Vista previa:
TEMA 1: CREACIÓ I EVOLUCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA
La Unió Europea és un procés i encara ara segueix modificant-se, és un
procés inacabat i que no té definit el seu model final.
Antecedents
La UE comença després de la Segona Guerra Mundial.
Els antecedents de la UE, són les situacions històriques anteriors a la
Segona Guerra Mundial en les que es podia considerar que els diferents
territoris europeus formaven una unió o unitat, com per exemple:
- Imperi Romà
- Imperi de Carlemany
- A l'edat mitjana les comunitats cristianes
Però aquestes realitats són molt difícils de considerar com a antecedents
fiables, perquè en cap d'aquests moments es va parlar d'Europa com a
unitat, sinó que eren altres els elements integradors de la "unitat".
Es comença a parlar d'Europa quan els estats es comencen a fragmentar, als
segles XVI i XVII amb la Il·lustració, quan es considera a Europa com a
civilització.
Abans de la II GM van existir algunes iniciatives que propugnaven una unió
del continent europeu, sobretot es va plasmar a les idees d'alguns
pensadors polítics, com Proudhon o Kant, i també a la literatura, amb
Víctor Hugo.
Al període d'entreguerres, als anys 30 algunes de les iniciatives tenien
caràcter més polític, i intentaven tenir una plasmació pràctica, com per
exemple:
a) La publicació del llibre "PanEuropa" de Coudenhove-Kalergi, on va
intentar posar en marxa un moviment polític molt marcat per l'impacte
de la revolució soviètica, proposa crear una Unió Europea per a frenar
la influència de la revolució soviètica a Europa.
b) Presentació d'un projecte pel ministre d'afers exteriors de França A.
Briand a la Societat de Nacions per a crear uns Estats Units d'Europa.
Es va arribar a crear un grup de treball, però no va tenir èxit,
perquè la Societat de Nacions va desaparèixer.
Els factors que després de la II GM expliquen la voluntat de fer una UE
són:
a) ECONÒMICS: Europa és un continent que s'havia de reconstruir tant
econòmica com socialment. A més a més, es van perdre les colònies i
les metròpolis havien perdut capacitat de mercat i necessitaven un
mercat europeu per a donar capacitat a les empreses. A més, també
s'havien de retornar els crèdits d'ajuda concedits pels EUA (Pla
Marshall) i per tant, es fa necessari crear una Unió per a fer
possible la satisfacció dels deutes.
b) POLÍTICS: la influència dels EUA és molt important. És una etapa on
s'enfronten dues grans potències (EUA i URSS) i Europa és l'escenari
on es produeix aquest enfrontament, per tant, és necessari que Europa
sigui un bloc sòlid davant d'aquesta confrontació, perquè sense
coordinació no poden fer res davant d'aquestes grans potències.
Dels anys 40 als 50 hi ha un gran moviment regionalista a tota Europa. Els
models per articular-los són tant polítics com jurídics:
a) MODEL DE LES OI DE COOPERACIÓ ENTRE ESTATS: els estats cooperen entre
ells sense que es qüestioni la seva sobirania, perquè les decisions es
prenen amb el consentiment dels estats.
. Àmbit Econòmic = OEC "Organització Europea de Cooperació
Econòmica" es va fer per a gestionar el Pla Marshall.
. Àmbit Militar = UEO " Unió Europea Occidental"
. Àmbit Polític = Consell d'Europa (1949)
b) MODEL FEDERALISTA: el Consell d'Europa es crea al 1949 però al 1948 a
la Haia es convoca una reunió federalista que defensava una unió
federalista d'Europa, però cap estat ho accepta i surt el Consell
d'Europa.
c) MODEL FUNCIONALISTA: influeix en el model de les primeres Comunitats
Europees. Els autors principals són:
. Mitrany
. Haas
Les idees bàsiques són dues:
1) Els estats són incapaços d'assegurar ni la pau, ni la seguretat
ni el benestar econòmic per si sols, i les organitzacions han de
ser d'experts, que es guien per solucions tècniques.
2) La teoria de l'engranatge: crear una dinàmica que s'anirà
expandint a altres camps.
Haas revisa tota la teoria i diu que darrera de qualsevol opció
tècnica hi ha d'haver una visió política, i a la seva teoria de
l'engranatge diu que res funciona per si sol i que es necessària una
intervenció política.
El Pla Schuman i la C.E.C.A
Es va presentar el dia 9 de maig de 1950 i es considera com l'inici de la
dinàmica de l'actual Unió Europea.
