Revolución Francesa y Constitución: De Monarquía a República (1791-1975), Apuntes de Derecho Constitucional

¡Descarga Revolución Francesa y Constitución: De Monarquía a República (1791-1975) y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity! A partir de la Constitució de 1791, al rei no li agrada passar del poder absolut a tenir un sol poder, així que comença una contrarevolució. El rei intenta fugir de França però el detenen. Les altres potencies declaren la guerra a França. Domina el partit girondí (la classe burgesa). Com conseqüència de la tradició i la guerra, els jacobins (d’esquerres) aconsegueixen el poder. El rei acaba sent jugat a la guillotina i els francesos guanyen la guerra, cosa que consolida la revolució sota el govern jacobí i es fa una nova constitució republicana. La Constitució de 1791 instaurava el sufragi universal masculí. Els jutges tenen capacitat de controlar la llei. Hi ha la idea de sobirania parlamentaria. Quan un jutge dubtava d’una llei li preguntava a la Assemblea Nacional si la llei era constitucional o no ho era. El procés revolucionari acabarà quan el propi Robespierre acaba assassinat al 1794. Es produeix un cop d’estat per part de les forces de la burgesia. Napoleó Bonaparte va assolint mes poder poc a poc. Ell també va fer un cop d’estat i instaura la constitució del principat, en qual el poder executiu esta en mans del propi Napoleó, Canvasiers i Lebrusc. Finalment, Napoleó acabarà assolint el poder absolut i es llençarà a una guerra d’invasió en Europa, i proclamarà un imperi. Aquest imperi comença a declinar a Espanya i a Rússia. A Espanya, Napoleó fa abdicar al rei per tal de posar al poder al seu germà Josep Bonaparte. A la guerra amb Rússia, l’imperi napoleònic ha de superar l’hivern rus, però finalment es retiren i tornen cap a París. Finalment Napoleó es derrotat però l’exilien a la illa de l’Elba (a prop d’Itàlia). Napoleó s’escapa del seu exili, desembarca al nord de França i fa una columna que torna a envair Paris durant 100 dies es llança a Europa però acaba derrotat per Wellington a la batalla de Waterloo. Llavors exilien a Napoleó a una illa de l’Atlàntic sud i allà acaba els seus dies. Les potencies victorioses (Prussia, Àustria, Rússia, Anglaterra), retonen les sessions de les reunions del congrés Viena. Apareix el concepte racional normatiu de constitució: • Constitució escrita • Constitució aprovada un sol cop • Constitució que regula de manera sistemàtica els òrgans de l’estat • Constitució continguda en un sol document • Constitució ajustada als principis de la raó • Constitució com a expressió d’un pacte • Constitució rígida • Constitució que conté drets fonamentals i divisió de poders Amb la derrota de Napoleó i la victòria de potencies europees que son monarquies absolutes, s’intenta tornar a l’antic règim. Es va consolidant una idea de constitucionalisme que consisteix en limitar la sobirania nacional i refermar el poder del rei. Adopta diverses formes: la idea d’una constitució atorgada i la idea d’una constitució pactada entre el monarca i els representants de la sobirania nacional (parlament). El segle XIX es una successió de constitucions. En el cas de França, es restaura la monarquia borbònica en la figura de Lluis XVIII, i atorga la carta de 1814. Després el succeeix Carles X, que volia abolir les mínimes llibertats i retornar la monarquia absoluta. Això fa que esclati la revolució de 1830 que implicarà la independència de Bèlgica i en el cas de França, la constitució serà pactada, l’anomenada Constitució de la monarquia orgànica. Segons el concepte històric tradicional de constitució; • La constitució és producte de la tradició d’un poble • Les institucions són fruit de la història i no de la raó • El dret constitucional emana del costum • No cal que el dret constitucional sigui escrit • La constitució no cal que sigui liberal Un exemple de constitució històrica és Anglaterra. Els teòrics conservadors europeus que s’agrupa en el liberalisme doctrinari, diuen que si en un poble tot ha de derivar de l’acord entre el rei i la representació de la comunitat, això seguirà sent així i no es por trencar amb una revolució. La regressió derivada del congres de Viena, comença a fracturar-se al segle XIX, quan es produeixen revolucions d’un altre caràcter, un caràcter del poble que fa la revolució. Això passa a partir del 1848 es publica el manifest comunista. Segons el concepte sociològic de constitució; • La constitució són els factors reals de poder que regeixen en una societat determinada (Ferdinand Lassalle, un alemany d’esquerra). Després es realitza la constitució de 1845, que és de caràcter més conservador. Al 1854 es dona pas al bienni progressista. Després esclata una revolució liberal al 1868, liderada per militars de caràcter liberal, entre