Sudrià Introducció a la història econòmica mundial , Apuntes de Periodismo

¡Descarga Sudrià Introducció a la història econòmica mundial y más Apuntes en PDF de Periodismo solo en Docsity! HISTÒRIA ECONÒMICA MUNDIAL 1. ELS ORÍGENS DEL CAPITALISME INDUSTRIAL 1.2 i 1.3. Revolució industrial, canvi agrari i règim demogràfic antic. G. Feliu i C. Sudrià (2013), Introducció a la història econòmica mundial p. 34-38, Capítol 1, apartat 4: El creixement agrari p. 21-24, Capítol 1, apartat 2.1. : El model demogràfic antic Lectures per a les properes classes: - G. Feliu i C. Sudrià (3ª edició, 2013), Introducció a la història econòmica mundial, p. 67-73 - E. Tello, coord., Com hem arribat fins aquí: Una introducció a la història econòmica global. Mòdul 1. La Gran Divergència, apartat 4: La Revolució industriosa (online en el web de l’assignatura: a Planificació/Bibliografia bàsica) Abans de la Revolució Industrial les economies són agràries i de base orgànica: quasi només utilitza l’energia d’organisme vius (plantes que capten l’energia solar, animals i humans) La immensa major del treball s’aplica a l’agricultura (blat, oli, vi...) i la ramaderia (carn, llana), en gran mesura per a l’autoconsum familiar, amb pocs intercanvis mercantils .................................. A partir de la Revolució industrial s’afegeixen massivament a la producció • l’energia inanimada : primer carbó mineral, després petroli i gas natural, que són combustibles fòssils originats per la descomposició parcial de matèria orgànica (sobretot vegetals), no renovables i altament contaminants. • la matèria inorgànica: bàsicament metalls com el ferro, coure, etc., per la maquinària, ponts, armament, construcció, etc. En economies tradicionals la terra ha d’atendre demandes alternatives: L’ampliació de la superfície conreada, que és una resposta normal al creixement de la població, significa disminuir les pastures o el bosc: -si disminueixen les pastures, se’n veu afectada la ramaderia (animals de treball, carn, llana, llet, cuiro) -si disminueix el bosc, es disposa de menys fusta per a la construcció (de bigues a mànecs d’eines) i menys llenya (energia calorífica: de la llar de foc a la transformació de minerals = la “farga” a Catalunya/ “ferrerías” a Castella) A més, quan la desforestació és molt forta varia tot l’equilibri ecològic, sobretot el règim de pluges. Augmentar la producció comportava rendiments decreixents (i costos creixents) en les economies orgàniques tradicionals. L’obtenció de més producte exigia (a) posar en cultiu terres de pitjor qualitat i/o (b) aplicar més treball per unitat de superfície ........................... a) La via extensiva, mitjançant la roturació de noves terres per conrear (de pastures i desboscant, p. ex.), comporta la reducció de l’oferta dels adobs (pel fet d’haver-hi ara menys bestiar); --- per tant, conduïa a una reducció dels rendiments de la terra i de la productivitat del treball. b) La via intensiva de creixement agrari, consistent en aplicar més treball per unitat de superfície, d’entrada incrementaria els rendiments de la terra, --però (en absència de canvis tècnics substancials) també acabaria comportant la reducció de la productivitat del treball. Exemple sobre els rendiments decreixents: per la via...? Parcel·la (unitat de treball) Nombre de treballadors (L) Producte total (PT en Kg) Productivitat mitjana Producte marginal del treball 1 (Ha) 1 1.000 1.000 - 1 “ 2 2.400 1.200 1.400 1 “ 3 3.900 1.300 1.500 1 “ 4 5.200 1.300 1.300 1 “ 5 6.100 1.220 900 1 “ 6 6.600 1.100 500 1 “ 7 6.600 942 0 1 “ 8 6.400 800 -200 Productivitat mitjana = producte total / unitats de treball (= PT/L) Productivitat marginal = increment del producte total (producte total – producte total anterior)/ increment de les unitats de treball (= ∆PT/ ∆L) Dos sistemes agrícoles basats en cereals i ramaderia 1) A les regions mediterrànies • Rotació biennal, guarets llargs i arada lleugera. • En zones on l’aigua abundava era possible una agricultura intensiva: hortes, regadiu • Baixa càrrega ramadera, transhumància i pocs adobs • Predomini de