Cargando

Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecer nuestros servicios, recoger información estadística e incluir publicidad. Si continúas navegando, aceptas la instalación y el uso. Si no la aceptas, puede que no te funcione correctamente la página. Puedes cambiar la configuración u obtener más información a través de nuestra Política de Cookies.

Descargar apuntes 

6,0
1 voto

Profesor: Montserrat Pi

Idioma: No especificado

Peso: 749kB

Atención: tu descarga comenzará en 10 seg.


Comentarios

Esto NO es el estado real de los apuntes, es una transcripción en bruto.
Vista previa:
I. LES INSTITUCIONS COMUNITARIES TEMA 1. Creació i evolució de la Unió Europea És el mateix la UE que la CE? NO!!! Primer va neixer la CE fruit de les primeres comunitats europees. CECA - 1951, un any abans es fa la proposta política: la Declaració Schuman de 9 de maig de 1950. És el punt de partida de la UE. Es citen altres antecedents com el llibre Coudenhove-Kalergi, una proposta, i, en l'àmbit més polític A. Briand, en l'àmbit de la societat de nacions. Aquestes 2 propostes són anteriors a la 2ª guerra mundial. Hi ha autors que parlen com antecedents d'unificació anteriors (imperi romà, cristianisme,...) Motivació del naixement de les comunitats europees (CCEE): - Desconolització, implica pérdua d'aquests mercats i a la vegada la necessitat de trobar un mercat europeu. - Ajut nord-americà: el Pla Marshall, pretenia que les economies europees treballessin de manera coordinada, els EEUU no volien treballar amb els paisos per separat. - Motivacions de caràcter polític i estratègic, a part de tot l'económic esmentat. - Els estats, que fruit del bipartidisme havíen perdut pes, si en volien tornar a tenir, s'havíen d'unir. - Tot això coincidia amb els interessos d'EEUU. Volia una Europa occidental forta, unida, estable per fer front al bloc comunista, aliats de la URSS. Volien que fossin aliats dels EEUU. - Rearmament alemany. S'havia d'estudiar aquest tema i intentar que no torni a passar. Realitzar, articular un marc polític perquè no tornés a passar. A finals dels anys 40 i 50 neixen a Europa organitzacions regionals conseqüència d'aquests factors. No són a nivell europeu sinó regional. Possibilitats teóriques de materialitzar-ho jurídica i políticament. a) Creant OI que estableixin, articulés una cooperació internacional. Els estats col·laboren però no veuen limitada la seva sobirania. Anys 40 i 50. ex. el Consell d'Europa, creat al 1949 redacta el CEDH que preveu el TEDH. b) Té conseqüències polítiques i pressupostos económics totalment diferents: el federalisme. Moviment important en aquell moment sobretot en aquells que van a lluitar contra totalitaristes. Aquesta unió, es pensava que podien tornar-se a fer. Posteriorment es va veure que era minoritari. Es va posar de manifest, a la conferencia va sorgir el Consell d'Europa que era federalista. Les CCEE suposen l'aparició d'un model d'associació internacional totalment diferent, és una innovació metodológica. Sol trobar-se unida a la corrent filosòfica del funcionalisme. Dos autors es vinculen a aquest corrent: Mitrany (anys 30) i Haas, autor britànic que escriu a partir de 1945. 2 característiques importants de l'obra (postulats): 1.- Mitrany és una obra que mostra desconfiança en els governants estatals. Creu que la història demostra que defensar l'interés nacional duu a les guerres i no assegura les necessitats més bàsiques de la població (seguretat, pau, desenvolupament económic). Defensar el marc estatal no és bo. Per això proposa la creació d'OI dirigides per tècnics, no representants estatals. Era un gran tecnócrata. Les decisions no confiar- les als representants de l'estat sinó a experts. Haas adverteix que no hi ha solucions purament tècniques als problemes, no n'hi ha una sola, sinó que totes obeeixen a uns determinats interessos. Critica el tecnicisme. 2.- Teoria de l'engranatge o dinamisme. Els dos pensaven que aquesta acció conjunta dels estats té una dinàmica: crearà efectes sobre altres temes i farà que s'associn per tractar aquest altra tema. Haas considera que aquest dinamisme està condicionat a la voluntat política dels estats de deixar funcionar aquesta dinamica, no és tan automàtic. Aquests 2 postulats es refereixen a la Declaració R. Schuman. Va declarar el 9 de maig de 1950: " Europa no es pot fer d'una sola vegada, o d'acord amb un pla general únic, sinó que s'haurà d'edificar mitjançant realitzacions concretes que crearan aixa una solidaritat de fet". L'objectiu bàsic d'aquest declaració consistia en col·locar la indústria del carbó i acer de França i Alemanya sota una forta autoritat. Aquí es reflecteix el postulat tecnòcrata. Aquest no és l'únic objectiu, n'hi ha més i més ambiciosos que són a llarg termini: - Pacificar el continent europeu. - Iniciar un procés d'unió més definida dels estats europeus. Objectiu: unió política entre els estats. No federalisme, política de petits passos que anirà aprofundint les relacions dels estats. Segueix la teoria del funcionalisme (dinamisme). No estableix el límit, el fi d'aquest procés, el deixa obert. És molt pragmàtic, sí marca l'inici. Es pretenia iniciar amb una actuació i que s'anés ampliant, per això tants canvis de tractats. La proposta de Schuman va ser molt ben rebuda, sobretot a Alemanya, el país en el que es va iniciar la 2ª GM, però la proposta era oberta a tothom. L'existència d'un moviment europeista