Características de la sociedad primitiva y la educación en la antigua Grecia y Roma - Prof, Apuntes de Enfermería

¡Descarga Características de la sociedad primitiva y la educación en la antigua Grecia y Roma - Prof y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity! HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ QUÈ ÉS L’EDUCACIÓ? La paraula educació prové del llatí: educare (guiar) i educere (treure de dins) 1.L’educació a les tribus primitives Morgan i Engels interpreten que l’existència d’un comunisme de tribu com a origen prehistòric de tots els pobles coneguts. Característiques de la societat primitiva: • Col·lectivitat petita (grup) • Propietat comuna de la terra i unides per vincle de sang • Individus lliures amb drets iguals • Consell format democràticament per adults, homes i dones. • El que es produïa en comú es distribuïa en comú i es consumia immediatament • Baix desenvolupament d’instruments, implicava: baixa producció, alt esforç i molt de temps per produir. Es feia impossible acumular. Morgan i Engels veuen que una societat depèn de: • El grau de domini en l’entorn i la natura • Veuen que la societat primitiva era esclava de l’entorn i la natura, llavors no es poden desenvolupar, perquè únicament han de poder sobreviure. Amb el temps s’adonen de que hi ha tasques que l’individu no pot fer sol, s’inicia la divisió de treball: desigualtats de gènere i tasques diferents. La dona serà la que porti la direcció de l’economia de tot el grup (funció publica, no privada com actualment) i collirà fruits i animals petits. L’home serà que vagi a caçar Els nens acompanyaven a l’adult en tots els treballs, ajudaven amb la seva força com podien, rebien com a recompensa aliments i a partir dels 7 anys havien de viure per ells mateixos. L’EDUCACIÓ A LA SOCIETAT PRIMITIVA • No hi havia cap figura de mestre • Amb l’assimilació de l’entorn i la manera de fer del grup s’introduïa al jove a la societat, la primera educadora era la mare que portava el nen a tot arreu. • El nen adquireix la primera educació imitant. • Gairebé no hi ha càstig, es deixa que el nen es desenvolupi amb totes les seves qualitats i defectes. • L’ensenyança es fa a partir de l’experiència. • L’educació es fa amb la participació de l’infant en la vida del col·lectiu. • L’educació era espontània (els adults no ensenyen ells observen i espontàniament aprenen com el llenguatge) • Com el nen s’educa en societat adquireix l’historia de la tribú. Com no hi havia jerarquies, dins de la natura també hi ha igualtat, no poden tenir una creença de que algú és superior a un altra (no hi ha una figura de Déu a la seva religió). Llavors la tribu és la unitat fonamental. Això ho podem observar en l’ideal pedagògic, no ha res superior als interessos i les necessitats de la tribu i tots els coneixements es reben amb el filtre del grup-comunitat, que els hi influenciava i mediava. La tribu és la unitat fonamental i l’individu és una petita part d’aquesta. La finalitat d’aquesta educació era satisfer els interessos comuns del grup i es realitzen entre tots els membres de manera espontània i integral. EVOLUCIÓ A LA SOCIETAT PRIMITVA La comunitat primitiva es va transformant en una societat dividida per classes, això implicarà la divisió del treball i l’inici de les desigualtats entre els membres del grup. Les classes socials apareixen perquè hi ha un escàs rendiment del treball humà i substitueixen la propietat comuna que ara passarà a ser propietat privada. En primer lloc, com que hi ha un escàs rendiment de treball humà, implica una divisió de treball per sexe i edat i apareix l’organització dirigida per un funcionari el qual no intervé en el treball físic. Aquests funcionaris disposen d’individus al seu càrrec i a poc a poc, la funció d’aquests “alliberats del treball material” esdevindrà superior. Inicialment els privilegiats feien tasques útils i fins i tot ajudaven, després és produeix una divisió del treball físic i mental. En segon lloc, es substitueix la propietat comuna per propietat privada a causa de l’excés de producció per la millora tècnica. Llavors com hi ha un excés de producció es produeixen intercanvis amb altres tribus. També apareix el concepte d’oci, es fabriquen nous instruments, es busquen noves matèries i també es comença a reflexionar és l’inici de les ciències, cultura, ideologies... A partir d’aquí el treball de l’home comença a tenir més valor, perquè augmenta el rendiment, apareix l’esclavització. I com que hi ha esclaus i millora de rendiment apareix la sobreproducció i incrementa la producció els administradors van agafant més poder fins a convertir la seva funció en hereditària i finalment en apropiar-se de les terres converteixen la propietat comuna en propietat privada i es converteixen també en propietaris dels homes executors. Apareix el poder de l’home sobre l’home, apareix l’explotació. 