Historia: Teoría, Práctica y Grandes Historiadores - Prof. Palos, Apuntes de Historia del Pensamiento Político

¡Descarga Historia: Teoría, Práctica y Grandes Historiadores - Prof. Palos y más Apuntes en PDF de Historia del Pensamiento Político solo en Docsity! APUNTS: PENSAR LA HISTÒRIA NERETVA MOLINA MARTÍNEZ NERETVA MOLINA MARTÍNEZ 2 PENSAR LA HISTÒRIA GRANS HISTORIADORS DE L’ÈPOCA (època clàssica) 1- TUCIDIDES Historiador grec i autor de La història de la guerra del Peloponès, on recull la guerra del segle V Ac entre Esparta i Atenes. Es considera el primer llibre científic d’història. Es proposa la recerca de la veritat. Dóna importància a l’observació directa dels fets, no es basava mai en cap informació que no fos extreta de la seva memòria i experiència. Desitja que el que escriu sigui una lliçó vàlida per les persones de tots els temps futurs. Es un dels primers historiadors moralistes. Es basa en una història cíclica. Tenia una visió molt pessimista de la condició humana, ja que és un home traumatitzat per la guerra. Li dóna gran importància a l’oratòria i al discurs. Adam Smith i Maquiavel són representants de Tucídides. 2- HERÒDOT Historiador i geògraf grec, gran seguidor de la guerra del Peloponès. Heròdot és el creador de la Història Universal, que té en compte tant el present com el passat. Sol basar-se en l’observació personal dels fets. (cristianisme) 3- AGUSTÍ d’HIPONA Una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme. Creu en una Història Universal constituïda per una sèrie d’esdeveniments successius que avancen cap a u fi mitjançant la providència divina. Per a Agustí tot té una finalitat i creu que no es pot seguir un procés cíclic. La història ha tingut un inici i tindrà un fi. El llibre d’Hipona s’anomena Decivitate Dei que diferencia dues ciutats, la Terrenal ( el present), i la de Déu ( el futur). Karl Marx va ser un seguidor d’Agustí d’Hipona. NERETVA MOLINA MARTÍNEZ 5 aportació, Vico fa com un enfrontament entre el comportament i les passions, diu que normalment guanyen les passions però que el motor de la història són els comportaments. La història no verifica un progrés sinó un retorn dels cicles sempre iguals. (edat contemporània) 10- LEOPOLD VON RANKE Fou un historiador alemany, un dels més importants del segle XIX, les seves obres van contribuir de forma decisiva a impulsar un mètode d’estudi crític a partir de les fonts escrites, donant prioritat als documents. Fins ara els historiadors havien utilitzat com a fonts principals les obres d’altres historiadors i el treball es limitava a corregir els errors dels seus predecessors. Ranke creu en una història objectiva i intenta mostrar la realitat dels fets. Ell pensava que la història era el centre del coneixement. Critica a Guicciardini. 11- MAX WEBER Sociòleg, politòleg, filòsof, economista i jurista alemany. Va ser un dels primers en acceptar la sociologia com una manera de fer història. A més es va fer càrrec d’unes de les primeres revistes dedicades a la sociologia. Per a Weber, les ciències socials no han de seguir el model del coneixement de les ciències naturals. Per a ell, les ciències s0cials tenen una capacitat de comprensió mes gran dels fenòmens. Weber creu que la sociologia no sols comprenia el sentit causal de l’acció, sinó que també de la significació que aquesta té. 12- PETER BURKE Aquest historiador va estar molt influenciat per la escola dels Annals, principalment per Fernand Braudel. Aquest autor defensa la complicitat dels diferents camps per tal de donar nous enfocaments i poder estudiar la realitat històrica des d’altres angles. En el text de Burke, s’esmenta que la història ha canviat, és a dir, abans la hitòria s’interpretava només des de la religió/ església i la política, des dels poderosos, i desprès la anomenada nova història NERETVA MOLINA MARTÍNEZ 6 s’interessava per exemple per la vestimenta, la alimentació o la sexualitat, àmbits que afectaven a totes les classes socials. Tot això es deu a dos canvis: primerament, l’expansió del gran pensament de la