Derechos Fundamentales: Estructura, Garantías y Limitaciones - Prof. Ferreres, Apuntes de Derecho

¡Descarga Derechos Fundamentales: Estructura, Garantías y Limitaciones - Prof. Ferreres y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity! Fundamental Rights: Tema1: Un dret fonamental requereix: -Reconeixement i garantia per part d’una Constitució -Protecció judicial (respecte els individuals i respecte les institucions) Tenim, piramidalment: -La Constitució -Les lleis -La resta de regles. Els drets fonamentals els recull la Constitució perquè sinó el Parlament els podria modificar fàcilment, i això faria que el seu poder perdés eficàcia. Els Drets Humans estan protegits per tractats internacionals. Un tractat, un cop ratificat, fins i tot les Constitucions l’han de complir. No obstant, abans de ser ratificat, cada Estat ha de mirar que sigui compatible amb la seva Constitució. Els drets naturals son aquells intrínsecs a la natura/dignitat humana i que són independents del dret positiu. Estructura dels Drets Fonamentals: Els drets fonamentals, a nivell general, NO SÓN ABSOLUTS perquè sovint poden xocar amb un altre dret fonamental o amb un interès públic, de manera que poden ser restringits amb tal de protegir aquests valors. Per exemple, el dret a la llibertat d’expressió pot causar controvèrsies amb un altre dret fonamental, i això caldria resoldre-ho aplicant el principi de proporcionalitat. Cal tenir en compte que el dret a la llibertat d’expressió no cobreix la revelació de secrets oficials o el fet d’anar contra la seguretat nacional. Els drets fonamentals SÓN PRINCIPIS, NO NORMES. En aquest sentit, intenten tenir el major abast possible a l’hora de protegir els interessos. Si fossin normes, serien categòriques i absolutes, però es busca que tinguin certa flexibilitat. L’única excepció a tot el que hem dit fins ara és el dret a no ser torturat, que és un dret absolut. Dret a la legítima defensa: és el teu dret a la vida contra el dret a la vida d’un altre. Trobem: -Drets positius: l’estat actua per protegir un dret (com la lliure educació, on si l’Estat no vetllés per aquest dret, difícilment es compliria). Són bàsicament drets socials. -Drets negatius: l’estat s’absté de cometre cap acte (com la llibertat d’expressió, on si l’estat actués, aquesta llibertat desapareixeria). Són llibertats més que no pas drets. Tema 2: Títol I de la Constitució: Capítol 1: Espanyols i estrangers Capítol 2: Drets fonamentals ------Secció 1a: Arts 15-29: tenen reserva de llei orgànica ------Secció 2a: Tenen procediment especial d’esmena. Capítol 3: Principis econòmics i socials Capítol 4: Garanties Capítol 5: suspensió. Article 53 CE: “Els drets i llibertats reconeguts en el capítol 2 del títol I de la Constitució vinculen a tots els poders públics. L’exercici d’aquests drets només es podrà regular per Llei, que en tot cas haurà de respectar el seu contingut essencial. Qualsevol ciutadà podrà recavar la tutela de les llibertats i els drets reconeguts en l’article 14 (dret a la igualtat) i en la secció primera del capítol II (drets fonamentals) davant els tribunals ordinaris, per un procediment basat en els principis de PREFERÈNCIA i SUMARIETAT, i en el seu cas, a través d’un recurs d’empara davant el TC. Article 161 CE: El TC té jurisdicció en tot el territori espanyol i és competent per conèixer: -Del recurs d’inconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives amb força de llei. La declaració d’inconstitucionalitat d’una norma jurídica amb rang de llei, interpretada per la jurisprudència, afectarà a aquesta, si bé la sentència o sentències recaigudes no perdran el valor de cosa jutjada. -Del recurs d’empara per violació dels drets i llibertats fonamentals -Dels conflictes de competència entre l’estat i les Com.Autònomes o d’aquestes entre si. -De la resta de matèries que atribueixi la Constitució o les lleis orgàniques. Article 168 CE: Quan es proposi la revisió total de la Constitució o una parcial que afecti al títol preliminar, al capítol II de la secció 1a del Títol I (Drets fonamentals) o al títol II, es procedirà a l’aprovació del principi per majoria de 2/3 de cada cambra i a la dissolució immediata de les Corts. Les (noves) cambres escollides hauran de ratificar la decisió i procedir a l’estudi del nou text constitucional, que haurà de ser aprovat per majoria de 2/3 en ambdues cambres. Un