2.L’educació davant aquest canvi SalvatgismeBarbarie (Divisió del treball)Civilització (Morgan) A la primera etapa l’educació era imitant i practicant per integrar-se a la societat. A la segona etapa, com hi ha més producció, l’educació evoluciona. Com ara hi ha organitzadors, l’educació ja no es relaciona amb tota la comunitat i desapareixen els interessos comuns. Es basa en que els administradors són les “famílies poderoses” i es transmeten determinats coneixements. Comencen a aparèixer: rituals, creences... per transmetre coneixement. Es tanca el coneixement als executors-explotats amb l’objectiu de que els dominadors puguin mantenir el poder i l’estatus social dins de la tribu. Hi ha una nova manera d’entendre l’educació. Per tant, ara només pot ser el cap de la tribu el que té un coneixement específic, i aquest coneixement permetrà el domini dins de la tribu. Les famílies administradors-directors tindran un avantatge perquè es transmetran els coneixements entre ells. Cada organitzador educarà als seus aprenents més pròxims pel desenvolupament del càrrec. CERIMÒNIES D’INICIACIÓ Representen l’inici d’un procés educatiu diferenciat i no espontani. És l’inici de l’escola al servei d’una classe. Mags, sacerdots, savis... primer fan d’oients per acabar sent dominadors del saber, ja que en aquestes cerimònies s’explicaven una barreja de sabers autèntics i supersticions. Les cerimònies sovint eren doloroses i fins i tot mortals, per posar a prova els futurs directors, ja que els que entraven no podien divulgar el que s’aprenia, era intransferible. 24 Que és una classe social? • Conjunt de persones que desenvolupen una mateixa funció en el fet productiu (Bujarin). • És el que permet a una fracció de la societat apropiar-se del treball de l’altra. (Lenin) La pedagogia antiga s’inicia amb Homer (s.VIII aC) i acaba amb la caiguda de l’imperi Roma el segle V dC. És el període de l’antiguitat clàssica. Apareixen les ciutats com a forma superior de civilització. En aquesta ciutat comença haver-hi una divisió de classes hi ha els dominadors-polítics (pocs) que controlen la societat i l’ensenyança, els homes lliures (ciutadans) que consideren el que és val·lid a la ciutat i per últim els esclaus, definit com: “Objetos animados dotados de habla que el hombre libre utiliza a su antojo” (Assa) 1ª.Etapa arcaica (S.IX-VIII a V aC) Homer (segle VIII aC) La Grècia arcaica inicia el segle VIII aC amb el poeta Homer. Homer es considera el més antic, llegit i comentat. Va ser citat per Plató que digué que els seus poemes havien fet l’educació grega. Tot i que no fou el primer si que se’l considera com l’inici de l’edat antiga per la seva importància. Les seves poesies tenien ritme i música i detallaven fets d’herois, sobirans i fets històrics que amb el temps s’exageraven. Aquests poemes tindran una funció educadora i s’adaptaran a les gestes d’Homer. L’objectiu d’aquesta educació d’Homer i altres era ensenyar la virtut. La justícia i la veritat, és a dir, ensenyar l’areté totes les virtuts qualitats que ha de tenir l’heroi, el cavaller... (Areté física: exercicis, jocs, esports...Areté espiritual: poesia, música, ball, llenguatge...) Ser culte a aquesta època era sinònim de saber-se a Homer de memòria i saber-lo citar en qualsevol situació. L’areté és l’objectiu de la paideia. Els poetes es convertiran en educadors de la societat tindran èxit gràcies a Homer. L’èxit dels poemes fou reflectir un ideal per als grecs al qual calia aspirar: Homer descriu dos herois que representen aquest ideal: Ulisses i Aquil·les. Aquil·les com un guerrer, vol la gloria i sacrifica la vida per l’honor és l’exemple ideal del superhome a qui cal imitar o admirar. I Ulisses com a símbol de la intel·ligència, l’enginy, capaç de superar dificultats és l’exemple del saber viure i del saber fer. Els poemes serviren per aprendre poesia, literatura, història, geografia i doctrines físiques, morals i teològiques. Aquests poemes es van convertir en un mètode pedagògic. Homer dins dels poemes educa dos personatges: Aquil·les i el fill d’Ulisses, Telèmac. Tots dos tenen mestres individuals, es tracta d’una educació individual i es parla de com s’ha d’educar (metaeducació). Aquil·les i Telèmac tenen personalitats diferents: Aquil·les és impulsiu i té temperament. Telèmac és tímid, té un caràcter dèbil, no té iniciativa... OBRES D’HOMER Les obres d’Homer són la Ilíada, poemes que relaten part de la Guerra de Troia on apareix Aquil·les principalment i també Odisseu (Ulisses). La seva altra obra és l’Odissea, un poema que explica les aventures d’Odisseu des de que guanya Troia fins que torna a casa seva a Ítaca. MESTRES D’AQUIL·LES I TELÈMAC El mestre d’Aquil·les és Fènix (únic mestre des de la infantesa fins a l’edat adulta) l’acompanya a la Guerra de Troia com a conseller. L’objectiu de Fènix és formar a Aquil·les en cos, cor i esperit. També el forma mentalment, perquè Aquil·les sigui capaç de donar consells. Pel que a la pedagogia de Fènix: la seva educació es fa amb amor, utilitza les emocions, la part oral és més important i és una pedagogia basada en l’exemple (referint-se a coses que li ha succeït a ell mateix) Pel que fa a l’educació de Telèmac té diferents mestres: Mentor i Atenea. La seva educació també és individual i sobretot s’educa el seu caràcter perquè tingui més iniciativa. Com a