1r treball fonaments de les arts escèniques, Guías, Proyectos, Investigaciones de Historia del Arte

¡Descarga 1r treball fonaments de les arts escèniques y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Historia del Arte solo en Docsity! CONSELL FAMILIAR Fonaments de les arts escèniques Carla Palomino Rodríguez, GRUP B1 L’obra triada per la realització d’aquest treball és Consell Familiar escrita per Cristina Clemente, professora de l’ESCAC. I dirigida per Jordi Casanovas. Es representa a la sala Beckett de Barcelona. Els encarregats de donar vida a la història són: la Georgina Latre en el paper d’Aina. Interpretarà la filla gran de la família. Una noia decidida amb uns ideals molt marcats. Es rebel·larà davant el que ella creu injust i lluitarà contra això. És molt constant amb el treball i intel·ligent a l’hora d’actuar. Éssent tant tossuda com el seu pare en el sentit de no deixar-se rebatre serà una versió millorada del Ramón, ja que ella sí sap adonar-se dels seus errors, al menys amb més facilitat, i sabrà acceptar i duur a terme les idees de la resta de membres. Pep Ambròs interpreta al fill petit, en Roc. És el nen petit de la casa, músic i encarregat de portar els temes informàtics dins el consell familiar. En Roc no és tan idealista com la seva germana, ell no té cap causa a la que atenir-se, només buscarà els seus propis interessos. Així, en Roc es conformarà amb aquell que més li convingui pels seus propis interessos. Utilitza al seu favor el fet de ser asmàtic, fingeix atacs d’asma quan més li convingui per tal de fer pena als seus pares i aconseguir així el que vol. És un manipulador. En el paper del pare Ramon està en Boris Ruiz. El pare i cap de família és un home molt conservador. Creu en el respecte de les normes estipulades des d’un principi. No serà gaire favorable als canvis, o gens. Creu en l’ordre com a principal motor de la família, les normes han de ser acomplides per tal d’establir un ordre en la família, i que el canvi d’aquestes normes provocaría un caos en l’estabilitat familiar i és per això que rebutja tot allò que faciliti un canvi important. És molt testarut amb els seus ideals, fet que hereta la seva filla, i farà tot allò possible per mantenir-los sense tenir en compte les idees de la resta perquè no les troba adequades per la seva manera de veure les coses. Lluïsa Castell interpretarà a la mare de la família, la Mariona. La mare s’assembla al pare en quant als ideals. Serà també partícip del conservadorisme de les normes per tal de mantenir un ordre familiar. No obstant, actua com una mare permisiva amb els seus fills i ella sí escoltarà les seves peticions. Voldrà mantenir les normes establretes però serà més favorable a modelar-les una mica perquè tothom en surti beneficiat. Per últim, interpretant a Mark, la parella de l’Aina, tenim a Marc Rius. Fa del xicot de l’Aina, és alemany i arquitecte. En Mark tindrà un paper secundari que esdevindrà 10 espais, la taula del president de consell com a principal focus. Al costat esquerra de la taula es trova la cadira de la mare i a l’esquerre la de la filla gran. Apartat de la resta, al fons de la sala hi ha el sofà i la taula de l’orfinador on es situarà el fill petit. L’espai on es disposa l’escena és rectangular i està arran de terra, als costats superior i inferior dels rectangle es situaràn les grades amb els espectadors. Les entrades i sortides es faràn pels laterals del escenari i els diferents actes o escenes es marcaràn amb una fosa a negre que provocaràn les llums. Consell familiar comença durant la presentació del Mark a la família. Es parla sobre coses quotidianes i s’intueix la perspectiva del Mark de formar part d’un dels consells familiars. Quan ell marxa es celebra un consell. El president del moment és el pare i es tracten quatre temes diferents. El primer que s’accepta és un canvi en l’horari de cuina de la mare.. El segon es una petició d’un instrument per part d’en Roc que és posposat per un altre consell. El tercer punt és la compra d’una tablet per part del pare amb els diners de la família, fet que provoca una discussió i queda maquillat pel pare i oblidat. El quart punt que es tracta és la remodelació de l’habitació de la Aina, que és encara la d’una nena petita, i ja havia presentat els plànols i els presupost per fer-ho. Però