Vista previa:
I. LES INSTITUCIONS COMUNITARIES
TEMA 1. Creació i evolució de la Unió Europea
És el mateix la UE que la CE? NO!!!
Primer va neixer la CE fruit de les primeres comunitats europees.
CECA - 1951, un any abans es fa la proposta política: la Declaració Schuman
de 9 de maig de 1950. És el punt de partida de la UE. Es citen altres
antecedents com el llibre Coudenhove-Kalergi, una proposta, i, en l'àmbit
més polític A. Briand, en l'àmbit de la societat de nacions. Aquestes 2
propostes són anteriors a la 2ª guerra mundial. Hi ha autors que parlen com
antecedents d'unificació anteriors (imperi romà, cristianisme,...)
Motivació del naixement de les comunitats europees (CCEE):
- Desconolització, implica pérdua d'aquests mercats i a la vegada la
necessitat de trobar un mercat europeu.
- Ajut nord-americà: el Pla Marshall, pretenia que les economies
europees treballessin de manera coordinada, els EEUU no volien
treballar amb els paisos per separat.
- Motivacions de caràcter polític i estratègic, a part de tot l'económic
esmentat.
- Els estats, que fruit del bipartidisme havíen perdut pes, si en volien
tornar a tenir, s'havíen d'unir.
- Tot això coincidia amb els interessos d'EEUU. Volia una Europa
occidental forta, unida, estable per fer front al bloc comunista,
aliats de la URSS. Volien que fossin aliats dels EEUU.
- Rearmament alemany. S'havia d'estudiar aquest tema i intentar que no
torni a passar. Realitzar, articular un marc polític perquè no tornés
a passar.
A finals dels anys 40 i 50 neixen a Europa organitzacions regionals
conseqüència d'aquests factors. No són a nivell europeu sinó regional.
Possibilitats teóriques de materialitzar-ho jurídica i políticament.
a) Creant OI que estableixin, articulés una cooperació internacional. Els
estats col·laboren però no veuen limitada la seva sobirania. Anys 40 i
50. ex. el Consell d'Europa, creat al 1949 redacta el CEDH que preveu
el TEDH.
b) Té conseqüències polítiques i pressupostos económics totalment
diferents: el federalisme. Moviment important en aquell moment
sobretot en aquells que van a lluitar contra totalitaristes. Aquesta
unió, es pensava que podien tornar-se a fer. Posteriorment es va veure
que era minoritari. Es va posar de manifest, a la conferencia va
sorgir el Consell d'Europa que era federalista.
Les CCEE suposen l'aparició d'un model d'associació internacional totalment
diferent, és una innovació metodológica. Sol trobar-se unida a la corrent
filosòfica del funcionalisme.
Dos autors es vinculen a aquest corrent: Mitrany (anys 30) i Haas, autor
britànic que escriu a partir de 1945. 2 característiques importants de
l'obra (postulats):
1.- Mitrany és una obra que mostra desconfiança en els governants estatals.
Creu que la història demostra que defensar l'interés nacional duu a les
guerres i no assegura les necessitats més bàsiques de la població
(seguretat, pau, desenvolupament económic). Defensar el marc estatal no és
bo. Per això proposa la creació d'OI dirigides per tècnics, no
representants estatals. Era un gran tecnócrata. Les decisions no confiar-
les als representants de l'estat sinó a experts.
Haas adverteix que no hi ha solucions purament tècniques als problemes, no
n'hi ha una sola, sinó que totes obeeixen a uns determinats interessos.
Critica el tecnicisme.
2.- Teoria de l'engranatge o dinamisme. Els dos pensaven que aquesta acció
conjunta dels estats té una dinàmica: crearà efectes sobre altres temes i
farà que s'associn per tractar aquest altra tema.
Haas considera que aquest dinamisme està condicionat a la voluntat política
dels estats de deixar funcionar aquesta dinamica, no és tan automàtic.
Aquests 2 postulats es refereixen a la Declaració R. Schuman. Va declarar
el 9 de maig de 1950: " Europa no es pot fer d'una sola vegada, o d'acord
amb un pla general únic, sinó que s'haurà d'edificar mitjançant
realitzacions concretes que crearan aixa una solidaritat de fet".
L'objectiu bàsic d'aquest declaració consistia en col·locar la indústria
del carbó i acer de França i Alemanya sota una forta autoritat. Aquí es
reflecteix el postulat tecnòcrata.
Aquest no és l'únic objectiu, n'hi ha més i més ambiciosos que són a llarg
termini:
- Pacificar el continent europeu.
- Iniciar un procés d'unió més definida dels estats europeus.
Objectiu: unió política entre els estats. No federalisme, política de
petits passos que anirà aprofundint les relacions dels estats. Segueix la
teoria del funcionalisme (dinamisme). No estableix el límit, el fi d'aquest
procés, el deixa obert. És molt pragmàtic, sí marca l'inici. Es pretenia
iniciar amb una actuació i que s'anés ampliant, per això tants canvis de
tractats.
