costos, Apuntes de Gestión Financiera

¡Descarga costos y más Apuntes en PDF de Gestión Financiera solo en Docsity! En aquest tema veurem les línies bàsiques de la comptabilitat de costos deixant entre veure els límits o les fronteres amb altres especialitats de la comptabilitat o de l'economia de l'empresa i que són difícils de definir taxativament ja que el món de l'economia i de l'empresa és canviant i requereix flexibilitat. 1.1 La comptabilitat externa 1.1.1 Evolució del concepte de comptabilitat externa a) Esquema bàsic comptable: En primer lloc podem diferenciar entre la comptabilitat general i la comptabilitat aplicada: La comptabilitat general agrupa els principis generals i teòrics que serviran de base per construir les diferents doctrines comptables, és a dir, per exemple: quan el Ministeri d'economia i Hisenda decideix aprovar un nou Pla General Comptable i per realitzar−lo s'ha de basar en els conceptes teòrics de la comptabilitat general. • La comptabilitat aplicada esta formada per les aplicacions a una realitat concreta dels esmentats fonaments teòrics. Per exemple: quan es crea una normativa comptable que decideix que els comptes anuals de l'empresa estaran formats pel balanç, el pèrdues i guanys i la memòria. • Dins de la comptabilitat aplicada podem distingir entre microcomptabilitat i macrocomptabilitat: La macrocomptabilitat es refereix a dades agregades d'una regió, d'un país, d'un estat o d'una unitat supraestatal que tinguin un caràcter socioeconòmic rellevant, és el cas per exemple: de càlculs de valors com són la renda nacional, el producte interior brut i el dèficit públic, tot i que les seves dades també son comptables són estudiades per especialistes en teoria econòmica. ♦ La microcomptabilitat fa referència a petites unitats econòmiques de caràcter públic o privat.♦ Per tant, és la microcomptabilitat la que ens interessa estudiar i ho podem fer a través de dues vessants la comptabilitat pública i la comptabilitat privada: En la comptabilitat pública estem parlant de la comptabilitat que han de realitzar les unitats econòmiques que no tenen ànim de lucre: que han de donar uns serveis o activitats per tal de impulsar millores a la societat. Seria el cas, per exemple, del pressupost del departament de cultura de la generalitat. ◊ En la comptabilitat privada ens referim a una comptabilitat de una unitat econòmica amb ànim de lucre, normalment una empresa que té per objectius la maximització dels beneficis i el creixement d'ella mateixa. Per exemple: el compte de resultats d'una empresa privada. ◊ Dins de l'àmbit de la comptabilitat privada podem dividir entre la comptabilitat externa i la comptabilitat interna: La comptabilitat externa ens explica les relacions de l'empresa amb el món exterior, és a dir, amb altres unitats econòmiques. Per exemple: l'empresa demana un crèdit. ⋅ La comptabilitat interna relaciona l'activitat de l'empresa amb el procés productiu d'aquesta, per tant, analitza els valors que generen amb l'àmbit intern de l'empresa. Per exemple: explica la valoració dels factors econòmics ⋅ 1 que han convertit els taulons en una taula. b) L'activitat comptable bàsica es refereix bàsicament a 4 grans grups: Elaboració de la informació: cal identificar els fets i, per tant, saber quins són els que poden interessar a l'empresa. Aquets s'han de quantificar o sigui donar−los una expressió en unitats físiques. Des d'un punt de vista econòmic i financer també és necessari valorar−los, és a dir, donar un valor monetari i, finalment, registrar−los, és a dir, anotar−los mitjançant una tècnica en un lloc on es pugui emmagatzema la informació. • Per exemple: Identificar: Entren unes mercaderies al magatzem. Quantificar: 20 Kg. Valorar: 12€ / Kg. 240 € Registrar: 240 Compres de mercaderies a Proveïdors 240. • Comunicació de la informació: ens caldrà preparar els estats comptables i, per tant, realitzar una sinterització de la informació per poder−la posar en coneixement dels usuaris corresponents. Aquests usuaris poden ser: les entitats financeres que volen saber quina és la situació financera de l'empresa, les administracions públiques (bàsicament: Hisenda i la Seguretat Social) que necessiten realitzar un control de les operacions que realitza l'empresa, creditors perquè es poden preguntar si estan treballant amb clients solvents, accionistes volen saber l'estat de la seva inversió, directius perquè són els que han de fer funcionar l'empresa i clients per conèixer la capacitat de resposta davant d'una demanda. • Per exemple: Entitats financeres: quan l'empresa vol demanar un préstec i li demanen el balanç de situació dels darrers 2 anys. Adm. públiques: quan l'empresa ha de presentar la documentació generada durant un període determinat per una inspecció de la seguretat social. Creditors: quan un nou subministrador de matèria vol saber quina és la situació de l'empresa abans de fer−hi el primer tracte. Accionistes: quan en una junta general d'accionistes els seus membres demanen un informe sobre els resultats extraordinaris de l'empresa. Directius: quan aquets volen prendre una decisió important hi ha de tenir els resultats de l'últim any per fer unes previsions per l'any següent. Clients: quan un client vol saber la situació financera del seu proveïdor per negociar amb ell el descompte comercial. Verificació de la informació: cal que des de l'exterior de l'empresa existeixi un control que comprovi i certifiqui que la informació és fiable, aquesta feina la realitzen experts en auditoria externa que mitjançant estudis i mostres analitzen si la informació reflexa la imatge fidel de l'empresa. Aquesta expressió prové de la frase anglosaxona true and fair view significa que la informació ha