història i segon, per la fragmentació dels estudis d’història. Peter Burke deia que la antiga història es basava en els esdeveniments (fonts, documents...) en una visió del passat i dels fets de la història vista des del poder. Burke intenta escriure una història “ des de baix” ( des de la visió dels dominats) com per exemple imatges, història oral, història dels símbols, objectes, cultura popular, etc. L’objectiu d’aquest autor era respectar la diversitat dels fets. Després de tot això es van preguntar quan va començar la nova història i van respondre que amb la creació de la revista dels Annals en el 1929 a Estrasburg. TEMA 3: ELS HISTORIADORS I ELS SEUS VEÏNS Comparació dels historiadors amb un bloc de veïns. Els historiadors també necessiten dels arqueòlegs, dels sociòlegs, dels filòlegs, dels geògrafs, etc. - Relació amb sociòlegs i antropòlegs 1- EDWARD HALLET CARR “Cuanto más sociológica sea la historia i más histórica sea la sociología, mejor para ambas” Fou historiador i diplomàtic britànic. L’objectiu de la història es que havia de servir per entendre la societat. La teoria dominant era el marxisme i a més del marxisme, també es van centrar en l’estadística. El motor de la historia era la lluita de classes. Alguns historiadors, sobretot francesos, es van centrar en la història serial, en la qual es basaven les estadístiques per recollir dades per a la història. Aquesta manera d’entendre la història va provocar una forta crisi sobre el 1989 ( caiguda del mur de Berlin) ja que també va coincidir amb la caiguda del marxisme. A partir d’aquell moment aquest aspecte d’història es va començar a veure malament. Tot i que el marxisme va impartir noves regles sobre la societat. Des d’aquell moment es van centrar mes en la cultura. Aquests últims anys hem viscut una hegemonia d’història cultural. A partir del big NERETVA MOLINA MARTÍNEZ 7 data es va tornar a utilitzar el marxisme en la història. Des de la comprensió de la societat del passat, Carr volia saber la història centrant-se també en la gent comú, no únicament reis, nobles o personatges de poder. Els primers estudis d’història social daten del segle XVIII i a partir d’aquest segle es van fer estudis de la resta de classes socials. 2- MONTESQUIEU Fou un filòsof francès de la il·lustració. El espiritu de las leyes (1748) exposa la separació de poders, judicial, executiu i legislatiu i la monarquia constitucional, la qual ell considera que ofereix més garantia contra el despotisme. Va analitzar els sistemes polítics de diverses èpoques, realitza aquests anàlisis a partir de les lleis per saber el tipus de vida de la societat. 3- ADAM FERGUSON Filòsof, científic social i historiador de la il·lustració escocesa. Aquest personatge va ser molt crític amb l’absolutisme monàrquic. Va donar més importància a la societat. Ell va fer el llibre de la societat civil el 1771. 4- JOHN MILLAR Ell vol estudiar la distinció de les classes socials, això és un exemple de com es començava a adjuntar la història amb la sociologia. Va fer el llibre sobre les observacions de les distincions de rasgos (1771). Hem de dir que les persones que hem nomenat no són clarament historiadors, tots aquests llibres tenen la finalitat d’entendre la societat del present i es que, els respectius autors creien que per entendre el present cal conèixer el passat. 5- VOLTIER Voltier va fer un llibre que es deia Ensayo sobre las costumbres y el espíritu de las naciones (1759). Era un vertader historiador i per realitzar els seus estudis optava per centrar-se en la societat i les seves costums, rituals, etc. Deixar de banda la història únicament dels poderosos. NERETVA MOLINA MARTÍNEZ 10 APARICIÓ DEL CRISTIANISME Hi va haver una ruptura de la política Romana a partir de la difusió del cristianisme.la gran figura de la església i del pensament va ser Agustí d’Hipona, filòsof que va canviar la manera del cristianisme. Es fruit d’aquest autor el que es coneix com la ciutat de Déu o les dues ciutats. Ell pensa que els imperis estan destinats a desaparèixer. També aporta