un cop més queda postposada. És aquí on comença la discussió ja que l’Aina està farta de que el seu pare desestimi qualsevol canvi així que demana la dimissió del president i es convoquen noves eleccions. Només poden ser presidents els pares i durant el temps de “campanya” es preparen les seves candidatures. La mare, per la seva banda, sense que ningú s’assabenti, demana al Mark que li faci uns plànols per la remodelació sencera de la casa amb la promesa de 40.000 € i un treball dins la família. El dia de les eleccions surt escollit el pare ja que els dos fills, que son els que voten, creuen que hi ha possibilitat de canvi ja que ha estat un cop d’atenció, i perquè creuen que la mare no havia sapigut organitzar bé l’economia familiar a les darreres candidatures. Tot i així el pare no canvia i l’Aina, amb l’ajuda del seu germà , presenta una proposta per tal que els fills també puguuin presentar-se candidats. La proposició és desestimada pel president i els fills amb el propòsit de presionar el pare per l’acceptació de la nova norma el fan decidir entre acceptar o deixar que marxin de casa. Presionat, el pare decideix aprovar la proposta. A partir d’aquest moment començarà la campanya electoral. El Roc ajudarà al pare amb la campanya. Es fan les xerrades pertanyents. La del Ramon s’anomena “ A pas ferme” i parla sobre la conservació de les normes i comenta la possibilitat d’incloure canvis ja queno té por d’ells perquè ja ha deixat als fills optar a la presidència. La Mariona els ensenya la reforma de la casa amb els plànols que havia demanat al Mark i la família queda encantada. La seva xerrada s’anomena “Com a casa”. La xerrada de l’Aina s’anomena “Sentit comú” en la que proposa que la casa es regeixi segons la responsabilitat de cadascú. A les eleccions el Mark també és partícep de l’escena i al quedar empatats tots i no veure sol·lució alguna decideixen fer-lo part de la familía perquè pugui desempatar. Al tornar a votar queden empatats una altra vegada i el Mark vota per la seva xicota. Durant el primer sopar de la presidència de l’Aina tot funciona bé, la idea que cadascú s’encarreguès de les seves coses funcionava i semblava que tothom estava content. No obstant, als pocs dies la casa és un infern ja que ningú ha complert les seves responsabilitats perquè estàven exempts d’una normativa escrita que els obliguès a fer les coses. S’inicia una discussió familiar en la que es tracten tots els problemes que han tingut al llarg dels anys, i els problemes que la legislatura de l’Aina els està portant. Així que al final l’Aina presenta la seva dimissió. Els pares llavors els expliquen als seus fills el perquè d’aquest consell familiar. I es que ells estaven subjectes a les decisions dels seus pares i no podíen fer-ne res. I no volien el mateix per als seus fills, volíen que poguessin tenir les llibertats que ells no van tenir i que poguessin expresar-se en les decisions que els repercutirien. Després de tot es tornen a celebrar unes noves eleccions amb el Mark com a membre del consell. I finalment surt escollit perquè segons les normes el que posa els diners és qui té el dret a presidència i la mare havia proposat la reforma total de la família però era el Mark qui tenia el poder econòmic per fer-ho. Els símils de la obra amb el problema polític espanyol és ben clar. A través d’un àmbit més petit com és un àmbit familiar s’explica la història política de l’Espanya contemporània. El fet que els pares decidissin fer el consell es podría comparar amb la dictadura franquista que va patir Espanya. Els pares dictaven unes normes que havien de ser acomplertes pels fills tant si volíen com si no. I aquests van lluitar perquè en un futur els seus fills tinguessin llibertat a l’hora de prendre decisions i instauren la democràcia a casa seva regulada per un llibre de normes escrit per establir l’ordre (la Constitució Espanyola). 