La proposta de Schuman va ser molt ben rebuda, sobretot a Alemanya, el país
en el que es va iniciar la 2ª GM, però la proposta era oberta a tothom.
L'existència d'un moviment europeista i la constatació d'una història i
d'uns valors comuns van ajudar a generar una voluntat política compartida:
començar un autèntic procés d'integració a Europa i iniciar-lo pel sector
econòmic, des d'una perspectiva funcionalista de petits passos.
Els estats que s'hi van adherir només van tardar un any a elaborar el seu
tractat constitutiu. Al 1951 - CECA: a París. Que la CECA no estès dirigida
per representants dels estats sinó per tecnòcrates, és una novetat. No
respon al federalisme però tampoc a la cooperació internacional bàsica.
Desapareix el terma supranacional substituït per la integració. Per això va
tenir un gran èxit. Sis estats la van formar.
Aquest èxit va fer pensar als sis estats membres que aquest model es podia
ampliar. Es van equivocar perquè era anar massa de pressa i no van triar bé
el pròxim sector: la defensa. Van fallar perquè la defensa és massa
ambiciosa perquè està molt lligada a la sobirania (nacionalitat) de
l'estat. A més, a nivell mundial, era un mal moment.
Els 6 membres són: França, Alemanya (RFA), Holanda, Bèlgica, Luxemburg i
Itàlia.
Van firmar un tractat per la Com. Europea de Defensa (CED) al 1953 però a
nivell intern, no es va ratificar, per tant, no va prosperar.
Aquest 6 estats, tambè van negociar per crear una Comunitat Política
Europea (CPE) que no va arribar ni a aprovar-se perquè anava més enrraderit
que l'altre i al no ratificar-lo tampoc el treuen.
Al 1955 els 6 es reuneixen a Itàlia i decideixen encomanar un informe per
veure per quin lloc han de continuar i s'arriba al consens que ha de ser
económic, això implica 2 tractats:
- 1957- CEE (Comunitat Econòmica Europea).
- 1957- CEEA (Euratom) per a usos civils.
Ja tenim 3 OI jurídicament diferents i cadascuna amb el seu tractat. La
separació és més teorica que real perquè tenen moltes coses en comú:
1- Algunes institucions.
2- Totes 3 són OI d'integració (cessió de competències o retall de
sobirania en confrontació a la mera cooperació).
3- OI d'integració econòmica: és el seu àmbit d'actuació.
Les 3 comunitats, malgrat tot, no són equivalents. La CECA i l'Euratom
actuen en sectors concrets i la CEE té un objectiu més ampli, més ambiciós:
crear un mercat europeu comú.
Idees generals sobre l'evolució
La idea del funcionalisme, l'engranatge, ha funcionat. Ara incideix en
qualsevol àmbit i s'ha augmentat el nombre d'estats membres passant de 6 a
27. Malgrat això hi han dues matitzacions:
- No s'ha fet linealment, és a dir, no sempre s'ha anat endavant sinó
que en determinats moments el procés d'integració s'ha estancat. És
degut a la tendència nacionalista a defensar la sobirania de l'estat.
Per això hi ha vegades que ha predominat el sentiment d'obertura i
integració. Ex: crisi econòmica del petroli anys 70, implica poc avenç
en el desenvolupament de la integració comunitaria. Als anys 80, una
serie de canvis ho fan més favorable. És un exemple, l'elecció per
primer cop del parlament de forma democratica.
- Aquest dinamisme ha funcionat molt bé a l'àmbit econòmic, però no tant
en els altres àmbits com el polític, és aquí molt més lent i més
complicat. Ex: davant crisis internacionals l'UE no parla amb una sola
veu.
Com s'han realitzat els canvis de les primeres CEE fins a la UE
La majoria s'han fet a partir de la transformació de tractats. S'han
reformat moltes vegades i molt diverses: sectorials només alguns articles,
no tota la CE)
En aquests 50 anys tambè hi han hagut canvis fets a partir d'una pràctica,
no de reforma de TI. Aquesta pot ser de les institucions o dels estats. Ex.
al 1965 França protagonitza la crisi de la cadira buida perquè es van
retirar de les institucions com a protesta i va obrir crisi política. Per
què es va retirar?: no estava d'acord amb el tractat que permetia adoptar
decisions per majoria. Es va solucionar amb el compromís de Luxemburg que
deia que els estats acceptaven que quan s'havien de decidir temes que
afectessin als interessos vitals, s'han de pendre per consens malgrat el
que estableixi el tractat. Es va fer per la pràctica per què va haver-hi un
compromís polític i compromís de dur-ho a la pràctica. L'agilitat que
podria dur es va convertir en caos perquè els estats al·legaven molt sovint
l'afectació dels interessos vitals. Ex. Consell Europeu que són els caps
Cargando
Apuntes actualizados
