Literatura artística en la Edad Media: herencia clásica y textos religiosos - Prof. 487, Apuntes de Historia del Arte

¡Descarga Literatura artística en la Edad Media: herencia clásica y textos religiosos - Prof. 487 y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! Tema 13: La literatura artística i la funció religiosa de l’art medieval. La concepció transcendent de la imitació i les controvèrsies sobre la imatge 13.1. La literatura artística a l’edat mitjana Herència clàssica: techné (destresa manual, normes). El concepte techné perdurarà a l’Edat Mitjana, però canvia la funció. Literatura artística: • Textos descriptius (literatura periegètica que fa referència a viatges). -Guies per a gent que havia de fer viatges de peregrinació. -Exemples segle XII: • Liber Sancti Jacobi – Codex Calixtinus. Característiques: -Camí de Santiago de Compostel·la. -Segle XII. -Continguts de tipus divers: vida de l’apòstol, consells pels pelegrins que feien el viatge, rutes, etc. - Es troba a l’inici del tractat una carta del papa Calitx II, per això es considerava l’autor d’aquest Codex. Però els autors són 4 escrivans del monestir de Cluny. • Mirabilia urbis. Característiques: -Obra del segle XII. -Guia pels pelegrins que van a Roma. -Descriu la ciutat, monuments, etc. • Literatura tècnica: manuals de taller. -Literatura escrita als segles XI-XV (situar entre la plena i baixa Edat Mitjana). -A les ciutats trobem els tallers on hi ha aquesta literatura tècnica i es fa una recopilació del saber artístic. Manual de saber: recopilació del saber artístic. -Abans no hi havia manuals ja que a l’alta edat mitjana es feia per transmissió oral o còpia de models per expressar el saber artístic. -Creixement comerç, grans encàrrecs a artistes: escrits per recopilar els coneixements. -El manual de taller es escrita per un mestre i destinada aquests textos a artistes. Tracten sobre problemes tècnics que es poden trobar els artistes, mai problemes teòrics. Objectiu: difondre les tècniques i tradicions que es duien a terme a un taller medieval. -La tradició no es qüestiona, se segueix amb ella. -Continguts: • Prescripcions tècniques i fases del treball (pigments, materials que s’han d’utilitzar, etc). • Models iconogràfics i formals perquè l’artista ho pugui seguir. Tractats: 1. Heraclius sobre els colors i les arts dels romans -Segle XI-XII. -Tres parts: • Primera i segona part: vers, autor romà, segle XI. • Tercera part: prosa, afegit posterior, textos segle XI-XIII, França. Finalitat: recopilar tota la informació. -Schlosser: s’usà fins el segle XV. -Aglutinen moltes tècniques com: preparació dels colors per miniatura, talla de pedres semiprecioses, talla de metalls (or), manipulació del vidre, etc. 2. Les diverses arts -Autor: Teòfil (monjo benedictí que va escriure aquest tractat a Alemanya al segle XII). -Tres parts • Coneixement de tècniques molt variades. -Continguts: • Pintura, vidre, metall, fabricació instruments musicals, talla de pedres precioses i os. • La pintura fa referència als colors, preparació de pigments, quines coles s’han d’utilitzar, vernissos, i com s’ha d’aplicar: si aplicar a parets, manuscrits, pa d’or, etc. -Recull tot el que ha vist i ha sentit. -Ens parla de tècniques orientals i occidentals: transmissió cultural. 3. Àlbum -Autor: Villard de Honnecourt (mestre d’obra/arquitecte del Gòtic francès). -Segle XIII. -Ens interessa perquè és un llibre de models configurat principalment de dibuixos. -Tres parts: • Dibuixos arquitectònics. Exemple: grua per elevar materials pesats. • Models de figures completes (models iconogràfics). Exemple: Crucifixió. • Art del retrat (part més innovadora). • Ens aporta un mètode per poder dibuixar figures, rostres humans i animals. 