mètode pedagògic s’utilitza: l’exemple i la imitació a les conductes que prèviament han executat els herois. Sorgeix el concepte de seguiment i control del mestre vers al seu deixeble. En conclusió, l’educació vol dir combatre i també parlar bé, un heroi es fa al combat i a l’àgora. Principalment a la Grècia arcaica, té per objectiu forjar un caràcter ferm per a la societat en temps de pau i de guerra. Hesíode (VIII aC, després d’Homer) Fou representant com Homer de l’educació (paideia) de la Grècia arcaica, però valorava l’esforç, la justícia (diké), el treball, la saviesa senzilla, el realisme...En contraposició al concepte d’heroi d’Homer. Aquest democratitza l’educació, a diferència d’Homer que només feia referencia a l’aristocràcia. La seva paideia és més popular. La felicitat i l’areté (virtut) s’aconseguiran amb la justícia (diké) i el dret. La paidea ja no és un privilegi de la noblesa esdevé un be del qual tots els ciutadans poden participar-hi, els ciutadans han d’ajudar a construir la societat Hesíode dignifica el treball. Són tots els ciutadans els que han de fer política no només els dirigents. Grècia: Esparta i Atenes Als inicis les classes opressores gaudien de l’oci, causat pel treball de la classe oprimida. Aquesta classe dominant van adquirir consciència d’ella mateixa fan l’educació segons els seus interessos. S’inicia una imposició de l’educació, per ser eficaç calia: • Destruir les restes de les tradicions enemigues, per tant, es lluita contra la tradició comunista de la tribu. • Consolidar i ampliar la seva pròpia situació com a classe dominant, per tant, s’inculcà que les classes dominants tenen la funció d’assegurar la vida a la classe dominada. • Preveure els inicis d’una possible revolta, per tant, es vigila atentament per fer front a qualsevol intent de revolta. Grècia (etapa arcaica) • Ara l’ideal pedagògic ja no és igual per a tots, perquè pretén fer creure a la classe oprimida que la desigualtat de l’educació és una imposició de la natura i que no té sentit revoltar-se. • A Grècia ja ha desaparegut el comunisme de la tribu • La propietat col·lectiva ha estat desallotjada per la privada • El matriarcat ha cedit el lloc a l’autoritat paterna. • Els caps militars als inicis encara els elegia la comunitat, però poc a poc les funcions es van transmetent de pares a fills. Grècia del segle X al VIII aC • Diferencies entre classes • Les tribus gregues eren agrícoles • No hi ha comerç per part dels grecs 24 • Si que hi ha esclavatge • Els “funcionaris” es convertiran en una noble hereditària Però a partir del segle VII aC • Millora el rendiment humà. • L’economia comercial agafa força per sobre de l’agrícola. • Es comença a produir pel propi ús i per canviar. • Les classes superiors es tornen improductives, eren els esclaus i estrangers els que comerciaven. Hi havien els diagogos (oci digne), ja que el comerç estava vist com indigne, la classe superior no vol comerciar però això no vol dir que no s’embutxaquessin els diners produïts pels esclaus. Pel que fa al comerç hi havia tècniques però eren poc significatives, els mitjans de transport eren lents i de poca capacitat. Aquet transport de les mercaderies era fet per invàlids, licitats i dones. I per tant, hi ha dificultat per a l’expansió. La tècnica utilitzada era la força humana hi havia escassos aparells: palanques, plans inclinats... S’agafen esclaus tants com calen. Segle V aC (Grècia etapa clàssica) Es produeixen dues innovacions: • Encunyació (fabricació i segellat) de monedes que facilita el canvi • Perfeccionament dels aparells de navegació, això implica: poder fer llargs viatges, augment del comerç marítim i gran riquesa de la noblesa. Els nobles guanyaven diners amb el comerç, també guanyaven diners de dintre de la ciutat amb hipoteques i préstecs. Si no podien pagar el préstec el noble es quedava amb les terres, a vegades podien seguir treballant a la terra però pagant al nou propietari 5/6 parts i sovint s’havia de vendre els fills o a ells mateixos. Els deutes i les guerres impliquen cada cop un major nombre d’ esclaus, per tant, guanyaven esclaus estrangers de les conquestes. 2ª.Etapa clàssica (S.V aC a IV aC) ESPARTA Té un model de societat que està entre mig de l’antiga comunitat primitiva i la societat amb un clar sentit de propietat privada. Es van repartir les terres per igual, entre les nou mil famílies que formaven la classe superior, però no es van repartir els instruments iguals per treballar les terres. Les terres eren hereditàries i si no hi havia descendència tornaven a l’Estat. Els ciutadans havien de donar un servei a l’Estat per aquestes terres, principalment el servei guerrer (per aquest motiu es mataven els fills amb malformacions). Els espartans eren molt pocs i tenien molta població dominada, tot això produïa un permanent estat de tensió per possibles rebel·lions interiors (hilotes) i exteriors (pobles veïns).Per això la paideia espartana esta relacionada amb: l’esperit de conquerir terres, superioritat militar, desproporció numèrica i el perill de revoltes. El segle VII aC és el segle d’or espartà s’escriuen