Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad

Apunts tema 2 arquitectura, Apuntes de Historia del Arte

Asignatura: Renaixement en el segle XV, Profesor: Silvia Canalda, Carrera: Història de l'Art, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 08/11/2016

alice_rose_lewison
alice_rose_lewison 🇪🇸

1 documento

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts tema 2 arquitectura y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! TEMA 2. Arquitectura i Urbanisme 26/09 2.1 Adopcio del llenguatge classic 2.2 La figura de l'arquitecte modern 2.3 Filippo Brunelleschi En l'arquitectura es produeix un canvi al centre d'Italia al primer quart del segle XV: es vol abandonar el gotic (estil imperant a tota Europa). El gran enemic de la Toscana es el ducat de Mila. Neix una voluntat de rebutjar el gotic septemtrional perque aquest es relaciona amb els enemics del centre d'Italia. Quins models proposen a canvi? Busquen la influencia de l'arquitectura de l'antiguitat perque conviuen amb les restes arqueologiques d'aquesta antiguitat. El model que proposen com a renovacio de l'estat, politica i cultura sera insipirar-se en l'antiguitat llatina i romana. A l'hora de fer aquest canvi es basen en dos tipus de model: per una banda el que els hi proporcionen les propies ruines fisiques arqueologiques (que estudien) i d'altra banda tenen les fonts literaries (es recupera el tractat d'arquitectura de Vitruvi). 1419 Poggio Bracciolini *humanista florenti, va descobrir en un monestir de Suissa una copia manuscrita dels deu llibres d'arquitectura de Vitruvi, i aquest llibre va comensar a circular en els centres humanistes de Florencia. Aquesta resulta una font literaria IMPORTANT, i una altra tambe IMP es la historia natural de Plini, on es parla i es decriu la vida quotidiana de l'antigua Roma. Apareix una altra questio: aquests humanistes/artistes/arquitectes del primer ters van cometre algun error de datacio, i van considerar erroniament que alguns edificis en realitat eren romanics (com el Baptisteri de Florencia del segle XI). Com que aquests edificis no coincidien amb el que ells pensaven que era la arquitectura medieval, van pensar que eren edificis antics reformats durant el segle XI. aleshores tambe van utilitzar aquests edificis com a font d'inspiracio. Molts esquemes decoratius i tambe algunes proporcions o sistemes de construccio de Brunellesch deriven d'aquests edificis romanics. Utilitzen el terme "barbar " (es un sinonim de tot allo que ve de l'altra banda dels Alps). Un dels primers en fer aquest canvi d'inercia es Filippo Brunellesch. Construeix la cupula de la catedral de Florencia. Va estar obsessionat en acabar la catedral de Florencia. Brunellesch es el creador i l'innovador i el revolucionari perque l'estudiem com a arquitecte, tot i que tambe es escultor, i inventa el sitema grafic de representar l'espai en la perspectiva lineal. Es un geni del Renaixement. Va ser un dels primers artistes del Renaixement que va ser reconegut en vida. Aquest concepte de fama es molt propi del Renaixement, ja que es producte d'un pensament antropomorfic. Va morir amb un reconeixement perque se li va fer una mascara mortuoria. D'altra banda, ell es un dels 1435 : es dona per acabada la construccio de la cupula de Florencia, amb el papa Eugeni IV. Que es la construccio d'aquesta catedral? Duomo significa catedral en italia. Florencia ja tenia una catedral que estava dedicada a Santa Reparato, que va quedar petita perque Florencia va viure una gran explosio demografica des de finals del segle XIII i durant el primer quart del segle XIV (primera epoca daurada de la republica de Florencia) i es va desenvolupar la seva principal economia, la industria textil. Com que l'esglesia va quedar petita, neix el projecte de fer una nova catedral molt mes gran, simbol de la riquesa de Florencia. La primera pedra es col.loca l'any 1296. El primer arquitecte de la planta es Arnolfo di Cambio. Aquesta planta es conceb amb un cos rectangular ( la part basilical) amb tres naus centrals i dues naus laterals que son de la meitat d'amplada que la central. La planta es GOTICA. Es comensa a construir la catedral i quan s'esta construint al llarg del segle XIII veiem que cap el 1340 hi ha una epoca de 10 anys que maleeix en tot el centre d'Italia, perque es una crisi: fallida dels bancs, mala collita, plaga de llagostes i el 1348 la pesta negra, on Florencia perd mes de la meitat de la poblacio. Aixo va afectar molt i va significar un canvi de mentalitat. Tambe s'atura la construccio de la catedral, i no es reprendran fins a la decada dels anys 1360 (una generacio mes tard). Conflicte: alguns tenen la idea de transmetre la funcio sostentant de l'edifici cap a l'exterior (el pes no l'aguanta la paret, sino l'exterior, i aixo permet fer grans vritalls). Per tant el 1367 decideixen fer un concurs de maquetes. Va guanyar la maqueta mes conservadora, i a partir d'aquell moment es va exhibir en la nau sud del duomo i tots els mestres que entraven a treballar a la catedral havien de jurar que s'adaptarien a aquesta nova forma. Aquesta maqueta no s'ha conservat, pero podem coneixer com era a partir de la seguent obra de Andrea di Bonaiuto "Fragment de la Capella dels Espanyols a Santa Maria de