Vista previa:
Bloc I: Introducció a la Salut Pública
Tema 1: Conceptes de salut, salut pública i salut comunitària
Salut pública: organitzar i dirigir activitats de promoció (protecció i
foment) i restauració (assistència i rehabilitació). És una acció de
govern.
Ser una acció de govern esdevé que, per a que funcioni la salut pública
s'ha d'organitzar a aquest nivell (a nivell de govern) per dues raons
principals:
. Per obtenir més efectivitat que la que s´'obté en activitats aïllades
. Per abarcar més població i poder establir valors de prevalença i
d'incidència.
Prevalença: nº de casos en % (nº de casos que hi ha).
Incidència: nº de casos nous apareguts.
Salut comunitària: acció de govern en la que intervé la comunitat.
Medicina preventiva: (... de prevenir malalties en l'individu) actualment
protegir i fomentar (promoció) la salut en la col·lectivitat.
Medicina social: (... de prevenir i curar malalties en la col·lectivitat)
inclou epidemiologia i organització de serveix sanitaris, actualment inclou
la restauració de la salut, que és quan un individu ja malalt acudeix al
centre per a la restauració de la seva salt.
Medicina preventiva i social: (.. per conservar, incrementar, restaurar la
salut física, psíquica i social de l'individu. La família i la comunitat).
Concepte de salut
Hi ha 5 conceptes de salut:
1. el clàssic: absència de malalties i invalidesa. Aquest concepte no es
correspon amb la realitat, no es operativa, és un concepte negatiu, no
és útil en les ciències de la salut ja que no es poden definir
conceptes amb paraules negatives.
2. Segons la OMS al 1946: complert benestar físic, psíquic i social i no
únicament l'absència de malaltia i invalidesa. Aquests són termes
positius, i inclou el benestar psíquic i social. Però els
inconvenients que presenta són:
a. Equipara la salut a benestar
b. És utòpica
c. Estàtica: sols quan hi ha un complert benestar
d. Subjectiva: depèn de la persona, no es pot mesurar.
3. Segons Terris al 1980: la salut té aspectes subjectius (sentir-se bé o
malament) i objectius (capacitat de funcionar) amb diferents graus,
així doncs defineix la salut com benestar físic, psíquic amb capacitat
de funcionament i no únicament... L'inconvenient que presenta es la
coexistència de benestar amb capacitat de funcionament i la presència
de malalties asimptomàtiques i sense limitació de la capacitat
funcional.
4. Concepte dinàmic: salut i malaltia formen un continu, hi ha 2 extrems:
la mort que sempre arriba i l'estat òptim de salt (difícilment
aconseguible) i la zona intermitja amb diversos graus de pèrdua de
salt i de salt positiva.
5. Concepte actual: La salut és aconseguir el mes elevat nivell de
benestar físic, psíquic i social i de capacitat de funcionament que
permetin els factors socials en els que viu immers l'individu i la
col·lectivitat (Salleras 1985). Així doncs la definició de salut
actual substitueix "mort" de la dinàmica per mort prematura i òptim de
salut per "elevat nivell de benestar i capacitat de funcionar".
S'inclou el concepte de salut col·lectiva a més de la individual, per
tant és útil en individus i col·lectivitats.
Determinants de la salut
La salut de les persones no depèn només del sistema sanitari del país,
existeixen altres factors o determinants que influeixen en la salut, alguns
que depenen de que l'individu les adopti o no, com l'estil de vida o la
conducta insana i d'altres inamovibles com la biologia humana. Els
determinants principals són:
- La contaminació del medi ambient: contaminació de l'aire, aigua, sòl i
del medi ambient psicosocial i sociocultural per factors de naturalesa
biològica, física, química, psicosocial i sociocultural
- El sistema d'assistència sanitària: qualitat, cobertura o accés,
gratuïtat
- La conducta insana: consum de drogues, falta d'activitat física,
estrès, violència, promiscuïtat sexual, no complir les recomanacions
prescrites per facultatius, consum excessiu de greixos animals,
conductes perilloses....
- La biologia humana: envelliment, dotació genètica
- Els factors socials
Hi ha un estudi fet per Dever, que dóna a pensar que cal fer primer una
educació per la salut, una prevenció, i no es pot esperar a que la gent
esdevingui malalta i acudeixi al sistema sanitari, que és la situació que
es dona en un sistema amb una inversió en assistència sanitària del 90% i
una inversió que no supera el 2 % en estils de vida o en el medi ambient.