poemes, es fa música, molts espartans guanyen els Jocs Olímpics. L’educació d’Esparta L’objectiu de l’educació era preparar soldats i ciutadans responsables. Es preparaven per la guerra, per la política exterior i per la vida ciutadana. Cal formar un guerrer que sigui bon ciutadà i que veneri i defensi les lleis. Apareix una idea de • La paidea espartana complia tres principis educatius: intenció educativa a tota la ciutat, importància de complir les lleis i normes i fonamentació de la vida comunitària en costums i tradicions. ATENES A Atenes hi ha major diferencia de fortuna que a Esparta, perquè aquest comerç donarà transformacions en l’agricultura per poder expandir el comerç. Els botins de guerra i el comerç eliminen els inicis comunistes, per tant, la riquesa és l’element de diferenciació social. Com per exemple, inicialment a Atenes hi ha dos gimnasos un per la classe alta i l’altra per la classe baixa. Com augmenta la riquesa també augmenta el nombre d’esclaus per ciutadans lliures, de mitjana cada ciutadà tenia uns 20 esclaus. Calia controlar aquesta gent amb armes per això la preparació física dels ciutadans era molt important, per tal de potenciar les virtuts guerreres. EL TREBALL A ATENES Com a Esparta el treball també esta mal vist, és pels esclaus. I com que hi ha excés d’esclaus aquests són els que treballen. La virtut (areté) vertadera era aquella gent que no treballava i anava al gimnàs... La terra era sinònim de riquesa, per tant, cal ser un bon llaurador dirigint als seus treballadors sense treballar. La guerra i el despotisme (autoritat) en el govern són eixos fonamentals, fet que implica una necessitat de disciplina, tot i que no és tan dura com a Atenes. Es considera l’home com a un animal polític (entès en el sentit que s’implica a la ciutat), només els homes de classe dirigent. A Grècia s’educa així per formar l’home de les classes dirigents. Les classes dirigents vol dir la nova riquesa, el comerciants i industrials que començaven a elevar- se per sobre de la vella riquesa-terratinents. LA VIRTUT EN L’HOME D’ATENES L’aprenentatge de la virtut és incompatible amb una vida d’obrer i artesà. S’entén virtut (areté) com les qualitats que capaciten a un home per a governar per tant, la cultivava només la classe alta. Inicialment la virtut s’associa amb l’ideal guerrer però quan la societat es desenvolupa i apareix l’oci la virtut esdevé la capacitat de governar, per desvincular- se del treball. Aquesta virtut era l’element de distinció de les classes altes. DE L’OCI (DIAGOGOS) A L’EDUCACIÓ Entorn als segles IV-V-VI aC incrementa l’oci i sorgeix la necessitat de l’escola, perquè com que hi ha temps lliure hi ha una necessitat de que algú m’ensenyi a llegir i escriure. Comença a haver-hi un interès per la cultura, vida política, vida publica, cultura...Aquest oci implicarà un desenvolupament educatiu, perquè augmenten les reflexions, apareixen els sofistes... Inicialment a Atenes l’escola es redueix a la música i la gimnàstica. Amb el pas del temps s’ensenyen lletres, art filosofia... Però sempre hi ha l’ideal guerrer a l’escola. Inicialment és particular però no estatal, la gimnàstica s’ensenya dins del gimnàs a la palestra on s’entrenava a lluitar. EDUCACIÓ A ATENES 24 L’educació d’Atenes és més lliure que a Esparta. Inicialment l’educació era lliure sense la intervenció de l’Estat, les escoles eren dirigides per particulars i el mestre tenia total llibertat. A partir dels 18 anys, el jove ateneu (efeu) passava a ser dirigit per l’Estat, amb l’objectiu del perfeccionament militar i cívic. Per tant, l’Estat només s’encarregava de: preparar per a la guerra i preparar per a dirigir el govern. Fins als 7 anys el nen és a casa educat per la mare, ajudant o pare amb vigilància. Però no hi ha una educació de família, ja que homes i dones fan vida separats, excepte per les funcions reproductores. Apareix la figura del pedagog: esclau que acompanya el nen a l’escola, amb el temps pren més poder i cuida el nen també i té autoritat sobre el jove. Apareixen dos tipus d’educacions: • Pedagog que s’encarrega dels hàbits i la disciplina • Els mestres que ensenyen les tècniques bàsiques: lletres, musica i gimnàstica. A partir del segle VI aC apareixen les escoles a Grècia l’educació individual feta a casa passa ser col·lectiva. Però l’Estat si reglamentava els continguts i deia el que s’havia d’ensenyar (conceptes bàsics) la llibertat d’ensenyança no implicava la llibertat de doctrines, el mestre havia d’inculcar als alumnes: l’amor per la pàtria, a les institucions i als Déus. L’Estat no pagava cap tipus de despesa per l’escola, afavoria a les classes dominants perquè els petits propietaris no podien pagar l’escola només la classe dominant podrà pagar-la. Llavors hi ha una diferència social, perquè els que no tenien diners no podien ascendir en l’escala social. Fins al segle V aC era important aprendre a nadar i llegir i sinó era sinònim d’ignorància. Els de classe baixa ràpid havien d’aprendre un ofici dels pares com agricultura o industria. En canvi els rics aprenien altres oficis relacionats amb l’areté com la