Novella. Sala Capitular". En el moment en que es fa la obra la cupula encara no estava construida, per tant la que surt en l'obra s'esta copiant de la maqueta. Lo unic que aportara FIlippo es una solucio tecnica per construir la cupula, el disseny ja estava fet. ES IMPORTANT. La cupula de la catedral de Florencia es gotica, que quedi clar. Les obres van progressant, s'estableix la maqueta i cap el 1401/1410 es quan s'esta construint el tambo (per on descansa la cupula) . El diametre de la cupula era de 44 metres i aquesta cupula havia d'arrencar sobre un tambo que estava a una alsada de 56 metres. S'havien de tirar les cases del voltant i s'estaven fent canvis urbanistics . Davant d'una nova dificultat, es torna a convocar un concurs el 1418, l'entitat encarregada de finansar el duomo, el gremi de la llana (el gremi mes poderos), s'exigeix en el concurs que els projectes han d'anar acompanyats d'una justificacio, dibuixos i explicacions. A la persona que guanyes se li anava a pagar el sou d'un artesa de dos anys. El concurs es resol el 1420 i es nomenen tres supervisors de la cupula: FIlippo Brunellesch, Lorenzo Diverti (no esta ben escrit el nom) i Batista d'Antonio. Al cap dels anys Brunellesch sera qui acabi fent tota la feina i qui cobra mes, i al final Diverti abandona. Acaba guanyant el projecte de Brunellesch perque es demostrava que es podia construir la cupula sense Ximbre(sense andami), això es fa perque la quantintat de fusta que s’hauria d’alplicar era impossible. La de brune. es uan estructura autoportant, que se soste en ella mateixa mentre s’esta construint. Això constisteix, a cada costat de l’octogon es construeix a lhora desde tots els punts. dos carcasses una dintre de l’altre aixì s’aguanta l’estrucura, L’interior es mes gruixida, sobretot de base i es va aprimant cap a adalt, per reduir pes. l’exterior es mes primra i també disminueix segons puja. Entre les carcasses aprofita per passar escales. A cada costat del poligon i ha 4 costelles, verticals que impedeixen que la cupula s’enfonsi, i hi coloca deu tirants horitzontals cada cop mes segons pujen. Amb aixo contrarresta la força de la gravetat i la traccio lateral que faria que la cupula s’obrís. Dona una solucio tecnica a auna forma aqruqitctonica gòtica. • Portic de l’Hopistal dels inocents, Primera obra pública que fa Brune., per encàrreg. Després de la cúpula. Obra complexa, té un recorregut contrusctiu molt llarg. 1421-1457. La direcció de les obres canvia ja que Brune. mor abans de la finalització, els altres arqs. que vene després d’ell modifiquen aspectes de l’edifici. 1427 any en el qual Brune. deixa les obres de l’hospital i marxa a treballar en altres arqs. Encàrreg públic, del gremi de teixidors arte della seta, gremi molt poderós a florència, des de l’EM, tenia l’encàrreg de acollit i donar educacio als nenes orfes d ela ciutat. Per aixo gestionava un orfanat. Que a parincipis del XV, necesiten una nova estructura per aixo criden a Brune. El nombre de orfes a FLorencia era molt gran , per aixo era una construcció molt important. Quan els nenes arribaven a la majoria d’edat treballaven al taller d’algu del gremi, les nenes en canvi es quedaven dins de l’intitució. Encarreguen a Brune, ja que era un arq. reconegut en primer lloc per la cupula, l’altre rao, e que ell era membre del gremi de teixidors. Perque aquest reunia tambe als orfebres. Pensa una estructura que gira al voltant de un pati central, i coloca al voltant una serie de espais funcionals. El que més interessa es el pòrtic. Presenta series d’arcades de mig punt que es repeteixen formant un espai de 70m de llarg. Les acrades recolzen en capitells corintis, i tot el portic es enmarcat per dos cossos l’aterals: Dues portes a banda i banda. Aquesta idea de portic a la façana, s’inspira en la tradicio florentina: veiem l’exemple en Hospital de Sant Mateu, que presenta planta baixa amb portic i pis superior amb finestres. Brune. dialoga amb la tradició en les seves arqs, s’inspira en aquesta pero la revoluciona. En aquest sentit els elements de novetat, separa els elements estructurals portants de les parets, tots els elements son de pedra grisa, tipic de florència. En canvi les parets son blanques, creant un separació cromàtica, novetat important, no hi ha la ornamentacio tradicional florentina i hi ha un canvi de materials, deixant de banda les pedres dures i posant materials barats. A partir d’aquest hospital, es trobaran aquets conceptes en altres arquitectures. Brune. coloca entre les arcades i la cornisa, coloca uns medallons de ceràmica Es troba bastant aprop del duomo, en un barri cèntric i important. Al voltant de l’església, totes les families mes improtants de Florencia tenien la seva residència, entre elles el Medici. Quan comença a treballar amb l’eslgesia, es romanica, amb planta basilical...etc. Que sembla que s’havia quedat petita per la importància del barri, i la explosió demografica de florència. cap al 1420 mesomenys, el prior de l’esglesia te l idea de ampliar-la. el primer que fa es pensar en reconstruir només la zona absidial, tornar a edificar l’absis. Per tant demana permís per enderrocar una serie de cases, i busca patrocinadors, entre aquets es troben els Medici, hi participa Giovanni di Bicci de Medici, es