Cargando

Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecer nuestros servicios, recoger información estadística e incluir publicidad. Si continúas navegando, aceptas la instalación y el uso. Si no la aceptas, puede que no te funcione correctamente la página. Puedes cambiar la configuración u obtener más información a través de nuestra Política de Cookies.

Descargar apuntes 

Mercantil - 1er Quatrimestre

Dret Mercantil I - Dret UAB

6,7
3 votos

Profesor: Ramon Morral

Idioma: No especificado

Peso: 360kB

Atención: tu descarga comenzará en 10 seg.


Comentarios

Esto NO es el estado real de los apuntes, es una transcripción en bruto.
Vista previa:
DRET MERCANTIL I 01/10/2009 PRIMERA PART (INTRODUCCIÓ AL DRET MERCANTIL, ESTATUT JURÍDIC DE L'EMPRESARI, PROPIETAT INDUSTRIAL I DRET DE LA COMPETÈNCIA) TEMA 1. CONCEPTE, EVOLUCIÓ HISTÒRICA I CARÀCTERS DEL DRET MERCANTIL. 2. Codificació mercantil. 1.1. L'objectivitat del sistema en les codificacions del segle passat. Podem distingir 4 etapes: · Fins al segle IV (Edat antiga): A Roma no existia un Dret Mercantil com a tal, el que hi havia era un dret comú, un dret general que s'aplicava a tothom per igual, sense distinció. · Segle V ­ XV (Edat mitjana): La figura del comerciant comença a tenir una major rellevància, de manera que es necessiten unes regles que regulin la seva activitat, ja que el dret comú (ius comune) no resulta satisfactori. És un dret consuetudinari, no escrit, fonamentat en l'ús, creat pels propis comerciants i, per tant, és un dret especial (usus mercatorum o lex mercatoria). També apareixen en aquesta època els consolats, on els comerciants s'agremiaven, s'agrupaven, sent un precedent dels Tribunals de comerç del segle XIX. Totes aquestes normes acaben recopilantse en llibres, com el Llibre del Consolat del Mar (1342), que recull un ventall important d'usos i costums marítims, o bé les Rôles d'Oléron, sobre problemes d'assegurances marítimes. · Segle XVI ­ XVIII (Edat moderna): Situem en aquesta època el naixement dels Estats, així com un fenomen d'estatalització, com p.ex. el cas de França amb el Rei Sol (Lluís XIV), aprovant-se normes importants sota el mandat del ministre Colbert, com ara: l'Ordenança de Comerç (1673) i l'Ordenança de la Marina (1681). Per tant, ja no és un dret que emana dels comerciants, sinó que emana del poder central, i és escrit. És el més semblant a les lleis actuals. També trobem l'any 1737 les Ordenances del Consolat de Bilbao, molt similars a la de 1681. · Segle XIX (Edat contemporània): És el segle de la Codificació. Un Codi és una llei que engloba un gruix de matèria. La Codificació arranca amb el Codi de Comerç Napoleònic (1807), sent el primer Codi, el qual es basa en la llibertat, la igualtat i la fraternitat (liberté, egalité, fraternité). El Codi espanyol es desplaça en el sentit de que, no només es centra en un grup de comerciants, sinó també en altres persones. El Codi de Comerç Napoleònic recull l'objectivitat dels actes de comerç: siguin o no comerciants el que executin l'acció, se'ls aplicarà el Codi de Comerç. El Dret Mercantil fuig del seu caràcter purament subjectiu de que només passa a aplicar-se a una classe de persones. També apareixen els Tribunals de Comerç. · Actualment ens trobem en un procés de descodificació, ja que el Codi de Comerç s'ha anat desgranant. Amb la quantitat de lleis existents, va ser necessària la Recodificació en una única norma. El Dret Mercantil és un dret viu, en el sentit de que regula tota una sèrie de situacions que no poden esperar, sinó que han de resoldre's de forma immediata. 3. Dret Mercantil com a dret de l'empresa. 