Filosofia del Derecho, Ejercicios de Filosofía del Derecho

¡Descarga Filosofia del Derecho y más Ejercicios en PDF de Filosofía del Derecho solo en Docsity! FILOSOFIA DEL DRET Examen: 40 preg test + 10 curtes. Examen el 19 de maig. Val un 60% i només dels temes 1,2,3 i 4. Els seminaris de practiques valen un 40% amb Àngels Galiana. 03/02/2015 Què es el dret? Un conjunt de normes que tenen la funció de regular la societat. Això es un concepte o definició de dret general. A més, es imperatiu, perquè pretèn incidir en la conducta. També, aquest ordenament ha d’estar relacionat amb la justícia. Però els conceptes de justícia poden ser diversos, ja que la justícia es un concepte ampli, indeterminat i del qual dependrà la concepció del “dret” per a cadascú. Això ens porta a la dicotomia de legalitat / legitimitat. Tindrem una discussió al llarg del primer tema sobre legalitat, legitimitat, justícia, drets, etc. Per tal de poder construir un diàleg obert sobre el dret. La LEGALITAT es el dret, és a dir, es el dret que es i per tant, ONTOLOGIA. És a dir, la legalitat es la normativitat fàctica, és a dir, el conjunt de normes que existeixen. (legalitat = normativitat). En canvi, la LEGITIMITAT és el dret que hauria de ser, el que anomenarem AXIOLOGIA, no es un judici descriptiu de la realitat, sinó que valorem aquesta realitat. Quina diferència hi ha entre el dret que hi ha i el dret que hauria de ser? Són dos plànols distints, la ontologia es un judici descriptiu de la realitat i l’axiologia ens explica el “haver de ser”. Per tant, quan estem al camp del “hauria de ser”, ja no estem parlant sols de dret, no només de l’ordenament jurídic que hi ha, sinó que valorem com és aquest dret que hi ha. Es en el mateix camp de l’axiologia on trobem el camp de la justícia i la ètica. Aquests dos conceptes són bàsics de la filosofia del dret, ja que la filosofia pivota sobre aquestes dues coordenades (legalitat i legitimitat). En aquesta assignatura aprofundirem sobre el concepte de legitimitat. El dret necessàriament ha de ser just? El dret no es pot valorar amb criteris de validesa moral. El iusnaturalismo superponia axiologia u ontologia, porque el derecho debia ser un criteri de ética o un criterio moral. Sin embargo, el positivismo defendía que se debe de separar entre justícia y derecho. Havíem dit que el dret era un conjunt normatiu que la seva funció era organitzar o regular, però quan parlem d’aquesta funció hem de dir que s’ha de complir, i quan diem que el dret s’ha de complir, estem parlant de la seva eficàcia. De manera que el dret es un sistema de normes que es pretén eficaç i pretén ser legítim (aspirar a justícia) i per últim, es coercitiu, perquè les sancions jurídiques tenen el procediment establert, es a dir, hi ha una institucionalització de la sanció, a diferencia de les normes socials que no ve establert (una sanció moral serien els remordiments). De manera que quan jo incompleixo les normes i se m’aplica una sanció, en el cas de les normes morals individuals o socials, jo no sé la sanció o el procediment per imposar- me aquesta sanció. No obstant, el que caracteritza les normes jurídiques es que jo se quina es la sanció, el quantum d’aquesta sanció, el procediment i l’òrgan que m’imposarà la sanció. De manera que el dret es: un sistema normatiu que es pretén eficaç, que aspira a una certa legitimitat i que té un sistema coercitiu establert. I perquè sorgeix aquest dret? Quina es la seva funció bàsica? El dret existeix per a complir-se, ja que sinó no tindria sentit. De manera que el primer que ha de perseguir el dret es ser complert i perquè? Es crea per a poder tenir una convivència, benestar, ordre... per tal de imposar o garantir models de convivència que a la vegada representaran uns valors. El dret té alguna altre funció amb un punt de vista negatiu? A la vegada té una funció limitadora, ja que es un instrument de control social per eliminar les conductes que no estan acceptades. El model de convivència que vol imposar el dret serà el mateix de l’ordenament jurídic espanyol amb la dictadura, a la xina popular actual, que actualment a España? NO, perquè el dret es crea i aquest dret té unes exigències que són les que es té a cada moment i que serà diferent en cada època. De manera que el dret es crea d’acord amb cada moment socio- històric, agafant les exigències, necessitats, valors , aspiracions, que hi ha en el moment en concret. El que fa el dret es convertir aquests elements en un model de convivència. Un criteri de justícia universal vàlid per a configurar el millor dret possible no