Hi ha una sèrie de determinants que afectaran a l’atenció que jo disposo (arousal) L’arousal es l’energia que jo disposo de saber el que puc fer. Depenent de en quina nivell del meu arousal (cansat, lapsus atencionals, jetlag; factors que van directament vinculats a que jo tingui mes o menys activació atencional). COM JO DISTRIBUIRE LA MEVA ATENCIO EN 2,3,4 TASQUES? No només depèn del meu nivell d’arousal sinó també. Seguiré una política d’assignació: • Disposicions estables: jo soc com soc i això condicionarà • Intencions transitòries: son les motivacions d’aquell moment, l’interès per fer la tasca, les expectatives per fer l’acció. • Avaluació de les demandes de capacitat: quin nivell d’atenció necessito per realitzar les tasques. En funció de l’avaluació de les demandes, valoraré quina capacitat d’atenció necessitaré i decidiré quantes activitats podré fer alhora. • Crítiques: no contempla la maduració del sistema. ♦ Llei de Yerkes Dodson (1909): a mesura que augmenta el nivell d’activació millor es el rendiment fins a un determinat moment anomenat punt òptim. Nivell de rendiment: eficàcia en el rendiment i grau d’afecte positiu. • Un excés d’arousal provoca un malestar emocional i ansietat en el augment. • Un arousal baix: alerta, interès i emoció positiva en augment. En una tasca fàcil succeeix que necessito un nivell d’activació una mica més alt del estandard perquè sinó em provocaria un desinterès. Si parlem d’una tasca difícil, no caldrà tenir una tasca d’activació molt alt sinó una nivell relativament baix per estar relaxat i poder atendre bé els requeriments de la tasca. Tota activitat sostinguda provoca que l’estat d’alerta decaigui; aquests lapsus atencional porten el meu nivell d’activacio a un nivell crític, baix i en conseqüència em pot provocar una dificultats per fer la tasca. Aquest autor no parla de quan dura una atenció sostinguda. Tota tasca repetitiva que dura més de mitja hora, desconnectem. El fet que una activitat decaigui hem de tenir en compte processos cognitius i ambientals que no es tenen en compte. NEUROCIENCIA NO QUE NO SALE EN EL EXAMEN LA MOTIVACIÓ La motivació és el procés (es més que un procés intern: estat intern de l’organisme) que ens dirigeix cap a l’objectiu o la meta d’una activitat, que la empeny i la manté...(provenen de representacions cognitives orientades cap al futur). La motivació implica l’existència d’unes metes que donen impuls( hi ha factors interns i externs que activen l’organisme) i direcció a l’acció (l’acció requereix activitat física o mental: organització, presa de decisions..). Pintrich i Schunk,2006 LA MOTIVACIÓ COM A PROCÉS: • Teoria de l’impuls de Hull: 1. La teoria de Hull defensa el restabliment de l’equilibri Homeòstasi de Cannon. 2. Un impuls es un estat intern experimentat com a desagradable i que impulsa a actuar. 3. Aquesta teoria es basa en dos tipus de motivacions: • Primàries: aquelles motivacions que condueixen a la supervivència recerca de l’equilibri de una necessitat de supervivència; resoldre la set o la gana. • Secundaries: son aquelles motivacions que son fruit d’un aprenentatge condicionat. ( el gos saliva quan escolta la campaneta però la campaneta no es el menjar aprenentatge condicionat) • Crítiques: podem tenir un impuls però no satisfer-lo. (estem a dieta). Quan mengem per gula. • Teoria de l’activació: 1. Necessitem un nivell d’excitació X per tenir un rendiment òptim. 