Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

El treball en la sociologia, Apuntes de Sociología

Asignatura: ,, Profesor: no lo recuerdo (era un poco cojo), Carrera: Administració i Direcció d'Empreses, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 12/03/2017

amatinma7
amatinma7 🇪🇸

3.4

(7)

13 documentos

Vista previa parcial del texto

¡Descarga El treball en la sociologia y más Apuntes en PDF de Sociología solo en Docsity! TEMA 1: EL TREBALL EN LA SOCIOLOGIA: 1.1. La sociologia i l'estudi del treball. Disciplines especialitzades. Definició. 1.1.1. No està unànimement homogeneïtzat • En els estudis sobre diferents aspectes del treball podem trobar divisions com: treball assalariat, treball domèstic, treball voluntari, treball familiar, treball remunerat, ocupació, etc. • També es pot topar amb altres conceptes de treball relacionats amb els anteriors però abastant una altra perspectiva: treball socialment útil, treball productiu, treball improductiu… El concepte de treball presenta força ambigüitats a finals del mil·lenni. No obstant, una primera aproximació del concepte, en diferents vessants poden definir treball com: • Empresista: temps-cost-qualitat tots els professionals. • Físic: acció, moviment, desplaçament, força, desgast • Gremial: Ofici, la capacitat de creació d’un o d’un servei • Patrimonial: Riquesa. • Professional: qualificacions i aptituds necessàries i reconegudes per la societat • Psicologia industrial: ser capaç, gestionar, comunicar • Psicosocial: presentació social de la persona • Psíquic: Tendències profundes d’una personalitat i ajuda a definir- se • Sociològic: Relació social bàsica en la societat industrial • Teològic: Esforç, obligació, càstig 1.1.2. A partir de la industrialització • Sorgeix el concepte de treball fora de casa. Com a treball venut, comprat i recompensat per mitjà d’un salari fiduciari. • Des d’aleshores només el treball remunerat és el que pren la definició de treball. Treball que és incorporat a les necessitats de fabricació i de procés. Es el treball definit institucionalment per la societat industrial. • No es qualifica com treball aquelles activitats que no estan incorporades al mecanisme de mercat. Malgrat que siguin estratègiques per al desenvolupament normal de la societat: educar els els fills i les filles, netejar la roba, cuinar els àpats, cura a les persones grans, les gestions domèstiques. Que en certa mesura són el pilar per assegurar la bona salut d’una societat. 4 1.1.3. El treball és una mercaderia que es ven al mercat: • Aproximació valor i treball: plusvàlua • El treball, la força de treball, és valor. • Part de la jornada laboral equival a valor. • El treball pagat per l’empresa -pagat pel capital- és un salari que en principi és menor al “valor” total del be produït • El capital s’apropia de part del valor que ven al mercat. • La relació que s’estableix al voltant del concepte de valor s’originen dues classes socials: els proletaris que venen la seva força de treball, per un salari que es menor que el valor total. L’empreador, propietari del procés i les màquines, el capitalista, rep la seva retribució per l’ús del capital. • La diferència entre la retribució i el valor total equival a la plusvàlua • La lluita entre les dues classes socials és el que caracteritza la societat capitalista. • Aproximació socio-comptable :benefici • La jornada laboral equival a un còmput d’hores que tenen un preu. La totalitat és el salari. • El preu del treball ve determinat per l’oferta i la demanda; per la qualificació; per la segmentació; la competència, els drets assolits; els convenis. • El salari forma part del cost d’allò que es produeix, sigui material o immaterial. • El preu d’allò produït depèn del mercat, oferta demanda, competència, per la segmentació, elasticitat-inelasticitat de la demanda, els processos, els materials. • La diferència del total venut a preu i el cost total (salaris, matèries, energia, distribució) conforma el benefici. • El salari són els ingressos dels empleats • El benefici són els ingressos dels empreadors • Visió tècnico-econòmica:productivitat • S’anomena tècnica un procés d’elaboració per resoldre una necessitat. • Tècnica és el conjunt de sabers i eines (sabers materials) per realitzar un producte • El treball s’aplica en relació a les necessitats tècniques. Si una tècnica pot prescindir d’un treball directe, ho fa. 4 ingressos per mitjà dels impostos, deute públic, i activitats pròpies del sector públic quan actua com empresari. Les seves despeses estan formades per les despeses consolidades, -despeses de personal i manteniment- pròpies del sector públic, i les despeses de caràcter social -pensions, subvencions-. Quan les despeses públiques són superior als ingressos direm que l’economia es troba en una situació de dèficit públic Y=C+I +(G + Tr -T) • El sector exterior són els intercanvis internacionals d’un país, és a dir, les relacions comercials amb la resta de països. Les compres que es realitzen amb l’exterior s’anomenen importacions. Les vendes a l’exterior s’anomenen exportacions. La diferència entre les exportacions i les importacions, ens donarà un saldo amb l’exterior. Si les exportacions són superiors a les importacions, direm que existeix superàvit. Quan les importacions excedeixen a les exportacions, es produeix un dèficit. 1.1.9. Avui: Treball, economia i societat • El treball és un dret dels individus que no sempre s'acompleix. • El repte és fer possible l'accés a un treball com a dret dels individus. 