una característica de la memòria i dins d’això podem provar el triple present: fem present el passat, la memòria, el segon present en la percepció, la visió, i el tercer la presentació del futur, la espera. TEORIA I PRÀCTICA DE LA HISTÒRIA ENTRE EL BARROC I EL RENAIXEMENT La visió de l’home del renaixement i de l’edat mitjana són molt diferents, en el renaixement la capacitat de l’ésser humà va ser més autònoma. Les polítiques d’aquesta època busquen una manera d’estat que harmonitzi. Bodin té un sentit molt crític i l’aplica en un repàs de les històries més importants escrites en el llibre Método para un facil conocimiento de las historias. LA HISTORIOGRAFIA DE L’HUMANISME RENAXENTISTA A ITÀLIA Itàlia té una primacia cronològica, i uns dels primers de la escola de Florentina va ser Leonardo Brumi, canceller. Va escriure la història de Florència ja que deia que Florència era com la nova Roma. Un altre personatge com és Lorenzo Valla, va estar molt vinculat a la llengua llatina, Valla va arribar a la conclusió de que la història era un concepte d’anacronisme ja que ell està interessat per la veritat. Després de tot això va arribar la segona escola Florentina: Estava Maquiavel, que va ser un pensador polític. Tenia una visió molt optimista de l’evolució del dialecte. Es va fer la pregunta de quin paper comporta la fortuna i quin paper la virtut. La virtut NERETVA MOLINA MARTÍNEZ 11 segons Maquiavel és la capacitat d’aconseguir els resultats amb prudència i la fortuna és la força que actua en la història. Per altre banda, trobem a Guicciardini que va ser un gran historiador, història d’Itàlia. Lluita per l’hegemonia d’occident. Va interessar molt a la monarquia. LA TEORIA DES DEL MÓN GREC FINS ELS LLINDARS DE LA IL·LUSTRACIÓ: Montaigne, va ser un pensador i un polític francès del Renaixement. No va ser un historiador professional, sinó una persona amb un gran àmbit cultural. Lady Catherine Macauley va ser una de les primeres historiadores (1700/1800) HISTORIOGRAFIA DEL RENAIXEMENT I BARROC Els historiògrafs poden tenir dos sentits: genèric o específic. Els historiadors del regne d’Aragó són els més importants ja que dins d’ells es troba Jerónimo Zunta que va escriure sobre els seus reis. La obra sobre els reis la va anomenar els Annals de la corona d’Aragó, aquest llibre té un sentit crític superior i el seu relat és complet i detallat. En aquesta època van aparèixer els debats amb la finalitat d’argumentar els testimonis per a que ell contrari no tingui la raó. La història és important ja que rescata la història clàssica. Època barroca: va ser una època amb complexitats i aportacions des de una època desdenyada. Es descarta la història ja que Descartes no la vol i Bakon diu que la història es antiutilitarista HISTÒRIA DEL S. XVIII Va ser l’inici de la història moderna? Nosaltres som hereus del s. XVIII. La il·lustració és la que ha modelat i gràcies a això vam heretar la part occidental. NERETVA MOLINA MARTÍNEZ 12 En 1993 el professor Iggers va fer el llibre Ciència Històrica del s. XX. L’últim capítol es planteja la fi de la història industrial. Es diu que la historiografia és un magnífic testimoni sobre la cultura de l’època ja que hem rebut una herència i per altre part per el context polític social i el medi en el qual s’escriu. La historiografia és el reflex de la confiança de la societat degut a un dinamisme econòmic, un avanç tecnològic i ha sigut una experiència de la Pau. En la època de la il·lustració va sorgir el termini de la filosofia de la història: va des de l’evolució de la humanitat. Voltaire va ser un dels primers que va promoure la filosofia de la història i els seus objectius eren indagar la humanitat , un mètode especulatiu i fer una autoreflexió sobre el coneixement històric. Voltaire va fer obres emblemàtiques de la il·lustració com per exemple: un tipo de historia distinta, el siglo de Luis XIV. Passem a parlar de la historiografia britànica, Voltaire va difondre idees angleses. Un autor escocès molt important fou Robertson, aquest personatge fa un