bases comunicació i cognició, Apuntes de Psicología

¡Descarga bases comunicació i cognició y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity! Psicologia Anna Salvador 1 Tema 1: FILOGÈNESI DEL LLENGUATGE I LA COGNICIÓ Classificació del 1987: Som Homo i venim dels homínids. Altres famílies com el Pongide i els Hylobatides. Classificació del 2013: Tots pengem de la mateixa família, menys els Ponginae. Venim de la família Homininae. Ximpanzés i humans compartim un ancestre comú. Amb poc temps s’ha anat perfilen el esquema gràcies a la genètica. La genètica perfila com ha sigut la nostre història. Primats: Hilobàtids, Orangutans, Goril·les, Ximpanzés i Bolobos: viuen al cor del Congo CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL Segle XVII, James Ussher va afirmar que la Terra es va crear el 23 d’octubre l’any 4004 a.c a les 9:00h del mati. Carl Linneaus va idear uns sistema de classificació per a tots els essers vius. Ell va ser qui ens va enquadrar en l’espècie com a Homo sapient. Va significar una polèmica perq significava que les persones formem part de la natura. Segle XIX, Lammarck és un dels primers que defensar les tesis evolucionistes (incorrectes) El 1859 Charles Darwin publica el llibre “l’origen de les espècies”, aporta les dades defensives que aporten la teoria de l’evolució. Segle XIX, Buffon parla dels Ximpanzés com a animals perillosos i que no son de fiar. Segle XX – XXI Veiem als Ximpanzés com a una caricatura humana. Psicologia Anna Salvador 2 EVOLUCIÓ: 20 milions d’anys: Procònsul (Avantpassat dels humans, els grans simis i els hylobatidae. Superfamilia: hominoidea) 12 milions d’anys: Dryopithecus (possible ancestre dels humans i els grans simis- família Hominidae). 6-7 milions d’anys: Sahelanthropus tchadensis (descobert el 2001). Es coneix com a Tumai. Van descobrir en el desert del Txad el 2001 un crani amb una antiguitat d’entre 6 i 7 millions d’anys. Brunet i altres l’any 2002, el proposen com a primer representant de la línia evolutiva dels homínids. La seva posició en l’arbre filogenètic és, avui dia, molt problemàtica. 6 milions d’anys: Orrorin Tugenensis (descobert el 2001. Entre 5,7 i 6 millions d’anys). 4,5 milions/5,5 milions d’anys: Ardipithecus ramidus/Ardipithecus Kadabba. (descobert el 1994 i 2001). Actualment es considera més proper als Paninos que als homininos. Si abans es considerava l’ancestre de l’australopithecus, ara es creu que potser sigui una línia extingida. 4 milions d’anys: Australopicecins 2,5 milions d’anys: Homo Habilis. És famós per ser el primer individu del gènere homos. Es diu habilis perquè es diu que comença a utilitzar eines. (Descobert l’any 1994, Phillip Tobias). 1,5 milions d’anys: Homo Erectus. És el primer que deixa Àfrica i marxa per tot el món (evoluciona). El que es queda a Àfrica és el Homo Ergaster. 150.000 anys: Homo Sapiens (la nostra espècie). Coincidex a Europa amb L’Homo Neanderthalensis. Ambdços conviuen fins fa 40.000 anys. -> (Cro- Magnon). Psicologia Anna Salvador 5 implicades en altres processos cognitius que, possiblement, han estat decisius en l’evolució. • Indicis de la bipedestació: la bipedestació deixa les mans lliures per fabricar i transportar eines. • Indústria lítica: a falta d’indicis directes sobre l’origen del llenguatge, sovint s’ha fet referència a la industria lítica per inferir com es comunicaven els primers homínids, entenent que existeix una relació directa entre l’elaboració d’instruments i el llenguatge. L’evolució lítica proporciona indicis clars sobre el desenvolupament de la ment humana. Les capacitats cognitives involucrades són alhora prerequisits necessaris per al sorgiment del llenguatge (si bé no ens informa sobre com va aparèixer). à Capacitats que requereix la construcció d’una eina: 1. Planificar una tasca 2. Buscar i seleccionar la matèria primera adient 3. Saber escollir els millors trossos, si escau amagar-los, i després recordar allà on s’han deixat. 4. Seguir una tècnica adequada amb moviments precisos que s’ha hagut d’aprendre. 5. Transmetre aquests sabers i habilitats a través d’un sistema de comunicació eficient. La transmissió del saber es produeix a partir de la sintonia (sobretot per mirades). El individu que fa l’acció percep la mirada de l’altre individu i percep que té curiositat per aquella acció. El primer individu realitza la acció lenta i ho exagera per ensenyar-li al altre. *Neurones mirall Tipus d’eina: Mode 1: una pedra (còdol) trencada per un cantó. Mode 2: bifaç, pedra tallada per dos cantons. Mode 3: eina més precisa per fer una determinada cosa. Psicologia Anna Salvador 6 Mode 4: fulles llargues amb percussions més clares i definides que permeten fer fils per la part on tallen, molt més clars. Mode 5: micròlits, es podien incrustar a peces de fusta. Mode 6: pedra polida. Forma part del neolític, és el més evolucionat. PALEOLÍTIC MITJÀ: Tècnica Levallois: fer una eina per construir una eina (s’utilitza l’os com a eina o per fabricar eines). Comença a ser capaç de comprendre el procés recursiu. Quan parlem utilitzem sons que substitueixen una realitat. Altres progressos importants en l’hominització que poden estar relacionats amb el sorgiment d’un sistema de comunicació eficient: Ø Domini del foc Aproximadament mig milió d’anys, per part de l’Homo ergaster/erectus. Va permetre escalfar-se, protegir-se i coure els aliments (gama més amplia d’aliments, a nivell nutricional hi han beneficis al sistema nerviós). La cocció, a més de les millores en la nutrició, va convertir el menjar en un acte social (gestos, riure, contacte físic) i també ritual. Psicologia Anna Salvador 7 Ø Enterrament dels morts Els primers vestigis de rituals funeraris es remunten a 200.000 o 300.000 anys. En el moment en que una població enterra els difunts, accedeix a un sistema de representació simbòlic que implica funcions narratives i creatives pròpies del llenguatge. Els