existeix, ja que els criteris de justícia son morals, per això, hem de distingir que quan parlem de justícia hem de parlar necessàriament de dos conceptes de justícia: -interna: quan el dret es eficaç i es una eina adequada per aquella societat. La gent compleix el dret quan considera que es un dret just. De manera que el compliment del dret dependrà de l’acord dels membres de la societat en el model de convivència. Si la legalitat té legitimitat, jo compliré el dret. Això es l’àmbit intern. Jo he de pagar impostos, però si crec que els impostos servirà realment per alguna cosa, els pagaré “més tranquil·lament”. -externa: es la justícia en majúscules, la justícia des d’un punt de vista més general. Aquesta legitimitat es essencial per la legalitat, ja que els interessos o valors es compliran si el dret també els incorpora. De manera que hi ha una relació que s’autoalimenta entre legalitat i legitimitat (que són criteris de justícia que també pretén tot ordenament). La justícia externa es aquest valor universal. Resum: el dret es un conjunt de normes, que es pretén eficaç i epr això s’ha de complir i s’ha de complir perquè el dret en sí es un instrument per a garantir la convivència, benestar, ordre o control social, de manera que es un instrument per respectar els valors d’una determinada comunitat social i això es tradueix en normes concretes. Si entrem en qüestions de justícia, • Deontològic: diu que no existeix el dret natural. És una evolució del iusnaturalisme i diu que no es pot donar contingut al que s’anomena dret natural, però hem de tenir en compte que el que sí es possible entendre exigències ètiques que puguin ser el més universal possibles. Creu que si no trobem un criteri moral que serveixi per valorar determinades situacions, podríem permetre el relativisme moral i si es així, que passa amb els camps d’extermini? Que seran legítims d’alguna forma en relació amb la legitimitat interna dels nazis. Això permetria negar absolutament la relació entre dret i moral i en canvi, el iusnaturalisme deontològic vol buscar situacions ètiques a les quals es vol apropar el dret. Això es perquè considera que podrem trobar criteris axiològics lo més universal possibles i relacionar-los amb el dret. Això s’assembla al positivisme moderat o positivisme crític. • Ontològic: que sí existeix dret natural. A la negació del dret natural com a natural hi ha 3 crítiques: 1. Hi ha una falta d’acord en lo que és justícia, per això no hi ha contingut. 2. Inclús si arribéssim a un acord sobre el que es just o injust, l’acord s’hauria d’adoptar en un moment determinat i hauria de ser aplicable en tot moment històric, sinó no seria UNIVERSAL i IMMANENT. 3. Hi ha falta d’acord sobre la validesa de l’acord segons el qual acordem allò que és just. I amb tot això, surt el iusnaturalisme deontològic. Què es el positivisme jurídic? Segons el positivisme jurídic, el ordenament jurídic era vàlid quan s’havia complert el procediments formals. De manera que no existeixen criteris subjectius (morals), ja que no existeix cap relació entre dret i moral. Això es així perquè aquell que es dret es aquell que les propies normes diuen que es dret, ja que son les normes les que estableixen el procés per adaptar les normes. Per últim, tenim la tesis monista, on s’estableix que només hi ha dret positiu i això surt de: -L’assumpció del dogma del legislador (omnipotència del legislador): en l’Estat de Dret, ja que la cúspide de l’ordenament jurídic era la llei. -Crítica del dret natural -Abandono dret natural -Escola de ... (FALTA) -Positivisme ideològic: • Segons versió forta: el dret es just sempre i per això l’he d’obeir sempre. (OBEDIENCIA INCONDICIONADA) • Segons versió feble: diu que el dret es un valor instrumental i pe sí mateix té la funció de garantir la convivència. Com es una eina instrumenta adequada per fer això, jo l’he d’obeir. (OBEDIENCIA INSTRUMENTAL) 17/02/2015 Ja vam reprendre la idea de legalitat i legitimitat. Ara entrem més a temes de legalitat. Cal recordar que afirmar que el dret es un conjunt de normes vol dir molt més del que a priori pot semblar, ja que si diem que el dret es un sistema normatiu, perquè ho entenem així? (això es el que diu el positivisme que és el dret i perquè ho far d’aquesta manera definir el dret?). Ho diuen així perquè el dret es un conjunt de normes perquè aquestes normes regulen la conducta humana, però no només la conducta humana, segons Hank? Hi ha normes primàries que regulen la conducta humana i les normes secundaries, que regulen les facultats del poder. Això es així perquè si un sistema