música, equitació, filosofia... L’escola la pagaven els pares en funció del seu nivell econòmic, primera era l’escola de lletres i música i si disposaven de més diners l’escola de gimnàs. Els nobles podien passar per tots els moments educatius: 1. Educació familiar (mare o ajudant) 2. Escola (lletres, música...) Fins als 7 anys 3. Palestra (14 anys) aprendre a lluitar 4. Gimnàs (16 anys) treball per la bellesa del cos 5. Efebia (18 anys) servei militar 6. Ciutadania (20-50 anys) 7. Vida diagògica (>50) vida d’oci, ja no treballaven A partir del segle V aC amb els canvis apareixen els sofistes Recordatori: Durant el segle V el comerç marítim fan canviar la vida atenenca. La noblesa tradicional veu créixer una nova classe: els comerciants que es fan rics gràcies a la navegació. Nous rics que cada cop estan més respectats. Els sofistes apareixen dient que “L’home és la mesura de totes les coses” . NOU HOME ATENENC DEL SEGLE V aC (màxima esplendor) Aquest nou home atenenc a partir del segle V aC té una nova educació. Es materialitza la democràcia i es consideren a tots els ciutadans iguals, independentment de la fortuna. No hi ha jerarquies a la ciutat i hi ha una assemblea fundada per Soló oberta a tothom amb caràcter popular. Apareix una nova virtut de l’home ser un bon ciutadà a partir de la convivència pacifica per poder dominar l’assemblea. Al segle V aC Atenes esdevé capital cultural, econòmica i militar de Grècia, perquè augmenta el comerç i ajuda a la disminució de les guerres. Sorgeix una nova classe de comerciants, inicialment no formats i mal vistos perquè treballaven. Cada cop més importants però necessitaven formació llavors vana aparèixer els sofistes com a mestre d’aquests comerciants. Els comerciants e industrials ja no seran exclosos dels gimnasos. Els sofistes ajuden en aquesta nova educació, donant als atenencs els coneixements de la vida practica, aquests tenen un caràcter antiaristocràtic. Apareix una nova educació de prosperitat que busca el benestar del que s’ha fet ric. Durant el segle IV aC els gimnasos esdevenen llocs de reunió de la societat elegant i encara que es popularitzi només hi van aquells que no han de treballar, la societat rica. ESCOLA D’ATENES L’escola d’Atenes ensenyava música i gimnàstica i posteriorment amb els canvis del comerç hi ha una necessitat de parlar bé i saber debatre i es passà a una educació literària. Posteriorment el domini de al ment és superior al del cos. L’objectiu inicial era formar el caràcter del ciutadà a partir de la música i la gimnàstica. Quan l’educació ja no és només de nobles s’ensenya també “lletres”. Hi ha llavors: • Educació física (ho fa el paidotriba a la palestra) • Ensenyança musical (ho fa el citarista) • Ensenyança de lletres (ho fa el gramàtic) L’escola era lliure per qui volgués anar i per qui tingués diners, però la pressió social per anar a l’escola va fer que la majoria de ciutadans portessin els seus fills. PROTECCIÓ DE L’INFANT Apareixen lleis que regulen: l’hora d’obrir i tancar l’escola i es fixava el nombre i qualitat dels adults que s’admetien a l’escola. TIPUS D’ESCOLES D’ATENES A Atenes hi havia tres escoles: ensenyament de la música, ensenyança de la gimnàstica i escola del gramatista. Ensenyament de la música Inicialment tenia molta importància amb els canvis s’abandona perquè els pares preferien l’ensenyança general. Va tenir importància per transmetre les tradicions a través de poesies, cançons populars, cors i danses. S’ensenyava la lira, el aulos (instrument de vent) i la cítara. S’ensenyava de manera individual aprenent els instruments i de manera col·lectiva amb els cants, cors... Ensenyament de la gimnàstica El mestre era el paidotriba, amb una autoritat indiscutible. Inicialment la gimnàstica era per l’aristocràcia per a poc a poc, es democratitza. Els gimnàs es treballava a la palestra, dins de la palestra es trobava el gimnàs. Aquest amb el temps esdevé un lloc de reunió per discutir temes polítics i deixa de ser un lloc d’entrenament militar Escola del gramatista 24 Atenes perd importància com a ciutat. Alexandria esdevé una de les ciutats més importants. Alexandre el Gran va conquerir Egipte, Síria, Mesopotàmia, Pèrsia, Índia... Els grecs porten i intenten unir els pobles conquerits amb religió, cultura i llengua . Pel que fa a la llengua apareix un grec evolucionat per les barreges que han hagut: el grec koiné. S’estudiarà a tots els pobles i va ser escollit com a segona llengua pels romans. UNIFICACIÓ DELS COSTUMS GRECS Pel que fa a la cultura també intenta exportar tots els costums i s’ensenya una cultura comuna per poder anar al gimnàs. Es construeix un gimnàs per a totes les terres conquerides que esdevé el centre de formació intel·lectual. L’espai del gimnàs serà en el període hel·lenístic un dels elements més rellevants de la vida grega. Apareix una filosofia practica en busca de la felicitat, pot ser a causa de la inestabilitat de l’individu per tantes guerres. Els tres filòsofs de referencia (Plató, Aristòtil i Sòcrates) s’acompanyen de nous models que busquen la felicitat: • Epicurs cal buscar la felicitat