rituals funeraris evoquen una forma d’espiritualitat, exigeixen compartir una visió del món, el record d’un difunt i una creença en un més enllà. Ø Vestigis arqueològics que evidencien una expressió simbòlica Apareixen fonamentalment en els darrers 100.000 anys. Pintures rupestres : Peces ornamentals (l’home-lleó de Hohlenstein de 32.000 anys, objectes cerimonials, objectes d’utilitat pràctica com les vares de comptar) UNA MIRADA AL PRESENT Desenvolupament infantil: analitzar la possible relació entre el desenvolupament ontogenètic i el filogenètic. Estudiant els inicis de la comunicació en els infants, podem identificar algunes pautes evolutives que, amb molta cautela, poden impulsar hipòtesis suggerents sobre l’origen del llenguatge en els homínids. − Fonamentalment la comunicació amb els nens és visual − El nen només entén la musicalitat, l’entonació, no les paraules en sí à Podríem dir que la música i el gest són els precursors de la comprensió del llenguatge oral. − Etapa pre-verbal és molt important: és evident que els infants, encara que no enraonin, es comuniquen amb una eficiència creixent. Estudis antropològics: − Té sentit que els primers fonemes fossin clics per passar desapercebuts a l’hora de caçar. A més a més la necessitat de cooperació requereix d’un sistema de comunicació eficient. Una possibilitat seria que els clics fossin un camí preverbal que fes de pont entre el gest i la paraula. Psicologia Anna Salvador 10 cas d’aquesta papallona doncs, atacarien a la seva ala pensant-se que és la cara i per tant la papallona tindria temps de fugir i volar. − Estímul-Signe: a cavall entre allò innat i allò aprés. És un mecanisme desencadenador innat que desperta tot un patró conductual. Determinats trets d’un estímul poden ser suficients per desencadenar una pauta de comportament concret. − Head flagging: són els primats, els mamífers més desenvolupats. Feien uns moviments estranys amb el cap i això va cridar l’atenció als investigadors. Moviments que seguien patrons i determinades espècies feien els mateixos moviments i a partir d’aquí, van començar a diferenciar les espècies pels moviments del cap. Dins del bosc, pels determinats colors de la cara i el moviment, entre ells podien diferenciar- se si eren de la mateixa espècie. − Avisos d’alarma dels cercopithecus aethiops (mones verdes): es va descobrir que tenien diferents vocalitzacions per avisar dels diferents depredadors: unes vocalitzacions concretes per depredadors aeris, d’altres per depredadors terrestres, i altres pels que s’arrastren pel terra..etc Davant d’aquests crits les mones elaboren una resposta de fugida específica segons el crit. Seyfarth i Cheney, a finals dels 70 seguint les recerques de Sruhsaker a l’Àfrica oriental, demostren que els crits operen a mode de senyals representatius o semàntics. Van gravar cadascun dels crits, a continuació els van reproduir allà on hi havia mones. A partir d’aquí van comprovar que responien d’una manera determinada, és a dir de forma condicionada, segons el crit. El que van generar finalment és que les mones s’habituessin als crits. Al final ja no els hi feien cas i no generaven respostes al sentir-los. En canvi si reaccionaven si els crits eren emesos per altres mones. El context és clau. La diferència de la comunicació animal i la humana és que els animals es comuniquen per instint, no és una comunicació controlada. Psicologia Anna Salvador 11 COMUNICACIÓ HUMANA Eibesfel: va demostrar que tothom aixeca les celles quan es saluda amb una altre persona. L’expressió facial d’espant és la mateixa. Conclusió; la expressió social és compartides per totes les cultures, per tant hi ha una base biològica. Expressions facials: van gravar la reacció davant d’una caixa que li surt un nino (feia por). Les expressions de por eren iguals, per tant van concloure que tenim una base universal i biològica. LLENGUATGES ARTIFICIALS ENSENYATS A PRIMATS NO HUMANS Al principi era per veure fins a quin punt de nivell intel·lectual arribaven els ximpanzés. Als Estats-units no es van conformar amb això, i van estudiar si aquests podien enraonar. • Furness: va aconseguir que l’orangutan digues papa i cup. • Yerkes: va treballar en imitació i condicionament però va aconseguir poca posa a nivell cognitiu. • Kellog: ximpanxé Gua • Hayes: van portar el ximpanzé Viki a casa, i la van vestir com una nena i li van ensenyar a fer vocalitzacions que tenien correspondència amb un significat. Es va concloure que no podien enraonar, però si que eren capaços d’imitar. Van decidir ensenyar-los símbols. GARDNER*: la Washoe era una ximpanzé que se li va ensenyar a parlar amb el llenguatge dels sords, ASL (l’aprenentatge gestual dels sords). Experiència realitzada a finals dels anys seixanta. Desenvolupament del vocabulari actiu – gestos utilitzats de manera regular i permanent. Consideracions: o És una modalitat d’adquisició basada en el modelatge (ensinistrament). o El llenguatge gestual està més estretament enllaçat a l’acció o l’expressió afectiva. Hi ha menys arbitrarietat. Psicologia Anna Salvador 12 o Autocorrecció en llenguatge privat. Espontaneïtat i creativitat; per anomenar un ànec va ajuntar els gestos ocell i aigua. PREMACK à Ximpanzé Sarah Es pregunta en un articles si els ximpanzés poden tenir Teoria de la ment. Experiment: Sistema de fitxes (enunciats persistents que permeten el control de la variable memòria, arbitrarietat). Les fitxes son referents no sempre concretes. Fitxes peculiars, com ara la interrogació. Al final pot fer enunciats tipus S-V-O- D. Com pensen els animals? Etapes en l’aprenentatge del llenguatge de fitxes. 1) Distingir entre mots de plàstic i objecte 2) Associar un mot de plàstic específic a un objecte determinat 3) Aprendre relacions entre mots i objectes 4) Aprendre que les peces de plàstic serveixen per anomenar objectes. Se li introdueix el mot de plàstic NOM DE per a que prengui consciència que amb el llenguatge pot designar coses (funció metalingüística) 5) Podem parlar ja de l’existència d’una representació interna (un triangle blau, per la Sarah, és un objecte vermell, rodó i amb tija, és a dir d’una poma). 