posa dacord amb el prior per finançar una part de les obres, i torna a edificar la sacristia de san llorenç. Es torna a edificar i s’encarrega a Brune. Mentres es remodela el prior canvia d’opinio, i vol tornar a edificar tota l’esglesia. I lo donen tot el projecte a Brune. La projecta cap al 1423 aprox, Planta basilical en forma de creu llatina, amb tres naus, una central dos laterals, creuer, i cupula al centre d’aquest. Brune. s’inspira un altre cop en la tradició, pensa una esglesia inspirada en les medievals. La gran diferencia recau en la manera de contruir l’espai, construit altre cop geometricament. Distancia entre columnes de 11 bç. florentins. Altre cop arquitectura modular: de quadrat. Arcades de mig punt que recolzen en capitells corintis amb àbac. exactament igual que a l’hospi. Sobre els arcs tenim una cornissa que separa les arcades del cos superior on es troben le sfinestres. Amb un significat simbolic, la llum entra per la part d’adalt simbol e la llum divina. Tornem a veure com l’arq crea el mateix efecte de punt de vista perfecte, amb punt de fuga. La construcció de l’esglesia també s’allarga molt. Brune. tampoc arriba mai a veure aquesta esglesia innaugurada, també intervenen altres arquitectes probablement deixebles seus, sempre sense respectar el projecte original i introduint canvis importants com: no continuar els moduls quadrats de les naus laterals, fins al final de l’esglesia. I no es va arribar a relaitzar. • Esglesia de Santo Spirito, Projecte de brune. Per falt ade recursos les obres triguen moltissim, i tampoc veu acabar aquesta obra, ie s repeteix l’esquema que en les dues anteriors en aquest sentit. Aquesta esglesia esta situada a l’altra banda del riu. també existia de l’EM, i tenia una biblio i escola de teologia molt important. es una eslgesia agustiniana, de manera semblant a la de sant llorenç s’havia quedat petita, i els agustinians consideren oportu tornar a fer l’edifici. Brune. volia girar l’esglesia, perque es veies la façana des del riu, pero al mig hi havia tota una serie de vivendes entre mig. Finalment no la gira. De planta basilical, tres naus, creuer i cupula al centre d’aquest, altre cop inspirat a la tradició. L’interior----» arcades de mig punt que recozen en columnes, capitells corintis...etc cornisa entre cos inferior i superior, finestres-llum divina. Mateix esquema. agafar cap carrec improtant, pero ho controlava desde l’ombra, tenia una xarxa de contactes dins la ciutat, amb la que controlava la vida politica de florencia, gracie a aixo, Giovanni consolida el primat prolitic a florència, ocupen doncs el primer lloc de familia que controla la ciutat. Innaugura la politica de patronatge artístic, es el primer membre medici que patrocina una obra artística important, avans no havia pasat mai---» La obra que encarrega es la sagristia vecchia de san Lorenzo. Despres de Gio. tots els medicis seran grans mecenes. La educasio de cosimo de Medici, es realitza sota els humanistes mes importants. Giovanni, es un pers. gran que als 20’ deixa la direcccio del banc a mans del seu fill, “es jubila”, no deix al’activitat politca, te la preocupacio de torbar un lloc digne de sepultura, que pugui representar el prestigi que ha aconseguit ell i la seva flia. aixo ports a l’encarreg. En aquesta epoca s’encarrega una altra obra en una sacristia a lesglesia de santa trinnita, aquesta era una obra molt important a florencia, encarregada per els Strozzi, els rivals dels medicis, tambe eren banquers. A palla Strozzi, rival de Giovanni, encarrega la sacristia, per a que sigui la capellla funeraria de la seva flia. Li encarreguen a Lorenzo Ghiberti, rival de Brune. Perque Gio crida a brune. que esta al pricipi de la seva carrera, treballant en la cupula i el hospi del sinnocents, crida a brune. Hipostesi---» concurs per a la segona porta del baptisteri, en aquest hi ha dos finalistes Brune. i ghiberti, guanya el segon, pero entre els membres del concurs trobem a Gio. pero el fet que perdi, li obre altres portes, aixi entra en contacte amb els medici. La sagristia comunica amb el creuer, tot i aixi brune. la concep com un espai independent, d’estil, planta i ialçat, no te re a veure amb totes les altres capelles de san lorenzo. Tornem, a trobar la pedra grisa, pilar adoosats amb capitells corintis, separació de cornisa que ennmarca el primer pis, arq. modular.. etc. La decoracio relfecteix molt el caracter arq. de brune. La decoració dels medallons despista, perque la realizza Donatello i en general la deco. escultorica. pero brune. opina que la varietat cormatica i el llenguatge dramatic contrasta molt amb la senzillesa i harmonia de la seva arquitectura. La sagristia te ambients diferents, no es un espai unic. El principal ambient central de forma quadrada, cada costat es de 20 bç florentins, cobert per una cupula hemisfèrica. Segon ambient mes petit que repeteix el mateix esquema, quadrat amb cupula mes peti, hi ha un altar amb funcio de capella on es celebrava missa, en aquest brune obre la paret amb unes exedres, intentant dilatar l’ambient que es molt petit. Aplica alhora la combinacio de formes de l’esgl. de santo Spiritto. A banda i banda de la capella dos ambients auxiliars, amb volta de canó. Aquí ja no projecta un cuadrat senzill, sino