Cargando

Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecer nuestros servicios, recoger información estadística e incluir publicidad. Si continúas navegando, aceptas la instalación y el uso. Si no la aceptas, puede que no te funcione correctamente la página. Puedes cambiar la configuración u obtener más información a través de nuestra Política de Cookies.

Descargar apuntes 

Historia Antiga

Història Antiga - Història UAB

6,0
8 votos

Profesor: Jordi Cortadella

Idioma: No especificado

Peso: 550kB

Atención: tu descarga comenzará en 10 seg.


Comentarios

Esto NO es el estado real de los apuntes, es una transcripción en bruto.
Vista previa:
Història Antiga Universitat Autònoma de Barcelona Facultat de Filosofia i Lletres Curs: 2005/06 Professor: Jordi Cortadella Codi: 28824 (troncal) Temari: 1 - Pròxim Orient IV-III Mil·lenni 2 - Pròxim Orient II Mil·lenni 3 - Pròxim Orient I Mil·lenni 4 - Grècia Arcaica 5 - Grècia Clàssica i hel·lenistica 6 - Roma monàrquica i republicana 7 - Imperi romà (principat i dominat) Pròxim Orient IV-III Mil·lenni 1. L'espai físic i humà Mesopotàmia està situada entre els rius Tànger i Eufrates. Aquest terme se'l van posar els grecs. A Mesopotàmia neix la primera civilització humana, amb ciutats-estat, obres d'infraestructura, agricultura... Al nord de Mesopotàmia està la meseta iraniana. Mesopotàmia i Iran estan dividits per una gran serralada, el Zagros, on hi viuen nòmades i pastors. Entre l'Eufrates i la península d'Egipte hi ha la regió de Síria-Palestina o Llevant. Realitat cultural diferent que a la Mesopotàmia, amb petites zones fèrtils. Entre la península d'Anatòlia (actual Turquia) i Mesopotàmia hi ha la serralada del Taurus. El centre d'Anatòlia és una gran meseta i la costa és molt accidenta. A les muntanyes hi ha petites comunitats agrícoles. A la Vall del Nil hi ha Egipte. Comparteix moltes característiques de Mesopotàmia i es troba aïllat de la resta del món. Qui viu en aquestes zones? Llengua - grup ètnic Llengües semites Àrab Hebreu Arameu Amorrita Eblaïta Acadi Llengües indoeuropees Hitita Persa / iranià Camites Altres Egipte Sumeri Elamita Casita Humita Georgià Txetxè Pròxim Orient IV-III Mil·lenni 2. De la "revolució agrícola" a la "revolució urbana": el creixent fèrtil El Nil sempre ha estat l'element que ha fet possible l'existència d'Egipte (Baix, Mig i Alt Egipte). El tros fèrtil d'Egipte el troben a banda i banda del riu. Egipte vivia del treball agrícola al Nil. Però tot això ens ha deixat pocs testimonis. Tota la vida es desenvolupava al voltant del riu. Les tombes es trobaven al límit del desert, a fi efecte que només es conservessin les construccions fetes pels morts. El sumeri és la llengua que va donar la primera escriptura. Origen de la ramaderia i l'agricultura. Aparició de les primeres ciutats Les condicions necessàries perquè aparegui l'agricultura és el clima. La teoria del oasis explica que davant d'un proper Orient on les plantes i els animals eren abundants hi ha un canvi climàtic i els recursos queden limitats en una zona limitada. Les zones fèrtils són petits oasis dins de zones molt àrides. S'han d'aprofitar millor els recursos i es pregunten perquè no poden conrear ells mateixos els vegetals i poder tenir animals en captivitat. D'aquí sorgeix l'agricultura. On sorgeix l'agricultura primer ha d'haver-hi les plantes que vols conrear i això només passa al Zagros, al Tagros i a les costes del Mediterrani, el Creixent fèrtil, on hi creixen prou bé els cereals i les cabres i ovelles i porcs viuen de forma salvatge. En canvi a les altres zones no s'hi donen aquestes característiques. És la població del "Creixent fèrtil" els que faran el salt a una economia més productiva. Aquestes comunitats ja utilitzaven eines precises al 10.000 aC. S'havien especialitzat en la recollida dels cereals. Són aquestes