6) Dels judicis simples a les analogies. El judici igual/diferent és un prerequisit per l’adquisició del llenguatge. Després caldrà que el subjecte sigui capaç de comprendre i jutjar relacions entre relacions. Quan entengui que la relació entre dues pomes és la mateixa que la relació entre dos elefants, les portes del llenguatge seran obertes Psicologia Anna Salvador 15 Ø SÍMBOL: el significant es diferència del significat, encara que segueixen mantenint una estreta relació –el significant guarda semblança amb l’objecte que evoca. “Senyals de tràfic” Ø SIGNE LINGÜÍSTIC: La relació entre significant i significat és extrínseca, arbitrària i convencional. (Le paraules del llenguatge verbal, el morse, el llenguatge de signes dels sords, etc.) Altres SIGNES on la relació entre significant i significat és totalment arbitrària i convencional; semàfor, senyal de prohibit el pas, etc. La comunicació és una captació mútua de intencions. JEAN PIAGET (1896-1890) Ø Les capacitats cognitius utilitzen el llenguatge. Ø Estructuralista VIGOTSKY (1896- 1934): Ø El llenguatge afavoreix el desenvolupament Ø Funcionalista JEAN PIAGET És un autor estructuralista (emissor, receptor, context, canal...etc). Li interessa el coneixement cognitiu, com les persones desenvolupen coneixement. La Teoria Constructivista es basa en com l’individu construeix el seu coneixement à Els esquemes són sempre ACCIONS. EVOLUCIONS DELS ESQUEMES Els esquemes son sempre ACCIONS o ESQUEMA REFLEX: Punt de partida o ESQUEMA D’ACCIÓ: Raonament sobre el que veu o ESQUEMA REPRESENTATIU: Raonament sobre el que no veu. Esquemes d’acció interioritzada. o PROPOSICIONS: Raonament sobre coses fins i tot irreals. Psicologia Anna Salvador 16 ESTRUCTURA ESTADIS 1. ESTADI SENSÒRIO-MOTO : Des del naixement fins els 18/24 mesos 2. ESTADI INTEL·LIGÈNCIA REPRESENTATIVA: Des dels 18/24 mesos fins els 10/11 anys. Culmina amb la construcció de les estructures operatòries concretes. − PERÍODE DE LA FUNCIÓ SEMIÒTICA O PERÍODE INTUITIU (2-6 anys) Els inicis de la intel·ligència representativa Apareixen una sèrie de conductes que impliquen l’evocació representativa d’un objecte o esdeveniment absents: o Imitació diferida: l’infant imita alguna cosa feta per algú amb anterioritat. o Joc simbòlic: ex: fer com si un llibre fos un avió o Dibuix o imatge gràfica: gargot que representa el papa. o Imatge mental o Evocació verbal (La construcció de la funció semiòtica consisteix en un esqueixament progressiu dels significants i els significats). La simbolització és molt important, sobretot en nens. Hi ha molts nivells de simbolització. o Abans dels 18/24 mesos no s’observa cap conducta que impliqui l’evocació d’un objecte absent. Quan als 9-12 m es constitueix l’esquema d’objecte permanent, l’infant cerca l’objecte desaparegut, però aquest acaba de ser percebut (acció en curs). o Els mecanismes d’imitació permeten la transició entre el raonament sensoriomotor i la representació mental. Imitació directa à Imitació diferida à Imitació interioritzada (Imatge mental). La imitació sempre ha tingut un paper molt important (neurones mirall). o Tipus de raonament bàsic utilitzat: la intuïció o Malgrat la progressiva descentralització, l’infant és plenament egocèntric. Exemples: Conservació/concepció del món com fet a la seva imatge i semblança. Animisme (tot viu), finalisme ( tot fet per l’ésser humà). Psicologia Anna Salvador 17 3. ESTADI DE LES OPERACIONS FORMALS: Des dels 11 anys fins els 15/16 anys . − Culmina amb la construcció́ de les estructures intel·lectuals pròpies del raonament hipotètic-deductiu. ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE EL PERÍODE DE LA FUNCIÓ SEMIÒTICA Ø Abans dels 18/24 mesos no s’observa cap conducta que impliqui l’evocació d’un objecte absent. Quan als 9-12 m. Es constitueix l’esquema d’objecte permanent, l’infant cerca l’objecte desaparegut, però aquest acaba de ser percebut (acció en curs) Ø Els mecanismes d’imitació permeten la transició entre el raonament sensoriomotriu i la representació mental. Ø Imitació directa à Imitació diferida à Imitació interioritzada (Imatge mental). Ø Tipus de raonament bàsic utilitzat: la intuïció. Ø Malgrat la progressiva descentració, l’infant és plenament egocèntric. Exemples: Conservació/concepció del món com fer a la seva imatge i semblança. Animisme (tot viu), Finalisme /tot té intencions pròpies) i Artificialisme (tot fet per l’ésser humà). EL LLENGUATGE EN LA TEORIA GENÈTICA PIAGET analitza el llenguatge com un objecte més del coneixement. La seva reflexió es dirigeix a relacionar-lo amb el desenvolupament cognitiu. Arriba a dues conclusions fonamentals 1. Primacia del desenvolupament cognitiu respecte el llenguatge. El llenguatge no por ser considerat la font de pensament, encara que sigui un condició necessària per al seu desenvolupament. Llenguatge i pensament estan íntimament relacionats, però tots dos depenen de la intel·ligència, la qual arrela en l’acció. Psicologia Anna Salvador 20 Zona de desenvolupament pròxim És important diferenciar entre un Desenvolupament Real (que pot fer l’individu sol) i el Desenvolupament Potencial (si algú l’ajuda). Per Vigotsky en la psicologia és important explorar allò que pot arribar a fer un individu amb ajuda. La ZDP. El bon aprenentatge és aquell que s’avança sempre al desenvolupament. Per Vigotsky de de que els nens neixen qualsevol indici de llenguatge té una única funció: comunicar-se. *Examen: procés d’interiorització del llenguatge Progressivament va apareixent un altre tipus de llenguatge, d’us personal i que et permet aclarir les teves idees. (Davant d’una dificultat augmenta el nivell de llenguatge a un mateix, ens