3.1. Precedent: Dret mercantil com a Dret dels actes en massa. Dret de l'empresa: desenvolupament doctrinal i positiu. Hi ha hagut diverses teories per definir el concepte de Dret Mercantil, però cap d'elles s'ha imposat com a definitòria. Tot i així, trobem 2 definicions importants: · HECK ­ Dret Mercantil com a Dret dels actes en massa: són totes les normes que DRET MERCANTIL I 15/10/2009 regulen un procés de producció. · WEILAND ­ Dret Mercantil com a Dret de l'empresa: adoptada per la majoria dels mercantilistes. Parteix del fet que el Dret Mercantil són totes les normes que engloben el món de l'empresa. Bona part d'aquestes normes formen part del Dret Mercantil, però no totes (administratives, fiscals, etc.). 4. Noves tendències del Dret Mercantil. 4.1. Constitució i Dret mercantil. Unió Europea i Dret mercantil. Projecció internacional del Dret mercantil: la nova "Lex mercatoria". 1986 ­ Espanya ingressa a l'antiga Comunitat Econòmica Europea duent a terme una profunda renovació per tal d'harmonitzar el seu Dret Mercantil amb el de la resta de països de l'actual Unió Europea, a través de la incorporació de les Directives Comunitàries. Així doncs, la majoria de normes de Dret Mercantil són posteriors a l'any 86. També s'ha vist afectat directament pels Reglaments Comunitaris, que actuen com a lleis plurinacionals, i que des de que entren en vigor són obligatòries per tots els Estats membres. En aquest cas, més que una harmonització, es tracta d'una unificació. A nivell internacional, sembla que aquest és l'indret on amb menys força s'ha notat aquesta uniformització/unificació. Això no vol dir que no hi hagi tractats internacionals que regulin el Dret Mercantil (Tractat de marques, patents). Ara bé, no hi ha el gruix necessari per satisfer totes les relacions mercantils existents. Donat que falten tractats internacionals que regulin certs aspectes del Dret Mercantil, són els propis operadors econòmics els que creen unes normes, regles, sorgint així una nova lex mercatoria. Es tracta de pràctiques comercials que no són obligatòries. 4.3. Els jutjats mercantils. Aquests jutjats es van crear l'any 2003, com a conseqüència de l'aprovació de la reforma de la Llei Concursal (2003), així com una modificació de la LOPJ del mateix any (art. 86 ter). Fins a l'any 2003 el Dret Mercantil es venia regulant a través del Codi de Comerç de 1829 i 1855, així com per la Llei de Suspensió del Pagament de 1922. Es tractava de crear uns òrgans capaços de resoldre qüestions de Dret Mercantil, no només concursals. El Dret Concursal és, segons la LOPJ, una de les competències d'aquests jutjats. Els jutjats mercantils, però, no tenen una jurisdicció pròpia, sinó que es troben immersos en la jurisdicció civil. L'apartat 2 de l'art. 86 ter LOPJ diu que els jutjats mercantils coneixeran d'algunes matèries pròpies dels jutjats de 1a instància civil: · Propietat industrial i intel lectual. · Competència deslleial. · Societats mercantils. · Condicions generals de contractació. · Dret Marítim. Tot i així, hi ha casos, com ara els conflictes que sorgeixin arran d'un contracte de franquícia, assegurances o agència, en que no es cedirà el cas als jutjats mercantils. En aquells casos en que tant hi pugui haver assumptes mercantils com civils, l'Audiència Provincial decidirà quin és l'òrgan competent per resoldre, si el jutjat mercantil o el de 1a instància. Ara bé, els jutjats mercantils només es troben situats a les capitals de província. DRET MERCANTIL I 15/10/2009 4.5. Protecció dels consumidors i Dret mercantil. Hi ha normes típicament mercantils que disposen de preceptes que pretenen tutelar/protegir a persones que no són empresaris, sinó consumidors, com la Llei de Contractes d'Assegurances o la Llei de Condicions Generals de Contractació. Per tant, es tracta de normes que s'han anat objectivitzant cada vegada més per protegir a la part més dèbil del contracte, de tal manera que l'assegurador no pugui modificar el contingut d'un acord per fer un contracte perjudicial per al consumidor. En el món de la contractació, el contingut dels contractes d'adhesió ja es troba definit, de manera que no es pot discutir el seu contingut (aigua, gas, llum). Per tant el que pot succeir és que hi hagi clàusules abusives o lesives, manifestament desproporcionades i injustes. Així doncs, la Llei de Condicions Generals de Contractació s'encarrega de controlar que a l'hora de posar al mercat una sèrie de contractes en massa no hi hagi clàusules abusives o lesives, protegint mitjançant mecanismes legals als destinataris de les mateixes. TEMA 2. FONTS DEL DRET MERCANTIL. 