i la constatació d'una història i d'uns valors comuns van ajudar a generar una voluntat política compartida: començar un autèntic procés d'integració a Europa i iniciar-lo pel sector econòmic, des d'una perspectiva funcionalista de petits passos. Els estats que s'hi van adherir només van tardar un any a elaborar el seu tractat constitutiu. Al 1951 - CECA: a París. Que la CECA no estès dirigida per representants dels estats sinó per tecnòcrates, és una novetat. No respon al federalisme però tampoc a la cooperació internacional bàsica. Desapareix el terma supranacional substituït per la integració. Per això va tenir un gran èxit. Sis estats la van formar. Aquest èxit va fer pensar als sis estats membres que aquest model es podia ampliar. Es van equivocar perquè era anar massa de pressa i no van triar bé el pròxim sector: la defensa. Van fallar perquè la defensa és massa ambiciosa perquè està molt lligada a la sobirania (nacionalitat) de l'estat. A més, a nivell mundial, era un mal moment. Els 6 membres són: França, Alemanya (RFA), Holanda, Bèlgica, Luxemburg i Itàlia. Van firmar un tractat per la Com. Europea de Defensa (CED) al 1953 però a nivell intern, no es va ratificar, per tant, no va prosperar. Aquest 6 estats, tambè van negociar per crear una Comunitat Política Europea (CPE) que no va arribar ni a aprovar-se perquè anava més enrraderit que l'altre i al no ratificar-lo tampoc el treuen. Al 1955 els 6 es reuneixen a Itàlia i decideixen encomanar un informe per veure per quin lloc han de continuar i s'arriba al consens que ha de ser económic, això implica 2 tractats: - 1957- CEE (Comunitat Econòmica Europea). - 1957- CEEA (Euratom) per a usos civils. Ja tenim 3 OI jurídicament diferents i cadascuna amb el seu tractat. La separació és més teorica que real perquè tenen moltes coses en comú: 1- Algunes institucions. 2- Totes 3 són OI d'integració (cessió de competències o retall de sobirania en confrontació a la mera cooperació). 3- OI d'integració econòmica: és el seu àmbit d'actuació. Les 3 comunitats, malgrat tot, no són equivalents. La CECA i l'Euratom actuen en sectors concrets i la CEE té un objectiu més ampli, més ambiciós: crear un mercat europeu comú. Idees generals sobre l'evolució La idea del funcionalisme, l'engranatge, ha funcionat. Ara incideix en qualsevol àmbit i s'ha augmentat el nombre d'estats membres passant de 6 a 27. Malgrat això hi han dues matitzacions: - No s'ha fet linealment, és a dir, no sempre s'ha anat endavant sinó que en determinats moments el procés d'integració s'ha estancat. És degut a la tendència nacionalista a defensar la sobirania de l'estat. Per això hi ha vegades que ha predominat el sentiment d'obertura i integració. Ex: crisi econòmica del petroli anys 70, implica poc avenç en el desenvolupament de la integració comunitaria. Als anys 80, una serie de canvis ho fan més favorable. És un exemple, l'elecció per primer cop del parlament de forma democratica. - Aquest dinamisme ha funcionat molt bé a l'àmbit econòmic, però no tant en els altres àmbits com el polític, és aquí molt més lent i més complicat. Ex: davant crisis internacionals l'UE no parla amb una sola veu. Com s'han realitzat els canvis de les primeres CEE fins a la UE La majoria s'han fet a partir de la transformació de tractats. S'han reformat moltes vegades i molt diverses: sectorials només alguns articles, no tota la CE) En aquests 50 anys tambè hi han hagut canvis fets a partir d'una pràctica, no de reforma de TI. Aquesta pot ser de les institucions o dels estats. Ex. al 1965 França protagonitza la crisi de la cadira buida perquè es van retirar de les institucions com a protesta i va obrir crisi política. Per què es va retirar?: no estava d'acord amb el tractat que permetia adoptar decisions per majoria. Es va solucionar amb el compromís de Luxemburg que deia que els estats acceptaven que quan s'havien de decidir temes que afectessin als interessos vitals, s'han de pendre per consens malgrat el que estableixi el tractat. Es va fer per la pràctica per què va haver-hi un compromís polític i compromís de dur-ho a la pràctica. L'agilitat que podria dur es va convertir en caos perquè els estats al·legaven molt sovint l'afectació dels interessos vitals. Ex. Consell Europeu que són els caps

Los consejos tienen una finalidad meramente orientativa, sin entrar a juzgar la profesionalidad de los docentes de nuestras universidades. Los apuntes, así como el resto de contenidos que son elaborados por los usuarios de la web, en ningún caso son atribuibles a los profesores. Los nombres aparecen exclusivamente a título informativo como referencia para el usuario. Los modelos de examen de cursos anteriores son compartidos por los propios usuarios, y prentenden servir como guía orientativa de estudio para sus compañeros. Patatabrava.com no puede comprobar la veracidad y fiabilidad de todos estos contenidos académicos. En todo caso, Patatabrava.com se reserva el derecho a eliminar cualquier aportación que no cumpla las condiciones de uso en el aviso legal.

Buscador general de apuntes
Buscador general de apuntes
X
¿Problemas con la contraseña?

¿Todavía no eres de Patatabrava?

Aquesta finestra es tancarà en 3 segons

T’has apuntat correctament a aquesta assignatura. T’avisarem quan hi hagi nous continguts de la mateixa!

 

¿Seguro que quieres eliminar la etiqueta?

Esto sería un texto puesto dentro de un parrafito, explicando lo que fuera.