Cargando

Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecer nuestros servicios, recoger información estadística e incluir publicidad. Si continúas navegando, aceptas la instalación y el uso. Si no la aceptas, puede que no te funcione correctamente la página. Puedes cambiar la configuración u obtener más información a través de nuestra Política de Cookies.

Descargar apuntes 

institucions de dret comunitari. M. Orriols

Institucions del Dret comunitari - Dret UAB

2,0
1 voto

Profesor: No especificado

Idioma: No especificado

Peso: 92kB

Atención: tu descarga comenzará en 10 seg.


Comentarios

Esto NO es el estado real de los apuntes, es una transcripción en bruto.
Vista previa:
16/2/2011 Dret comunitari = Dret de la Unió europea La unió europea sorgeix d'un tractat entre diversos estats. França i alemanya havien tingut varies guerres (franc-prussiana i les guerres mundials), Europa queda dividida en dues. Després de les guerres alguns països tenen sort de tindre líders i diligents de gran altura. Cap als anys 50 comença un procés d'integració, el pare intel·lectual de qual era Jean Monnet. Comença amb 6 estats (), comença amb una crida que França fa a Alemanya, consisteix en posar en comú la producció de carbó i acer (elements essencials de les produccions de guerres).( Aquest procés neix amb una gran modèstia, el procés de integració serà un resulta de )el marc institucional que es posa en comú per ala producció de acer i carbó es en principi el de les relacions internacionals clàssiques, però poc a poc es separa de la línia clàssica y ha fet que en el procés de cooperació en el que ens trobem sigui tan diferent. No es tracta d'un estat ni una organització política internacional. El procés de integració comença per la economia, però l'objectiu y la finalitat no era la economia si no la política o estratègica per evitar els conflictes bèl·lics. L'enemic per excel·lència de França era Alemanya. Al dret internacional comunitari té dos tractats, que són iguals (tenen el mateix valor) en quan a interpretació i valor normatiu: * El tractat de la unió europea (efectes bàsics i qüestions "constitucionals" com a principies del OJ) * El tractat de funcionament (desenvolupa en el mateix rang normatiu el tractat de la unió europea) * Aquests tractats a demés es complementen amb un conjunt de protocols annexes (europalex al google), que també tenen el mateix valor que els tractats, estan creats per descongestionar els dos tractats. Aquests tractats i els protocols es el que anomenem, com a dret originari o primari. Fins a la entrada de vigor del tractat de Lisboa, hi havia un tractat de la unió europea i un tractat regulació d'aquesta (es l'actual de funcionament) i també el tractat CECA (extingit era només per 50 anys) i FEAA (vigent, es per a l'energia atòmica) L'Organització de la UE a creat un sistema institucional que es forma per una unió d'Estats (els governs tenen pes importants però també hi ha un paper important d'elements , persones o institucions que no estan sotmesos ni a instruccions ni a ordres dels governs dels Estats, per que Jean Monnet) el sistema de presa de decisions te legitimitat democràtica i de dret derivat que es el que emana de les institucions, a demés resulta que té força de penetració en els ordenaments interns. El principi que regula les relacions entre estats i de la unió es el principi de primacia (si en cas de conflicte entre ordenaments preval el dret de la unió). El dret de la unió té eficàcia directe, pot ser invocat i exigit pels ciutadans. Parlament i consell de la unió son els que regulen l'ordenament jurídic internacional. El principi de supremacia (segons Tribunal de Justícia) afecta a les constitucions internes dels estats. Això no es típic del DIP clàssic. El marc de la unió europea i comunitari, des de els orígens, era un procés d'integració d'estats que es desmarcava de la cooperació clàssica del Dret Internacional. En el Dret comunitari es trencaven les regles clàssiques de les Organitzacions Internacionals. El procés d'integració comunitari, estava formada per la alta comissió del CECA (ja no existeix), en el procés legislatiu dels actes hi havia dret de iniciativa. La gran característica de la comissió es el dret de iniciativa, (..) decideixen sobre qüestions (d'interès global) que prèviament els hi ha presentat la comissió. La decisió no es fa per unanimitat, però els estats que no accepten també han de complir amb el que es decideix. En les organitzacions internacionals clàssiques , ... en el dret comunitari, els tractats de la comissió es reserva àmbits de intervenció, com el dret de la competència (quan es tracte de conductes anticompetitives d'empreses) amb conseqüències sancionadores importats. Els principis clàssics de les OI van ser trencats, i pot arribar a semblar un gran estat federal (tot i que no ho és). Als anys 50 es van crear les 3 comunitats (ja diferents de les OI), com a organitzacions supranacionals. Hi ha certs elements comuns entre les OI i aquestes comunitats supranacionals com la font o el punt de partida del tractat, que estan formats per estats. Era diferent ja que comportava una sessió de competències i sobirania. L'objectiu immediat era l'econòmic, però tenia un rerefons, un objectiu polític per evitar les guerres (fer-les impossibles a Europa) i desavinences històriques entre França i Alemanya. Shuman alemany que va ser ministre d'afers exteriors de França va se el iniciador de la crida de unió econòmica (Jean Monnet treballava per ell) APUNTS SABINA CLASSE. Procés d'integració europea, fenomen molt ampli. Ajuts pla Marshall condicionants dels ajuts: gestió conjunta dels estats europeus beneficiaris, q es va plasmar en la actual OCDE (organització bàsicament de reforçar la cooperació econòmica dels estats...). Any 49 OTAN