Pedagogía Social: La Educación Social y su Rol en el Desarrollo de la Sociabilidad - Prof., Apuntes de Pedagogía

¡Descarga Pedagogía Social: La Educación Social y su Rol en el Desarrollo de la Sociabilidad - Prof. y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity! Pedagogia Social.  Tema 1.­Fonaments de l’Educació Social.  Què és la Pedagogia Social?  És una branca de la Pedagogia que s’ocupa de l’Educació Social. Analitza, estudia,                          reflexiona i teoritza sobre la pràctica educativa, a la vegada generen nous estudis que                            porten a noves intervencions socio­educatives.   Les seves funcions són:  ­Accions de prevenció de situacions de risc social (disocialització).  ­Atenció, seguiment i acompanyament dels que estan en risc.  ­Millorar els processos de reinserció i inclusió social.   Lectura: Meirieu, “Una locura necesaria” pag 25­28.  Principi d’Educabilitat (Meirieu): L’educador ha de creure en les seves capacitats per                        educar, tenir constància i creure i confiar que tothom té la capacitat i la possibilitat                              d’aprendre i ser educat.  Educació Formal/ No Formal/ Informal.    Pedagogia Social vs Educació Social.  ­ La pedagogia social estudia i teoritza sobre la realitat i la pràctica educativa lligada a                              l’educació social. Aquesta ha de generar coneixements útils en relació amb l’època i                          els professionals.   ­ L’educació social és la pràctica educativa (fets). Ha d’oferir nous processos de                        socialització de persones amb necessitats concretes.       Objecte de la Pedagogia.  El terme “Educació Social” ens indica qla parcel∙la de l’univers a la que es dedica, que és                                  l’educació. Localitzar i delimitar aquesta parcel∙la ens acosta a l’objecte de la Pedagoga                          Social.   Lectura: Trilla. “Aire de Familia”.   Per intentar definir l’objecte de la Pedagogia hem de definir quin seria el nucli comú o la                                  característica que comparteix tot alló que forma part de l’objecte.  ­ Acceptació A. La restricció de la dimensió de la personalitat.   Estudia l’educació social de l’individu, el desenvolupament de la seva sociabilitat i totes                          aquelles accions que produeixen efectes educatius en la dimensió (hi ha més d’una) social                            de la personalitat. El problema que planteja és en com ficar barreres entre les diferents                              dimensions. No té en compte els tipus d’agents, el àmbits o institucions.   ­ Acceptació B. La restricció dels subjectes educands.  Tracta les accions educatives orientades específicament a una classe de destinataris, amb                        mancances socials o conflictes en l’entorn social. El problema és que no determina les                            situacions de risc, inadaptació, marginació...ni identifica els subjectes que formen part. La                        pedagogia també estudia individus sense conflictes socials.  ­ Accepció C. La restricció de l’agent o àmbit educatiu.   Estudia l’educació que es dóna en contextos socials (contextos educatius no escolars) o a                            partir d’agents socials. El problema és que la pedagogia també estudia contextos formals                          educatius.   Cap de les tres accepcions ens ha servit per delimitar l’objecte de la pedagogia, per aixó                                hem de combinar les tres.  ­ Accepció D. Intersecció entre les tres parcel∙les.   Estudia les accions educatives no formals orientades al desenvolupament de la sociabilitat                        de subjectes i grups en situacions conflictives. El problema és que és massa restrictiva i                              exclou la majoria de situacions educatives socials.  ­ Accepció E. Suma de les tres parcel∙les.  Estudia totes les accions educatives en àmbits no formals, les que es destinen a persones                              en risc de conflicte social i les orientades a la sociabilitat. El problema és que excedeix l’ús                                  real.   ­ Accepció F. Intersecció de dues parcel∙les.   Estudia tots els fenòmens educatius que comparteixen dos dels tres atributs definits abans.  ­ A+B: dirigides al desenvolupament de la sociabilitat o subjectes en situació                      de conflicte.   crisi d’autoritat que han patit, la importància de la televisió o la dificultat de la tasca                                educativa.  