que la seva arquitectura es torna més complexa al combinar elements quadrats amb circulars. Combinant les formes geometriques. Aquest modul no només l’aplica a la planta. L’alçat, divideix la sagristia en tres seccionss diferents, la seccio més baixa correspon, a les lesenes, i la cornissa que enmarca l’espai. Segona secció, trobem arc de mig punt damunt de l’altar amb dues finestres, i dalt les petxines que sostenen la cúpula, als dos costats. Finalment a la tercera, la cupula que tanca l’ambient. L’arc de la segona seccio es un semicercle inscrit en un cuadrat, si continués a la primera secció seria un cercle perfecte, aplica doncs simualtaneament el mateix resultat a la palanta i a l’alçat la primera i segona planta formen doncs un cuadrat amb un cercle inscrit. Al centre de la sagristia, amb correspodencia amb el cim de la cupula s’hi troba la tomba de Giovanni, i es correspon de forma lineal amb l’altar. Tot es perfectament calculat geometricament. • Avui en dia esta amagada per les cases i cotxes, mala ubicació. Quan la realitza brune, es trobava dins de un complex monàstic de santa maria deli angeli, monastir de camaldonesos. A la periferia de florencia, aquets monjos dirigien una biblioteca molt important, centre cultural, i escola de iluminadors, entre ells Lorenzo Mónaco. Al 1434- 1437---» Criden a brune. perque arriba al monestir una donacio testamentria per construir una esglesia dins del seu complex. Aquesta esglesia esta dedicada a la amre de deu i els 12 apostols. Brune. fa el projecta i comença a treballar-hi, les obres avancen a bon rirtme, 3 anys despres, al 37’ la republica florentina esta en guerra amb la ciutat e Lucca, la republica confisca la donacio tetamentaria, les obres s’aturen de forma definitiva. Havia arribat als 7 metres, les altres parts es realizen al 1934. De planta octogonal, altre evolució del seu llenguatge artuitectonic. A cada costat del octagon hi ha una capella, 8 capelles en total, cadascuna te dues exedres laterals. Totes les capelles comuniquen entre si, creant una girola/deambulatori. Alltre cop dialeg entre tradicio i innvovacio, en l’EM ja existien plantes exagonals, per ex, el baptisteri de sant joan, l’innova posant les capelles alterals amb exedres. Probablement esta combinant el baptisteri amb el temple de minerva medica de Roma. Edifici que brune. estudia quan viatja a Roma, al s XV estava bastant ben conservat, tenia una cupula molt semblant a la cupula del panteo. Justament dvia ser el que va cridar l’atencio de brune. minerva medica, planta decagonal, cadascun dels costats te un exedre, probablement brune l’aplica ala palnta delli angeli. El mé important, es que brune. estableix un model ideal, n protottip ideal d’arquitectra---» el temple de planta centralitzada. Aquest model, que estableix a delli angeli, sera objecte d’estudi dels tractats darq. i dels arqs. que experimenten amb aquesta planta. • La llanterna i exedres de la cupula del duomo, s’acaba al 1436, hi ha un fetsa important de innauguracio de la cupula, fins i tot i participa el papa, quans’acaba la cupula brune hi torna a intervenir per donar els ultims retocs. ---» La llanterna i les exedres. ultimes arqs de brune. La llanterna, es fa un nou concurs per encarregar la realitzacio de la llanterna. brune torna a guanyar i relitza el seu projecte. Tots els semgnets de la cupula convergeixen al ocu, i fa llanterna de planta octagonal fent coincidir els eixos amb els segments octagonals que pujen del tambor. Te forma de prisma allargat, alguns critics opinen que brune s’inspira en els incienciaris. Esperimenta amb la planta octagonal i coloca 8 finestrals. La funcio de la llanterna es iluminar l’interior. La darrera intervencio son les exedres de la cupula, el tambor de la cupula te tres contraforts per sostenir el pes de la cupula, brune entre contraforts afeigeix cuatre exedres qiue tenen forma de temple, purament amb funció estetica. aquestes exedres son de planta semicircular, amb exedres a dins. aquestes estructures estetiques, li permetes continuar experimentant amb la planta circular. 9/10 2.4. Leon Battista Alberti es Florencia, i la cort papal estara a Florencia durant casi dos anys. Alberti veu la renovacio artistica que s'havia fet a Florencia durant el primer ters del segle XV. El 1435, estant a Florencia, escriu De pictura. El 1436, traduit al italia i dedicat a Brunelleschi, Della pittura es un tractat de pintura que segueix l'estructura dels tractats de retorica classica. En el seu primer capitol Rudimenta es compara la pintura amb un acte visual. S'esta instaurant el sistema de representacio de la realitat que avui coneixement com a perspectiva lineal. Alberti te altres dos tractats: De statua (conflictes per la seva datacio, es ppalment mes tecnic que teoric, es un manual de tecniques escultoriques, i hi ha exposat un primer canon de proporcions del cos huma, on diu que la unitat de mesura pel cos huma es el peu) i DE RE AEDIFICATORIA. • DE RE AEDIFICATORIA (es el tractat de l'arquitectura del Renaixement): La cort d'Eugeni IV esta a l'exili entre 1434 i 1443. Dos anys estaran a Florencia, i despres el papa comensara a viatjar sobretot pel nord d'Italia, on sera acompanyat per Alberti. Tambe hi haura una estada llarga a Ferrara. L'interes