relat unitari i amb solidesa documental. Antonio de Carmany va fer memòries històriques de comerç, molt vinculat al reformisme britànic. TEMA 5: LES APORTACIONS DEL S. XIX A LA TEORIA I A LA PRÀCTICA DE LA HISTÒRIA LOS RETOS DEL HISTORIADOR Un segle en el qual la història és molt important, la major part els moviments van ser inspirats en el segle XIX com el romanticisme, el marxisme, positivisme Perquè la història comença a tenir tanta importància? A finals del segle XVIII, terratrèmol polític amb la caiguda de l’antic règim, es va produir un canvi molt important. Tenien un sistema molt marcat sobre la manera de la distribució de la societat (classe baixa o alta), això mai podria canviar. La majoria de les persones creien que aquest sistema NERETVA MOLINA MARTÍNEZ 15 PAÏSOS EN ELS QUE LA HISTÒRIA VA SER MÉS IMPORTANT: 1- ALEMANYA GOTTFRIED HERDER No és historiador, és poeta. Va contribuir en el romanticisme alemany. En la seva exaltació de la nació alemana, es pregunta que és una nació? No és un territori amb fronteres sinó que és un poble. Herder parla del poble i diu que es com una força de la naturalesa, el poble és un concepte molt abstracte. FRIEDRICH HEGEL Era un filòsof que es va preguntar, que són els alemanys? Tenia una determinada manera de veure el món, concebia la identitat com un esperit i manera de veure el món. Escrivia amb un llenguatge molt captivador i tenia molts admiradors, per exemple Karl Marx. KARL MARX Hegelià a l’inrevés, deia que tenia raó però creu que en comptes de l’esperit ell posa la matèria. LEOPOLD VON RANKE Va ser historiador tot i que no va estudiar història sinó teologia. Estudiant la història creia que podria entendre a Déu. 2- FRANÇA FRANÇOIS-RENÉ DE CHATEUBRIAND El genio del cristiano (1801) parla d’un món dominat per uns ideals espirituals. No és una apologia cristiana. Ell pensa que la revolució ha estat un pas enrere. Es un home que narra la primera meitat del segle XIX de França. MICHELET NERETVA MOLINA MARTÍNEZ 16 Història de França. Considera que té una missió com a historiador, retornar als francesos el sentit de la identitat. 3- ANGLATERRA ADAM SMITH La riqueza de las naciones(1776) intenta examinar el progrés econòmic dels països. El seu llibre a l’Anglaterra del segle XIX és pràcticament com una bíblia econòmica. L’únic progrés digne és l’econòmic. THOMAS MACAULAY Visió d’ Anglaterra com una història diferent a la resta del continent. És el creador de la visió wigh (liberals). A diferència dels francesos van fer una revolució gloriosa 1688, mitjançant la qual la família reial va ser feta fora i va començar la dinastia dels Hanover, d’origen alemany que van governar amb la condició de que la monarquia havia d’estar sota un parlament. Mentre al continent s’imposava el catolicisme, Anglaterra s’obria a la tolerància religiosa. Els historiadors anglesos es van dedicar a construir una visió d’Anglaterra diferent. 4- ESPAÑA Circumstància marcada per la situació política, la guerra de la independència per expulsar als Borbons és l’origen de la nacionalitat espanyola. Han de crear un discurs històric basat en l’època medieval, la reconquesta, lluita contra els infidels (musulmans) ANTONIO CÀNOVAS DEL CASTILLO MARCELINO MENDEZ PELAYO Rellevància perduda de les colònies espanyoles. NERETVA MOLINA MARTÍNEZ 17 TEMA 6: GRANS CORRENTS DE LA HISTÒRIA AL SEGLE XX CRISI HISTORICISME Es considera que el segle XX va començar amb la primera guerra mundial (1914-1918) i va acabar amb el mur de Berlin (1989). Aquests fets van causar grans canvis en el pensament de la societat i en el mapa del continent europeu. Abans d’aquesta, el mapa no s’havia modificat des de mitjans del segle XV amb la caiguda de Constantinoble. La primera guerra mundial va causar una crítica molt forta contra el nacionalisme. Els drets són de les nacions o de les persones? Es pot considerar que la història és una ciència? El segle XIX va defensar la idea de que era una ciència però la ciència diu “ si fas això, sempre passarà allò” això no es pot aplicar a la història