ajuda a pensar). Vigotsky diu que és un llenguatge privat que ens ajuda a desenvolupar una altre funció: representativa. Llei De La Doble Formació de Vigotsky El signe és inicialment un mitjà de relació social, una manera d’influir en els altres, però després adquireix una nova funció, esdevé una manera d’influir en un mateix. El procés d’interiorització és un canvi d’orientació en l’ús dels signes. De reguladors d ela conducta social passen a ser reguladors de la conducta individual. Psicologia Anna Salvador 21 Conclusions – Vigotsky 1. Relació entre el llenguatge i el pensament: El llenguatge i el pensament tenen arrels diferents. Avancen en paral·lel. Ambdós tenen arrels genètiques diferents i després se sintetitzen dialècticament en el desenvolupament. El nen comença a comunicar-se i el nen comença a pensar. És un procés d’interconnexió funcional, el llenguatge esdevé pensament i el pensament esdevé llenguatge. 2. Procés d’interiorització del llenguatge: El llenguatge, en els seus orígens, serveix per comunicar-se. Progressivament adopta una nova funció, regula la pròpia conducta i el pensament. El llenguatge egocèntric, més que expressar la incapacitat per situar-se e el punt de vista de l’altre, és un llenguatge privat que té la funció de planificar, orienta i regular l’activitat infantil. Amb el temps aquest tipus de llenguatge se simplifica, s’esquematitza i aparentment desapareix, En realitat s’ha interioritzat convertir-se en un instrument fonamental per al pensament. Per exemple, un sord de naixement: o Per Piaget l’individu té preservat el desenvolupament cognitiu encara que no adquireixi el llenguatge. Cognitivament serà normal. El llenguatge està subordinat al desenvolupament cognitiu. o Per Vigotski el llenguatge i el pensament depenen l’un de l’altre. Per tant, es una persona que no es podrà desenvolupar si no aprèn el llenguatge, i si no ens involucrem acabarà sent com un síndrome de down. Psicologia Anna Salvador 22 Tema 4: LA COMUNICACIÓ NO VERBAL Els mitjans utilitzats per COMUNICAR poden classificar-se segons dues oposicions: vocal-no-vocal (emissions fòniques enfront gestos) i verbal-no- verbal (paraules enfront no paraules). En funció d’aquests dos eixos tindríem: − Vocal-verbal: La paraula oral. − Vocal-no verbal: Entonació, qualitat de la veu, accent, etc. − No vocal-verbal: La paraula escrita. − No vocal-no verbal: Expressió facial, mirada, gest, etc. La comunicació se situa en el contínuum següent: 1. Llenguatge verbal 2. Parallenguatge: Vocalització, No verbalització o Qualitat de la veu (to, intensitat, timbre) o Prosòdia (entonació, accentuació, durada, unitat melòdica) o Fluïdesa (velocitat, ritme, pauses, silencis) o Segregat vocals (humm i variants, sons estranys, etc.) o caracteritzacions vocals (riure, plor, badall, etc.) o Indicadors vocals i torns de conversa. 3. Llenguatge corporal: la no vocalització, la no verbalització. o L’aspecte extern: aparença, modals, cara, atractiu físic, estereotips, autopresentació. o La mirada: funcions de la mirada. o L’expressió facial: regles d’exhibició de les expressions facials, FAST, el somriure. o El gest: il·lustradors, emblemes, indicadors de l’estat emotiu, reguladors, adaptadors i moviments amb el cap. o El comportament especial: territorialitat, dinàmica interpersonal de l’espai. Psicologia Anna Salvador 25 2. La mirada La mirada és interès. “Jo et miro: m’interesses”. Comunicar amb algú és intercanviar la mirada. Acceptar un altre és acceptar la seva mirada. Temps normal d’intercanvi de mirades: 50-60%. Si s’excedeix, hi ha un interès més gran per l’interlocutor que pel contingut (enamorament o desafiament, Amor o Odi) La mirada esdevé una forma de donar cos a l’altre, convertint-lo en objecte. Els altres no poden evitar la mirada, només girant-se; o jo la puc evitar deixant de mirar...però fent això caiem en poder de l’altre. La mirada és una ARMA. (J.P.Sartre) Funcions de la mirada Segons Kendon (Knapp, 1980) - Regulació del corrent de comunicació - Retroalimentació, control de les reaccions de l’interlocutor - Expressió d’emocions - Comunicació de la naturalesa de la relació interpersonal 3. L’expressió facial Ekman i Friesen (1969) consideren el rostre com la seu primària de l’expressió de les emocions. Distingeixen 4 regles d’exhibició de les expressions facials (expressions que aprenem a realitzar): • Intensificació: ex: un regal que a penes ens agrada i manifestem una sorpresa i alegria). • Minimització: reprimir una emoció minimitzant-la. (EX: conservar els ulls secs tot veient una pel·lícula que ens afecta, manifestar una alegria mesurada quan per dins estem eufòrics). • Aparentar indiferència: mostrar una expressió neutre mentre s’experimenta una emoció (ex: treure el quart as en una partida de pòquer) • Dissimular l’emoció experimentada: (ex: manifestar una pena en saber que un professor està malalt i no hi ha classe). Psicologia Anna Salvador 26 Ekman va desenvolupar un codi, el FAST (Facial Affect Scoring Technique) à tècnica de classificació de l’afecta facial per a les 6 emocions bàsiques Sorpresa, Por, Còlera, Disgust, Felicitat, Tristesa Va dividir la cara en 3 zones: o Alta: celles i front o Mitjana: ulls parpelles i ós del nas o Baixa: galtes, nas, boca, mentó i mandíbula. Expressió facial de cólera: ⇒ Celles baixes i contretes. ⇒ Línies verticals entre les celles ⇒ Parpella inferior tensa ⇒ Mirada dura en els ulls ⇒ Pupil·les dilatades ⇒ Llavis mútuament estrets o oberts, tensos i en forma quadrangular. Dos articles reveladors publicats el 2010: o Les persones menys atractives reben un 22% més de condemnes que els guapos i han de complir penes més llargues o El nombre de veredictes de culpabilitat es redueix quan l’acusat porta ulleres. Pel que sembla el jurat inconscientment el considera intel·ligent. 