1.3 sociologia, Apuntes de Sociología Económica

¡Descarga 1.3 sociologia y más Apuntes en PDF de Sociología Económica solo en Docsity! 18 1.3. Els principals enfocaments 1.3.1. Teories clàssiques de la industrialització q Fer una exposició de diferents autors que han aportat quelcom al pensament sociològic, i en concret a la especialitat de sociologia del treball resulta una tasca feixuga. q Només s’inclouen aquells que més han influït en el pensament de la sociologia. Són molts els acadèmics i pensadors que se'ls deu una admiració per ajudar-nos a entendre millor la realitat que ens envolta, però enumerar-los tots, és jugar amb el perill de l'oblit, i deturar la tasca docent i d'aprenentatge. q Tots els autors, aporten idees que un en principi foren embrionàries, i que posteriorment han obert línies d'estudi i d'especialitat. Hi ha autors que es poden considerar bàsics per la seva especial contribució a la sociologia industrial, de l'empresa i el treball. Cal destacar bàsicament: Ø Karl Marx, Ø Max Weber, Ø Emile Durkheim, Ø Joseph. A. Schumpeter, q Karl Marx,: conceptes de conflicte i alienació han estat un bon detonant, per seguir fortificant tota una línia d'investigació i de construcció teòrica, que han permès bastir el discurs sociològic contemporani. q Max Weber posa els fonaments de la sociologia de les organitzacions, que influirà enormement en la nostra disciplina; i de l’ètica del treball q Durkheim insisteix amb els efectes d'una societat massa estructurada i fortament centrada en l'especialització dels seus membres. q Schumpeter, destacà el paper de l'empresari i les conseqüències d'una societat excessivament organitzada, q També el fundador de la sociologia, Auguste Comte, no tant per una aportació puntual sinó per la suggestivitat del seu pensament, cas semblant al de Herbert Spencer i de Fernindand Tönnies. 19 1.3.2. Auguste Comte (1798-1857): el coneixement causa del canvi social q Una de les lectures que es pot extreure de la seva obra, sinó la més estimulant, és que el canvi social en les societats és degut a l'evolució dels coneixements. q Amb aquesta línia argumental desenvolupa la seva teoria dels tres estadis. Ø Teològic, en què l'home atribueix l'explicació dels fenòmens a les forces deístiques. Ø Metafísic, ací l'home a través de la racionalització intenta trobar les causes i els efectes a traves de lleis abstractes que provinguin de l’observació i de l’experiència. de qualsevol fet. Ø Positiu, observació i racionalització s'uneixen per trobar les lleis físiques que regeixen en la naturalesa. q Així mateix a cada estadi li correspon un tipus de societat. Ø L’anomenat estadi teològic li correspon la societat militar, caracteritzada per una escassa especialització i basada en l'autoritarisme. Ø El segon estadi metafísic, equival a la societat dels legistes, en la qual l'autoritat militar i religiosa es substituïda per l'autoritat de la raó, societat aquesta, que donarà peu a la societat moderna. Ø Així, en l'estadi positiu, es vertebra la societat industrial on l’aplicació del coneixement científic, dóna la tècnica adequada per regir els engranatges de la nova societat. q En l’extrem superior de l’estructura social de la societat industrial, els tècnics són els que ostenten el poder compulsat pel seu saber científic. És una societat fonamentada en la tècnica i els tecnòcrates sorgeix una nova estructura social dominada per la tecnocràcia industrial. 1.3.3. Karl Marx: L'alienació, l'efecte de la indústria q L’obra de Karl Marx ha estat una obra venerada. Com tota aportació intel·lectual que obre passions, ha sofert fortes critiques, fins el punt d’apartar-la del món acadèmic, dominat per línies de pensament liberals, que poc tenen a veure en argumentacions científiques, sinó més aviat a modes i corrents de pensament polític. 22 q Fins a cert punt, connecta societat i personalitat, cosa que es veu millor quan compara els tipus de consciència col·lectiva o de solidaritat, per utilitzar el terme de l'autor, de la societat tradicional i la societat industrial. La personalitat individual en les societats preindustrials, queda totalment absorbida per la consciència col·lectiva, són societats que es fonamenten més amb la similitud que la diversitat. La societat industrial per Durkheim significa en el fons una pèrdua de referents la qual provoca un buit normatiu que destrueix la cohesió social, i molt particularment en les èpoques de dràstic canvi social, variable explicativa del suïcidi anòmic. 