4 Actualment, la precarietat laboral tant en les societats desenvolupad es com en les menys L’Organització Internacional del Treball, destaca la importància del concepte de treball decent. • Creació de treball decent • Treball digne • Treball digne 4 La Comissió Nacional de Drets Humans de l’Índia, va exposar la No hi pot h ver treball profession al just Article: Desde el nacimiento de la economía política, el concepto de trabajo productivo se ha constituido en materia polémica. Tras la formulación inicial de la teoría del valor- trabajo, que tuvo sus epígonos en Boisguillebert y Adam Smith y echó por tierra la tesis de los fisiócratas, según la cual sólo la tierra y quienes la trabajan crean valor (lo que haría de la industria y del comercio actividades improductivas), cupo a Marx darle su forma definitiva. Esta ha inducido sin embargo a muchas equivocaciones, que se reducen en última instancia a identificar trabajo productivo y creación material de valor y, por ende, de plusvalía. La clase obrera se ha convertido así en sinónimo de proletariado industrial (lo que, en sentido amplio, no excluye evidentemente los asalariados del campo). Ello se debe, en parte, a la equiparación a nivel teórico del Capítulo VI inédito de El Capital a El Capital mismo. Trátase, sin duda, de un error, dado que fue Marx y no otro quien descartó su inclusión en la obra, para retomar allí solamente parte de lo que tratara de establecer en dicho capítulo, con lo que éste reviste el status de mero borrador. Débese, además, a una incomprensión de la obra de Marx, resultado de una lectura parcial de la misma, que lleva a ignorar los sucesivos enriquecimientos de que es allí objeto el concepto de trabajo, de acuerdo al plan de exposición que Marx se trazó. Los desdoblamientos de un concepto Sin embargo, la definición avanzada por Marx en el Libro I, capítulo XIV, de que “dentro del capitalismo, sólo es productivo el obrero que produce plusvalía o que trabaja por hacer rentable el capital” (I, p. 426, subrayados míos) da cuenta perfectamente del conjunto del problema y contiene ya en embrión los desdoblamientos de que será objeto. Estos comienzan a aparecer en el Libro II, capítulo VI, cuando Marx distingue trabajo productivo y trabajo necesario o socialmente útil. Volveremos después a este punto. Señalemos, por ahora, que la aplicación excluyente del concepto de clase obrera a los productores inmediatos de valores de uso es pasible de objeción. En efecto, desde el momento en que comienza a estudiar la subsunción real del trabajo al capital, en la sección IV del Libro I, dedicada a los procedimientos de extracción de plusvalía relativa, Marx señala que la cooperación simple, mediante la cual un grupo de obreros desempeña una operación productiva o, si esta se divide en más de una, se descompone en diferentes grupos para ejecutarla, revela ya el carácter social del trabajo o la combinación de una serie de jornadas individuales del trabajo. En esta etapa del desarrollo capitalista, “la fuerza productiva específica de la jornada de trabajo combinada es la fuerza productiva social del trabajo o la fuerza productiva del trabajo social” (I, p. 265), aunque aparezca ya como fuerza productiva del capital. La situación comienza a cambiar en la manufactura, cuando, tras la división del proceso productivo en un conjunto de operaciones diversas de duración desigual e incluso la combinación de varios procesos productivos, se reúnen obreros de distintos tipos y se establecen normas de proporcionalidad en el modo cómo la masa colectiva de trabajo debe ser distribuida. A partir de entonces “cada grupo o conjunto de obreros que ejecutan la misma función parcial está integrado por elementos homogéneos y forma un órgano especial dentro del mecanismo colectivo” (p. 281), que recurre incluso de manera esporádica al uso de máquinas. Pero “la maquinaria específica del período de la manufactura es, desde luego, el mismo obrero colectivo, producto de la combinación de muchos obreros parciales” (I, p. 283). Se promueve así la diferenciación en materia de calificación (y pues de educación) en el seno del obrero colectivo, que da lugar a obreros especializados y peones, cuyo resultado en ambos casos es la reducción del valor de su fuerza de trabajo, aunque de manera desigual (I, p. 284-285). El proceso se completa con el advenimiento de la industria fabril, cuando la división del trabajo en la fábrica se vuelve puramente técnica: ... El grupo orgánico de la manufactura es sustituido por la concatenación del obrero principal con unos pocos auxiliares. La distinción esencial es la que se establece entre los obreros que trabajan efectivamente en las máquinas- herramientas (incluyendo también en esta categoría a los obreros que vigilan o alimentan las máquinas motrices) y los simples peones que ayudan a estos obreros mecánicos (y que son casi exclusivamente niños). Entre los peones se cuentan sobre poco más o menos todos los feeders (que se limitan a suministrar a las máquinas los materiales trabajados por ellas). Además de estas clases, que son las principales, hay el personal, poco importante numéricamente, encargado del control de toda la maquinaria y de las reparaciones continuas: ingenieros, mecánicos, carpinteros, etc. Trátase de una categoría de trabajadores de nivel superior, que en parte tienen una cultura científica y en parte son simplemente artesanos, y que se mueve al margen de la órbita de los
Docsity logo



Copyright © 2024 Ladybird Srl - Via Leonardo da Vinci 16, 10126, Torino, Italy - VAT 10816460017 - All rights reserved