4. El gest Ekman i Friesen (1969) estableixen 5 categories que si, bé es refereixen als moviments de totes les parts del cos, defineixen especialmente el gestos de las mans. Signes emblemàtics (emblemes) - Signe emès intencionadament amb un significat específic que pot ser traduït en paraules. - Funció; emfatitzar, suplir la paraula quan hi ha impediments ex: USA- pistola // Japó- punyal Psicologia Anna Salvador 27 • Gestos il·lustratius (il·lustradors) - Moviments utilitzats durant la comunicació verbal que il·lustren el que es va dient. - Funcions: sistema de puntuació, ampliar el contingut, organitzar, aclarir, accentuar… • Indicadors de l’estat emotiu (afecte displays) ⇒ El rostre és clau per expressar emocions,… gestos com puny tancat-tensió. • Signes reguladors de la interacció (reguladors) Informació facilitada en el decurs de la interacció que afavoreix una adequada retroalimentació. Ex: moviment amb el cap; canvi de postura; aixecar les celles… • Gestos d’adaptació (gestos adaptors) 5. Comportament espacial Noció de territori: Tota conducte dirigida a preservar, marcar i defendre zones contra la intrusió d’altres membres de la pròpia espècie. Funcions de la territorialitat - Objectiu: limitar l’agressió en la mesura en que els individus i els grups s’abstenen d’anar a llocs on poden veure’s embolicats en disputes. - La jerarquia limita l’agressió perquè, al saber qui està per damunt o per sota de cada qual, els individus o grups posen en pràctica una conducta ritualitzada de domini i subordinació, en comptes deslliurar-se a combats efectius. Expressions de territorialitat: l’espai personal - El territori personal, l’espai vital, és la zona que cada individu preserva activament entorn d’ell, i en la qual els altres no hi poden fer incursions sense provocar el seu desgrat. - Com una bombolla invisible que envolta la persona. Psicologia Anna Salvador 30 Tot i que les paraules adopten definicions fixades en el diccionari, a l’usar-les, prenen sentit en funció del context. El significat de les paraules té un aspecte estàtic, però en el diàleg es torna dinàmic i provoca entre els interlocutors una negociació constant. EXEMPLES: − Una característica fonamental de les sectes es que si ets de fora, no els entens de res, perquè utilitzen les paraules amb un significat que no comprens, i al final, els grans problemes que poden tenir amb la família es: “tu no m’entens, allà si que m’entenen”: la comunicació és molt difícil. − Quan un diplomàtic diu que sí, vol dir “potser”; quan diu potser, vol dir “no”; i quan diu no, ja no és un diplomàtic. − Quan una senyora diu no, vol dir “potser”; quan diu potser, vol dir “sí”; i quan diu sí, ja no és una senyora. Les paraules (el seu significat) són negociables però al final, el significat que guanya és el del més fort. Examen: Què és la ironia en termes pragmàtics? (locutiu, il·locutiu, perlocutiu). Entre la locució i la il·locució hi ha molta distància. La ironia és jugar amb això, dir allò que no penses per tel de que l’altre pensi, no el que dius, sinó el que penses. (Un bocata està molt dolent i té molt mala pinta i dius... Apetitós). Alguns matrimonis acaben bé, altres... duren tota la vida. FASES DEL PROCESSAMENTE DEL LLENGUATGE 1) Interpretació del significat lateral. 2) Contrast del significat literal amb el context. 3) Si el significat literal no té sentit en el context, es busca un significat metafòric alternatiu. AMBIENTALISME – INTERACCIONISME – INNATISME Ambientalisme o Skinner, Bloomfield (perspectiva conductista) L’aprenentatge del llenguatge no és diferent de qualsevol altre aprenentatge operant. La Psicologia Anna Salvador 31 conducta verbal del nen es va modelant segons contingències de reforç. Modelatge i mecanismes d’imitació. Exemple: el nen diu algo com tal-pa-papa. El pare riu (reforçament) i així aprèn a dir papa. Interaccionisme o Piaget, Vigotski (perspectiva constructivista i historicocultural). Ni innat ni adquirit (50%-50%) − El desenvolupament és fruit de la interacció entre factors interns (maduració) i externs (accions del medi). − El subjecte no es fa de dins a fora. No és un reflex passiu del medi ni un esperit previ al contacte amb les coses i les persones. Tot el contrari, és un resultat de la relació. Epistemològicament estarien en el mateix apartat. Paper actiu del subjecte en la construcció del coneixement i la personalitat. Exemple: El pare es queda a treballa a casa, amb el bebè, es posa a treballar amb el ordinador. Lliga el bebè en un maxi-cosi i es posa a treballar. Perquè el nen s’entretingui el pare li dona una joguina. Durant 10 minuts juga i se li cau la joguina. Plora el pare li recull la joguina. El nen prefereix interactuar amb el pare. Si el nen que tenim la maxi-cosi tingues una incapacitat on tindria tants recursos per cridar la atenció del pare. Un cop se li cau la joguina no te recursos per cridar al pare. EL nen està una hora callat perquè no sap cridar l’atenció. El primer nen (més capacitats i recursos) s’ha comunicat més. El segon nen s’ha comunicat menys. Com menys es comunica menys ho podrà fer. A partir de l’interaccionisme el llenguatge es va desenvolupant. Innatisme o Chomsky, Mc Neill (perspectiva generativista) L’infant no aprèn emissions sinó un conjunt de regles per processar emissions. Trets comuns a totes les llengües: Universals lingüístics (determinats genèticament), la base dels quals és el LAD/MAL/DAL (mecanisme d’adquisició del llenguatge Psicologia Anna Salvador 32 (Lenneberg: innatisme matisat) PERÍODE CRÍTIC Període de l’ontogènesi al llarg del qual es constitueix un comportament, generalment característic de l’espècie, i fora del qual no pot generar-se. És un període caracteritzat per un principi i una fi. L’exemple més clàssic de període crític és allò descrit pels etòlegs com a: IMPRINTING (Analogia amb el gravat en metall que denota la rapidesa i irreversibilitat del procés. Possible traducció́: empremta, encuny.) o Té lloc durant un període sensible i primerenc del desenvolupament, fora del qual no es dóna. o L’imprinting es irreversible. No s’oblida en tota la vida de l’animal. o En l’imprinting, l’animal no es fixa en individus concrets -qualsevol de l’espècie- o Funcions: Filial -afecció de la cria al progenitor- i Sexual -afecció́ a l’espècie... més endavant fonament de selecció́ de parella-. ELS INICIS DE LA COMUNICACIÓ (0-12 MESOS) UNA PERSPECTIVA FUNCIONAL Psicologia Anna Salvador 35 o L’infant de 4 mesos és capaç̧ de seguir la mirada de l’adult, la qual cosa possibilita l’atenció conjunta o La relació passa de 2 a 3: triangle entre infant, adult i objecte 6 mesos à Al començar a interessar-se pels objectes, redueix els contactes cara a cara (món físic i humà són com excloents) 10-12 mesos o L’infant integra en la seva activitat tots dos mons. o Intersubjectivitat secundària. 