1.3.5. Max Weber (1869-1920): l'ètica i la burocràcia q La contribució de Max Weber, en la sociologia, ha estat de primer ordre sobre el qual s'assenta la sociologia més actual, i sobretot la sociologia de l'empresa. q Molts teòrics de la sociologia han volgut confrontar Marx i Weber, particularment, ambdues obres es complementen més que oposar-se, amb tot, les dues postures alimenten la sociologia. Weber, intenta demostrar, que les formes de pensar, de sentir, l'ètica en resum, comporten canvis estructurals q La seva argumentació, dóna peu a interpretar que el capitalisme, és el resultat d'una ètica particular. L'argument es basa, en què la recerca de la salvació, d'estar entre els elegits, mitjançant una ètica que es caracteritza per l’abnegada, l’esforç, i l’allunyament dels plaers –ascesi- Aquesta conducta (social) facilitarà l’estalvi - acumulació de capitals- base sobre la qual, es desenvolupà el capitalisme. q El missatge és l'acumulació de capital estimulada pel tipus de vida que rebutjava la malversació i el balafiu de l'església romana. Més severitat en el compliment dels principis religiosos cristians, era l'únic mitjà per assolir la salvació. Així, començant el segon punt, i seguint el fil argumental, la societat moderna i industrial, per Weber eren el resultat d'una ètica més ascètica, típica de les sectes protestants i d'un procés de racionalització cada vegada més elevat. q Paral.lelament, Weber considerà que el procés de burocratització de les societats modernes, malgrat ésser també un fenomen característic de les societats antigues, en la societat industrial, les relacions de poder es fonamenten en la professionalitat i no només pel carisma personal i per la tradició, típics en les societats preindustrials. 23 1.3.6. Schumpeter (1883-1950): L'empresari i el capitalisme q Joseph A. Schumpeter, fou un economista format en l'ambient de l'escola neoclàssica vienessa, dins la línia més ortodoxa del pensament econòmic. Tanmateix, no se'l pot definir com un economista marginalista, sinó més aviat heterodox, fonamentant bona part de la seva obra en l'escola historicista alemanya i centrada a fiscalitzar l'obra marxista. q És important incloure'l, doncs suggereix en la seva obra el principal el paper que desenvolupa l'empresari en la societat moderna. q El concepte estricte d'empresari per l'economista austríac, és el d'innovador, car és el que s'atreveix a comercialitzar els últims avenços. Tanmateix, augura que degut a la creixent burocratització de la societat moderna, a la llarga ofegarà l'esperit empresarial transformant-lo en buròcrata d'una gran organització. q Aquest paper idíl·lic que li otorga a l'empresari, s'ha d'enquadrar com una reacció davant els postulats marxistes referents a la desaparició del capitalisme. q La seva tesis defèn l'argument, de què la caiguda del capitalisme, no serà motivat per la revolució proletària ni per la dissipació del valor afegit, sinó per l'eclipsi de l'esperit empresarial degut a la formació de grans corporacions industrials que monopolitzaran el mercat, les quals obstruiran l'entrada a nous competidors 1.3.7. Tönnies (1855-1935) i Spencer (1820-1903): les relacions socials q Ambdós autors provenen de tradicions intel·lectuals diferents, Fernindand Tönnies era alemany, fortament influenciat per l'escola històrica q Herbert Spencer, biòleg i més tard pensador social, prové de les corrents evolucionistes de l'Anglaterra victoriana. Tot i així, aquestes diferències no són obstacle per pouar en l'obra d'ambdós autors. Ø Tönnies destaca que en la societat es donen dos tipus de relacions socials, les comunitàries, més instintives i guiades pel sentiment , i les associatives, més racionals i calculadores. Les relacions comunitàries, s' escauen en grups a on hi ha una afinitat emocional; família, clan, amics, i en les societats 24 rurals. Les relacions associatives, són bàsicament competitives, donades pels interessos econòmics i de poder, típiques de les organitzacions econòmiques i polítiques, les quals predominen en les societats urbanes i industrials. Ø Herbert Spencer, a part de la seva teoria evolucionista de les societat, destaca que la lliure iniciativa dels individus és característica de les societats més evolucionades. Obviament Spencer, es referia a la societat capitalista-lliberal, on a més destacava que la cooperació voluntària i espontània, fruit de l'encontre dels interessos individuals, són les relacions que predominen en les societats industrials. Així mateix, ho diferenciava de les societats arcaïtzants, com les comunitàries rurals on l'individu era sotmès a una disciplina i autoritat anul.lant la lliure autonomia individual. Per Spencer, la societat industrial, era el màxim exponent de l'evolució. El Ford T va significar una revolució per la senzillesa de fabricació que presentava. T`wecnicament era un motor de 4 cilindres de 2.896 cm3 amb culata desmontable. La caixa de canvis de dues velocitats que s’accionava mitjançant uns pedals. La carrosseria de fusta fou substituïda per una de palques d’alu.lumini i després d’acer. Es presentaven quatre carrossants. El roadstrer biplaça, el phaeton de cinc, el sedan de set i un coupé. Font: Elaboració pròpia. Vegeu: http: www.ford.org