1. Introducció. 1.1. Delimitació de l'expressió "fonts del Dret mercantil". La prelació de fonts dins del Codi de Comerç. Usos del Comerç. Els actes de comerç es regulen, en primer lloc, per l'art. 2 del Codi de Comerç: Art. 2 Codi de Comerç: "Els actes de comerç, siguin o no comerciants els que els executen, i estiguin o no especificats en aquest Codi, es regiran per les disposicions contingudes en el mateix (també per altres tipus de lleis mercantils especials); en defecte d'aquest, pels usos del comerç observats generalment en cada plaça; i a falta d'ambdues regles, per les del Dret comú. Seran reputats actes de comerç els compresos en aquest Codi i qualsevol altre de naturalesa anàloga". Entre totes les lleis mercantils no hi ha cap mena de jerarquia, sinó que tenen el mateix rang des del punt de vista jeràrquic. El Codi de Comerç no és més que una llei. Quan parlem de regular un acte de comerç, no sols ens regim per les lleis anteriors, sinó que també el podrem resoldre mitjançant una norma que s'encarrega de desenvolupar les lleis anteriors (lleis ordinàries). També trobem com a font de dret els Usos del Comerç, utilitzats per al cas de que hi hagi llacunes legals en el Codi de Comerç, permetent resoldre el problema. Els usos són normes no escrites, igual que els costums, generades per la pràctica professional per cobrir certes necessitats. Hi ha diverses classes d'usos, tot i que poden tenir diversos àmbits: local, estatal, internacional, etc. També s'inclou en els Usos del Comerç la nova lex mercatoria, ja que, si bé està escrita, no ha estat aprovada per cap institució comercial. El més difícil de l'ús és la prova, ja que al ser una norma no escrita necessita ser provada. No respon al principi iura novit curia, en funció del qual els jutges coneixen el dret, però no els usos i costums. La manera de realitzar la prova del costum pot variar, però generalment es fa mitjançant l'aportació d'un document que acrediti que un problema concret es resol d'una manera concreta, o bé mitjançant un testimoni que així ho acrediti. Si s'aprova, l'ús tindrà el mateix valor que qualsevol article del Codi de Comerç. DRET MERCANTIL I 15/10/2009

Los consejos tienen una finalidad meramente orientativa, sin entrar a juzgar la profesionalidad de los docentes de nuestras universidades. Los apuntes, así como el resto de contenidos que son elaborados por los usuarios de la web, en ningún caso son atribuibles a los profesores. Los nombres aparecen exclusivamente a título informativo como referencia para el usuario. Los modelos de examen de cursos anteriores son compartidos por los propios usuarios, y prentenden servir como guía orientativa de estudio para sus compañeros. Patatabrava.com no puede comprobar la veracidad y fiabilidad de todos estos contenidos académicos. En todo caso, Patatabrava.com se reserva el derecho a eliminar cualquier aportación que no cumpla las condiciones de uso en el aviso legal.

Buscador general de apuntes
Buscador general de apuntes
X
¿Problemas con la contraseña?

¿Todavía no eres de Patatabrava?

Aquesta finestra es tancarà en 3 segons

T’has apuntat correctament a aquesta assignatura. T’avisarem quan hi hagi nous continguts de la mateixa!

 

¿Seguro que quieres eliminar la etiqueta?

Esto sería un texto puesto dentro de un parrafito, explicando lo que fuera.