d'ésser certa i més que correcta. Determinades empreses pel seu volum de facturació, de treballadors, de patrimoni • 2 d'obra) que significarien una entrada en el compte de comptes i que generaria la dualitat compra despesa. A partir de la sortida d'aquests factors, amb l'entrada a la fabrica començaria la circulació de valors amb l'àmbit intern de la empresa representada per el rectangle (a, b, c i d) generant la dualitat consum costos. ♦ Més tard, amb la sortida de productes elaborats amb entrada al magatzem de vendes ens situem en la fase de producció valor de producció. ♦ Encara dins de l'àmbit intern, la sortida del magatzem de vendes amb l'entrada al comptes de vendes ens genera la dualitat producció col·locada cost de vendes. ♦ Les unitats col·locades o venudes estan aquí valorades a preu de cost. Desprès tornem una altre vegada a l'àmbit extern amb la sortida de valors del compte de vendes amb l'entrada al compte de diners mitjançant la dualitat vendes ingressos; en aquest cas, les unitats venudes ja estan valorades a preu de venda. ♦ A partir d'aquí, el cicle es converteix en un bucle que es pot anar repetint tantes vegades com calgui depenent de les transaccions que es realitzin. ♦ 1.2.3 Relacions entre corrents i fons Caldrà conèixer la definició d'ambdós conceptes:♦ Corrent: és un flux que genera la circulació econòmica.◊ Fons: és la acumulació econòmica dels diferents fluxos.◊ El balanç representa el patrimoni d'una empresa en un moment donat (visió estàtica) Segons la teoria de les estructures tenim un actiu ordenat segons la seva liquiditat (de menys a més) i un passiu ordenat segons la seva exigibilitat (de menys a més) A través d'aquesta imatge estàtica (fons) podrem establir la relació amb la imatge dinàmica de la circulació de valors (corrents) Així, tenim que: Fons de disponible = cobraments − pagaments Compte de caixa.◊ Fons de realitzable cert = ingressos − cobraments Compte de clients.◊ Fons de producció acabada = valors de producció − cost de vendes Compte de productes acabats. ◊ Fons de producció semiacabada i en curs = cost − valor de la producció Compte de productes semiacabats. ◊ Fons d'un altre realitzable condicionat i el fons de l'actiu fix s'obtenen respectivament per la diferència entre els corrents de despesa i de cost. ◊ Fons d'exigible = despeses − pagaments Compte de proveïdors.◊ Fons de no exigible referit als resultats = ingressos − valor de col·locació Compte de resultats. ◊ Fons de no exigible referit a les aportacions dels accionistes = " de les aportacions dels accionistes − " de les retirades de capital que es puguin fer. Exemple: el compte de capitals. ◊ 1.2.4 Finalitats de la comptabilitat interna Una vegada, hem vist quina és la circulació de valors bàsica en l'àmbit intern de la empresa és interessant que coneguem les seves finalitats més importants sense que fem una classificació exhaustiva. En primer lloc la captació, la mesura, la valoració i la representació del cicle intern de 5 l'empresa, de la forma que l'empresa tingui informació dels seus preus interns. D'altra banda, l'anàlisi i el control del procés de producció i costos per poder establir quines són les mancances o els beneficis de l'organització interna en referència al desenvolupament dels seus costos. Un altre aspecte important és el càlcul del resultat periòdic intern, què és aquell concepte que ens indica la rendibilitat i la eficiència interna de l'empresa. Finalment, la discriminació del resultat intern per saber quins factors i activitats hi han contribuït i de quina forma, cal poder diferenciar cada producte, cada fase de producció, etc. 1.3 La comptabilitat de gestió 1.3.1 Límits entre la comptabilitat interna i la comptabilitat de gestió En principi, s'hauria determinat que la funció bàsica de la comptabilitat interna era el càlcul del cost de producció, mentre que la informació destinada als usuaris interns formava part de l'anomenada comptabilitat de gestió, però d'altra banda si la comptabilitat de gestió està menys destinada al càlcul i més a la presa de decisions també pot incloure aspectes de la comptabilitat externa. Per exemple: la interpretació dels estats comptables. Donat això, podríem trobar un altre concepte com és el de la comptabilitat analítica, pensant per aquella branca que analitza la informació comptable externa o interna; el que sembla clar és que estem parlant de diferents noms entre els quals encara podríem afegir el de la comptabilitat directiva que busquen objectius semblants com són: aconseguir una informació econòmica tan en l'àmbit intern com extern, per poder prendre decisions que afectin a la gestió de l'empresa. 1.3.2 Subministrament de la informació als usuaris interns Quan abans hem parlat, que aquesta podia ser una diferencia de matis de la comptabilitat de gestió respecte a la comptabilitat interna; en realitat, es volia aclarir que darrera el simple càlcul de valors, hi ha una estratègia i operativa més complexa. Un procés millor de planificació que parteix de la idea que cal transformar la informació en acció; és a dir, preveure molts esdeveniments que es produeixen perquè no agafin a la gestió de l'empresa en un fora de joc. ◊ El del control de la informació comptable interna on s'analitza quina de les planificacions s'han gestionat d'una forma eficient i quins són els marges de rectificació que té l'empresa. ◊ Cal entendre que tota aquesta informació només és vàlida si és útil per a la presa de decisions i que el procés global comptable és molt més complex del que s'ha vist fins ara. ◊ Tema 1. Evolució de la comptabilitat de costos −Pàgina 1− Externa Interna Interna 6 Externa Privada Pública Macrocomptabilitat Microcomptabilitat Aplicada General COMPTABILITAT 7