de Alberti per l'arquitectura comensa a desvetllar-se a Roma (amb una primera aproximacio teorica sobre l'arquitectura. Els seus projectes arquitectonics comenseran en els anys 40). Eugeni IV li encarrega el 1433 una obra, Descriptio Urbis Roma, que es tracta d'una descripcio de la Roma antiga. Es una obra d'un humanista que reconstrueix l'aspecte arquitectonic de la Roma antiga. Quan Alberti esta a Ferrara Lionello d'Este li demana consells d'arquitectura a Alberti per erigir un monument equestre (a cavall) dedicat al fundador de la familia d'Este, que no s'ha conservat. Per tant, el seu interes comensa a Roma pero on comensa a desenvolupar-se la seva carrera arquitectonica es a Ferrara. El De Re Aedificatoria es una actualitzacio dels 10 llibres d'arquitectura de Vrituvi (probablement es va acabar entre el 1450 i el 1452, perque sabem que el primer lector va ser el papa Nicolau V). La relacio entre Nicolau V i Alberti sera molt intensa. Nicolau V inciara obres de gran importancia i declarar l'any jubilar el 1450, cosa que vol dir que hi haura molts peregrins. Jubileu (cada 25 anys s'obre la porta santa de la basilica de Sant Pere la nit de Nadal i es tanca el seguent Nadal. Hi ha una gran influencia de peregrins.) Es necessitara un reajust urbanistic per rebre tants peregrins. Qui inicia la nova construccio de la basilica de Sant Pere es Nicolau V. La idea de renovar la basilica de Sant Pere a partir d'un trident urbanistic es de Nicolau V amb l'ajuda de Alberti. Per tant, durant els anys de Nicolau V, Alberti esta treballant com a urbanista a Roma. Alberti explica en el primer capitol de la De Re Aedificatoria quina es la funcio de l'arquitectura (diu que ha d'estar al servei dels ciutadans) i on relaciona l'arquitectura amb les matematiques, i on defensa que l'arquitecte es el projectista. Defineix com ha de ser un disseny arquitectonic, quin es el temps recomanable entre la realitzacio del disseny i l'inici de les obres, recomana que es interessant mostrar el projecte arquitectonic davant varies persones abans de posar-lo en practica, tenir en compte el solar, la climatologia a l'hora d'orientar l'edifici, quin pressupost posar, etc. El segon llibre esta dedicat a la canalitzacio d'aigues, i del tercer al dese i ha 3 parts: una dedicada als edifics publics, una altra dedicada als edificis privats dels grups dominants i una ultima part dedicada al habitatge de la poblacio general. Un cop feta aquestes tres divisions, cada llibre esta dedicat a una Aquesta esglesia ja existia, te les caracteristiques del gotic mendicà: fransiscans i dominics. Es caracteritza perque te una sola nau, capelles gentilicies o funeraries que es basteixen entre els contraforts. Esta rematada per una capçalera semicircular-absis. Tipica planta del gotic mendica. Les capelles s'obren amb arcs de mig punt. Cada un es coberta amb volta de creueria cuaripartita. L’espai de la nau central es cobreix amb una encavellada de fusta. Segis, el primer projecte que desenvolupa es la reforma de la capella dels avantpassats: on estaven enterrats els seus avatpassats i li encarrega la reforma a un arq. de Verona: Matteo de Pasti. Aixo coincideix amb un periode de grans conquestes de Segismundo que decideix reformar tot l’edifici, i convertir-lo en un simbol del seu poder i de la seva cultura. Aleshores demana el projecte a Alberti. A partir d’aquest moment treballaran conjuntament Alberti i Matteo De Pasti. Aquest ultim treballara a l’interior de l’esglesia, en la decoracio dels arcs i Alberti remodelara l’exterior del temple a parti de 1450. Alberti, (part en negre ppt), crea el revestiment exterior de la façana principal i les laterals. Aquest projecte que es com una mampara exterior/carcassa, no es va acabar. Quan mor Segismundo al 68’, com no hi han raons per justificar la remodelacio de l'edifici sino que el que justificava era una intencio simbolica d’autopropaganda, quan mor el comitent els hereus no continuen amb el projecte, i aquest queda inacabat. Revestiment de marbre. La façana principal esta feta d'un revestiment de marbre, material que prové de l’expoli de Ravenna. Trobem una supersposicio de 2 ordres arqs al damunt d’un sòcol, que passa del 1,60, interrumput per la porta i que envolta tot l’edifici, aquesta idea del socol, prove dels temples romans, els grecs no disposen d’aquest socol. Amb aquest socol, ailla l’esglesia de la resta dels edificis del voltant, la singularitza, perque al capitol 7 del De re aedificatoria: “els temples son els edifics mes singulars d’una ciutat, i com a tals han de ser edifics aillats, per un socol i envoltats per una plaça”. Damunt del socol, trobem un ordre arq. constituit per 4 semicolumnes o columnes adosades, d’ordre corinti, que sostenen un entaulament continuu, amb una estructura tripartira: amb fris, arquitrau i cornissa tal i com trobem a l'arq. antiga. El fris, inclou una inscripció conmemorativa en lletres majuscules, tal i com es feia en epoca classica, veiem que el temple esta dedicat a Segismundo i s’incorpora l’any 1450 a la llegenda. Entre les columnes adosada sobren els arcs de mig punt. a l’arc central serveix la porta d’ingres, que es allindada i damunt d’aquesta te un fronto triangular prominent. Els dos arcs laterals estan tapiats, pero