10 Formen un consell familiar que funciona com un parlament. El president té el poder legislatiu, crea les normes, i la resta del parlament i el poble decideix si s’aproven o no. El fet que només els pares puguin ser escollits com a presidents presenten el problema espanyol del bipartidisme, que tot i haver diferents propostes la majoría es reparteix entre els dos mateixos partits. Els pares representen les dues forces políliques espanyoles: el pare representaría el Partit Popular, conservador, el pare no accpta cap proposta que suposi un canvi en l’àmbit familiar (l’habitació de l’Aina). Mentre que la mare sería el Partit Socialista Obrer Espanyol, tradicional però subjecte a canvis i més obert. Fins i tot els colors del cartell que representen els cartells publicitaris de la campanya electoral es corresponen amb els partits espanyols: blau pel PP i vermell pel PSOE. Un altre dels problemes que presenta la obra que pot tenir correspondència amb l’actualitat real és la corrupció dels polítics. En el tercer acte del consell es parla de la despesa innecessària que ha fet el pare al comprar la tablet. El pare ho maquilla dient que no ho ha tret els fons familiars sino que en actes anteriors ho havia proposat com a gast per l’oci familiar i finalment ho deixa còrrer. La rebel·lió de l’Aina al presentar la queixa cap al president i demanar que ells també puguin presentar-se podría considerar-se un cop d’estat o un moviment de rebel·lió del poble, una protesta. I la pressió imposada al pare perquè accepti les seves condicions al voler marxar de casa podría considerar-se una vaga del poble. El punt de vista de l’Aina ver l’organització familiar podría considerar-se una anarquía. Un moviment en el que tot es regula basant-se en la resposabilitat de l’invividu. Cadascú és resposable dels seus actes i hi ha un nivell de maduresa suficient perquè tothom sàpiga el que ha de fer sense la necessitat d’unes normes establertes i algú per sobre de tots responsable de que es compleixin. Però es demostra que aquest moviment és utòpic ja que l’individu necessita d’aquest “poder superior” que el supervisi i el faci acomplir les normes. Ja que sense aquest poder sembla que es descontrola perquè sap que ningú podrà dir-li res, ningú més que ell és responsable del que fa. Quan el pla d’oranització de l’Aina fracassa es podría considerar una època de crisi. No tenen ningú al davant de la família, tot està cap per avall i tots els problemes han sortit a la llum. Necessiten d’algú que els torni a donar un rumb. L’espectacle va semblar-me molt interesant. La proposta d’exemplificar un sistema 10 polític va sorprendre’m. Trobo que la idea és bastant original i que per persones amb poc coneixement polític, o reduït (en les quals m’incloc) és un molt bon exemple per explicar un sistema tan complexe. L’acció es redueix a l’àmbit familiar i així és més fàcil d’entendre. Els símils amb els sistema polític espanyol estàn molt ben tractats, subtilment els van incloent dins de la trama i un cop finalitzada l’obra, a l’hora d’analitzar-la vas adonan-te dels punts en que sembla concordar amb una realitat palpable en les nostres vides. A part, el fet de veure’m reflexada en aquest tipus de família, que em va semblar molt real, és un factor que ajuda a que la obra s’et faci més amena i poder disfrutar-la ja que et sents identificat amb els personatges. L’espectador es posiciona amb un dels personatges i intenta seguir les seves decisions i defensar-lo durant l’espectacle. L’estructuració de l’escenari en l’espai és molt addient a la trama de la obra. El fer que estigui tot col·locat gairebé com a un parlament reflecteix molt bé la idea del consell familiar i també el fet que els personatges queden tots separats segons els seus ideals: el pare de cap de taula com a president a un costat una de les opositores, a l’altre l’altra. I al fons de la sala, més còmode en un sofà, el fill que gairebé no participa en la política familiar, es manté al marge i així ho exemplifiquen. Degut a l’arriscada estructuració hauría de ser difícil per als actors que tothom els veiés però els escenògrafs i el director han fet un bon treball ja que amb el posicionament dels actors tothom podía veure’ls a tots des de qualsevol angle. La sala és petita i el so arriba perfectament a tothom, la dicció dels actors és molt acurada, utilitzen els registres de veu segons ho requereix el moment i els pots sentir perfectament des de qualsevol punt de la sala. El treball dels actors amb els porsonatges és molt bo. L’ambient familiar que representen és del tot creïble, semblen una família de debò. Les discussions familiars són molt convincents i el tractament dels problemes és similar a com ho faría una família corrent. 10