Cargando

Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecer nuestros servicios, recoger información estadística e incluir publicidad. Si continúas navegando, aceptas la instalación y el uso. Si no la aceptas, puede que no te funcione correctamente la página. Puedes cambiar la configuración u obtener más información a través de nuestra Política de Cookies.

Descargar apuntes 

Evolució democràcia i llibertats

Història social i contemporànea - Criminologia UB

Profesor: Luis Castañeda

Idioma: No especificado

Peso: 30kB

Atención: tu descarga comenzará en 10 seg.
Descarga patrocinada por UB

Comentarios

Esto NO es el estado real de los apuntes, es una transcripción en bruto.
Vista previa:
Evolució democràcia i llibertats Durant el segle XIX, les revolucions polítiques i les mobilitzacions de la gent tenien l'objectiu de consolidar la llibertat en tots els aspectes, tant ideològica com nacional, i resoldre el problema d'igualtat de classes després de segles de superioritat de l'aristocràcia. A partir d'aquestes revolucions va néixer el liberalisme, el socialisme i el nacionalisme. Es van substituir les monarquies absolutes per règims polítics constitucionals i també parlamentaris (pròxims a la democràcia). Es va donar lloc al liberalisme, basat en el pensament de Locke, que legitima el poder polític pels drets naturals de l'home i no per voluntat divina. Juntament amb el liberalisme van néixer les primeres constitucions. Després de la caiguda del poder de Napoleó es va instal·lar una ideologia contrarevolucionària tradicionalista, que va dificultar el creixement del liberalisme, però no va poder aturar-lo. A mitjans del segle XIX va néixer un lent procés d'avanç de la democràcia basat en l'afirmació del liberalisme. A Estats Units, per exemple, la revolució va fer triomfar la democràcia i la igualtat. No obstant, en el global del món seguien predominants els règims polítics monàrquics i no liberals, cosa que no va canviar fins la etapa compresa entre 1870 fins l'inici de la IGM, etapa on es va produir un gran avenç de la democràcia tot i la crisi del liberalisme. El liberalisme moderat va donar pas a les primeres pràctiques democràtiques gràcies a la creixent urbanització, als canvis culturals i a les transformacions socials. També va ajudar l'ampliació del dret a vot, la influència de l'opinió pública en la política, l'aparició dels primers partits polítics de masses, nous moviments polítics i socials, la reivindicació dels drets polítics de la dona... A més, per la construcció de les democràcies també va recolzar-se sobre el desenvolupament de les polítiques de nacionalització, així com les primeres tendències de construir un "Estat social". Tot i l'avenç de la democràcia, a partir de 1880 va trobar-se amb l'inconvenient de l'imperialisme fins a l'inici de la IGM, que produiria una crisi del liberalisme. L'imperialisme es va desenvolupar gràcies a la difusió d'un nacionalisme popular, acompanyat d'una ideologia racista derivada de l'acceptació del darwinisme. A més, la crisi econòmica de finals del segle XIX va augmentar la força de l'imperialisme. També és significativa la caiguda de la "realpolitik" de Bismarck a Alemanya. Després de la IGM, la crisi del liberalisme es va continuar accelerant, pel que la democràcia aleshores sí que va perdre pes significativament. Principalment hi havia dues formes d'acabar amb la democràcia i instal·lar un règim totalitari o autoritari: el cop d'Estat i la via democràtica. També va ser important la forma de pactar la pau en el pacte de Varsòvia, ja que les condicions van ser imposades als països perdedors i això provocaria venjances polítiques posteriors. El cop d'Estat, on intervé l'exèrcit i no es necessita el suport de les masses. És el que va passar per exemple a Espanya, tant amb Primo de Rivera com amb Franco després de la Guerra Civil (que va ser decisiva a l'hora de confirmar els blocs de la IIGM). L'altra via és la "democràtica". La democràcia va sortir perdent per culpa de l'accés de les masses a la