El ministre francès Schuman va fer una proposta que tenia 2 grans aspectes:
a) OBJECTIUS A LLAR TERMINI:
1) Pau: s'havien viscut dues guerres mundials on Europa havia estat
l'escenari del conflicte, i el que interessava era assegurar la
pau al continent, fer d'Europa una zona sense conflictes, s'ha
de tenir en compte que Europa està dividia en dues parts, i que
quan es parla d'Europa només ens referim a la part occidental.
2) Unió Europea: no hi ha una articulació o definició molt clara,
sinó que són idees. La metodologia que proposa és que " Europa
no es farà de cop ni en una sola construcció de conjunt: es farà
mitjançant realitzacions concretes, creant primer una
solidaritat de fet" Es diu que no al federalisme europeu, que
era una idea que no es podia fer de manera independent, perquè
la tradició dels estats nacionals que conformaven Europa era
molt rígida com per a introduir de cop una idea i un patró tan
diferent. La UE havia de ser un procés, i al final del qual no
es dibuixa ni es preveu, només es diu com hauria de ser el
començament, que és la proposta concreta que va fer Schuman.
b) PROPOSTA CONCRETA I IMMEDIATA: és la de unificar la producció del
carbó i de l'acer de França i d'Alemanya. Es trien aquests sectors i
aquests països per a començar perquè eren els materials més importants
en l'economia europea del moment, i tenien una estratègia militar
important. A més, França i Alemanya i tenien més responsabilitat
d'assegurar la pau a Europa, perquè sempre havien estat parts
importants dels conflictes armats.
Un altre aspecte molt important, és que la regió carbo-siderúrgica més
important d'Europa en aquells moments era l'Alsàcia i la Lorena, zones
que tradicionalment havien confrontat França i Alemanya per la seva
sobirania, per tant, també tenia un component de pau per aquest
sentit.
L'articulació d'aquesta proposta és un model de col·laboració entre França
i Alemanya diferent dels models de cooperació intergovernamentals que es
coneixien fins al moment, es volen crear uns lligams més estrets, que
acabin en una autoritat comuna i independent de tots els governs. Es
proposa un model nou diferent de tot el que havia existit fins al moment,
implica una certa cessió de competències i de sobirania a una Organització
independent, a la qual es sotmeten i han d'acatar les decisions.
La majoria d'autors van parlar d'una OI Supranacional, per oposició a les
OI de cooperació, però actualment es parla d'una OI d'integració.
Va tenir un èxit molt gran, es va fer pública al mes de maig i al juny es
va convocar una conferència diplomàtica entre els estats interessats, i a
l'abril de 1951 a Paris es va signar el TCECA, el Tractat de la Comunitat
Europea del Carbó i l'Acer.
Darrera de la idea que va presentar el ministre Schuman hi ha molts altres
ideòlegs, entre ells, el més important va ser Jean Monnet, que era un
comerciant francès que a la I GM comença a treballar per als exèrcits
aliats en matèries d'organització. Acabada la I GM va passar a ocupar un
càrrec important a la Societat de Nacions però va renunciar al veure que no
funcionava bé i que fracassaria pel tractament que es donava a Alemanya. A
la II GM es va traslladar als EUA i va treballar per al govern en temes
econòmics.
Els tractats constitutius de la C.E.E i de la C.E.E.A i les seves
modificacions
És el pas següent, i es dóna a Roma al 1957, quan es signen 2 tractats:
- Tractat de la Comunitat Econòmica Europea (TCEE)
- Tractat de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (TCEEA) o
(EURATOM)
Representen la continuació del model del TCECA a altres àmbits, es creen
solidaritats i realitats concretes en àmbits concrets.
a) El TCEE crea un mercat comú europeu que afecta a tots els agents que
estan als mercats dels diferents estats membres.
b) L'EURATOM tracta de la utilització de l'energia atòmica per a fins
civils
A l'any 1957 hi ha 3 tractats que institueixen 3 Comunitats Europees, per
tant, 3 OIs y 3 subjectes de Dret Internacional. Totes 3 comparteixen
moltes coses:
- són un model d'integració
- són un model d'integració econòmica més o menys sectorial
- formen part d'un mateix disseny proposat pel Pla Schuman
Entre el Pla Schuman i aquests 2 tractats de Roma es van fer 2 que no van
prosperar:
a) TCED: al 1953 es va fer el Tractat de la Comunitat Europea per a la
Defensa, que tenia com a fi aconseguir la pau. Es va signar, però
França no el va ratificar, i per tant, sense la seva ratificació no
servia per a res i va fracassar. Era massa aviat per a fer una
proposta d'unió en temes polítics, perquè els estats eren contraris a
la idea de cedir les seves competències i la seva sobiran