3.2. Plotí -205-270. -Filòsof grec neoplatònic. -Autor de les “Ennèades”. -Base del seu pensament: Plató, però rebutja aspectes i profunditzarà en altres. -Segueix la Teoria de les Idees (concepció jeràrquica de l’Univers). La segueix, però hi ha uns canvis. • Només hi ha una idea, una Divinitat que no és concretada. -Nou concepte: emanació considera que la bellesa absoluta és com un focus de llum que ens permet veure la bellesa terrestre. -Identifica bellesa amb llum: produeix un canvi en la concepció platònica de la imitació (no número, matemàtiques). L’artista ha de trobar el resplendor diví. • Essència indivisible (resplendor diví). • Qualitat que brilla i que connecta directament amb la nostra ànima. -Aproximació a Déu (no a través de la raó – Plató). • La llum de Déu no es pot entendre amb la intel·ligència. -Contemplació espiritual: procés místic, interior per arribar a la llum. • Comunió espiritual entre l’Ànima i Déu. -L’artista ha d’imitar/representar una visió interior. • No ha de reproduir l’aparença de les coses, de la natura. Ens allunyem de la mimesi de la natura. • Plotí no idea subjectiva, creativa. Arribar a un universal. -Plotí pensa que tot allò matèric és una encarnació del mal. -Bellesa absoluta més perfecte que l’art. -Té una mala consideració de lo material, de lo físic. -Negació de la possibilitat d’èxit de l’art: finalitat inassequible. -Evolució antinaturalista de l’art tardoromà. -Art medieval sorgeix de la desmaterialització de les figures, ús de colors purs, brillantor. -Importància de la llum. Exemple: Mosaics resplendor diví ( fons daurat per arribar a la llum). 3.3. Els Pares de l’Església -Conjunt d’escriptors eclesiàstics del primer Cristianisme. -Doctrina: fonament de la fe i l’ortodòxia de l’Església. -Importants en el desenvolupament del pensament cristià. • Estudi de la seva obra: Patrística. • Estudi de la seva vida: Patrologia. Els grans pares de l’església: Grans personalitats de la part Oriental (grecs) i Occidentals (llatins). -Orientals (s. III-V) Sant Joan Crisòstom. -Occidentals (s. IV-VI) Sant Ambrosi de Milà. -Occident: llatí. -Orient: grec, siri, copte, armeni. -Es basaren en la cultura clàssica per explicar els misteris del cristianisme. Una altra concepció són els pares o doctors de l’església. -Concepció ampla: escriptors cristians (segle III-VIII). -Ortodòxia, santedat de la seva vida, l’església els va reconèixer. -Exemple: Sant Isidor de Sevilla (segle VI-VII) - va escriure Etimologies. Els grans pares de l’església: -No tracten qüestions estètiques, però elaboren opinions sobre la Bellesa. -Aquests autors varen acceptar la base neoplatònica perquè el sistematitzen en la seva teologia cristiana. -Identifiquen aquesta bellesa amb el Déu cristià. -Teoria de les Idees té un canvi. Amb aquests autors cristians ja no és una teoria filosòfica i canvia a un significat purament religiós. -Perllongament al llarg de l’edat mitjana del neoplatonisme. Cristianisme: -Es difon a L’Imperi Romà. Inicis art cristià, situació crítica (persecucions). -Edicte de Milà (313): ja no són perseguits. El cristianisme necessita uns espais sagrats per dur la seva litúrgia on hi ha un gran desenvolupament de l’art. -Ús de la imatge clàssica, però amb un canvi en el seu sentit. Exemple: El bon pastor. Discussió: licitud, ús i funció de la imatge (dualitat): Hem d’utilitzar imatges sobre divinitats? I si és fa quina és la seva funció? FACTORS CONTRARIS A LA IMATGE -Les classes elevades consideren que el culte a aquestes imatges prové d’unes classes més baixes (classes populars). -Arrels judaiques: prohibició de la imatge (idolatria). FACTORS FAVORABLES A LA IMATGE -Importància del culte a l’emperador i a la seva imatge. -Inicis del culte cap a les relíquies (objectes que adquireixen poder ja que capten la seva essència). Postura