cop aprovada la reforma per les Corts Generals, serà sotmesa a referèndum per a la seva ratificació. Drets del capítol 2 (són els drets civils i polítics que trobem entre els arts.14 i 38 CE): -Vinculen a totes les autoritats -Tenen un efecte directe (són drets subjectius) -Gaudeixen de reserva de llei (alguns fins i tot reserva de llei orgànica) -El seu contingut és essencial (s’ha de respectar sempre). Principis socials econòmics del capítol 3 (són els drets socials que trobem entre arts.39-52 CE): -Tenen un valor interpretatiu per totes les autoritats (però no vinculant). -No tenen efecte directe, en el sentit que no poden ser aplicats directament des de la Constitució, sinó que requereixen una llei o reglament que els incorpori. -No tenen reserva de llei -El seu contingut essencial no té per què ser garantit. Els articles 15-29 de la Constitució tenen reserva de llei i “special amendment process”. Suspensió del dret vs restricció del dret: -En la suspensió, TOT el dret no s’aplica durant un temps. -En la restricció, una part del dret es deixa d’aplicar. La suspensió segons la Constitució espanyola: -Suspensió col·lectiva: en estat d’excepció o de setge alguns drets poden ser suspesos. L’estat d’alarma NO suposa una suspensió col·lectiva (és el tercer estat d’emergència) -Suspensió individual: bàsicament quan un individu és sospitós d’estar implicat en casos de terrorisme. Els drets suspesos són: a) El màxim d’hores que pot passar un individu detingut abans de passar a disposició judicial (es necessita el permís del jutge). b) El dret a la inviolabilitat del domicili c) El dret al secret en les comunicacions. En qualsevol cas, encara que s’apliqui la suspensió d’un dret, s’ha de fer sempre proporcionalment. Convenció europea dels Drets Humans (1950): El Consell d’Europa té entre els seus objectius principals establir la democràcia i vetllar pels drets humans, per tal de garantir la pau. -Obligacions dels estats que van ratificar la convenció (que són 47 estats): a) Han de respectar els drets humans b) Queden sota la jurisdicció del Tribunal Europeu dels Drets Humans -Qui pot portar (demandar) els estats a aquest tribunal? a) Els individus, siguin de la nacionalitat que siguin, que hagin estat víctimes en un dels estats que van ratificar el conveni b) Els estats Això sí, abans de fer res cal exhaurir les vies internes de l’estat on s’ha produït la violació. -El demandat és sempre l’Estat, encara que el procediment intern fos civil (individual vs individual). Això sí, d’acord amb el Tractat de Lisboa, la UE ha de ratificar el Tribunal Europeu dels Drets Humans. -A nivell intern, cada país tria com vol aplicar la convenció en el seu ordenament intern. A Espanya, com diu la Constitució, els tractats ratificats vàlidament per Espanya entren en el seu sistema legal intern i només poden ser modificats pels procediments que estableixi el propi tractat. Per tant, els tractats prevalen sobre futurs acords establerts pel Congrés espanyol i els jutges han d’inaplicar tot allò contrari als tractats internacionals. Per altra banda, cal tenir en compte que la pròpia Constitució indica que per interpretar la pròpia Constitució cal usar els tractats internacionals. Tanmateix, el Tribunal Constitucional controla l’adequació del tractat a la Constitució. La Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (2004, Tractat de Lisboa) -La dependència de la Unió Europea, que té com a objectiu un mercat comú amb polítiques comunes, fa que com més poder s’enviï a Brussel·les, més necessària sigui una institució que estableixi limitacions als exercicis d’aquest poder. -El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, és l’òrgan suprem de la interpretació dels països de la UE. Els tribunals nacionals li poden demanar que interpreti o validi casos (petició de decisió judicial). La seva jurisprudència ÉS VINCULANT pels tribunals nacionals. -La carta dels Drets fonamentals de la UE es va dur a terme perquè, temps enrere, els jutges nacionals inaplicaven l’ordenament europeu per protegir la “Bill of rights”. Més tard, el Tribunal de Justícia de la UE protegia els drets fonamentals fent servir principis no escrits. Després van crear el Tribunal Europeu dels Drets Humans,... i així van anar progressant fins arribar a la carta de drets fonamentals. La Carta dels drets fonamentals és vinculant per: -Les institucions