Vista previa:
Evolució democràcia i llibertats
Durant el segle XIX, les revolucions polítiques i les mobilitzacions de la
gent tenien l'objectiu de consolidar la llibertat en tots els aspectes,
tant ideològica com nacional, i resoldre el problema d'igualtat de classes
després de segles de superioritat de l'aristocràcia. A partir d'aquestes
revolucions va néixer el liberalisme, el socialisme i el nacionalisme. Es
van substituir les monarquies absolutes per règims polítics constitucionals
i també parlamentaris (pròxims a la democràcia). Es va donar lloc al
liberalisme, basat en el pensament de Locke, que legitima el poder polític
pels drets naturals de l'home i no per voluntat divina. Juntament amb el
liberalisme van néixer les primeres constitucions. Després de la caiguda
del poder de Napoleó es va instal·lar una ideologia contrarevolucionària
tradicionalista, que va dificultar el creixement del liberalisme, però no
va poder aturar-lo. A mitjans del segle XIX va néixer un lent procés
d'avanç de la democràcia basat en l'afirmació del liberalisme. A Estats
Units, per exemple, la revolució va fer triomfar la democràcia i la
igualtat. No obstant, en el global del món seguien predominants els règims
polítics monàrquics i no liberals, cosa que no va canviar fins la etapa
compresa entre 1870 fins l'inici de la IGM, etapa on es va produir un gran
avenç de la democràcia tot i la crisi del liberalisme. El liberalisme
moderat va donar pas a les primeres pràctiques democràtiques gràcies a la
creixent urbanització, als canvis culturals i a les transformacions
socials. També va ajudar l'ampliació del dret a vot, la influència de
l'opinió pública en la política, l'aparició dels primers partits polítics
de masses, nous moviments polítics i socials, la reivindicació dels drets
polítics de la dona... A més, per la construcció de les democràcies també
va recolzar-se sobre el desenvolupament de les polítiques de
nacionalització, així com les primeres tendències de construir un "Estat
social".
Tot i l'avenç de la democràcia, a partir de 1880 va trobar-se amb
l'inconvenient de l'imperialisme fins a l'inici de la IGM, que produiria
una crisi del liberalisme. L'imperialisme es va desenvolupar gràcies a la
difusió d'un nacionalisme popular, acompanyat d'una ideologia racista
derivada de l'acceptació del darwinisme. A més, la crisi econòmica de
finals del segle XIX va augmentar la força de l'imperialisme. També és
significativa la caiguda de la "realpolitik" de Bismarck a Alemanya.
Després de la IGM, la crisi del liberalisme es va continuar accelerant, pel
que la democràcia aleshores sí que va perdre pes significativament.
Principalment hi havia dues formes d'acabar amb la democràcia i instal·lar
un règim totalitari o autoritari: el cop d'Estat i la via democràtica.
També va ser important la forma de pactar la pau en el pacte de Varsòvia,
ja que les condicions van ser imposades als països perdedors i això
provocaria venjances polítiques posteriors.
El cop d'Estat, on intervé l'exèrcit i no es necessita el suport de les
masses. És el que va passar per exemple a Espanya, tant amb Primo de Rivera
com amb Franco després de la Guerra Civil (que va ser decisiva a l'hora de
confirmar els blocs de la IIGM).
L'altra via és la "democràtica". La democràcia va sortir perdent per culpa
de l'accés de les masses a la política, el mal ús que els sistemes polítics
feien de les pràctiques parlamentàries, la distribució geogràfica de la
postguerra... Això va crear un descontentament nacional, gràcies al qual
les opcions polítiques extremes o innovadores sortien guanyant, podien
arribar al poder i un cop allà desmuntaven la democràcia. És el que va
passar a Itàlia amb Mussolini i els feixistes (després de la IGM) i a
Alemanya amb Hitler i els nazis (a causa del crack del 29, on va caure
l'Alemanya de Weimar).
Tota aquesta onada de règims autoritaris i la seva voluntat d'expansió,
sobretot dels nazis, és el que va provocar la IIGM. França i Gran Bretanya
van declarar la guerra a Alemanya després que aquesta ocupés Polònia. Tot i
això, els països de l'Eix van dominar fins que l'any 1941, després de
l'atac d'Alemanya a la Unió Soviètica i de Japó a la base nord-americana de
Pearl Harbour. Aquests atacs van fer reaccionar els aliats i a partir de
les victòries de Midway (Estats Units sobre Japó) i Stalingrad (Unió
Soviètica sobre Alemanya) van començar a fer retrocedir els països de l'Eix
fins a la seva capitulació entre maig i setembre de 1945. Les condicions es
van pactar des d'abans que acabés la guerra amb diverses conferències
(Teheran, Oaks, 4a de Moscou, Yalta i Postdam).
Durant la postguerra de la IIGM van triomfar les democràcies a l'Europa
occidental, excepte a Espanya, Portugal i Grècia, on la transició cap a la
democràcia no es produiria fins la dècada dels 70'. Tot i això, a l'Europa
oriental va haver-hi una onada d'expansió del comunisme, la sovietització
(sobretot entre 1945 i 1948), que va provocar l'inici de la Guerra Freda.
Va ser una guerra que no els va enfrontar directament però sí que va
provocar conflictes a altres països. Els Estats Units volien establir
universalment la democràcia i la Unió Soviètica volia imposar el comunisme.
Finalment, la guerra va acabar amb la victòria de la democràcia després de
les revolucions en els països on el s'havia instaurat el comunisme (com
Polònia, Hongria o Txecoslovàquia), el desplomament del sistema soviètic i
la pujada al poder de Gorbachov (1985) i significativament amb la caiguda
del mur de Berlin al 1989. Després, la substitució de Gorbachov per Yelsin
(1991) va significar la fi de la Unió Soviètica com a tal i l'aparició de
nous espais polítics independents.
No hi ha dubte que la situació democràtica actual és la millor de la
història, però no és l'òptima ni molt menys. Encara queden països on hi ha
dictadures (Cuba n'és l'exemple més significatiu). Crec que establir la
democràcia a tot al món hauria de ser un dels objectius principals,
juntament amb la lluita contra la pobresa i la fam. Crec que l' ONU hauria
d'intervenir militarment en els països que encara no son democràtics i
establir-hi governs provisionals tutelats internacionalment a l'espera
d'unes eleccions lliures.
Cargando
Evolució democràcia i llibertats