Així apareix: un nou model de salut pública precedit per altres estudis
com:
- Estudis de cohorts: entre els 30 anys i els 69 anys, augmenta el risc
de mort amb 5 comportaments: consum de tabac, activitat física, consum
d'alcohol, excés de pes, nº hores de son.
- Anys 40, concepte actual de salut pública, inclòs el concepte de
restauració, gràcies a l'expansió dels conceptes de justícia
distributiva i justícia social. En aquests anys comencen els serveis
nacionals de salut a Anglaterra o els segurs socials a França.
- Estudis epidemiològics observacionals dels anys 50 i 60. Relacionen
estils de vida i malalties (cardiovasculars, càncer, accidents,
malalties respiratòries, ...) en els anys 70 ho relacionen amb
l'augment del cost sanitari.
Així s'arriba a la definició actual on la SP es dedicarà a la prevenció i
la educació sanitària.
Salut pública: és la conjunt d'activitats organitzades de la comunitat
dirigides al foment, defensa i restauració de la salut de la població. És
una acció de govern.
Salut comunitària: acció de govern en la que intervé la comunitat.
Funcions dels serveis de la salut
1. Defensa i foment de la salut
a. Protecció de la salut: dirigides al medi, no a l'individu, i
organitzades per especialistes (no de la salt humana), sinó
biòlegs, veterinaris,.... es tracta del sanejament ambiental i
la higiene alimentària.
b. Promoció de la salut i la prevenció de malalties, que pot ser
una acció de forma individual o de forma col·lectiva, aquesta
actuació està dirigida a l'individu i a la comunitat, i
organitzades per professionals de la salut humana (metges,
dietistes, ...), es tracta de promocionar la salut i prevenir
malalties.
2. Restauració de la salut
a. Assistència sanitària
b. Rehabilitació
c. Reinserció social
A nivell primari i hospitalari.
Comparació entre la medicina clàssica, la salut pública clàssica i la salut
comunitària
[pic]
[pic]
[pic]
Tema 2: Nivells de prevenció
Prevenció: és la mesura per reduir la probabilitat d'aparició d'un problema
de salut, d'interrompre el seu curs o d'aminorar la seva progressió.
Nivells de prevenció: primària, secundària i terciària.
Història natural de la malaltia
Qualsevol malaltia és el resultat d'un procés dinàmic, que comença amb
l'interacció de factors amb l'individu o hoste; que produeix un estímul
començant la malaltia = reacció de l'hoste a aquest estímul.
Esquema, evolució sense tractament
1. Producció de l'estímul: interrelacions entre els factors productors de
malaltia (agents, factors de risc...) i l'hoste
2. Reacció de l'hoste a l'estímul: període presimptomàtic ( primers
signes i símptomes ( malaltia avançada ( mort / cronificació/
convalescència o curació.
Períodes de la malaltia i tipus de prevenció
Distingim 2 períodes i 3 tipus de prevenció:
|Interrelacions entre els factors |Reaccions de l'hoste a l'estímul |
|productors de malaltia i l'hoste |període presimptomàtic ( primers |
|Producció de l'estímul |signes i símptomes ( malaltia |
| |avançada ( mort / cronificació/ |
| |convalescència o curació. |
|Període prepatogènic |Període patogènic |
|Prevenció primària |Prevenció |prevenció |
| |secundària |terciària |
Tipus períodes
Període prepatogènic: producció de l'estímul
a. Estan presents els factors de risc (FR: ambientals, conductuals,
endògens o mixtes) que afavoreixen els desenvolupament de la
malaltia, però l'individu/s esta/n sa/ns.
b. Els FR poden ser:
- Factors necessaris (com el germen en les malalties
infeccioses
- Factors de risc, no absolutament necessaris, que poden
ser:
o Immutables: edat, sexe, genètica
o Susceptibles de modificació
c. La presència de FR no implica que aparegui la malaltia (teoria
de les probabilitats)
d. L'absència del FR no assegura que no aparegui la malaltia.
L'epidemiologia no ha identificat tots els FR, per tant és difícil
predir l'aparició d'una malaltia en pacients individuals.
1. Període patogen = Reacció de l'hoste a l'estímul
En aquest la malaltia ja s'ha iniciat, però en ell dividim dos
subperíodes:
- Presimptomàtic: molt similar al període prepatogènic, no
Cargando
Salut pública