pares de l’església: Autors que estan a favor i/o en contra. -Sant Clement d’Alexandria: rebuig de la imatge. -Sant Basili: defensa com a “símbol” diví. Defensor del ús de la imatge ja que consideren que són un símbol que ens fa recordar la divinitat. -Torà (Bíblia hebrea): postura anicònica. -En aquests textos es produeix una aliança entre Jehovà amb el poble d’Israel. -Prohibició culte imatges, representació divinitats, homes i animals. -Jehovà considera que fer una imatge sobre ell el considera un acte de domini (com si el volguessin controlar) i considera que es tracta sobre apostasia (renúncia de la fe). -Es pretenia protegir contra la idolatria (culte a falses divinitats). No es volia veure influenciat per altres religions. -Protegir el culte de Jehovà de contaminacions. -Jehovà es comunica amb el poble a través de les paraules, no a través de les imatges. -Déu (Jehovà): ésser suprem, transcendent no representable. -No hi ha art jueu figuratiu, no es representa la divinitat. Representacions Sinagoga dins l’art cristià: ulls tapats (principis del judaisme): • No reconeix al Messies. • No reconeix les imatges. • Relació amb la divinitat: oïda. • La fe ve de l’oïda. • Islam -Religió islàmica: no representa figures antropomorfes o zoomorfes. -Oleg Grabar (1929-2011) historiador de l’art i arqueòleg francès. -Intenta esbrinar els orígens de l’aniconisme: • Imatges considerades com a ídols (venerats pels infidels). • Alcorà: missatge teològic: Al·là és l’únic creador, l’únic que dóna forma. • Artistes vessant negativa perquè se’ls consideren competidors ja que l’únic que pot crear és Déu. • Oposició representació ésser vius. • Pintor: competidor d’Al·là per això se’l considera enemic, culpable. • Inicis Islam (segle VII-VIII): aversió representacions. • Context històric: • Expansió Islam Art Cristià (imatges) temor, menyspreu (culte pagà). Xoc entre la cultura de l’islam i la cristiana. • Campanyes de destrucció d’imatges (edicte Yazid, 721). • Destrucció elements figuratius. • Art islàmic primitiu: no hi ha representacions éssers vius. • Significat simbòlic altres formes (escriptura, geomètrica, vegetal). • Àmbit sacre (mesquita, l’ornamentació es farà amb altres elements que donaran un aspecte simbòlic). Només en l’àmbit sagrat. Incorporació d’altres formes. • Cristianisme: querella iconoclasta Imperi Bizantí (726-843) Origen de la polèmica: -Dins de l’Imperi Bizantí havia una veneració molt important cap a les imatges (icones) pensaven que aquestes imatges participaven del misteri de l’Encarnació. És a dir, que les imatges (icones) tenien una vessant màgica, per tant, podien fer miracles. Aquestes imatges eren dutes a processons. -Influència teoria Pseudo-Dionís Aeropagita • Imatges: ens ajudarà a captar l’essència divina. -Conjuntura Imperi Bizantí (segle VII): recessió econòmica, anarquia política, perill fronteres (esclaus, àvars, llombards, perses, musulmans). Època de crisi, i per tant, la ciutat s’acostava més a les imatges per escaldar-se. LA QUERELLA ICONOCLASTA (726-843) -Emperador Lleó III (dinastia Isàurica) oposició imatges. -Prohibició de pintures figuratives de temàtica religiosa. -Dinastia i exèrcit: origen oriental (corrent anicònic arrelat). • Exemple: monofisisme (doctrina teològica que sosté que Crist té dues natures (humana i divina) que no es poden unir perquè són confoses, la humana és absorbida per la divina. -Rivalitat: monestirs versus emperador • Monestirs: poder (icones, peregrinacions, donacions). -Inici disputa a l’any 726: destrucció imatge Jesucrist Palau. El poble es va posar en contra de l’emperador i així es produeix una revolta entre emperador i ciutadans. -Lleó III convoca concili: proscripció imatges sagrades (Mare de déu, etc). -El seu fill era l’emperador