10 mesos à Aparició del gest indicatiu Atenció dividida (Wood, 1986) No es pot atendre al rostre i a l’objecte simultàniament per un mateix canal sensorial. L’oient pot mirar l’objecte i copsar la intenció de l’adult escoltant- lo. El sord ho ha de fer de manera seqüenciada. (L’adult, més “frustrat”, disminueix expressions orals, jocs d’alternança i adopta un estil comunicatiu més controlador) FORMAT (Bruner, 1985 -concepte inicialment de Garvey, 1974-) Primeres interaccions humanes pautades: Aprendre el llenguatge implica l’aprenentatge del seu ús en contextos d’interacció social amb els adults. Importància del paper de l’adult (ZDP/ Bastimentada). LASS (Dispositiu de reconeixement dels processos comunicatius). o Estabilitat Alt grau de predicció (Hi ha talls clars que faciliten la predicció de la o conducta) o Semblança a les regles del diàleg (La resposta de l’un depèn de la conducta antecedent de l’altre) o Hi ha expectatives comunes (L’infant aprèn a reconèixer el senyal de l’altre i anticipar així la resposta) ETAPA PREVERBAL De les primeres vocalitzacions a les primeres verbalitzacions. Psicologia Anna Salvador 36 Les primeres paraules apareixen als 12 mesos. BALBOTEIG Funcions del balboteig (joc, entrenament, discontinuïtat) o 1r semestre de vida: varietat total de sons. 2n semestre: especialització; cada cop més sons de la llengua materna. (A partir de mostres produïdes per nens àrabs, xinesos i francesos d’entre 8 i 10 mesos, els adults són capaços de reconèixer característiques de llurs llengües i establir l'origen lingüístic del nen.) o 7-8 mesos balboteig reduplicat (mamama, papapa, tatata). Adquisició dels fonemes es fa dels més contrastats al menys contrastats (consonants oclusives+vocals) o Progressivament l’infant para més atenció a les melodies de les frases (s’evidencia cap els 7-8 mesos). A través de la corba d’entonació, s’introdueix en la significació. o Als 9-10 mesos intenta reproduir l’entonació́ del llenguatge que sent a l’entorn. Impressió́: el balboteig s’assembla a la melodia de la conversa. o Als 12-14 mesos Balboteig-argot. L’infant no reprodueix les paraules, però s’hi aproxima prosòdicament. HOLOFRASE Les primeres paraules apareixen al voltant dels 12-15 mesos en contextos de formats. Tenen el sentit de tota una frase, per això se les anomena Psicologia Anna Salvador 37 HOLOFRASES o paraules-frase. A través de la melodia podem descobrir el significat de la verbalització. o Acostumen a ser monosíl·labs redoblats o onomatopeies amb les que anomenen l’objecte o l’animal pel so que fan o Estan carregades d’afectivitat o Només les podem entendre pel context o Tenen una significació variable (canvien fàcilment d’una setmana a l’altre) Exemples papa, mama, caca, baba (aigua), mm (vaca), uau uau (gos), tutut (cotxe). Ia tà (ja està) mostra del dinamisme semàntic-pragmàtic quan l’infant l'aprèn per designar el final d’una tasca i després l’utilitza per rebutjar una cullerada de puré. De les primeres verbalitzacions a l’estructura de discurs L’ETAPA VERBAL (esquema de llenguatge telegràfic) Gramàtica pivot o L’infant té un sistema propi que no copia de l’adult, al qual Braine (1963) anomena Gramàtica pivot. o Combinació dues paraules pivot-open. Boon on (bota damunt) more cake (més pastís) Tape on (cinta damunt) more sing (canta més) Valoració crítica − En català ben aviat s’afegeix l’article. Difícilment observem dos mots purs. Sovint van acompanyats d’un argot inintel·ligible + una prosòdia simulant tota una llarga frase adulta. Ex: mira nena, mira cotxe. − Resulta més interessant l’estudi de les relacions semàntiques en les produccions de dos mots. Llenguatge telegràfic Psicologia Anna Salvador 40 • Entre els 2 i 3 anys, augment del vocabulari i augment de termes díctics DIXI Etim. Prové́ del grec i significa assenyalar, indicar. Bühler (1934) va reprendre el vocable grec per referir-se a: Procediments lèxics i gramaticals que possibiliten situar les emissions en un espai i en un temps determinats. • Els termes díctics no posseeixen referencia fixa. Oracions com: jo vaig estar allà̀, només poden interpretar-se pel context. Deixi comportamental (deixi espacial a partir del 4t mes, joc de mirades) Deixi lingüística (llarg camí́ ...) - Dixi i pragmàtica - Dixi i Role-taking Cal aprendre que quan jo dic jo sóc jo, però̀ quan tu dius jo, ets tu. Regularitzacions 1. El llenguatge de l’infant s’aparta del de l’adult. Construeix creativament aquestes desviacions. Ex. cotxer/garatger, fotejar/fer fotos. 2. Regularitzacions de les flexions verbal. Ex: a. He venit à he vingut b. No n’hi ava à no n’hi havia c. S’ha murit à s’ha mort o Segons estudis fets en llengua anglesa (Slobin, 1974) la seqüència és: 1) Aprenentatge de les formes irregulars correctes 2) Ja apreses practicades i reforçades, l’infant regularitza. Psicologia Anna Salvador 41 TEMA 6: LA INTEL·LIGÈNCIA HUMANA a) QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? 