de la Unió Europea -Els estats; només quan apliquen l’ordenament europeu. Cal tenir en compte que: a) En general, les lleis comunitàries (UE) són instades per l’Administració d’estats de la unió. b) Les directives, que són desenvolupaments legislatius de l’ordenament comunitari. c) Restricció de la llibertat de mercat. L’objectiu de la UE és un mercat comú amb lliure moviment de persones, capital, béns i serveis. Dret a la igualtat (art.14 CE) 1)-Igualtat davant la llei a) Supòsits: naixement, raça, sexe, religió, opinió i altres condicions. b) Regla general: en el dret a la igualtat, qualsevol llei distingeix necessàriament, excepte les distincions no raonables. (entenc doncs, que si un text diu “tots aquells” s’entén també “totes aquelles”, perquè no fa cap distinció particular que deixi de banda les dones). Per saber si una distinció és raonable o no, cal fer una adaptació del principi de proporcionalitat. Si les distincions s’admeten com a raonables, la càrrega de la prova pertany a aquell que creu que s’està produint una discriminació. Then, in dubio pro legislatore. Els supòsits que no són particularment mencionats cauen en la regla general expressada anteriorment. Si un dels supòsits particulars algú l’entén com a discriminatòria, el legislador de la càrrega de la prova. Si es manifesta discriminatori, aquest supòsit serà inconstitucional. Aquests col·lectius particulars són més protegits, ja sigui per raons històriques, perquè les circumstàncies així ho demanen. El fet de pensar on classificaríem l’ageism (discriminació per edat) suggereix que la distinció entre la regla general i els supòsits particulars potser és massa estricta. 2) Igualtat en l’aplicació de la llei. -Pels tribunals a) No poden donar instruccions a tribunals inferiors, a causa de la independència del poder judicial. b) Però per garantir l’igualtat poden impugnar les decisions. -Per l’administració a) Mitjançant la seva unitat en l’aplicació (instruccions als alts càrrecs) b) També en l’enjudiciament (unitat d’acció + principi de jerarquia). Són instruccions sobre com aplicar la llei per part del Fiscal General. Hi ha un criteri establert per la jurisprudència del Tribunal Suprem: La jurisprudència del Tribunal Suprem és vinculant, a la pràctica, per seguir el dret a la igualtat, però teòricament no és vinculant, perquè es vol seguir la independència judicial. No obstant, la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal de Justícia de la UE sí que són vinculants, i així ho indica la llei. Argument contra la jurisprudència vinculant: cada cas és diferent. Resposta a aquest argument: la gràcia de la llei és universalitzar. A l’hora d’aplicar la jurisprudència, aquí ens centrem en els casos recents, però als llocs on s’usa la “common law” també es tenen els casos més antics. Canvis en la jurisprudència per part d’un mateix tribunal: -Mantenint el criteri: hi hauria igualtat. -Modificant el criteri: permetria l’evolució social (si han canviat les circumstàncies) i corregir els errors del passat. En els llocs on tenen la “common law” sol prevaldre mantenir el criteri, perquè la igualtat està molt valorada. Per altra banda, canviar el criteri sol prevaldre en la resta de llocs (“continental law”), sempre que compleixi aquests dos requisits: a) El canvi sigui justificat b) El canvi tingui vocació de futur Sigui com sigui, cal tenir en compte que tant si es manté el criteri com si es modifica, cal seguir sempre el principi de proporcionalitat. Formes de garantir la igualtat en l’aplicació de la llei: -Tribunals: mitjançant impugnacions o la jurisprudència. -Fiscals: reben instruccions -Administració: dona instruccions als òrgans inferiors i ofereix formes de recórrer les decisions. A Espanya, per anar al Tribunal Constitucional per emparar-te d’una violació en la igualtat de l’aplicació de la llei, cal que es compleixin 3 requisits: -Mateix cas (o molt similar) -Mateixa llei (és a dir, que l’ordenament no hagi canviat) -Mateix tribunal Però la persona ha de ser diferent. Dret a la llibertat d’expressió vs: -Dret a la intimitat (privacitat) -Honor (reputació) -Imatge El dret a la intimitat està molt relacionat amb els drets a la inviolabilitat del domicili i al secret de les comunicacions. La base d’aquests dos drets és la intimitat, però al mateix temps aquests protegeixen també aquelles converses o situacions no íntimes.