Constantí V on duu a terme campanyes de destrucció d’imatges. -Dues postures: • Iconoclastes: qui són contraris • Postura oficial de l’Imperi. • Contraris al culte a imatges sagrades baix forma humana perquè consideren que es duu a terme una idolatria cap a Jesucrist. • Contraris a la separació de les dues natures de Crist (divina-humana). • La imatge representa la natura humana de Crist. • Iconòduls: qui estan a favor (tots aquells que estaven a favor havien de fugir per no ser perseguits per l’Imperi) • Partidaris culte a imatges. • A favor de la separació de les dues natures de Crist: divina i humana. • Pensen que la imatge és un símbol que reprodueix la persona i no pretén l’essència de Déu. • Acusats d’heretgia. Joan de Damasc (675-749) -Vivia a Síria. -Favorable a les imatges. -Pintura: procés de mimesi que ens serveix per acostar-nos a una realitat transcendent. -Neoplatonisme. LA QUERELLA ICONOCLASTA (726-843) -Iconoclàstia: doctrina oficial de l’Imperi Bizantí fins 843. -Emperadriu Teodora restaura l’ortodòxia del culte a les imatges. -Historiografia: influència judaisme i islam sobre la iconoclàstia bizantina. • : Sant Joan del Laterà (Roma, principis del segle IV – important promoció per part del papat) i Sant Pere del Vaticà (segle IV-XVII). Importants llocs de peregrinació. També esmentar el Cisma d’Occident (1318-1417) el papal es va dividir en dos. • Papes com a donants: neix en l’àmbit papal com per exemple la imatge del Papa Honori I (segle VII). • Els emperadors • Màxima figura d’autoritat • Imperi Bizantí • Imperi Carolingi • Imperi Otonià • Art: forta càrrega simbòlica. • Legitimació del poder. • La promoció de l’Imperi Bizantí: • Cort: impulsora de les arts ■ Època esplendor Justinià segle VI: reconstrucció Hagia Sofia. • Emperador com a donant. • Santa Sofia, nàrtex (segle XI): Theotokos amb Justinià i Constantí. • Zero papisme: unió poder polític i religiós (Justinià, Sant Vital Ravena segle VI). Donant d’un objecte litúrgic. I Teodora, Sant Vital Ravena segle VI. • Teocràcia: els seu poder ve de Déu i no es pot qüestionar. Díptic Barberini (segle VI). Poder per legitimar el seu poder (Iaraton). DINASTIES MACEDÒNIA I COMNENE (Segle IX-XII) -Els tipus d’obres que promocionaran són les arts plàstiques i sumptuàries. -Miniatura d’estil classicista: identificació poder i món clàssic. -Exemples: Rollo de Josué (segle X) i Salteri de Paris. -Ivoris: Crist beneint a l’emperador Romà i l’emperadriu Eudòxia (segle XI). Idea: teocràcia (eina propagandística). -Mosaics que se situen al nàrtex (Maiestas Domini – emperador Lleó VI - Proskynesis: se sotmet a la figura divina) i a la tribuna (Theotokos amb Joan II i Irene, segle XII – es ressaltar el seu poder/privilegi econòmic). L’IMPERI CAROLINGI -800: Lleó III corona emperador a Carlemany. - Principal objectiu: restaurar l’Imperi Romà perquè sempre és un referent. -Propagar la defensa del Cristianisme. Carlemany ha de defensar el cristianisme. -Retorn a models romans, concretament a l’època de Constantí (emperador vinculat al cristianisme). -Renaixement carolingi a nivell cultural. -Cort promoció ESCOLA PALATINA. -Exemple dels erudits que es varen unir a la cort carolíngia: Alcuí de York. • Interès literatura i gramàtica • Estudis Trivium i Quadrivium -Recuperació dels escrits antics. -Producció de llibres de luxe (il·luminats). -Principal obra promocional de Carlemany és: Capella palatina d’Aquisgrà (capella privada de l’emperador). Segle VIII-IX. Tenia el seu propi tron (Tron Carlemany). Fou enterrat dins aquesta capella. Lloc de coronació d’altres emperadors posteriors (emperadors del SIRG). • Símbol monarquia carolíngia. • Estat: els imperis altmedievals • Senyors feudals? 14.2. Els monestirs com a centres de l’art i la cultura 14.3. Els artífexs