Devolució - Correcció PAC 2, Ejercicios de Ciencias de la Educación

¡Descarga Devolució - Correcció PAC 2 y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity! PAC 2: Marques d’època i impacte en el treball educatiu. Criteris d’avaluació: (aquests criteris ja els coneixíeu estaven en la pròpia PAC 2) Criteris generals: • Adequació de la resposta amb l’enunciat de la pregunta. Alguns de vosaltres no heu donat resposta als enunciats de les preguntes, a vegades us heu deixat una part, és important intentar entendre que se us demana i respondre en base a això, encara que formuleu un redactat alternatiu amb un altre ordre. • Ús correcte dels conceptes i enfocaments teòrics de l’assignatura. • Ús dels elements que ofereix l’assignatura per l’anàlisi i l’argumentació de la resposta. Son importants aquests dos aspectes ja que és la manera de poder saber si heu entès els continguts proposats, i en ocasions cal fer referència explícita als mateixos, més si se us demana. Us demanàvem que amb l’ajut de les aportacions dels mòduls 2 i 3 de l’assignatura, desenvolupéssiu les qüestions, vol dir que hi havia d’haver referències als mateixos i explicacions construïdes a partir del que en ells s’exposava. Hi havia uns objectius que volíem assolir que també us han de poder servir per orientar-vos en el que voldríem veure si ho heu entès. Els objectius que volíem assolir un cop feta la PAC eren els següents: ■ Conèixer i entendre conceptes claus dels models de control social. ■ Exercitar-se en la competència de lectura crítica d'enunciats i models. ■ Conèixer propostes educatives dels clàssics que puguin matisar els models d'actualitat. ■ Pensar noves modalitats d'acció social educativa. Es tractava de fer un treball d’anàlisi a partir del que ens proposen alguns autors per posar en qüestió models que operen a l’actualitat, i al mateix temps pensar algunes hipòtesis orientades al canvi. En definitiva, interrogar-nos sobre els nous escenaris, els seus límits i les noves oportunitats que es poden generar. • Claredat en l’exposició de les idees i arguments. Hi ha alumnes que sembla que no hi doneu valor a aquest aspecte, però sovint hi ha plantejaments que no s’entenen, que si haguéssiu fet una segona relectura caldria haver-ho corregit. Hi havia conceptes complexes però en ocasions no quedava clar el que es volia exposar cosa que sovint denota que no s’ha entès el que es volia dir. També s’ha considerat l’esforç de síntesis com una mesura de la capacitat d'haver situat bé les idees clau que es volen exposar. No estava com a valoració però recordo que una correcta expressió escrita i una adequada ortografia poden afectar una mica en la nota final, i sovint aquesta mirada no s’ha fet. Hi havia forces faltes d’ortografia en general, i l’expressió escrita millorable, que si es fes un aprofundiment en el text escrit abans de lliurar-lo es podria haver millorat. • Bibliografia ben referenciada segons la guia de cites bibliogràfiques que hi ha a la vostra aula. Cal que hi hagi una bibliografia i les citacions ben referenciades, alguns de vosaltres no heu seguit les indicacions i això també es valora (la bibliografia no comptava per a l’extensió final de la PAC). Criteris específics en funció de la qualificació: A: Resposta a la demanda de l'enunciat, correcció en els termes utilitzats, relació correcta entre conceptes, relació correcta amb els elements de les unitats i de la institució, argumentació i exposició exhaustiva i ben fonamentada dels continguts, cita de les fonts, relació amb altres elements teòrics no inclosos en les unitats, relació amb continguts d'altres assignatures, consulta bibliogràfica complementària. B: Resposta a la demanda de l'enunciat, correcció en els termes utilitzats, relació correcta entre conceptes, relació correcta amb els elements de les unitats i de la institució, argumentació i exposició exhaustiva i ben fonamentada dels continguts. C+: Resposta a la demanda de l'enunciat amb continguts fonamentals provinents de les unitats però de manera no exhaustiva, correcció en els termes, conceptes utilitzats i argumentació aplicada. C-: Respostes a la demanda de l'enunciat poc concretes, o no ben argumentades; respostes no corresponents als continguts de les unitats i fent ús dels coneixements generals de l'alumne i al sentit comú. Cites no referenciades i copiades textualment. D: Respostes gens argumentades i sense relació amb els continguts de l'assignatura. Enunciat de la PAC 2: us passo algunes consideracions generals de cada pregunta i del conjunt de la PAC que m’han permès posar-vos la nota tenint en compte el que abans us he assenyalat en els criteris d’avaluació i les possibles respostes o aspectes que calia haver inclòs, tot tenint en compte que cadascú ha optat per recorreguts prou diferents i per tant no hi havia respostes úniques vàlides, sinó una proposta d’esquema que calia considerar i uns continguts que calia reflectir. 