però sempre amb moderació i mitjançant la raó. • Estoics el ser humà és una part de l’univers i mitjançant la raó s’assolirà la saviesa i ens podrem adaptar a la natura i ser feliços. • Escèpticsopinen que no hi ha coneixement vertader, no podem saber la veritat i per tant, no hem de fer judicis ja que s’arribarà a la “pau de l’ànima” a la felicitat L’EDUCACIÓ I L’HEL·LENISME Es distingeixen dos tipus d’educació: • L’efebia iniciada a la Grècia clàssica que es converteix en la institució principal amb l’objectiu de la formació militar. Era una institució gratuïta que s’estén a tots els pobles conquerits per Alexandre. • Educació no militar, es a dir, intel·lectual i física no hi ha un programa fix, però si hi ha proves, concursos que simbolitzen exàmens i mostraven la qualitat de l’ensenyança. L’educació s’ha generalitzat fins i tot a les dones que són una minoria. Les etapes educatives van dels 7-20 anys s’estén per les terres conquerides: • Educació elemental (música, gimnàs i gramàtica) • Educació secundària (formació literària, científica, artística i física) • Educació superior (escoles de medicina, filosofia i retòrica) a aquesta no arribava tothom i havia llibertat per escollir les matèries. L’objectiu era adquirir una cultura política, l’estudi del cosmos, l’observació i participació de la vida pública. A partir dels 18 anys quan han acabat el servei militar ja són ciutadans. PLUTARC (46 dC-120 dC) Es forma a Atenes però és de Roma. Roma es comença a emmirallar amb Grècia i molts fills de la família rica marxen a estudiar a Atenes. Plutarc va ser educat per sofistes, retòrics, filòsofs... Quan torna introdueix a Roma la cultura i llengües gregues. I Plutarc com era de classe alta va tenir molta influència a Roma i destaquen dues obres: “Vides paral·leles” i “sobre la educació de los hijos.” Posteriorment hi ha dos pensadors influenciats per Plutarc: Ciceró i Quintilià. EDUCACIÓ PER PLUTARC L’educació és bàsica per adquirir la virtut, un bon hàbit prové d’un bon exercici, entrenament previ. El perfeccionament de l’home s’aconsegueix amb el treball en: la naturalesa, la raó, hàbit... així s’aconseguirà la virtut. Parla també del concepte de bellesa i de bó, això l’anomena kalokagathía. Plutarc diu que l’educació és pels nens que neixen lliures i que la primera etapa és molt important fins i tot abans escollint una mare que no fos de classe baixa. A partir dels 7 anys els pares han d’escollir bé els mestres i pedagog. També ha d’haver una vigilància permanent del nen amb l’objectiu d’aconseguir homes de bé, honrats i virtuosos. És a dir, adquirir una formació (agogé) seria i una educació normal que permeti assolir la virtut i la felicitat. PLA DE FORMACIÓ Gimnàstica, retòrica i filosofia. També sabers liberals, però la filosofia és l’element clau del pla de formació i tots els altres sabers liberals han de ser d’utilitat a la filosofia. Pel que fa a la metodologia no hi ha violència ni càstig, hi ha un equilibri entre descans i oci i es valora el fet memorístic. L’EDUCADOR PER PLUTARC Segons Plutarc hi ha tres educadors: • ParesEls pares són els primers educadors i tenen la màxima responsabilitat de l’educació. Si la mare és de classe baixa s’ha de buscar un nou educador perquè l’educació comença des de sota i els pares han de ser exemplars per poder ser mestres de la virtut. Si la mare no pot fer la primera educació ho ha de fer una cuidadora de costums gregues. • Pedagog (paidagogós) Plutarc critica que el pedagog sigui un esclau. Aquest acompanya al nen a tot arreu el controla i vigila. Havia de criar el nen amb efecte, ensenyar-lo a parlar correctament i afer accions nobles, també l’havia d’aconsellar de manera discreta. • Mestre (didáskolos) Transmissor de tota la filosofia, llengua grega... Roma República V aC (abans de l’imperi romà) A Roma hi ha grans propietaris que es diuen patricis (monopolitzen el poder). Després hi han els plebeus (homes lliures però no monopolitzaven el poder, vivien en condicions precàries) aquests plebeus amb el temps van reivindicant els seus drets perquè bàsicament només poden subsistir i amb el pas del temps hi ha una mica d’igualtat política i es forma una nova classe. A Roma hi ha altres rivalitats amb els pobles veïns que al final desencadenarà amb l’Imperi romà, aquesta rivalitat farà que Roma sigui una ciutat rica amb or, objectes i esclaus. En aquesta època de la roma republicana no hi ha divisió de treball, la diferencia es que el petit propietari romà era agricultor i compartia amb els esclaus tota la feina, per tant, hi havia una certa familiaritat per l’esclau, perquè el propietari dominava a l’esclau però no hi havia un tracte tant dur perquè convivien cada dia. Pel que fa a l’educació el nen acompanyava al propietari en tots aquests temes d’agricultura, el que s’aprenia fonamentalment era l’agricultura també hi era el tema de parlar i de la guerra. Però la riquesa a Roma els primers anys ve de la terra. 