regula únicament conductes i comportament, ens podem trobar amb el problema que, si només hi ha un sistema normatiu on les úniques normes que hi ha són normes de comportament, no hi haurà res que faci complir aquestes normes primàries. Si no hi ha un control del poder ni normes que sancionin, el sistema no serà eficaç, ja que no tenim una coacció institucionalitzada ni normes que diguin que ocorre en cas d’incompliment primàries. A més, quan hi ha contradicció entre normes, cal dir que una norma preval sobre l’altre a través de criteris de validesa. De manera que tenim un altre tipus de normes, que són les que estableixen quines seran les vàlides, per ex. “la norma posterior preval sobre la anterior”. Això es una norma que estableix quines seran les vàlides. També per a que una norma sigui vàlida, ha de seguir el procediment formal establert i únicament si es segueix aquet procediment, serà vàlida (criteri formal). Això són les terceres normes secundaries, que són les normes de reconeixement, és a dir, aquelles que estableixen els criteris de pertinència de les normes a un ordenament jurídic. (SÓN EL 3 TIPUS D NORMES SECUNDARIES DE HANK). Aquest conjunt de normes, perquè requereix una coerció institucionalitzada? Per a que es compleixin. Segons el concepte positivisme que hem dit ara, hem establert que no interessa o no es dona importància al contingut material de les normes, ja que únicament hem fet referència a criteris formals, com seguir el procediment o que hi hagi una coerció institucionalitzada. Però no únicament es té contingut normatiu, sinó que deu haver algun mínim o regular en concret alguns elements essencials, ja que un ordenament jurídic no pot tenir qualsevol contingut. El dret es un instrument per garantir les necessitats bàsiques, però aquestes necessitats bàsiques ja no són merament regulació de conducta, de manera que el dret tracta de satisfer aquestes necessitats mitjançant “drets”. De manera que podem dir que el dret es un sistema normatiu que haurà de tenir alguna relació amb allò que anomenem “dret”. Això es un pensament que sorgeix del constitucionalisme americà i estableix que el poder polític no únicament neix per regular conflictes derivats del comportament, sinó també per garantitzar el drets. I perquè el dret ha de protegir aquestes necessitats bàsiques? Què passa si un ordenament jurídic no protegeix les necessitats bàsiques? No tot ordenament jurídic protegeix les mateixes necessitats bàsiques. Y els drets? Haurien d’haver un catàleg de drets per a que en tots els llocs siguin igual? Ja es més difícil de contestar, ja que els drets depenen de les necessitats bàsiques tot i que pel fet de que no hi hagi una necessitat bàsica suposi que ja no s’ha de recollir aquest dret, ja que tot i així s’ha de protegir. (...)Falta relació del dret amb els DDFF. Quines són les 4 excepcions del concepte de dret, ja que es un concepte ambigu? El dret quan es defineix pot tenir 4 excepcions: -Entendre el dret com a ordenament jurídic / dret objectiu: es el resultat d’una concepció del dret com a sistema normatiu, eficaç, legítim i amb coerció institucionalitzada. -El dret pot ser dret subjectiu: fem referència al concepte de dret com els drets que tenen les persones, entenent que són pretencions o capacitats de reclamar l’actuació de l’Estat per arribar a una determinada situació. És una exigència que puc tenir de cara als tribunals o bé, la llibertat d’expressió, etc. La possibilitat de defensar un títol executiu que jo tinc davant els poders, sol serà possible i sols podré reclamar això quan estigui recollit a l’ordenament jurídic (quan així ho estableixin les lleis). De manera que encara que no ens agradi, les situacions injustes si no ve establert en les lleis, es pot reclamar? Si, de manera que no hi hauria de haver una relació directe entre el valor justícia i allò que demanem dret subjectiu, ja que el dret subjectiu es el “drets” que et donen les normes de l’ordenament jurídic, però no té perquè ser just, el terme justícia va independent. De manera que si trobem una exigència ètica fora del ordenament jurídic, no sabem com integrar-la dins del nostre ordenament jurídic. En resum: poden haver situacions en el qual, algo injust pot ser legal i algo just por ser il·legal. (Legalitat vs Legitimitat). -El dret com a justícia -El dret com a dogmàtica del dret o dogmàtica jurídica Diferencia entre Dhumà DDFF és que els D.Humans són drets inherents a la condició humana d’acord amb la declaració universal als drets Humans (concepció iusnaturalista) o bé, ho pots definiri com els drets que venen