ells el General Prim que la va protagonitzar, així com la primera constitució de caràcter liberal-democràtic (constitució de 1869, la primera de caràcter pròpiament democràtic en la historia d’Espanya. Es reconeixen molts drets., continua sent una monarquia però té menys atribucions on els Borbons son expulsats. Finalment s’escull a Amadeu de Saboia, però entrarà en crisis quan assassinin a Prim i es precipiti un seguit de revoltes i crisis de caràcter econòmic que acabaren en fent abdicar a Amadeu, i proclamar la Primera República espanyola de 1873. Aquesta va ser efímera perquè va durar (4 o 9 ¿?) mesos i va tenir 4 presidents. Es la primera experiència de descentralització territorial d’Espanya. Es produeix una crisis econòmica, política i territorial, ja que alguns territoris es declaren independents. Els militars conservadors fan un cop d’estat i el general Pavia entra a cavall i aboleix la República. Uns anys després, el general Martínez Campos proclama la restauració de la monarquia borbònica amb la figura d’Alfons XII que s’educa a l’exili, i s’impulsa l’aprovació de la constitució de 1876, que és pactada i reconeixia la sobirania compartida i que la constitució era un pacte entre la representació de la ciutadania i un monarca. El regim de la constitució s’organitza amb l’alternança del partit polític liberal i un altre conservador (Sagasta i Canovas del Castillo). Després van esclatar unes crisis: La guerra de Cuba que acaba amb la pèrdua de Cuba, Filipines i Puerto Rico. Això fa que aparegui el catalanisme polític, ja que per abastir els desperfectes de la guerra, Espanya va demanar impostos als ciutadans. Es va fer el tancament de caixes, en contra de pagar els impostos, Uns militars també entren a la revista Cucut. Això implica un solidarisme Solidaritat Catalana. Al 1914 es crea la Mancomunitat de Catalunya que era una entitat de descentralització administrativa que aplegava les competències de les 4 comunitats catalanes. Va crear l’Institut d’estudis catalans. Es fa un cop d’estat al 1923 per Miguel Primo de Rivera, recolzat per la burgesia catalana (es produeix una revolució social). Després el substitueix el General Berenguer i a l’abril de 1931, les forces republicanes guanyen a les votacions i es proclama la República i Alfons XIII ha de marxar d’Espanya, i per tant, s’acaba el regim. El 14 d’abril de 1931, Macià proclama la República Catalana que durarà uns 3 dies. El govern provisional de la república envia a 3 representants per negociar l’encaix de la república catalana a la república espanyola. A la república catalana es fa un Estatut d’Autonomia que s’aprova a l’agost de 1931, en un plebiscit en el que només podien votar els homes. Primer s’aprova l’estatut i després la constitució. Quan l’estatut va entrar a les corts espanyoles, es va congelar el projecte i no es va aprovar fins un any després. A l’interludi, es va produir un intent de cop d’estat de Sanjurjo, que va ser un fracàs. La Segona República espanyola establia una figura d’un president, les corts eren unicamerals, el sufragi era masculí i femení, hi havia amplis drets, la constitució tenia valor normatiu perquè tenia una garantia constitucional, preveia la descentralització política. Malgrat això, la constitució de la segona república (Constitució 1931) declara que espanya es un estat integral, és a dir, centralista que reconeix l’autogovern a determinades regions (Catalunya, País Basc i Galicia, però aquesta ultima no te govern en funcionament), no és federal. A l’any 1933 hi ha eleccions a les corts espanyoles i guanya la CEDA i el partit radical presidit per Lerroux. L’autonomia de Catalunya no torna fins al febrer de 1936, on guanya el front popular. Retorna Companys i la Generalitat. Després s’inicia la guerra civil a 1936, a partir dels problemes de l’Africa, i això fa que s’acabi el regim de la república. Durarà fins el 1939 i guanya Franco. Poc després començarà la segona guerra mundial i això motivarà que detinguin al president Companys que l’afusellen. Neix el franquisme, un regim no constitucional (a les seves normes fonamentals no apareixia la constitució, sinó que eren normes que dissenyaven el poder de Franco). Franco mor el 20 de novembre de 1975, i quan mor el cap d’estat és Joan Carles I (rei d’Espanya com a successor de Franco). Elaboració de la constitució Un dels arguments que justifica la supremacia nacional és la major participació de la ciutadania en el procés constituent. És el poble el que actua com a gent de forma més directa que no com ho fan a través dels representants un cop el poder ja està constituït. A la tradició francesa, la idea és la Nació (Sieyès), i a la tradició americana ho és el poble/people (Hannah Arendt, Ackerman). A la practica, les constitucions es fan a través d’assemblees constituents