Vista previa:
EXAMEN DE MICROBIOLOGIA
1.- Cicle lític/ lisogenic.
El virus infecta la cèl·lula i, mitjançant la retrotranscriptasa, transcriu
el seu ARN a ADN, que s'integrarà al genoma de la cèl·lula. A) Cicle lític:
S'expressen els gens del virus i s'inicia l'acoblament i producció de noves
partícules víriques. B) Cicle lisogènic: L'ADN del virus queda integrat al
genoma de la cèl·lula sense expressar-se. La cèl·lula es divideix sense que
es multipliqui el virus. El virus pot passar del cicle lisogènic al lític.
2.- Estructura dels virus.
L'estructura dels virus és bastant senzilla. Els components bàsics d'un
virus són els següents:
a) Material genètic.
Aquest material genètic està format per ADN o ARN, mai tots dos
alhora. Aquestes macromolècules contenen la informació que determina
les característiques del virus.
b) Coberta protectora.
L'ADN o l'ARN està protegit per una coberta feta de proteïnes. Aquesta
estructura rep el nom de càpsida i s'encarrega, a més de protegir el
material genètic, d'unir-se a la cèl.lula que serà infectada pel
virus.
c) Envoltura: bicapa lipidica més glucoproteïnes virals. Els virus
envoltats són més labils.
3.- Comparació: PROCARIOTES - EUCARIOTES ( paret, esquema endospora, fagle,
organismes responsables, proves diagnostiques ).
| | PROCARIOTES | EUCARIOTES |
| Organismes |Bacteris, cianofícies, | Protistes, fongs, plantes i |
| |micoplasmes |animals |
| Grandària | 1-10 mm de llarg | 10-100 mm de llarg |
| Metabolisme | Aeròbic o anaeròbic | Aeròbic (anaeròbic |
| | |facultatiu) |
| Orgànuls | Pocs | Nucli, cloroplast, |
| | |mitocondri, etc |
| ADN |Circular en el citoplama; | ADN linial, molt llarg i que|
| |no combinat amb histones; |conté gens fragmentats (exons|
| |sense separació de la |i introns); associat a |
| |resta del citoplasma |histones; organitzat en |
| | |cromosomes i envoltat d'una |
| | |membrana nuclear |
| ARN i | ARN i proteïnes | ARN sintetitzat i |
|proteïnes |sintetitzades al mateix |transformat al nucli; |
| |compartiment |proteïnes sintetitzades al |
| | |citoplasma |
| Citoplasma |Compartimentació |Sense citoesquelet, corrents |
| |citoplasmàtica escassa |citoplasmàtics ni exocitosis |
| |(mesosomes). |Compartimentació |
| | |citoplasmàtica desenvo-lupada|
| | |(orgànuls membranosos). |
| | |Citosquelet format per |
| | |filament proteics; corrents |
| | |citoplasmàtics; endocitosi i |
| | |exocitosi |
|Divisió | Per bipartició o per | Per mitosi (o meiosi) |
|cel·lular |espores | |
| Organització | Principalment | |
|cel·lular |unicel·lular |Principalment pluricel·lular |
| | |amb diferenciació de les |
| | |cèl·lules |
EXAMEN MICROBIOLOGIA GENERAL
4.- Paret bacteriana. Dibuix. Esquemes.
La paret bacteriana està feta de peptidoglicà (també anomenat mureïna), que
està format per cadenes de polisacàrid entrecreuades per pèptids inusuals
que tenen aminoàcids D. Les parets cel·lulars bacterianes son diferents de
les parets de plantes i fongs que estan fetes de cel·lulosa i quitina,
respectivament. També són diferents de les parets de Archaea, que no tenen
peptidoglicà. La paret cel·lular és essencial per la supervivència de molts
bacteris i l'antibiòtic penicil·lina pot matar als bacteris inhibint un pas
en la síntesi del peptidoglicà.
N'hi han dos tipus diferents de parets bacterianes, denominades Gram-
positiu i Gram-negatiu, respectivament. Els noms venen de la seua reacció a
la tinció de Gram, una proba extensament utilitzada per la clasificació de
las espècies bacterians.
. Als bacteris Gram-positius la paret bacteriana té una gruixa capa de
peptidoglicà a més d'àcids teicoics, que són polímers de glicerol o
ribitol fosfato. Els àcids teicoics s'uneixen al peptidoglicà o a la
membrana citoplasmàtica.
. Als bacteris Gram-negatius la capa de peptidoglicà és relativament
prima i es troba envoltada per una segona membrana lipídica exterior
que té lipopolisacàrids i lipoproteïnes. La capa de peptidoglicà
s'uneix a la membrana externa amb lipoproteïnes.
[pic]
5.- Cita i descriu breument les principals etapes i/o proves per
identificar una espècie bacteriana a partir d'una mostra problema.
1) Caracterització morfològica mitjançant diferents tincions: com ara la
tinció simple, per esbrinar si son cocs o bacils, després la tinció gram
per saber si són gram positius o gram negatius, una tinció d' endospores
bacterianes, etc.
2) Aïllament dels diferents microorganismes. Sembra en diferents medis de
cultiu: agar de Mac Gonkey, agar-salat-manitol, agar-patata-glucosa,
d'aquesta manera esbrinarem algunes de les propietats dels diferents
bacteris.
3) Cultiu pur en un medi no diferencial, per utilitzar els microorganismes
per a proves futures.
EXAMEN MICROBIOLOGIA GENERAL
4)