Segons com actuïn els pares envers el fill influirà de manera positiva o negativa al                              desenvolupamen del nen. Erikson ens diu que es pot educar de dos maneres:  ­ Acceptant les necessitats dels nens: Autoestima alta i seguretat.  ­ Exigint als fills i controlant­los.  Després ens diu que hi ha tres tipus de pares, amb diferents resultats en la conducta.  ­ Autoritaris: Els fills són desconfiats, tenen mal humor i baixa sociabilitat.  ­ Amb Autoritat: Bona sociabilització, molta responsabilitat i cooperatius.  ­ Permissius: Més dependents i poca sociabilització.  ● Escola  Proporciona a l’infant experiències educatives i d’interacció social, que faràn que                      desenvolupi un rol de persona adulta. L’educador és la continuació de la figura adulta que el                                nen té a casa, les seves funcions són: estimular els processos cognitius, reforçar la seva                              personalitat i promoure la interacció amb els companys.  ● El medi laboral  Té un gran paper d’integració social a la vida adulta, no totes les persones treballen per aixó                                  te un caràcter restringit.   ● El temps de lleure  Pot ser organitzat o no, és un espai de creativitat i d’interrelació que pot socialitzar, està                                enfocat als joves i infants (casals). La interacció social és més significativa si està fora del                                control adult.   ● El grup d’iguals  S’ha convertit un agent molt important, ja que el nen passa molt temps amb altres infants.                                Aquesta relació no està sotmesa a normes, és lliure. També és important que tingui relació                              amb gent de diferents edats, ajuden a adquirir competències socials noves. Segons l’etapa                          vital aquesta relació és diferent.   ● Els mitjans de comunicació  La influència de les noves tecnologies s’ha fet cada cop més important, avui dia determinen                              la integració social. Les TIC ens proporcionen la informació del món que ens envolta,                            permeten més relacions i interaccions, sense substituir als altres.   Les noves tecnologies no són eines bones ni dolentes, el que és bo o dolent és com es fan                                      servir, aquestes són, entre d’altres:  ­ Televisió: La influència depèn del contingut que veu l’infant i de la seva capacitat per                              entendre­ho. El consum moderat no influeix en les capacitats del nen.  ­ Videojocs: Tenen aspectes positius (estimulen processos mentals, alliberen                emocions, millor intuïció…) i d’altres negatius (violència). S’ha de controlar l’elecció                      del joc.    Tema 4.­Conceptes d’Educació Social i Pedagogia Social.  Què és l’educació?  Procés de transformació, que transmet tredicions, causat per interrelacions actives,                    comunicatives i mentals. Es basa en la relació entre educador i medi educatiu. Es dona en                                un context històric, social i cultural determinat. L’objectiu és preparar l’individu per viure en                            societat peró a la vegada desenvolupar les capacitats individuals, inculcant valors i normes                          a les persones perquè prenguin consienciència de la sev socialització.  Eduquem per implantar models d’interacció social que suposa el control de la societat, per                            aprendre a conviure en societat, per atendre les necessitats que tenim com individus i reduir                              l’exclusió social i per atendre la pluralitat.  Aproximació etomològica al concepte educar.   ­ Educare (extreure):   Allò aprés prové de l’exterior i cal introduir­ho en el subjecte. El protagonista és l’educador.  ­ Educere (instruir):  L’educació neix de les possibilitats i les eines d’educador i educand. El protagonista és                            l’educand (autoaprenentatge). L’educació ha de respectar l’estadi vital de l’educand.  Definició d’Educació Social (ASEDES).  És un dret de la ciutadania, generadora de contextos educatius i accions mediadores i                            formatives, que fan possible la incorporació de l’individu a les xarxes socials i la promoció                              cultural i social.   Doble accepció clàssica de Pedagogia Social.  ­ Accepció àmplia:  Educació social com a socialització dels subjectes, independentment de la seva situació i                          necessitats sociopersonals.  ­ Accepció restringida:  Educació social com a socialització dels subjectes i grups amb necessitats socioeducatives                        específiques.  Definició i funcions del Treball Social.  El Treball Social utilitza els recursos que té la societat o en crea de nous per respondre a les                                      necessitats socials i s’esforça a promoure la justícia social. Assitència, suport i orientació                          professional. Les seves funcions són:  ­ Ajudar les persones, els grups i les comunitats a desenvolupar les seves capacitats                          de manera que puguin resoldre els seus problemes individuals i col∙lectius.  ­ Promoure la facultat de lliure elecció, d’adaptació i de desenvolupament de les                        persones.  ­ Advocar perquè s’adoptin polítiques socials justes i perquè s’estableixin serveis o                      alternatives als recursos socioeconòmics existents.  La figura del treballador és molt important ja que és el que diagnostica els casos de risc o                                    conflicte social, i planifica i coordina l’educació que ha de corregir aquesta situació i                            construir una personalitat socialitzada.  L’Educador Social vs el Treballador Social.  L’educador social dissenya i aplica programes socioeducatius i de problemes d’habilitats                      socials. Mentre que el treballador social interve amb persones i el seu entorn; prevenció i                              integració de l’exclusió social…      Tema 5.­Eclosió i expansió de l’educació social.  Relació entre l’època i les pràctiques socioeducatives.  Alguns dels factors que van influir a l’eclosió de l’educació social són: El context social, la                                creciació de polítiques socials (democràcia) i la societat capitalista.   Les oportunitats i riscos del context en l’època actual.  Tenen a veure amb l’aparició i el desenvolupament de la figura de l’educador social.   ­ Transformació del mercat de treball:     Tema 7.­El futur de la Pedagogia Social.   Lectura: Petrus.”Nous àmbits en l’educació”.  Conflicte i violència.   Entenem per violència les conductes que pretenen, voluntàriament, fer mal o ferir als altres.                            És el resultat d’una ruptura entre els impulsos i el control intern. Fa l’ús de la força com a                                      recurs per podruir intimidació o coacció per obligar als altres a adoptar un tipus de                              conportament.  Des de la Pedagogia s’explica la violència, una reacció violenta depèn de les experiències                            prèvies del subjecte, de l’influència de l’entorn...També és pot explicar des d’una                        perspectiva evolucionista, on per sobreviure hem d’exercir la violència.   Prevenció i tractament de la violència.   ­ Compliment dels codis ètics que regulen els continguts dels mitjans.  ­ Detecció precoç dels casos i grups de risc.  ­ Formar als professionals en contacte amb infància i joventut en estratègies de                        prevenció i tractament de la violència.  ­ Promocionar l’associacionisme creant espais participació social entre els joves.  ­ Dissenyar programes educatius i socialitzadors que afavoreixin el respecte...  ­ La formació pedagògica i esportiva de monitors i entrenadors.  Socialització de perones grans.  L’educació social ha d’evitar que les persones grans siguin receptores passives i fomentar                          que adoptin una posició activa en la identificació i solució dels problemes que els afecten. A                                les escoles i instituts caldria parlar de les persones grans, evitant tòpics i explicant les                              característiques biològiques, psicològiques i socials de l’envelliment de manera real, aixó                      podria ajudar a millorar les relacions intergeneracionals i facilitar la comprensió de com són                            les persones grans.  Socialització a travès de l’esport.   L’esport és un factor de prevenció social, un recurs d’integració i una de les activitats més                                socialitzadores si se sap dissenyar correctament. Posseeix un alt grau de motivació per als                            més joves i pot ser un eficaç recurs per aprendre a guanyar i a perdre, per fer­nos tolerants.  ­ Pedagogia del Perdre:  La lògica de l’esport crea al guanyador i al perdedor. Acceptar la derrota equival a elevar la                                  resistència davant la frustració. Perdre sense frustació ni violència és igual o més important                            que guanyar.