no? Alguns comencen a dir que no és una ciència perquè sinó s’hauria d’haver previst la primera guerra mundial i resulta que aquesta va agafar per sorpresa a molta gent. Hem de continuar fent història nacional? Podem seguir considerant la història com a ciència? La història nacional continua amb força. Si la història és o no una ciència continua sent tema de debat avui dia. CHARLES BEARD, historiador nord-americà molt conegut per els europeus. Va crear i presidir la American Political Science Associaton. Fa una critica sobre Ranke sobre la història objectiva, ell creu que els historiadors estan dins de la història i que cada historiador la veu des de la seva perspectiva. Els fets no parlen per si sols, sinó que parlen per boca dels historiadors. BENEDETTO CROCE, marxista italià, la història té com a finalitat moralitzar la societat, fer millor a les persones, finalitat ètica. NERETVA MOLINA MARTÍNEZ 20 TEMA 7: PANORAMA DE LA TEORIA I LA PRÀCTICA DE LA HISTÒRIA D’AVUI CRISI DEL CONCEPTE DE MODERNITAT L’acabament de la segona guerra mundial va obrir un període de reflexió: Com hem arribat a aquest conflicte? La segona guerra es veia venir, Alemanya es preparava per a un conflicte. Malgrat l’experiència de la guerra mundial, es va produir. Llavors alguns es van preguntar: per a que serveix la història? Ni tan sols aprenem de la història més immediata i recent. HANNA ARENDT- la banalització del mal Havia estudiat amb Hidegger, Hanna assisteix a un judici del criminal de guerra Eichmann, organitzava l’extermini de jueus, com és possible que aquest home refinat i educat hagués dut a terme l’extermini de jueus? L’home va respondre que ell es limitava a fer el que li manaven. Al llibre, Arendt es qüestiona quin tipus d’ésser humà sense sentiments ha creat la cultura nazi. Com podia haver succeït a Alemanya, un país d’alt nivell cultural? Va concloure en l’existencialisme Jean-Paul Sastre i Albert Camus Les persones tenim passions, instints, que si ens dominen podem arribar a fer salvatjades. Els 40’-50’ són anys molt pessimistes, quan arriben els 60’ sembla que l’estat d’ànim dels intel·lectuals és més optimista. Europa es refà econòmicament amb l’ajuda dels americans a canvi d’una presència americana en Europa. Alguns autors comencen a dir que Europa s’ha de reconstruir, el bé ha triomfat sobre el mal. NERETVA MOLINA MARTÍNEZ 21 Quines són les conseqüències de la modernitat? Perquè la modernitat ha dividit la societat i ha provocat grans catàstrofes? Al 1779 en la publicació del llibre de Lyotard es planteja una qüestió : hauríem d’abandonar el concepte de la raó vist des de la racionalitat? - Ha provocat molta pobresa. Quina mena de progrés destrueix la natura? - Com és que en el transcurs del temps hem tingut la sensació de que cada cop anàvem a millor? Els historiadors, per tal d’ordenar els mètodes d’investigació distingeixen cada termini amb un no, com ara renaixement. Tots aquests conceptes genèrics reflexen la realitat de manera imprecisa. Les revolucions no afectaven a tothom però ho deien de manera universal. Una part molt important del progrés es basa en la raó, és a dir, el progrés científic. Lyotard creu que hauríem d’estar més atents a les petites realitats que han configurat la vida de les persones. Els historiadors van estar d’acord i es van començar a interessar per la cultura popular. PROBLEMA DEL LLENGUATGE Aquesta reflexió és molt present als debat, com han de fer els historiador la seva feina? Han intentat entendre el passat a través de les fonts literàries. Vam passar d’extreure informació de únicament documents a començar a interessar-nos per les imatges i detalls com la vestimenta de l’època. El punt de partida de tots aquests canvis era Lyotard, creia que el progrés ha de ser humà i no ha de destruir el medi ambient. L’ús que s’ha de fer de la ciència i la tècnica ha de venir des de l’ús de l’ètica tecnològica i científica. En el seu llibre diu que els historiadors han comés dos errors: NERETVA MOLINA MARTÍNEZ 22 - Macro-econòmic: han mirat al món d’una manera