política, el mal ús que els sistemes polítics feien de les pràctiques parlamentàries, la distribució geogràfica de la postguerra... Això va crear un descontentament nacional, gràcies al qual les opcions polítiques extremes o innovadores sortien guanyant, podien arribar al poder i un cop allà desmuntaven la democràcia. És el que va passar a Itàlia amb Mussolini i els feixistes (després de la IGM) i a Alemanya amb Hitler i els nazis (a causa del crack del 29, on va caure l'Alemanya de Weimar). Tota aquesta onada de règims autoritaris i la seva voluntat d'expansió, sobretot dels nazis, és el que va provocar la IIGM. França i Gran Bretanya van declarar la guerra a Alemanya després que aquesta ocupés Polònia. Tot i això, els països de l'Eix van dominar fins que l'any 1941, després de l'atac d'Alemanya a la Unió Soviètica i de Japó a la base nord-americana de Pearl Harbour. Aquests atacs van fer reaccionar els aliats i a partir de les victòries de Midway (Estats Units sobre Japó) i Stalingrad (Unió Soviètica sobre Alemanya) van començar a fer retrocedir els països de l'Eix fins a la seva capitulació entre maig i setembre de 1945. Les condicions es van pactar des d'abans que acabés la guerra amb diverses conferències (Teheran, Oaks, 4a de Moscou, Yalta i Postdam). Durant la postguerra de la IIGM van triomfar les democràcies a l'Europa occidental, excepte a Espanya, Portugal i Grècia, on la transició cap a la democràcia no es produiria fins la dècada dels 70'. Tot i això, a l'Europa oriental va haver-hi una onada d'expansió del comunisme, la sovietització (sobretot entre 1945 i 1948), que va provocar l'inici de la Guerra Freda. Va ser una guerra que no els va enfrontar directament però sí que va provocar conflictes a altres països. Els Estats Units volien establir universalment la democràcia i la Unió Soviètica volia imposar el comunisme. Finalment, la guerra va acabar amb la victòria de la democràcia després de les revolucions en els països on el s'havia instaurat el comunisme (com Polònia, Hongria o Txecoslovàquia), el desplomament del sistema soviètic i la pujada al poder de Gorbachov (1985) i significativament amb la caiguda del mur de Berlin al 1989. Després, la substitució de Gorbachov per Yelsin (1991) va significar la fi de la Unió Soviètica com a tal i l'aparició de nous espais polítics independents. No hi ha dubte que la situació democràtica actual és la millor de la història, però no és l'òptima ni molt menys. Encara queden països on hi ha dictadures (Cuba n'és l'exemple més significatiu). Crec que establir la democràcia a tot al món hauria de ser un dels objectius principals, juntament amb la lluita contra la pobresa i la fam. Crec que l' ONU hauria d'intervenir militarment en els països que encara no son democràtics i establir-hi governs provisionals tutelats internacionalment a l'espera d'unes eleccions lliures.

Los consejos tienen una finalidad meramente orientativa, sin entrar a juzgar la profesionalidad de los docentes de nuestras universidades. Los apuntes, así como el resto de contenidos que son elaborados por los usuarios de la web, en ningún caso son atribuibles a los profesores. Los nombres aparecen exclusivamente a título informativo como referencia para el usuario. Los modelos de examen de cursos anteriores son compartidos por los propios usuarios, y prentenden servir como guía orientativa de estudio para sus compañeros. Patatabrava.com no puede comprobar la veracidad y fiabilidad de todos estos contenidos académicos. En todo caso, Patatabrava.com se reserva el derecho a eliminar cualquier aportación que no cumpla las condiciones de uso en el aviso legal.

Buscador general de apuntes
Buscador general de apuntes
X
¿Problemas con la contraseña?

¿Todavía no eres de Patatabrava?

Aquesta finestra es tancarà en 3 segons

T’has apuntat correctament a aquesta assignatura. T’avisarem quan hi hagi nous continguts de la mateixa!

 

¿Seguro que quieres eliminar la etiqueta?

Esto sería un texto puesto dentro de un parrafito, explicando lo que fuera.