originariament hi anava la tomba de Segis., i de la seva segona esposa. En els carcanyols de l’arc - espais triangulars com petxina -, es posen uns tondos o medallons amb revestiments ceramics. Aquest primer cos de la façana, inspirat en un arc de triomf, en particular el arc de triomf d’augusta a la mateixa ciutat. Alberti esta formulant per primera vegada una façana renaixentista a partir de reinterpretar models morfologics, de l’antiguitat llatina o Romana. Proposa mode de façana a partir de la reinterpretacio de models morfologics llatins. I el cos baix de la façana recorda de manera molt clara a un arc de triomf. solemnitzantla. S’articula la façana a partir d'una sequencia d' arcs de mig punt damunt de pilars de seccio quadrangular. La sequencia d’arcs no coincideix amb les finestres, avança la façana per no condicionarse al ritme de les finestres, per fer una façana geometrica. coloca de nou als carcanyols dels arrcs medallons/tondos. La intencio era colocar tombes dels homes celebres de Rimini. La intencio era que l’edifici simbolitzes la gloria,el poder, la cultura, de Rimini com un panteo d' homes ilustres. Mes solida, robusta i sobria, menys lineal i mes volumetrica que Brunelleschi -ell utilitza arc de mig punt sobre columnes-. Alberti mai ho utliza, sempre posa pilars als arcs de mig punt, el model morfologic es un altre: Un aqueducte. Un dels enigmes del projecte es com seria la capçalera, apartir de la medalla, veiem la projeccio de una enorme cupula que gairebe tindria el mateix volum i alçada que la part baixa de la façana. Es tracta d'una cupula en forma hemiesferica, que recorda al panteon que te una aula rectangular on sobre una gran rotonda, coronada per una cupula hemisferica. A mitjans dels 50’ s’esta duent a terme una esglesia de similars aspectes l’esglesia de la Santssima Anunziata que el projecte es de Michelozzi, principal deixeble de Brunelleschi. A qui s’atribueix la capella pazzi. Simultaneament a Rimina Sant Francesco i a Florencia la Anunziata, es fa l'intent de fer una esgleisa seguint el model del panteon amb aula rectangular rollo pronaos, model morfologic, que es una voluntat de anar cap a la planta centralitzada. La planta es rectangular pronaos i la cupula i rotonda tenen tot el protagonisme. L’interior de l’esglesia es riquissim, amb la intervencio de Di Pasti que treballa a l'interior, i colabora amb un escultor: Agostino di Duccio, participa del llenguatge del renaixement, i que es autor de tots els relleus que es veuen en els arcs de les capelles, de tematica mitologica, de gran dinamisme, i moltcoloristes per la ceramica vidriada i destaca sobretot la capella dels planetes. En definitiva es tracta d'un gran conjunt artistic del primer Renaixement. L’altre gran projecte de Alberti esta vinculat a Giovanni Rucellai. Representa el perfil antitetic a Segismundo. Es el tipic perfil de mercader florentí i banquer, donaven credits a altres families i aixi augmentaven la seva riquesa. Va fer la seva fortuna amb la llana, i que tambe va desenvolupar carrecs politics. Tambe es molt propi d’enparentar-se amb les families que tenien major poder politic, Aixi veiem com Giovanni Rucellai, casa un fill seu amb una filla dels Medici. Per altra banda te una creació literaria i al final de la seva vida escriu “zibaldone” una mena de memories, text riquissim perque ens dona a coneixer la mentalitat de Giovanni, totalment allunyada a la de l’edat mitana. Era un gran comitent del seu temps, prototipus del mercader florenti que guanya diners i disfruta comprant art i invertint. Rucellai encarrega 3 obres a Alberti: el Palau familiar, la façana de santa maria della novella i la seva capella funeraria. • Capella funeraria de Rucellai Projecte d'Alberti, que es troba dintre de l’esglesia de san Pancraci a Florencia, una esglesia del segle XIX, que es troba desconsagrada. El seu principal reclam es la tomba de Gio Ruce. A l’interior hi ha el feretre. Aquest templet es una reconstrucció hipotetica de com s’imaginava el sant sepulcre de Jerusalem, que ningu coneixia, sino que nomes n'havien llegit a les croniques. Cada epoca ha fet una reconstruccio diferent, Alberti el va idear aixi, reutilitzant els ordres de l’antiguitat. Pilastres Quan Gonzaga mor, el seu fill no te interes en acabar la construccio, i la obra queda aturada. El projecte d'Alberti desapareix, i sera el net de Gonzaga qui tingui l'interes en acabar-la. Amb la façana sorgeix un problema: Es com un laberint. Hi ha cinc accessos - tres arquitravats i dos amb arc de mig punt -. A la cripta s'hi accedeix desde l'entrada ppal. per baix. Segons Wittkower, el projecte originari d'Alberti sembla un temple classic. En l'epoca de Francesco II Gonzaga, Pellegrino Arginozzi repren la obra abandonada, i ell obra la cripta cap a la façana exterior i afegeix una lltoja al portic lateral que es la porta d'acces a l'esglesia. QUan es converteix en monuments als caiguts es construeixen les escalinates per accedir a l'esglesia desde el carrer. Arc siria. • Santa Andrea La seva construccio dura fins al segle XVIII. ES un projecte de 1470 . La cupula te una intervencio de Filippo Suarra a la cupula. En l'esglesia ja hi havia una esglesia petita amb un campanar gotic. Gonzaga va voler ampliar aquesta esglesia i