característiques comunes les que faran el salt: de recollida a recol·lecció. Neixen les comunitats sedentàries. Es produeix una retroalimentació. Una vegada t'has especialitzat en el cereal, ja no vas a buscar altres aliments. Això només passa a les zones on es poden conrear. Perquè s'arriba a l'agricultura a la vall del Nil i el Tigris i l'Eufrautes? Són terres aptes per l'agricultura ja que l'aigua que no plou es pot obtenir del riu. Necessites molta gent per organitzar una infraestructura que controli el riu, i aquí neix la ciutat. La primera ciutat que sorgeix és El Obeid, L'Oruk. A Mesopotàmia i Egipte les terres permeten un desenvolupament molt més gran que no pas als turons del Zagros i el Taurus. Quan l'agricultura arriba a les baixes valls la creació d'unes estructures socials permet la creació d'unes ciutats i una cultura que són necessàries per la societat: neixen la llengua, les tradicions... és així com neix una societat. A la Mesopotàmia hi haurà una gran densitat de ciutats. La Revolució urbana, de Gordon Childe En el sentit que el camí durant el IV Mil·lenni es va produir a la Mesopotàmia té tanta transcendència que és revolucionari. Per ser ciutat: Densitat Especialització en el treball Gran concentració de la producció agrícola que sobra, en mans d'uns pocs. Estratificació social, no generacional Organització estatal, no parental. Entra el que mana i obeeix no tenen relació parental. Grans obres públiques, per posar en conreu les terres que l'envolten i per defensar els excedents es construeixen les muralles. I per justificar el domini d'aquest poder, es fa el palau, per tal de mostrar a la gent qui mana. Aparició de l'escriptura, l'art i la ciència. L'existència d'un grup social que dirigeix, necessita un instrument de control, l'escriptura. Aquí comença la civilització. Childe no dóna tanta importància a aspectes socials. En canvi Service insisteix més en els factors socials per diferenciar la ciutat-poble: Classe dirigent professional Poder descentralitzat Redistribució dels excedents, de les hortes cap a la ciutat. Les hortes i les ciutats no tenen perquè estar a prop. Les ciutats de la Mesopotàmia s'unien en comunitat o bé per conquistes. El nom que reben els governants d'aquestes ciutats és: En: etimologia provinent de "gran sacerdot". Ensi: un representant del gran sacerdot. El poder estava dividit en religiós i civil. Lugal: gran senyor, poder estrictament civil, sense connotacions religioses. Pròxim Orient IV-III Mil·lenni 3. L'origen de l'escriptura A la zona de la Mesopotàmia és troba la primera escriptura, escrita en sumeri. Com més complexa es fa la ciutat, més sorgeix la necessitat de plasmar d'alguna forma els somnis dels homes. L'escriptura sorgeix quan hi ha un tracte entre persones que no es coneixen, entre relacions d'intercanvi. L'escriptura neix de la necessitat per fiscalitzar els intercanvis comercials. En els missatges que utilitzaven pels intercanvis hi posaven fang a sobre perquè ningú els modifiqués. Així neixen els segells i el cilindre (la glíptica). Conforme més complicat era el missatge, més complexa a de ser l'escriptura. Al principi l'escriptura dels missatges estava relacionada amb un símbol. Però a les pedres costa molt escriure i al fang no es poden fer figures corbes. De les formes corbes es passa a la rectes. Neix l'escriptura cuneïforme, ja que el suport de fang obliga a idealitzar el missatge amb pictogrames i ideogrames (idees), i així neix l'escriptura jeroglífica. Com a avantatges, pot ser entesa per la gent que no sap la mateixa llengua. Com a desavantatges, el nombre de signes és enorme. És molt difícil aprendre-la. Només una petita part de la població la podia entendre. Per tal d'economitzar signes va néixer el fonograma (ús de síl·labes). Pictograma: peu Ideograma: caminar Fonograma: "gin" Es crea el referencial per