1921 simposi sobre “la intel·ligència i la seva mesura”. Organitzat pels editors de la revista The Journal of Education Psychology. es pot mesurar la intel·ligència? es pot arribar a un acord comú? 1986 Simposi sobre la “intel·ligència i la seva mesura”. Organitzat a proposta del consell de redacció de la revista Intelligence de mode, similar al simposi de 1921. Reuneix 24 assajos breus dels més importants experts en el camp de la intel·ligència als quals es formulen les mateixes qüestions que en el simposi de principis del segle XX. A cadascú se li pregunta sobre la naturalesa de la intel·ligència, sobre la seva mesura i sobre el seu grau de recerca en aquest camp. Coordinat per Sternberg i Detterman. La clau no és l’instrument sinó l´ús que se’n fa: Què passa si un test d’intel·ligència el passa un psicòleg no intel·ligent. 2. LA INTEL·LIGÈNCIA: ANTECEDENTS HISTÒRICS (Definició general de que és la intel·ligència) o GALTON (1883) Planteja la intel·ligència en termes d’habilitats psicofísisiques. (Capacitat per discriminar pesos; la distància necessària entre dos punts de la pell per percebre com a posicions diferents; sensibilitat al perfum d’unes roses; distinció de tons d’un xiulet o BINET I SIMON (1916) Plantegen la intel·ligència en termes de capacitats de judici complexes. Existeixen tres capacitats cognitives claus per a la intel·ligència: a) La direcció (saber què s’ha de fer i com? Psicologia Anna Salvador 42 b) L’adaptació (escollir i supervisar les estratègies que hom té disponibles per a la realització d’una tasca) c) El control (capacitat per criticar els pensaments i judicis propis) Encara ara s’utlitza el seu mètode actualitzat. o SPEARMAN (1923) Va ser un precursor dels enfocaments cognitius contemporanis de la intel·ligència en assenyalar-ne tres processos d’informació subjacents: b) Aprehensió de l’experiència c) Deducció de relacions d) Deducció de correlacions e) A principis del segle XX dominaven els enfocaments psicomètrics de la intel·ligència que posaven l’èmfasi en la mesura de les diferències individuals, més que no pas en el processament cognitiu. Aquests enfocaments es basaven majoritàriament en l’anàlisi factorial: tècnica que permet descobrir possibles estructures subjacents a les dades correlacionals. Per exemple Spearman (1927) postulava que un únic factor “g”- capacitat general- reflectia la major part del que és important entorn a la intel·ligència, mentre que Thurstone (1936) plantejava una intel·ligència i l’existència de 7 factors primaris. COINCIDÈNCIES ENTRE ELS 24 PONENTS QUE DEFINEIXEN QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA: 1. Acord general en la validesa predictiva dels tests pel que fa al futur rendiment acadèmic i professional de les persones. Opinió generalitzada, però que convé revisar-los: a) ampliant el contingut (que s’avaluïn conductes de la vida quotidiana), b) modificant la seva estructura vers una major flexibilitat per poder valorar processos, c) relativitzant la validesa predictiva per determinats grups socials i culturals. 2. Ningú posa en dubte l’existència d’uns correlats fisiològics (temps de reacció potencials evocats, etc) de l’activitat intel·lectual. És a dir la gent Psicologia Anna Salvador 45 − La intel·ligència no és unitària sinó que comprèn 7-9 intel·ligències múltiples diferents. 1) Intel·ligència Lingüística 2) Intel·ligència Lògic-matemàtica 3) Intel·ligència Cinestèsica corporal 4) Intel·ligència Interpersonal 5) Intel·ligència Musical 6) Intel·ligència Espacial 7) Intel·ligència Intrapersonal 8) Intel·ligència Natural/ ecològica 9) Intel·ligència Existencial Ø MODELS ASSOCIACIONISTES Conductisme − El raonament no s’ha d’entendre com associacions dintre de la ment sinó entre estímuls i respostes observables. − Les associacions s’utilitzen no per explicar els estats mentals sinó per explicar la conducta. Associacionisme cognitiu o Tolman: mapes cognitius o Hebb: processos mentals Skinner − Als anys 80 deia que l’únic afer realment importar del desenvolupament són els programes de reforç que modelen la conducta − Aquests governen el desenvolupament de totes les habilitats. Ex. coneixements dels nombres, del llenguatge… Ø MODELS CONSTRUCTIVISTES Psicologia de la Gestalt Psicologia Anna Salvador 46 Piaget: És la teoria més detallada que existeix sobre el desenvolupament cognitiu. 1) Intel·ligència sensoriomotora. 2) Intel·ligència representativa (preoperacional i operacions concretes) 3) Operacions formals Ø MODELS SOCIOCOGNITIUS Vigotski: Mediació semiòtica de la ment i origen de les funcions psicològiques superiors Tervarthen: La intersubjectivitat en els inicis de la comunicació. Ø MODELS MIXTOS Karmiloff- Smith: el model RR − La ment humana no només compte amb la informació provinent de la programació genètica i de la informació adquirida arran de la interacció amb l’entorn físic i social, sinó que, a més, elabora la informació existent en les seves pròpies representacions internes − El coneixement es construeix gràcies al procés de Redescriure successivament les Representacions mentals. − Gràcies a aquests processos RR (Redescripció Representacional), la informació implícita es converteix en el coneixement explícit. Els humans explotem el coneixement ja que representat, representant-lo recursivament altra vegada. − No hem d’entendre el desenvolupament cognitiu com una seqüència acumulativa d’assoliments en diferents dominis, com un procés lineal; el coneixement es construeix en xarxa, en la qual la recursivitat hi juga un paper fonamental. Golberg (2002): Diem que algú les intel·ligent perquè intuïm que mostra un “talent executiu”. La capacitat de coordinar i guiar totes les funcions cerebrals amb una intenció. És la capacitat de planificar i decidir els propis actes, i de preveure les seves conseqüències, i també de preveure la intenció de la ment de l’altre. Psicologia Anna Salvador 47 Damasio (1944, 2010) − L’objectiu del raonament és la presa de decisions en la que les emocions intervenen inevitablement i l’essència de decidir és seleccionar una opció de resposta pensant en termes de futur. − Per ser intel·ligent cal elaborar el coneixement sobre la base d’experiències passades en relació amb algunes situacions viscudes. La intel·ligència consisteix, doncs, a prendre aquest bagatge emocional del passat coma referència per a adoptar decisions noves. 