tractat de defensa mútua. Els intents de crear Europa de crear algun tipus d'estructura de defensa militar europea (any 48) a través del pacte de Brussel·les es va formar la unió europea occidental, que en realitat va ser concebuda com un projecte de defensa orientat a prevenir el rearmament alemany. L'any 48 també va tenir lloc un congrés important, el congrés de la Haia que va implicar la posada en funcionament del moviment europeu, integracionista, que ha tingut com a president a persones amb gran rellevància política, en aquest congrés es debatien, es feien propostes d'integració federal... es van arribar a unes conclusions que els governs europeus no van acceptar però que al final va tenir una conseqüència: la creació d'una organització importantíssima: el consell d'Europa creat l'any 49, amb seu a Estrasburg (no confondre amb el consell europeu de la unió europea). El consell d'Europa va ser creat per assolir una major cooperació entre els estats membres per consolidar el patrimoni comú europeu sobre la base de la protecció dels DDHH, això es va plasmar al conveni de roma CDDH que va donar lloc a la creació del tribunal de DDHH amb seu a Estrasburg, la realització més important del consell es la consolidació de la protecció dels drets humans. Dècada anys 50. En aquell moment Europa va tenir líders polítics de gran nivell (França, italià). En aquest moment alemanya està ocupada, Europa afectada, ciutats arrasades, població afectada per la guerra. En aquell moment a França hi havia uns polítics i uns governs que buscaven formules per posar en marxa algun tipus de integració europea (shuman, França - monnet - de gasperi ...). Monnet es el principal inspirador de la idea de comunitat, era la ma dreta de shuman, durant la 2GM monnet va estar a EEUU, després de la guerra es va convertir en el gran impulsor del desenvolupament de l'economia francesa i es el que idea el procés d'integració treballant amb shuman. Les seves idees es plasmen en la declaració shuman (ministres d'afers exteriors francès), aquesta declaració del pla shuman (per crear el procés d'integració comunitari) va tenir lloc el 9/5/1950 (dia d'Europa), la declaració shuman és un conjunt d'idees elaborades per un consell d'experts liderats per monnet i que recull shuman, es una declaració que fa França dirigida a alemanya, una crida, França a través d'aquest pla proposava a alemanya posar en comú les produccions de carbó i acer (dos productes essencials en aquell moment, imprescindibles per a fer la guerra) i es feia partint de la base de plantejament que de partida eren molt modestos, s'evitaven plantejaments maximalistes, si no que a Europa es volia fer a través de realitzacions concretes, creant solidaritats de fet; poc a poc anar essent interdependents, per a fer la guerra impossible. Per primera vegada s'aborda la tasca del procés d'integració des de una perspectiva completament nova, es tracta de fixar unes bases solides, comunes de desenvolupament econòmic. L'objectiu proposat no es la unió política si no econòmica, començant pel carbó i l'acer. Aquesta crida va ser rebuda favorablement per alemanya, encara que estava oberta també a tots els estats que volguessin participar, italià i Bèlgica, netherland i Luxemburg (Benelux) també van acceptar i any 51 es firma a parís 18/4 es signa el tractat CECA i entra en vigor el juliol del 52. Aquest tractat es va signar per a 50 anys i al 2002 formalment s'havia d'extingir i així va ser, totes les polítiques de la CECA van passar a la comunitat europea. La comunitat implicava (acord internacional) instituir un mercat comú del carbó i de l'acer, aquest mercat comú (Europa de 6 França, italià, alemanya I BENELUX), això implicava la supressió dels drets d'aduana i les restriccions a la lliure circulació d'aquests productes, a més de la prohibició de discriminacions per raó de nacionalitat en qüestió de subvencions (de cada país a la seva indústria), donat que es distorsionava la competència. Al final tot això implica la construcció d'un estat regit pel principi de la lliure competència. El preàmbul del tractat el que hi ha recollit es bàsicament la declaració schuman. Mètode funcionalista de integració: comencem amb petites coses i una cosa ens portarà a l'altre, i això és el que ha passat fins que hem arribat a la moneda única. La novetat del tractat CECA respecte de les organitzacions internacionals clàssiques: l'alta autoritat era la peça central de la estructura institucional de la comunitat, hi havia diverses institucions però aquesta la peça central bàsica, primer perquè tenia els principals poders decisoris i no obeeixen a decisions ni directrius

Los consejos tienen una finalidad meramente orientativa, sin entrar a juzgar la profesionalidad de los docentes de nuestras universidades. Los apuntes, así como el resto de contenidos que son elaborados por los usuarios de la web, en ningún caso son atribuibles a los profesores. Los nombres aparecen exclusivamente a título informativo como referencia para el usuario. Los modelos de examen de cursos anteriores son compartidos por los propios usuarios, y prentenden servir como guía orientativa de estudio para sus compañeros. Patatabrava.com no puede comprobar la veracidad y fiabilidad de todos estos contenidos académicos. En todo caso, Patatabrava.com se reserva el derecho a eliminar cualquier aportación que no cumpla las condiciones de uso en el aviso legal.

Buscador general de apuntes
Buscador general de apuntes
X
¿Problemas con la contraseña?

¿Todavía no eres de Patatabrava?

Aquesta finestra es tancarà en 3 segons

T’has apuntat correctament a aquesta assignatura. T’avisarem quan hi hagi nous continguts de la mateixa!

 

¿Seguro que quieres eliminar la etiqueta?

Esto sería un texto puesto dentro de un parrafito, explicando lo que fuera.