1. Després de llegir detingudament els mòduls 2 i 3 et demanem que facis un recorregut pels discursos de control que operen a l’actualitat. Els mòduls ens donen claus de lectura que a més de mostrar-nos els orígens del models neohigienistes, ens conviden a fer una anàlisi crítica de com aquests models operen en alguns dels actuals marcs institucionals. En aquesta primera part de l’activitat et proposem que treballis al voltant del concepte de Prevenció. Per fer-ho et proposem el següent guió de treball. • Origen i fonaments històrics del concepte. • Prevenció, gestió poblacional i teorema de Thomas. • La idea de prevenció en les actuals institucions educatives. • Propostes alternatives des del treball educatiu. Com us dèiem calia haver aprofundit en el mòdul 2 i 3 per tenir les claus de lectura dels models de control, dels orígens dels models higienista/neohigienista, i del concepte de prevenció. Poder fer a partir d’això una anàlisis crítica de com aquests operen en les institucions educatives actuals i propostes alternatives. Us passo l’exemple de les respostes que m’ha semblat més complertes i que responien a això que us he anat assenyalant. Son parts de les respostes dels companys que han tret com a nota una A: a. Origen i fonaments històrics del concepte. A partir de la publicació del metge vienés J. P. Frank de l’obra “La miseria del pueblo, madre de las enfermedades, el 1790, es comença a parlar de la higiene com a mesura de prevenció. A partir d’aquí, apareixen diversos autors higienistes, que la denominen una ciència mèdica independent. La higiene inclourà tots els camps possibles d’actuació en relació entre la societat i les malalties, i es constituirà una disciplina medico social. (Nuñez i Tizio, 2010) La higiene és una disciplina de la modernitat “sòlida”, naixent al pas dels estats feudals als estats capitalistes. La Il·lustració, hi troba una fórmula de lluita contra el perill de la ignorància i la misèria a través de la Prevenció. La higiene busca classificar allò social construint categories d’anàlisi i disgregant la població segons la seva categoria social, de tal manera que es té un control social sobre la població. La idea de prevenció neix associada a la idea de control dels pobres, s’estigmatitza la pobresa com a perillositat social. Partint del terme Eugenèsia (Francis Galton), per designar la millora necessària de l’espècie humana ja que la desigualtat psíquica i fisiològica de les persones, condiciona el progrés social. L’eugenèsia, porta el concepte de prevenció del discurs mèdic al discurs social. El recurs de la prevenció implica raons instrumentals per justificar una intervenció en nom de la millora del progrés. El metge higienista, esdevé interventor social. Pot ser en l´exercici de la seva funció, els educadors socials puguin impulsar models d´acció social i educativa en les institucions, és a dir, oposar resistències als models de control: passar a l´acció educativa. Noves modalitats que prevegin la particularitat sense renunciar al tresor comú de les herències. Pot ser sigui ara el moment de redefinir els abastos de l´educació social i els seus models, desenganxant-los de les velles pràctiques del control social i restituint en les pràctiques el caràcter rupturista que representa obrir possibilitats al que és nou. Es requereix que els agents de l´educació conquereixin un lloc nou, obrin les institucions, les perforin, “resistint”. Hi ha que pensar que seria possible allà, en espais de deriva en el pitjor dels casos de cadascú o de control social de la vida, produir un meandre, una curvatura que obri a un altre espai, a un altre temps, a altres inclinacions. Aquesta possibilitat d´obrir el món és el propi de l´educació social, més encara en aquest moment que es pretén devaluar-la a la mera tècnica de control. Hi ha que obrir els guetos connectant els subjectes amb