24 A mesura que es van fent conquestes i es guanya hi ha diferents propietaris que cada cop tenen més terres, esclaus i diners. Aquest poder sobre la terra també portava a que quan hi haguessin les batalles tinguessin el millor lloc, llavors tenien influència en la guerra. A més de l’agricultura i al guerra també hi havia política. Instrucció: 20 anys jove instruït. A més de tot l’ensenyat de l’agricultura i la guerra, l’aprenentatge més formal que hi havia era ser un bon orador, això ho ensenyava un esclau que tenia coneixements de lletres. Evolució Els grans propietaris cada cop tenen més terres i cada cop necessiten més esclaus. Inicialment si només hi havia 1 esclau per 16 persones amb el pas del temps, el numero d’homes lliures era la meitat que d’esclaus hi havia 2 esclaus per cada persona. Amb aquest excedent d’esclaus i terres es manté el concepte d’oci (diagogogs) no treballar. També el problema que hi ha és que amb l’excés d’esclaus s’agafava el nomenclàtor era un esclau que controlava amb una llista tots els esclaus. A partir de tot això el treball de l’esclau es deprecià i apareix una nova relació amb l’esclau, ara el propietari té una relació de control dels esclaus (càstig i terror apareixen en el dia a dia) ja no hi ha familiaritat per l’esclau. Fins i tot, hi ha esclaus que es revolten i apareixen els gladiadors que acaben sent un producte estètic i l’objectiu d’aquests és mantenir l’ordre social. Com que augmenta el numero d’esclaus és el doble que els ciutadans, aquests esclaus cada cop tindran més poder i el que van fer és el peliculium (es donava llibertat a alguns esclaus que s’havien esforçat durant molts anys per l’amo). Amb això cada cop hi ha més esclaus lliures també hi ha més propietaris arruïnats. Els esclaus lliures i els propietaris arruïnats formaran una nova classe. Els esclaus tenen beneficis perquè porten tota la vida treballant saben de comerç i industria i llavors tenen superioritat perquè els altres com no feien res i es dedicaven a l’oci no sabien fer res. Llavors els propietaris arruïnats han d’aprendre dels esclaus. Amb la nova classe cada cop guanyen més diners i tenen més influències, a partir del segle III aC aquesta nova classe ja pot assistir als espectacles que hi ha a Roma. Al segle IV aC a la República romana els comerciants aquests van demanant més educació i és quan apareixen els primers mestres a Roma. Apareixen tres tipus de mestres per aquells comerciants que no tenien suficients diners per pagar-se una educació individualitzada. • Ludimagister (ensenyança primària) és un artesà o esclau, és a dir, un propietari arruïnat. És un ofici menyspreat en que llogaven un local en condicions pèssimes, que moltes vegades es trobava al fòrum o mercat. El mestre amb un bastó anava repetint les lliçons i la complicació és que aquests ludimagister tenien com a competència els esclaus que no cobraven per ensenyar.. • Gramàtics (ensenyança a nivell mig) Vol dir que s’havia superat la primera, era per comerciants més rics. Ensenyen a casa d’aquests comerciants i s’ensenya a fer política, negocis i per guanyar les baralles dialectals als tribunals i fòrums. Els gramàtics tenien més prestigi perquè estaven més formats, eren crítics autoritzats que formaven el jovent. Elabora la Regla de Sant Benet i els monestirs la segueixen, l’abat és la figura principal del monestir i es promou la lectura espiritual, es prohibeix l’oci, cal castigar als nens si cal... I així Sant Benet esdevé un dels pedagogs més importants de l’Edat Mitjana: • Cal respectar la Regla i fer cas a l’abat, la figura més important (aquest serà pare, educador, mestre...) • Es creen molts monestirs arreu d’Europa amb aquest ideal. • Els enciclopedistes fan i copien manuscrits • Es formen biblioteques • Tot aquest aïllament de l’exterior, va ser a causa del retard de l’educació i del desenvolupament de la ciència. Carlemany (S.VIII) Prèviament la situació general és d’inseguretat, la gent es tanca als monestirs per tenir tranquil·litat i perquè hi havia l’expansió musulmana, era un temps de guerra... Això implica una regressió econòmica, i els que tenien la terra, tenien més poder, és a dir els monestirs. A més aquest reclutament intern va fer que els clergues es tornessin bàrbars, incults... (tot i així encara s’aprèn llatí) Carlemany té unes creences cristianes molt fortes i ell mateix es considera un enviat de Déu, creu que l’Estat ha de regenerar-se i vol fer una renovació (renovatio). Per fer aquesta renovació cal: • Assegurar l’estabilitat del regne • Reformar el govern: uneix i organitza les lleis • Reorganitza la distribució de terres • S’envolta de tot un conjunt de pensadors Aquests pensadors i intel·lectuals passen a formar part de la Cort de Carlemany. Alguns es faran càrrec d’escoles, principalment són per a rics per a vegades per a la classe mitja i baixa. L’escola palatina (del Palau) tenia un nivell molt baix i posa a Alcuí de York a càrrec, al començament només ensenya a llegir, escriure... Després introdueix les arts liberals i la teologia. La religió s’anirà convertint en un assumpte de l’Estat i s’estendrà per tot els pobles, s’expandirà un moviment educatiu religiós. El Renaixement carolingi • Es normés per a clergues, tot i que Carlemany ho volgué expandir a tothom, l’aristocràcia no ho trobava útil, i el poble era analfabet i no comprenia res. • La reforma de l’escriptura millora la cal·ligrafia. • La religió va anar agafant poder, fins que imposa els seus ideals a la societat. • El llatí va ser la llengua per culturitzar l’església que s’havia barbaritzat • El poder de Carlemany implicarà que aquesta renovació s’imposi a la gran majoria d’escoles catedralístiques i monàstiques. • El Renaixement carolingi és eclesiàstic i cristià. Aquest Reinaixement carolingi va permetre salvar gran part del pensament antic, per copies manuscrites. 