4. COGNICIÓ Els processos cognitius són el conjunt de processos implicats en: − Adquisició (Percepcions sensorials, Atenció, Selecció, Discriminació). − Transformació (Convertir les percepcions en informació). − Emmagatzematge (Memòria) − Ús (Planificació i execució) ... de la informació. Un organisme/sistema cognitiu posseeix les característiques següents: − Representació (emmagatzematge intern d’informació amb la responsabilitat de ser recuperada per a un ús futur). − Complexitat (nombre d’elements que es prenen en consideració a l’hora de prendre una decisió). − Flexibilitat (capacitat de fer servir la informació de maneres diferents). NOU CONCEPTE DE RETARD MENTAL (RM) L’any 1992, l’Associació Americana sobre retard mental (AAMR) va plantejar un canvi de concepte del RM i del sistema de classificació a seguir. o En l’antiga definició es considerava el RM una deficiència associada a la persona. o La proposta actual de l’AAMR és que el RM no és un tret absolut de l’individu sinó una condició d’incapacitat que resulta de la interacció entre la persona amb habilitats intel·lectual i adaptatives limitades i els entorns on viu. Psicologia Anna Salvador 50 aplicades unes sobre les altres, donant pas així a l’aparició del pensament conceptual i simbòlic avançat. “... Si l’infant pot accedir a la comprensió d’una situació, és gràcies a la capacitat que té per atribuir estats mentals als personatges que hi són presents. El procés clau subjacent en la caracterització ment que concep estats mentals és la recursivitat” (Perinat) El tret principal de la ment recursiva és la seva estructuració jeràrquica mitjançant nivells, la qual permet que les operacions cognitives siguin aplicades a unes sobre les altres, donant pas així a l’aparició del pensament conceptual i simbòlic avançat. (Langes, 1994) o Procés recursiu: − Pesar el que pensen els altres − Pensar sobre els pensaments Recursivitat i presa de consciència: La recursivitat permet que un individu pugui ser observador i actor al mateix temps. Ser observador implica distanciar-se i observar-se a si mateix com a actor (1r bucle) i observar-se a si mateix com a observador de si mateix com a actor (2n bucle)...etc Aquest desdoblament és el que fa possible la presa de consciència i el control de les nostres accions. La capacitat recursiva s’assoleix a través del llenguatge i el joc; se serveix d’ells i els propulsa al mateix temps. Joc i llenguatge són tant modalitats de comunicació com processos d’activació mental interna que generen a la vegada la pròpia ment i el coneixement que aquesta assoleix (Perinat, 1995). o Metaprocés és el mateix que recursivitat o És un procés que invoca a si mateix o Un procés que fa referencia al propi accés o a un procés similar o Es pot pensar o pensar recursivament: Jo penso una cosa, Jo penso que penso una cosa o A més del llenguatge, altres dominis genuïnament humans: Teoria de la Ment, Translació mental .. Psicologia Anna Salvador 51 TEMA 7: MODELS COGNITIUS DE LA MENT HUMANA FONAMENTS BIOLÒGICS DEL LLENGUATGE I DE LA COGNICIÓ Arguments a nivell de desenvolupament neurològic que donen suport a la tesi de l’existència d’un període crític (Lenneberg). EVOLUCIÓ DE L’ENCÈFAL Un índex clar de desenvolupament neurològic és el canvi del pes brut de l’encèfal amb l’edat. Etapes de creixement 0-2 anys/2-5 anys/5-12. Creixement més ràpid durant el 1er any de vida. L’encèfal creix degut al desenvolupament de les connexions sinàptiques i la mielinització. DESENVOLUPAMENT DE LES CONNEXIONS SINÀPTIQUES Les connexions sinàptiques es van desenvolupant amb els anys. Augmenten. El que és important són les xarxes neuronals. MIELINITZACIÓ Les neurones estan embolcallades de mielina que afavoreix la conducció (traspàs d’informació a través de les connexions sinàptiques). En alguns casos encara hi ha mielinització després del naixement. Correlats mielogenètics del desenvolupament linguïstic (Yakolev, Lecours) - Les pretalàmiques estan totes mielinitzades als 4 mesos, segons aquests autors. - Postolàmiques: des del tàlem fins a les àrees primàries del còrtex. Es mielinitzen al naixement i no s’acaben de mielinitzar fins als 4 anys. El sistema nerviós evoluciona més ràpidament que el sistema auditiu. El llenguatge està molt relacionat amb la ràpida evolució d’aquest sistema. Psicologia Anna Salvador 52 CONCEPTES BÀSICS Localització Zona restringida del còrtex responsable d’una funció determinada. Per exemple, les àrees relacionades amb el llenguatge: Broca (relacionada amb producció), Wernicke (comprensió) i Gir Angular (llenguatge escrit). Lateralització hemisfèrica o Localització en un hemisferi o La utilització preferent de la mà dreta o de l’esquerre s’associa amb el control motor que exerceixi l’hemisferi contra lateral; tanmateix la pràctica totalitat dels dretans, així com la majoria d’esquerrans, tenen els seus centres del llenguatge situats en l’hemisferi cerebral esquerra. MÈTODES PER SABER SI UNA PERSONA ÉS DRETANA O ESQUERRANA: Mètode invasiu: Se li injecta una substància i se li paralitza un costat del cervell per veure si encara pot enraonar. Model de Kimura d’escola dicòtica: Quan les persones escolten i el so va al mateix cantó és ipsolateral i quan el va a l’altre cantó es diu contralateral. Però en condicions d’escolta dicòtica les ipsis laterals s’anulen. En la majoria dels casos, en el cas de l’escolta dicòtica, cada 10 síl·labes escoltaré 6-7 de l’orella dreta i 3 de l’esquerra. Avantatge de l’orella dreta, ja que arriben abans les vies laterals que no pas la contraletarasl, que tarda més en arribar.