¡Descarga La Infancia: Concepciones Históricas y Representaciones Sociales - Prof. Arcas Sánchez y más Apuntes en PDF de Biofísica solo en Docsity! EL NEN COM A OBJECTE D’ESTUDI: PRESPECTIVA HISTORICA CONCEPCIONS SOBRE LA INFÀNCIA Al llarg dels anys s’han fet dues concepcions o representacions socials (conceptes) sobre la infància. Una RS és l’acumulació de coneixements sobre un terme, dades fiables i interpretacions d’aquestes. Les RS són necessàries per crear una teoria, és un condició prèvia per fer-la. Una teoria implica una RS de la infància com a fase del cicle vital. • Concepció popular “folklòrica”: coneixement que té la població sense estudis superiors, de la infància. Es basa en el sentit comú • Concepció científica: Coneixement científic, amb dades científiques. Les teories contenen les concepcions científiques, encara que també poden rectificar o rebutjar les tradicionals. Tot i que les concepcions populars siguin acceptades per la població, la ciència (teories) les poden rebutjar. Algunes concepcions tradicionals encara persisteixen avui en dia, com ara: que el caràcter és hereditari, que els nens siguin una inversió per els pares, la capacitat memorística té relació amb la memòria... creences totalment rebutjades per la ciència. LA REPRESENTACIÓ DEL NEN EN LA TRADICIÓ PEDAGÒGICA Fa anys que els nens són objecte d’estudi, però l’interès per estudiar científicament el conjunt de transformacions (desenvolupament) per arribar a l’edat adulta és recent. L’interès va arribar a partir del discurs filosòfic-pedagògic a l’època del Renaixement, amb una perspectiva humanista, pedagògic i filosòfica allunyada de la psicologia, però precursora. Van parlar de temes com la capacitat d’assimilació i aprenentge de l’educació, i els seus mètodes. Els discursos van decantar a crear una postura normativa, on es revelaven idees i normes sobre el nen i la seva conducta, al igual que es va crear un ideal d’home adult. REPRESENTACIÓ DE LA PRIMERA INFÀNCIA EN LA SOCIETAT MODERNA Partim d’un discurs filosoficopedagogic, però ens hem recolzat en altres fonts: biografies de famílies, pràctiques de la criança, iconografies cròniques, documents de l’època, condicions... Philippe Airès es va interessar en quina RS tenia la cultura occidental a partir del S.XIII en base a la infància. Aquest diu que l’Europa medieval no tenia una noció d’infància com una etapa de la vida, tampoc una RS, i consideraven que el desenvolupament consistia en augmentar la mida de l’individu, no es transforma, si no que creix respecte la mida (preformacionisme). L’infant no té un espai propi ni un món a la seva mesura. Ariès afirma que entre el S.XIII i XIV apareixen les iconografies infantils, però fins el S.XVI no apareix el retrat ni el vestit infantil, al igual que la consciencia de prendre un control respecte el llenguatge i gestos sobre el nen. Ja és en el XVIII que es pren una concepció moral de l’educació en la infància. EVOLUTIVA Tema 1 Si un infant moria, com la primera infància era un temps sense importància, no hi havia raó per A l’alba del Renaixement la primera infància es constitueix en una fase de la vida humana amb consciència pròpia i segregada de la vida de l’adult. En resum Ariès aporta: • Història de la RS de la infància • Practiques de socialització: procés mitjançant el qual els infants es converteixen en membres de la societat • Els estadis vitals estan subjectes en canvis vinculats amb la història. Però la principal contribució d’Airès segons Tamara Harven és que ens ha fet reconèixer que els estadis de la vida no són monòlits en la historia, sinó que estan subjectes as canvis del temps històric. La medicina també (prèviament) ha aportat molt a la psicologia (S.XVIII) Van posar un gra de racionalitat, la lluita vetllant la higiene, la llibertat de moviment del nadó A principis S.XIX les ciències medico-psicològiques es van interessar per el desenvolupament infantils. Ja a finals del S.XIX neix la psicologia del nen. (tot l’anterior són anomenats precursors) INICIS DE LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT INFANTIL La primera biografia de caire (no plenament) científic va ser de G. Tiedmna (1764). Al llarg del s. XIX apareixen nous autors. A finals de XIX apareix el primer clàssic sobre psicologia del nen: Preyer (1882), un estudi sobre una base científica, on es planteja problemes de gènesi i evolució. A inicis deS .XX, apareixen els grans autors científics: Stanley hall, Piaget... Punts de confluència entre biografies: • Preocupació per l’origen instintiu del nostre comportament (Innatament) • Paper de l’herència • Comportaments compartits Valoració de les biografies: • Riquesa d’informació • Objectives però amb un biaix (vinculació afectiva observador-observat) • Prejudicis i preteories dels autors • Representatives de la mentalitat de l’època • Observacions que constitueixen el fonament del mètode científic i longitudinal LA CONSOLIDACIÓ DE LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT A finals de XIX i principis de XX és el punt d’inici de la ciència del nen. Provenint de tres fonts: 1. MEDICINA Contribueix al camp del desenvolupament infantil a través de la via clínica. A la Primera Guerra Europea sorgeix la noció de psicomotricitat a França (Drupé), gràcies a les pràctiques per prevenir i mesurar les pertorbacions neurològiques en nens. 2. EDUCACIÓ Hi ha una política d’escolarització, problemes en l’aprenentatge, EVOLUTIVA Tema 1