el vast món, abans de donar per fet que aquest món els és negat. Hi ha que deixar enrere la desafortunada premissa de Pestalozzi que diu que “educar el pobre perquè sigui pobre, però feliç”. L´educació de les infanteses i les adolescències potser avui consisteix més a buscar com obrir vies perquè la fluïdesa (en la qual els subjectes de l´educació ja hi són) sigui l´element pel qual la transmissió cultural circuli. La tasca educativa ha de traspassar els murs de les institucions sòlides de l´educació social capaços de donar a conèixer els “que acaben d´arribar” a l´entorn urbà i, al seu torn, incorporar altres ciutadans en les propostes. Crear una societat on tots hi caben, respectant les particularitats de cada subjecte per evitar l´estigmatització a la que estan sotmesos molts d´ells en l´actualitat. 2. En aquesta segona part, redacta les característiques (màxim dues per punt) del Model Neohigienista que identifiques a la institució que vas escollir a la PAC 1. Posteriorment elabora una anàlisi crítica que et permeti suggerir altres formes de pensar el treball educatiu. Per a fer-ho, et proposem alguns elements que et serviran com a guia orientativa. - Encàrrec institucional. - Objectius de treball. - Població destinatària. - Funció professional. - Continguts del treball educatiu. - Marcs normatius i aplicació d’aquests. És important que per cada uns dels punts facis tant la descripció de les característiques del model neohigienista, com l’anàlisi crítica a partir de les reflexions que t’han aportat els materials. Calia en relació a la institució escollida en la PAC 1 (vers la qual estructurar la vostra resposta) i poder fer servir la informació que vau recollir o buscar-ne més (calia fer l’esforç d’ampliar la mirada), per a poder situar bé els elements que us apuntàvem (encàrrec, objectius, població, agent,...) i poder fer la anàlisis que se us demanava. Una anàlisis crítica de com en la institució escollida operen els models neohigienistes, assenyalant en cadascun dels elements característiques que ens remeten al model neohigienista i suggerir altres formes de pensar el treball educatiu. Us passo l’exemple de les respostes que m’ha semblat més complertes i que responien a això que us he anat assenyalant. Son parts de les respostes dels companys que han tret com a nota una A: 2.- Característiques del model higienista en el CRAE: a. Encàrrec institucional. F 0 A 7 Discurs orientat al control social de les poblacions F 0 A 7 Proposa models de gestió de la població Segons el Departament d’afers socials i famílies, el CRAE és un servei residencial per a la guarda i educació dels menors on resideixen temporalment amb la mesura d’acolliment simple de menors per derivació de la DGAIA. Pel que fa a la gestió entre institucions, hi ha un excés de burocràcia, és a dir que per a que qualsevol actuació sigui possible, ha d’haver passat per tots els estaments corresponents: fiscalia de menors, DGAIA, fundacions tutelars, centres residencials, famílies,... i és necessària una bona gestió i coordinació tenint en compte les necessitats dels menors. Tot aquest temps que es triga en ajudar al menor, juga en la seva contra. b. Objectius de treball. F 0 A 7 Educació devaluada a entreteniment F 0 A 7 Entrena els subjectes a un estil de vida L’objecte d’un CRAE, és : “Donar resposta a situacions i necessitats educatives i assistencials que requereixen una especialització tècnica en la seva guarda i educació alternativa a la seva família d'origen.” Des d’un plantejament crític, ens podríem plantejar quina és la resposta que es dona a les situacions i necessitats dels menors. S’adequa realment la resposta a la necessitat del menor?, o es dona les eines de que es disposa en aquell moment en funció del model social imperant en aquell moment. Segons el tipus de polítiques que es duguin a terme, canviarà la forma de veure les necessitats i la forma de resposta. c. Població destinatària. F 0 A 7 Criminalitza grups de població en risc F 0 A 7 Busca prevenir i eradicar conductes socialment incorrectes La població destinatària són infants i adolescents amb mesura administrativa d'acolliment simple en institució. És a dir que s’ha retirat la guarda als pares i aquesta passa a ser de la Generalitat. Aquests menors, al estar internats en aquests tipus de centres, es poden sentir estigmatitzats. D’altra banda,s’ intenta reeducar els joves que han