saber quan és un pictograma, un ideograma o un fonograma. Només t'indica com has de llegir el signe. Pròxim Orient IV-III Mil·lenni 4. Cuneïforme i jeroglífics Es conserven mig milió de tauletes. Aquestes taules són de caràcter administratiu. Acostumen a tenir una vida d'1 any. Altres textos no administratius tenen vida més llarga, per exemple, textos a les divinitats. Egipte té molta pedra i el papir. Mesopotàmia utilitza el fang per escriure. Aquestes petites peces són del VII Mil·lenni ac. Durant el 4000 apareixen els segells sobre el fang per garantir que els missatges no es modifiquen. Els segells es posaven a les portes i als sacs de cuir. L'escriptura cuneïforme en tauletes neix al voltant del 3200. Les més antigues que es coneixen són de la ciutat d'Oruk. Eren imatges vitals per la vida de la societat: la caça, la construcció d'habitatges... També hi ha missatges més elaborats de temples, que és l'element que organitza la vida en societat. Pictogrames: representació gràfica d'un objecte. Ideogrames: el verb que acompanya tot substantiu, la idea (caminar). Fonogrames: associació fonètica d'un pictograma (gin) (gub) (tum). Servia pels noms de persones. Referencials: per saber dintre de quin àmbit s'utilitzen els pictogrames, ideogrames o fonogrames. No té cap valor fonètic. És homòfon. Un caràcter pot tenir més d'un fonograma. Aquesta escriptura era una forma de control administratiu. Van desaparèixer de la memòria de la humanitat perquè es van deixar d'utilitzar. No va ser fins el segle XIX que es va aconseguir desxifrar els textos. El document que va ajudar a desxifra-ho en llengua sumèria va ser el "Behistu" (trobat a la ciutat de Ecbatam). Era una inscripció gravada en un penya-segat. Text trilingüe, en persa, elamita i acadi. Les tres escriptures utilitzaven el cuneïforme. El text persa utilitza 40 signes. El text elamita 100 i el acadi 500. Van deduir que el primer text estava escrit en un llenguatge alfabètic o sil·làbic. Van deduir que aquell text havia de contenir el nom dels grans reis perses: CIR, DARIUS, XERXES, tots amb un R. A partir de la r van poder desxifrar el cuneïforme persa. Va resultar ser un sil·labari simplificat, on s'utilitzaven alguns ideogrames. L'elamita es va descobrir que també era sil·labari, però amb un ús més extens de pictogrames i ideogrames. Es va poder desxifrar l'acadi pel fet que es tractés d'una llengua sumèrica, que utilitzava menys casos la síl·laba, per això necessitava més signes. Amb l'acadi va sorgir un problema afegit: Caminar: GIN-alaku Estar dret: GUB-izuzzy Portar: TUM-abalu Perquè li donaven un valor fonètic que no els corresponia amb la seva llengua? Poder els acadis no eren els

Los consejos tienen una finalidad meramente orientativa, sin entrar a juzgar la profesionalidad de los docentes de nuestras universidades. Los apuntes, así como el resto de contenidos que son elaborados por los usuarios de la web, en ningún caso son atribuibles a los profesores. Los nombres aparecen exclusivamente a título informativo como referencia para el usuario. Los modelos de examen de cursos anteriores son compartidos por los propios usuarios, y prentenden servir como guía orientativa de estudio para sus compañeros. Patatabrava.com no puede comprobar la veracidad y fiabilidad de todos estos contenidos académicos. En todo caso, Patatabrava.com se reserva el derecho a eliminar cualquier aportación que no cumpla las condiciones de uso en el aviso legal.

Buscador general de apuntes
Buscador general de apuntes
X
¿Problemas con la contraseña?

¿Todavía no eres de Patatabrava?

Aquesta finestra es tancarà en 3 segons

T’has apuntat correctament a aquesta assignatura. T’avisarem quan hi hagi nous continguts de la mateixa!

 

¿Seguro que quieres eliminar la etiqueta?

Esto sería un texto puesto dentro de un parrafito, explicando lo que fuera.