cambiar-li la orientacio i que la façana coincidis amb la via que comunicava el palau d'estiu i la casa dels Gonzaga. Se lli encarrega el projecte inicialment a Antonio Manetti, deixeble de Brunelleschi. Alberti el supervisa i projecta una nova planta per tal de que la seva forma estigui mes adecuada a la funcio. En el concili de 1459 es benerava una reliquia de la sang de Crist de la Passio. Sota la cupula al mig del creuer i protegida es troba la reliquia -motiu pel qual Alberti creu que es mes viable fer una planta de creu llatina-. Seguint el projecte d'Alberti es fa una maqueta de fusta que encara es conserva i tots els arquitectes havien de jurar de seguir el seu projecte. El projecte no s'encarrega a Alberti, s'encarrega a Antonio Maneti i Ludorico Gonzaga li envia a Alberti el projecte perque l'avalui com a conseller. Alberti li recomana fer-hij modificacions perque aixi l'esglesia es convertis en un punt de peregrinatge. Tambe fa modiciacions a la planta per tal de que s'adecui a les capacitats de peregrins que havia de rebre, i aixo justifica la planta de creu llatina. El projecte l'acabara fent Alberti i es mante a traves de la maqueta que queda com a referencia. A nivell planimetric: important la idea del portic com un espai de transicio entre l'exterior i l'interior (espai terrenal i espai divi), idea de la Pronaos del temple grec, i es una idea que despres seguira Bernini. Al voltant de les naus trobem capelles familiars. La nau es cobreix amb una gran volta de cano amb arc de mig punt, decorat amb cassetons, i al creuer trobem la cupula, amb dos sector de volta de mig cano a banda i banda. Es basa en l'esglesia de Constanti (la ulima gran basilica de l'imperi roma). EL pou es una referencia clara a les responsabilitats civiques de la familia Picolomicci. Roselino ja tenia fama a Florencia i a Roma. La decoracio del pou recorda a la decoracio romana dels aqueductes. Finestres amplies i regulars que donen a la plasa. El palau i la catedral estan construits adossats sobre el turo. Pienza avui proporciona una varietat als contrastos del Renaixmenet. Es el memorial de Pius II Ferrara: 1490 es va fortificar la seccio septemtrional de la ciutat. Es un projecte de reorganitzacio i ampliacio urbanistica molt important. Roseti va aportar a Ferrara l'estil del Renaixement, i les aportacions mes importants son les de la familia Este, i en especial el duc. Catedral dedicada a Sant Jordi, amb arquitectura romanica i gotica. Al costat de la catedral hi ha una llotja on consten els estatus ciutadans. El palau i el castell destaquen en el casc antic de Ferrara. La ciutat medieval es va sostenir gracies al comers fluvial. La via de le volte es conserva, a la qual a la seva dreta hi havia magatzems i a ma esquerre les cases dels propietaris comerciants. Les decoracions de terracota i les porxades son tradicionals de Ferrara. La forma arquitecnonica dels carrers es va convertir en un tret caracteristic, propi d'una ciutat comercial. Nicolau II construieix el gran castell. El centre es com una Eixample de Barcelona medieval, amb quadricules de cases i patis i celoberts. 17/10 2.5. Arquitectura civil del Quattrocento italia. El concepte d'arquitectura civil es molt ampli. Podrem fer una subdivisio: arquitectura civil publica i arquitectura civil privada (de la que parlarem mes). Sorgiran unes noves formes d'arquitectura civil privada, el Palazzo i Villa. Dintre de la publica: governamental, benefiques (ens trobem en un moment d'un creixement demografic i s'han de construir edificis amb finalitats benefiques per a la poblacio, com els hospitals) i la militar (necessiten una bona planificacio de muralles i a mes es en aquest moment quan es comensa a utilitzar l'artilleria i les muralles han de ser amples, no altes. L'arquitectura militar estara en mans dels enginyers). Nosaltres ens centrem dintre l'arquitectura civil privada amb el Palazzo i la Villa. • Palazzo: residencia unifamiliar al interior de les muralles. El terme prove de l'antiguitat i prove de Palatino (residencia dels emperadors romans), i que la recuperacio del terme ja indica una voluntat humanisica. El terme es recupera en el segle XIII tal i com s'utilitzava en l'antiguitat. El funcio de l'alsada. Era un sistema de construccio molt car i qui l'utilitzava volia mostrar ostentacio. Palazzo Pazzi-Quaratesi, Palazzo Gondi, del tercer quart del segle XV. Mostren la continuitat del prototip del palau dels Medici. El Palazzo Strozzi, enemics dels Medici, es l'obra perfecte d'aquest estil, perque te: monumentalitat, acurat treball de la pedra i per la distribucio simetrica de les estances en el seu interior al voltant del pati. Es considera que l'arquitectes Giuliano da Sangallo, el principal seguidor de Brunelleschi, pero avui en dia s'esta dubtant. El que es segur es que la maqueta si que es d'ell. Sabem qe el 1504 es treballa la cornisa superior i que el disseny d'aquesta cornisa que te molta amplada, es obra d'un altre arquitecte. El 1536 la familia Strozzi ja hi vivien. Aquesta obra es important per la seva ostentacio. Va disminuint el gruix del bognato i tots els carreus son adorronits, es un treball perfecte de la esterotomia. La planta del palau es rectangular, amb el pati central tambe rectangular i es una construccio exempta/aillada i aixo implica que te cuatre portes d'entrada, una en cada fasana. Recordar que en els palaus florentins les escales no tenen importancia pel que fa a la distribucio interna. 