2. Si la tasca es fàcil necessito estar més motivada per fer una tasca molt avorrida 3. Si la tasca es difícil necessito un nivell més baix per fer una tasca amb certa eficàcia. • TEORIES COGNITIVES: • Teoria de la congruència i de la dissonància de Heider( teoria del equilibri): Intenta explicar com els nostres pensaments ens porten a una conducta determinada. Heider ho va voler explicar a traves de 3 elements. Vol veure quins mecanismes es posen en marxa quan hi ha desequilibris. : • Congruents: no tenim conflicle cognitiu. A i B pensen igual. Tota cosa congruent no genera conflicte cognitiu. Jo i la meva parella estem d’acord en comprar-nos un coche. • Indiferent: a A es igual el que pensa B i al reves. A mi i a la meva parella no ens agrada un coche per comprar-nos • Irrellevants: tenim una dissonància; el Alex se quiere comprar ese coche i a mi no me gusta. Davant de les situacions dissonants ens sentim incomodes perquè no estem en equilibri per tant busquem l’equilibri. Yo aunque no me gusta el coche decido comprarlo porque al alex le gusta; cambio de actitud para encontrar el equilibrio. O el alex puede deceder decidiendo comprar otro coche. - DISSONÀNCIES MÉS FREQÜENTS (festinger i lewin): 1. Els criteris personals i les normes externes. 2. els resultats aconseguits i els esperats. 3. les idees que es defensen i el comportament. Yo digo no soy racista però luego en una situacion tengo comportamientos racistes. 4. les diferents alternatives per a la solució d’un problema. Situacions dissonants i com les resolem?: - Elecció; destaquem els aspectes positius del que jo he decidit i els aspectes negatius del que he rebutjat; decido no ir a bahamas porque hace mucha calor... - Justificació insuficient: buscamos un argumento para dar la cara a quien nos piden justificaciones para darnos equilibrio a nosotros mismos. Quan et diuen perquè portaves tant de temps esperant si sabies que no vindria? Saps que es veritat però te inventas algo para no quedar como un “panoli” - Justificació d’esforç: li asigno un valor en relació a l’esforç que m’ha costat fer aquella tasca. L’esforç justifica el valor. - Informació nova: fumar mata però sale una noticia que si fumas 10 cigarros al dia mejora la memòria; busco argumentos para incorporar la nueva informacion que he recibido. Críticas no es tan universal, sinó que fora de la situació experimental utilitzem altres recursos o que no es segueixen tan fil per randa el que anomena aquesta teoria. - Jerarquia de necessitats de Maslow: “la força central de la motivació humana és la necessitat innata de créixer i assolir la màxima autorealització”. Necessitats de carència: 1. Necessitats fisiològiques; aire, comida, agua, sueño,sexo... supervivència, sobreviure. 2. Seguretat física i emocional; en relació al treball, família, amics.. absència de dolor equilibri 3. Amor i pertinència; tenir sensació de que jo pertanyo a un grup. Amor, afiliació, pertinença. Necessito saber que soc “algo per algú” 4. Estima i autoestima; si totes les anteriors es compleixen tindré una bona autoestima. L’autoestima et fa sentir capaç de tot. Nivell d’autorealització: és la cúspide de la piràmide de Maslow 1. Realització personal Més tard Maslow va veure que no tothom passa per totes les escales de la piràmide i que hi ha persones que salten escales i aconsegueixen la següent contrari a la seva teoria. - Teoria d’expectativa X de valència (Tolman, Lewin, Rotter i Vroom) ■ Expectativa: representació cognitiva que el subjecte espera en relació a que certes conductes el condueixen a certes metes. ■ València: valor que una persona atorga a una situació o objecte del seu entorn. ■ Expectativa x valència: és la tendència ▲ IDEES BÀSIQUES: ♦ L’elecció d’una meta ve determinada pel valor de reforç d’aquesta meta. ♦ El subjecte fa estimacions subjectives sobre la probabilitat d’assolir a una fita (expectativa de resultat) ♦ Les expectatives del subjecte davant noves situacions es basarà en una generalització de les expectatives a partir de la pròpia experiència. (tendim a generalitzar el model d’expectativa) Bandura va definir dos