universal sense fixar-se en la micro-economia o en la vida de la gent en petits grups. - Relació dels historiadors i el llenguatge: fa servir el llenguatge sense fer una crítica de com es parlava. Richard Rorty va ser el primer en acceptar el repte que plantejava Lyotard, va fer el llibre del gir lingüístic: va dir que el passat havia desaparegut deixant documents, edificis, pintures...vestigis que proporcionen molta informació. A partir d’aquests podem intuir com era el passat tot i que els vestigis no són el passat. El signe no és la realitat. Ranke i altres historiadors van pensar que els signes eren la realitat mateixa. Qui va dur tot això a la pràctica per primera vegada va ser Focault, ell arriba a la conclusió que l’arma més poderosa és el llenguatge, pots manipular el sentit de les paraules i seràs molt poderós. Luding Wittgestein afirma que els límits del seu món són els límits del seu llenguatge. Al interpretar fenòmens del passat massa diferents dels d’avui dia trobem dificultats per explicar-los amb paraules. La funció del llenguatge és comunicar el pensament, però sembla que és totalment al contrari: pensem en la funció de les nostres paraules. Lawrence Stone Va fer dos redaccions: el seu llibre de Hyden White sobre la meta història. Aquest autor va ser el primer en establir com un pont entre els historiadors i la gent com com hyden. Ell va practicar durant una època la història tradicional però va arribar a un punt que va decidir fer la narrativa de la nova-vella història. Escriu e una revista The past & present on diu que els historiadors per fer textos científics s’han inspirat en l’àmbit científic i això a donat pas a una analítica massa freda. Com explicar de manera viva que no tergiversi la realitat? La millor manera és el relat. La història no és una ciència on podem establir lleis per explicar les vivències ja que les persones som imprevisibles. NERETVA MOLINA MARTÍNEZ 25 THE WORLD HISTORY ASSOCIATION va ser un projecte per conèixer a les persones. En la pràctica, va resultar ser la suma de les històries nacionals. Que passa quan la gent del mateix espai té diferents visions? Aquesta pregunta va unir a historiadors i antropòlegs. Durant molt de temps els antropòlegs van defensar el multi culturalisme. Però altra gent defensava l’Inter culturalisme. Aquest debat dels antropòlegs també ha tingut un impacte entre els historiadors que volien estudiar com aquestes cultures s’han relacionat al llarg del temps. WHAT IS THE GLOBAL HISTORY? Una història en la qual tots ens sentim reflectits.. però com s’aconsegueix? - Diferencies entre cultures - Trobar les convergències - Història de les contaminacions ( societats multiculturals adopten maneres de vides diferents) - Història de les xarxes, sistemes, relacions entre comunitats Lyotard proposa fer una història descentrada, en la pràctica és molt més difícil estudiar cultures d’altres països molt diverses degut a que l’historiador s’ha d’oblidar de la seva pròpia cultura per conèixer les altres. No podem pensar que la nostra cultura és superior. 3- YUVAL NOAH HARARI Sapiens, de animales a dioses La segona gran revolució és quan l’home passa a ser persona i quan es crea verdaderament la societat, la tercera va ser la revolució científica, la tecnologia allibera a l’home sapiens de la necessitat de fer determinades activitats. Aquest llibre és com una interpretació de la història de la humanitat. Estem vivint un moment on encara els historiadors es plantegen com saber explicar la història universal NERETVA MOLINA MARTÍNEZ 26 4- PAMELA KYLE CROSSLEY What is the global history Llibre molt promogut per la Unió Europea La història global té 4 característiques: - Convergències: com les persones s’han trobat davant dels mateixos problemes socials, religiosos... - Història de les diferències: problema de pluralitat de religions - Exemple de les trobades: la gent molt diversa es troba en un punt - Contaminació: inconscientment i constantment estem absorbint maneres de viure, de pensar, que canvia la nostra manera de ser.