24 Decisions que pren Carlemany Per millorar la cultura fa normes en favor de la cultura, com per exemple, els clergues ignorants havien de deixar el seu càrrec, obliga a interessar-se per la cultura... De tota manera, Carlemany tindrà detractors que només voldran estudis per a religiosos, a aquest aspecte cal sumar-li les innovacions nòmades al segle X. I tot això limita l’educació a alguns monestirs. La conservació de manuscrits Des dels diversos monestirs, a tot Europa es van anar copiant manuscrits. S’agafa la cal·ligrafia anomenada “minúscula carolíngia” es volia que fos universal i llegible. Ja que abans a Roma tot eren majúscules i sense espais, seria el que avui anomenem minúscula en cursiva. De tota manera, l’aparició del llatí vulgar i el desconeixement del llatí culte va comportar una gran dificultat en entendre els textos. El poder que agafen els monestirs Fa que siguin aquests monestirs les primeres escoles medievals. Aquestes escoles monàstiques eren de 2 categories: • Per als futurs monjos i es feia educació religiosa • Instrucció del poble: no s’ensenyava a llegir ni escriure, l’objectiu era donar a conèixer als camperols les doctrines cristianes i mantenir-les dòcils. Amb les escoles externes es pretenia imitar l’educació romana per a la ciutadania Escoles externes L’única forma per poder estudiar era ingressant a un monestir, foren així els monestirs les úniques universitats i les úniques cases editores (de l’aristocràcia). Les escoles per als qui es dedicaren a la vida monàstica anaven acompanyades d’escoles externes (situades fora del convent), per als nobles que volien estudiar. Les Escoles externes produïen: juristes doctes, secretaris pràctics i hàbils (que poguessin aconsellar a emperadors). L’educació era poc valorada el senyor feudal volia obtenir riqueses i no valorava la instrucció ni la cultura. El noble tot i que, sovint sap llegir, veu l’escriptura com a cosa de dones. Els escacs, el vers, l’equitació, l’arc i la caça apareixen en aquest model. Després de Carmelany (societat feudal) Als nobles no els interessa el saber acadèmic ni la cultura i la classe baixa són analfabets perquè l’única manera per formar-se era els monestirs. Apareixen nous models o nous ideal d’home i l’únic que interessarà serà la part moral i de caràcter apareix un nou ideal en l’aristocràcia: l’ideal cavalleresc. En aquest la part intel·lectual S’aprenia el domini del cavall, de l’espasa i de la llança. L’objectiu era arribar a ser cavaller i per arribar-hi hi havia tot un progres. Etapes per aconseguir ser cavaller • Menys de 7 anys s’estava amb la mare • Més de 7 anys-14 anys el nen s’anava amb un patge, un ajudant. • Als 14 ja era escuder, ajudava al noble a la guerra i l’acompanyava a les batalles, tornejos, caça... • Als 20 anys era anomenat cavaller de la Cort i se li feia una cerimònia. Amb el pas del temps tota la part de Déu i el cristianisme es relaciona amb l’ideal cavalleresc, per tant, cal defensar l’església, combatre la infidelitat, protegir els pobres contra el dany injust, la funció era servir a Déu. El cavaller La cavalleria va ser una idealització de les virtuts guerreres. El cavaller havia de mostrar fidelitat al senyor. El torneig era la principal preparació per a la guerra. El noble només tenia en compte la guerra perquè era el seu negoci. El cavaller era nomenat per l’església, havia de ser brau, lleial... A més de l’església també havia de defensar peregrins i orfes. La presó no era un lloc de càstig, els personers entesos a l’Edat Mitjana eren entesos com a segrestats, que jo els alliberaria, però així guanyaria diners amb l’intercanvi. La cavalleria i l’amor L’amor cortesà és un ideal de veneració i protecció a la dona noble i s’exagera. Les nenes tot i que en algun cas rebien algun tipus d’instrucció dins els convents en general, l’única formació que reben és la pròpia de la mestressa de casa i per equilibrar aquesta submissió es venerava a la dona. El codi de cavalleria Eren com unes regles que el cavaller anava llegint al descans de les guerres per reforçar el romanticisme i els valors cavallerescs. Eren poemes. Pensadors Marc Fabi Quintilià (39 dC-95 dC) Tingué una gran repercussió com a mestre i orador. És el primer professor de retòrica llatina que cobra un nou pagat de l’Estat, fet que demostrava la seva rellevància a Roma. Quintilià era el professor més popular a Roma, va tenir elogis i premis per la seva tasca. Ensenya oratòria (qualitat del parlar amb eloqüència) bàsica per l’educació integral 24