tipus d’expectatives: - Expectativa d’eficàcia: la persona abans de realitzar la tasca es crea una expectativa per saber si podrà dur-la a terme o no. Seré capaç de fer-ho?. Judici que una persona fa sobre la seguretat que te de poder realitzar una conducta. - Expectativa de resultat: després de realitzar la conducta penso si l’expectativa s’ajusta a la realitat. Estimació que fa la persona de la probabilitat de que la conducta tingui certes conseqüències. Quins elements influeixen en que jo cregui que soc capaç de realitzar una tasca. Abans de realitzar-la? ■ L’experiencia directa: si jo ja he fet una acció i he pogut realitzar la tasca en una tasca semblant; sere capaç de fer-la. ■ Experiencia vicària: si jo observo que una persona que es com jo sap fer la feina jo creure que també soc capaç de fer-ho. Quant mes semblant sigui a la persona que esta realitzant la tasca més em creure que jo també puc fer-la. si ell ho sap fer jo també quant menys coneguda sigui la tasca més ho sabre fer perquè no coneixem les dificultats. ■ Persuasió visual: quan una persona propera t’anima a fer una cosa, t’està persuadint per tant allò t’incita a creure’t capaç de poder fer aquella tasca. “ va que tu pots” ■ L’estat fisiològic: els aspectes físics previs a una acció determinada també influiran a poder executar la tasca adequadament. Quins elements influeixen en que jo cregui que he sigut capaç de realitzar-la? Expectativa de resultat? ■ Feedback de resultat: Si has fet una tasca similar i has tingut resultat X tindràs una expectativa similar. ■ Dificultat de la tasca: Si una tasca la considero molt difícil; tindre les expectatives baixes. ■ Comparació social: si un altre que es com jo ha obtingut un resultat X jo també puc tenir un resultat X. ■ Personalitat: hi ha persones que son molt optimistes i sempre creuen que els resultats seran positius; hi ha persones negatives que creuen que no s’ ensortiran de la tasca. Quin tipus de valor li otorgo a la tasca? 1. Valor intrínsec: correspon a totes les activitats que son hobbies. Es la practica d’aquella acció que es gratificant per a mi. Sky, pintar... realitzar l’activitat ja es aspecte de valor. No necessito cap tipus de reconeixement. 2. Valor de dificultat: quan jo em marco un repte molt gran i l’aconsegueixo, el valor de lo difícil que ha sigut aconseguir allò, es el que motiva per seguir endavant. Personalitat tipus A. 3. Valor extrínsec: els reconeixements externs; avui ho heu fet molt bé o que us donin un premi, felicitació... 4. Valor instrumental: aquella acció que jo faig perquè te una finalitat/objectiu una altre. Faig una entrevista de treball que hem va molt bé; l’objectiu no es l’entrevista sinó que m’agafin al treball. Per tant l’entrevista es instrumental. 5. Valor cultural: dinte de l’entorn on jo em desenvolupu te un valor cultural; tenir un coche de marca, roba de marca...etc. depenent en l’entorn on hem trobi. ÚLTIM TEMA: EMOCIÓ Emocions son un conjunt d’elements que convergeixen i afloren que --- Les emocions son eines de supervivència perquè som éssers socials. • Definició: 1. Una sèrie complexa de funcions biològiques: perquè es una emoció no controlada; el meu cos respon sense que jo intervingui massa. 2. Actuen com a mediador: per resoldre conflictes, depèn com estiguin els altres actuaré jo. 3. Davant la percepció d’estimuls tant externs com interns que formen un patró distintiu de conductes( suma de conductes que puc associar amb la ira, alegria, sorpresa...) que atenen els problemes fonamental de la supervivència. Distingirem entre emocions primàries i emocions reactives. Les emocions funcionen gracies a tres elements que van junts (triada reactiva: davant d’un succés jo tinc una emoció que depèn de 3 elements que interactuen entre ells):