23/10 La voluntat de competir entre les families florentines comporta que es caigui en un ambient continuista i treball per inercia i que les poques novetats que s'introdueixen no siguin enteses dintre l'ambient florenti. Es a dir, es mes important superar als medicci que no pas veure les noves formes artistiques. Algunes innovacions van quedar desapercebudes a consequencia d' aquesta competencia. Palazzo Rucellai. Probablement la façana d'aquest palau sigui la primera obra arquitectonica de Alberti. A mes sabem que el projecte es de 1446, quan s'estava construint el palau dels Medicci. El projecte d'Alberti originariament comprenia cinc trams o carrers amb la porta d'entrada al tram central. Mentre s'estava contruint, la familia Rucellai va comprar el palau del costat i es va ampliar la façana. L'ultim tram esta incacabat perque no van poder comprar la casa adossada a la que havien comprar. Per tant no hi ha una sequencia simetrica. La novetat que presenta aquest palau es que es el primer edifici del Renaixement on s'incorporen a la façana la superposicio dels ordres classics amb un ordre de pilastres, no de columnes. No trobem el jonic, sino que trobem primer el doric, despres el corinti i a dalt de tot el compost. A cada pis hi ha un entaulament, i s'aprofita el fris dels entaulaments per la col.locacio de les armes heraldiques dels Rucellai. Una altra observacio es la presencia dels socols. L'ordre comensa damunt d'un basement que fa de respatller, es un encreuament de linies en diagonal, que va formant rombes. Aixo recorda al opus reticulatum, pero no ho es, es unicament un motiu decoratiu. El que fa Alberti es una cita culte, copia l'efecte visual del opus reticulatum. De mica en mica, la decoracio es concentrara en el tram on s'obren les portes. En els trams que coincideixen amb les portes trobem l'escut de la familia. Aquesta façana quedara desapercebuda malgrat aquestes innovacions. La novetat de la superposicio dels ordres sra entesa a comarques: a Pienza, Roma. Pienza cuixia i el primer de l'altra cuixia, i aixo fa que sigui proporcionat. El que es espectacular es la fasana que dona al jardi. Fasana meridional del Palazzo Piccolimini, el mateix papa va dir que volia bones vistes, i per aixo hi ha la superposicio de tres portics. Voluntat d'adaptar l'edifici dintre del paissatge. Tonar a mirar documental. La catedral de Pienza esta dedicada a Santa Maria. L'interior es gotic i l'interior es Renaixentista. Estan jugant amb els estils en funcio dels interessos. Ell diu a les memories que volia una catedral que fos com les d'Austria, com les del centre d'Europa. Vol que tingui planta de salo, vol dir que totes les naus tenen la mateixa alsada per tal d'aconseguir mes lluminositat. A mes a mes, tots els trams es cobreixen amb una volta de creueria tipica del gotic. Al voltant del presbiteri es disposen les capelles de manera radial, i el propi papa marca el programa iconografic d'aquestes capelles (decorades per pintors locals de Siena). Una de les obres mes emblematiques es el triptic de l'Assumpcio, Il Vecchieta - escola senesa-. Obra molt interessant perque es dual/bilingue, es un tripctic gotic pero estilicament el seu estil arquitectonic es renaixentista (pel fronto triangular, i a mes tambe veiem un arc siril). Pel que fa a la fasana, recorda a l'arquitectura d'Alberti. Rosselino combina dos models tipologics: la fasana del temple i l'arc de triomf. Quatre pilars gegants que sostenen el fronto triangular, al mig es disposa l'escut papal de Pius II. Despres, cada tram esta format per la posicio de dos ordres: jonic i al damunt corinti. La solucio dels angles desproporcionats ho trobarem sobretot als palaus dels princeps de Roma, els palaus cardenalistes. Els cardenals portaran a roma l'estil florenti. A finals del Quattrocentto a Roma tenim dos palaus: • Palazzo Venecia: palau del cardenal pietro noseque, futur papa Pau II. En el pati no trobem columnes, sino que trobem arcs de mig punt sobre pilars. Fa un angle en planta en forma de L. • Palazzo della Cancilleria: es el palau del cardenal Rafaele Riario. Nebot del papa Sixtaquart. A la fasana veiem tres pisos amb la superposicio dels ordres, pero a la planta baixa s'eliminen els ordres i queda un aspecte de basement fortificat. El mes destacat d'aquest palau es el pati, perque es le primer que te doble porticada, es a dir, dos pisos amb porxos. A la cantonada es fa un pilar on encaixen les coixines i aixi no es trenquen les proporcions. Solucio important. En el patie s feien representacions teatrals i el cardenal les mirava des del pis de dalt. Es la obra mes important del Quattrocentto a Roma. L'arquitecte es unknown, no se sap, tot i que hi ha hipotesis. La primera es que era d'Alberti, pero no quadre gaire per la cronologia. Donate Bramante no arriba a Roma fins mes tard, per tan tampoc es ell probablement, aleshores segurament sigui Baccio Pontelli (l'arquitecte de la capella sixtina.)
Docsity logo



Copyright © 2024 Ladybird Srl - Via Leonardo da Vinci 16, 10126, Torino, Italy - VAT 10816460017 - All rights reserved