tingut conductes socialment incorrectes. Però crec que no tan sols es qüestió d’educar als joves, si no que també es tracta d’educar la societat en uns valors més humanitaris i no tant de mercat com marca el model higienista. d. Funció professional. F 0 A 7 Professional com un operador de les intervencions (segueix protocol) F 0 A 7 Treballa amb previsibles, definibles que respondran d’una manera a l’acció educativa. L’educador com a professional, no es pot dedicar a aplicar el protocol i ja està, està obligat a fer-se preguntes, a plantejar-se interrogants sobre la seva pròpia tasca i la de la institució per la qual treballa. No pot ser merament un buròcrata que compleix amb la seva feina i compleix el seu horari, s’ha d’involucrar i ser el qui desperti l’inter-est de les persones amb qui treballa. La funció ha de ser la d’acompanyant, no la de policia ni la de jutge, es tracta de crear un vincle on les dues parts es senten implicades i importants cap a canvi. Els professionals poden ser agents d’exclusió social si no compleixen la seva funció. e. Continguts del treball educatiu. F 0 A 7 Educació buida, negació del subjecte F 0 A 7 Educació opera a efectes de control L’educació internalitza el control social basat en la repressió, és a dir que ens eduquen a creure i a pensar que el que diuen està bé i no ens ho hem de reformular si no volem semblar estar fora de lo socialment correcte o acceptat. L’educació requereix partir de la consideració de l’altre com a subjecte de destí, tenint en la cultura plural les possibilitats de canvi. L’ higienisme prioritza el control poblacional homogeneïtzant grups, en front de la tasca educativa com a tal. f. Marcs normatius i aplicació d’aquests F 0 A 7 Subjecte individualitzat (anònim, un numero) F 0 A 7 Busca caselles classificatòries per a cada grup poblacional Els marcs normatius, estan marcats pels discursos de control social, i utilitzen l’educació per aconseguir homogeneïtzar grups de subjectes per a classificar-los i controlar-los més fàcilment. Models institucionals tancats o oberts segons la definició del subjecte. Estan marcats per les estratègies de control social. Són preventives en tant que són vigilants, s’imputa als subjectes sobre els seus comportaments futurs, i això justifica les actuacions que es duran a terme per al “seu bé” i el de tota la societat donada la seva perillositat. Anàlisi crítica: En relació als professionals, esdevé clau la següent afirmació (Nuñez, V .i Tizio, H. 2010:27) “que si els professionals no acompleixen la seva funció poden esdevenir com agents d’exclusió entorpint l’acció educativa i “segregant” més als individus. Cal, doncs, que siguem agents del canvi, tant de les institucions, dels models d’acció educativa com de la societat en general i, per convertir-nos-hi, una estratègia de treball molt interessant i enriquidora pot ser les supervisions dels professionals, espai on es pot treballar directament l’acció educativa dels mateixos. En relació als subjectes, trobo molt interessant i quasi vital la noció de subjecte que proposa Touraine. Hem de deixar de titllar-los d’individus per a convertir-los en subjectes. Com a professionals tenim l’obligació d’ensenyar al subjecte a conèixer-se, a crear-se, a respectar-se i autolegimitar-se. Per a aconseguir-ho, cal que posem a l’abast dels subjectes activitats culturals (lectura, música, art, poesia, còmic...), on poguessin “construir espais d´apropiació, creació i pertinença”. Aquesta idea amb sembla interessant sobretot en l’entorn d’un CRAE, que acull nens/es que de ben segur han viscut situacions traumàtiques o simplement son susceptibles de tenir una autoestima baixa. I és que la cultura esdevé una teràpia, promovent valors i obrint portes al món. Finalment, i com a conclusió, hem de duu a terme pràctiques educatives que possibilitin la integració dels subjectes, donant totes les possibilitats i eines per a viure feliços, però això si, essent crítics amb l’entorn, fomentant els recursos i eines de cada subjecte, sense fer judicis de valor que posteriorment els predestina cap al fracàs. Finalment com ja he dit, i alguns no ho heu fet correctament, calia fer les referències bibliogràfiques corresponents, encara que només fos haver treballat allò que us hem proposat. Cal posar els noms o cognoms dels autors correctament seguint la guia que tenia al aula de com fer Referències Bibliogràfiques.