l’individualisme agrari: explotacions pageses independents 2 ) A les regions atlàntiques • Rotacions triennals, arada pesada i sistemes de drenatge per l’excés l’aigua • Una càrrega ramadera més elevada, amb major disponibilitat d’adobs. • Camps oberts i cooperació comunitària a les terres comunals Esquema de les rotacions biennal i triennal Com es podien incrementar els rendiments en aquestes dues àrees? A les regions atlàntiques (Gran Bretanya, Holanda, Bèlgica i nord de França) amb innovacions agronòmiques com el sistema “Norfolk”: l’eliminació del guaret --mitjançant rotacions amb plantes lleguminoses de consum humà (cigrons, llenties, pèsols...) que faciliten la recuperació de la fertilitat de la terra: se’n deriven l’increment dels rendiments i de la superfície cultivada -- I amb lleguminoses farratgeres (alfals, trèvol...), que varen permetre incrementar el bestiar i, de passada, la disponibilitat de fertilitzants orgànics (fems), per millorar els rendiments. A les regions mediterrànies (amb grans secades d’estiu) amb: -- l’especialització en vinya i olivera a terres marginals, --i la intensificació el regadiu, on es pot, per a les fruites, hortalisses, lli, cànem, etc. Exemple: canvis en l'estructura agraria i la geografia rural Aldea Openfield hacia 1700 La misma aldea hacia 1870 dl ES SIDA Els canvis en l’economia britànica dels segles XVII i XVIII varen generar una forta expansió de la demanda interna • Per l’augment de la capacitat de compra dels grans arrendataris, terratinents, comerciants, etc. • Per la major inserció dels grups socials inferiors en el mercat: -increment de la població i ràpid procés d’urbanització -major salarització del treball rural i urbà -expansió de la indústria domèstica rural (tèxtil...) -intensificació del treball: increment dels dies treballats per mantenir o accedir als nous béns de consum. És l’anomenada revolució industriosa (no pas industrial, encara), associada a la revolució del consum. La grandària de la població i els recursos disponibles L’economista clàssic Th. R. Malthus, en el seu primer Assaig sobre la població [1798], afirma: la capacitat de creixement de la població és infinitament major que la capacitat de la terra per produir aliments: --La població, augmenta en progressió geomètrica, si no troba obstacles. --Els aliments només augmenten en progressió aritmètica. Alta mortalitat ordinària i extraordinària – La mortalitat ordinària afectava sobretot a les poblacions més joves: de 1000 nascuts, entorn de 250 no arribarien al primer any de vida; altres 250 no arribarien als 20 anys; per tant, en general només la meitat dels nascuts vius superaven els 20 anys d’edat, i amb prou feines una quarta part arribaven als 65 anys. – Sovint es produïen mortalitats extraordinàries /catastròfiques, derivades de les epidèmies i fams (per males collites, guerres...), que delmaven considerablement els creixements de població dels anys anteriors. La fecunditat, la nupcialitat i el celibat: mecanismes de regulació demogràfica en el règim demogràfic antic ▪ La fecunditat és la mitjana de fills que tenen les dones d’una societat durant el seu període fèrtil, entre el 15-50 anys (estàndard en demografia). Una fecunditat mitjana de dos fills per dona seria actualment una taxa de reemplaçament poblacional molt bona, ja que permet estabilitat en la població total d'una regió o país. (2014: Catalunya, 1,38; Espanya, 1,32; UE, 1,58) ▪ Als segles XVII, XVIII i XIX les fluctuacions de l’edat al matrimoni i de les taxes de solteria definitiva eren les variables que regulaven l’evolució de la població a llarg termini. Actuaven el que T.R. Malthus anomenava “frens preventius”. ▪ Altrament, la mortalitat catastròfica (els “frens repressius” de Malthus: fam, epidèmies, etc.) determinaven l’estancament de la població a llarg termini. Mortalitat Natalitat Nupcialitat Mortalitat catastròfica i reacció social a una parròquia francesa, 1692-1695 (E. A. Wrigley, Historia y población, p. 65) Règim demogràfic antic -A curt termini: fluctuacions intenses de la població; A llarg termini: tendència a l’estancament.