TEMA 7. El compliment i l’incompliment de la relació obligatòria 7.1 El con, Apuntes de Administración de Empresas

¡Descarga TEMA 7. El compliment i l’incompliment de la relació obligatòria 7.1 El con y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity! Tema 4 4.7 El veïnatge civil Tenen un veïnatge o un altre els nascuts de pares que també el tinguin. Per l’adopció, l’adoptat també adquireix el veïnatge dels pares adoptius. Fins fa poc les dones pel fet de casar-se adquirien el veïnatge del marit i això comportava que els fills sempre tenien un sol veïnatge, el mateix dels pares. Però fins fa poc ho van canviar. El veïnatge civil també s’adquireix pel dret de residència F 0 E 0 El temps necessari també són 10 anys, però en aquest cas és automàtic, no has de demanar el canvi. I si no vols canviar de veïnatge civil has d’anar al jutjat i modificar-ho, fer-ho constar. Aquest període pot quedar reduït a 2 anys amb prèvia petició. L’estranger que adquireix la nacionalitat al mateix temps també adquireix el veïnatge. Registre civil Registre, oficina on s’hi inscriuen tots els fets relatius a l’estat civil d’una persona. Els registres civils depenen del magisteri de justícia i en ells s’inscriu el següent: el naixement d’una persona, la seva afiliació (de qui és fill), el seu nom i cognoms, l’emancipació i la majoria d’edat, les modificacions a la capacitat d’obrar, l’absència i la declaració de defunció, la nacionalitat i el veïnatge civil, la pàtria potestat i la tutela, el matrimoni i les seves modificacions i finalment la defunció. 4.9 La persona jurídica en general Personalitat jurídica F 0 E 0 Entitats formades per la realització de finalitats col·lectives i permanents humanes a les que el dret objectiu reconeix capacitat per drets i deures. Entitats independents dels seus components i se’ls hi reconeixen drets i obligacions. Un exemple: una societat anònima, un ajuntament, un partit polític, un sindicat, El FCB… 4.13 Les associacions Les definim com organismes socials independents dels seus components, que resulten de la unió organitzada d’una pluralitat de persones. Les associacions es regeixen per la unitat dels seus components. Els components aporten un patrimoni que deixa de ser seu i passa a ser propietat de la persona jurídica i finalment acaben inscrivint en el registre corresponent. Una vegada constituïda, la persona jurídica ha de tenir uns òrgans. Els pactes que es mantinguin en secret per part dels associats és com si no existissin. Les corporacions són un tipus d’associacions de dret públic. 4.15 Fundacions “Grups de coses”, obres que per la consecució d’una determinada finalitat es constitueixen com organismes o entitats autònomes. Les fundacions requereixen un negoci doble jurídic (fer a partir de dos tipus de negoci): Creació i donar un patrimoni. Perquè si constituïm una fundació i no li donem res poc es farà. Aquesta creació i donació es poden fer en vida o per després de la mort del fundador. El primer és un negoci jurídic inter vivos (en vida) i l’altre mortis causa (després de la mort). El Domicili Una vegada la persona jurídica ha nascut. Els drets i deures s’han de complir en algun lloc F 0 E 0 el domicili: L’article 41 diu que domicili és el domicili de les pj s’entendrà que és en el lloc on es troba la seva representació legal o bé on principalment exerceixin les seves funcions. La Nacionalitat JORDI ALBIOL PAPS DRET CIVIL CURS 12-13 A-2 1 La nacionalitat espanyola té tres requisits: 1. Constituir-se en territori espanyol. 2. Fer-ho d’acord amb la llei espanyola 3. Tenir aquí el seu domicili. Si compleix aquests requisits la persona jurídica tindrà la nacionalitat espanyola. *La persona jurídica disposa de: - Drets corporatius: Les persones es poden associar amb altres pj. - Drets de la personalitat: Tenen dret a un nom (no es pot utilizar per cap altre personalita juricida) i un honor - Drets patrimonials: pot disposar de capital, pot ser propietària de bens, pot vendre, comprar… etc Responsabilitats de les persones jurídiques: 1. Penal (abans requeia en les persones físiques, actualment recau en la persona jurídica: Es pot dissoldre la organització). 2. Civil (recau en la persona jurídica) Extinció Les persones jurídiques s’acaben extingin. La mort ve donada per la llei. No hi ha una extinció física és plenament jurídica. En cas d’extinció, tenim tres fórmules. 1. Quan ha expirat el termini de funcionament legal, que significa que el període de funcionament legalment permès ha desaparegut, perquè potser es va fixar en 10 anys i ja han passat, etc.(aquesta és la més important i general) 2. Quan la persona jurídica ha aconseguit la finalitat que perseguia. 3. Quan la finalitat que persegueix esdevé impossible. Per qualsevol d’aquestes tres circumstàncies la persona jurídica quedarà extingida. Tema 6 1. Classifica a les obligacions d’acord amb la connexió que tenen entre si. Les obligacions poden ser unilaterals o bilaterals. 1.1. Unilaterals F 0 E 0aquelles obligacions que es generen per una sola part. 1.2. Bilaterals F 0 E 0quan neixen obligacions diverses per cada part.La major part d’obligacions poden ser bilaterals. Dintre de les bilaterals tenim: 1.1. Recíproques F 0 E 0 que és quan les dues parts tenen obligacions entre si i en aquestes obligacions, per llei se’ls hi aplica la condició resolutòria tàcita. Expressa vol dir que tu estàs pactant que el contracte quedarà resolt, però en les recíproques no cal pactar la resolució del contracte per això es diu resolutòria tàcita. La condició 2 acumulem el valor real dels diners, té per finalitat adquirir el poder adquisitiu de la moneda en el moment). 7.3 Formes especials de pagament 1) Imputació F 0E 0 Imputar un pagament significa que un mateix deutor té varius deutes d’idèntica naturalesa amb un mateix creditor, en aquest cas si afectua un pagament ha d’indicar a compte de què paga, si no ho especifica i el creditor ho fa a un altre deute no passa res. El pagament es considerarà pagat a compte del deute més gran. Si tots els deutes foren igual llavors la quantitat que s’ha donat s’aplicarà proporcionalement. Ara bé, en el cas ipotètic que algun dels deutes generés interessos, llavors la imputació es faria abans a compte dels interessos que no pas del capital. 2) Dació F 0E 0 Significa donar en pagament una cosa. En aquesta figura en particular si el creditor presta el seu consentiment, llavors el deutor pot pagar donant una cosa diferent a la prèviament pactada i d’aquesta manera extingeix el deute. 3) Pagament per cessió de béns F 0E 0Transferir al creditor la posseció i administració de bens del deutor perquè aquest es pugui cobrar amb els frutis que aquests béns generin. 4) Consignació F 0E 0 Consigna és un lloc on es guarden o dipositen coses. Consisteix en dipositar en un lloc determinat i a disposició del creditor la prestació en que l’obligació consisteix. Perquè una cosa es pugui dipositar prèviament cal oferir-la. A partir del moment en què el deutor ha consignat el risc passa a ser del creditor. *La prestació (no pagament) pot ser per intencionalitat (engany o dol) o perquè existeix negligencia (culpa). Tamé pot passar, que el deutor compleixi però no ho fa correctament, perquè ha complert de forma parcial o diferent a la pactada. Aquesta situació s’anomena compliment puntual inexacte. 7.4 L’incompliment L’incompliment pot ser imputable o no imputable(que incompleix però que no és per la seva voluntat). - Incompliment imputable F 0E 0 pot ser per engany o per culpa. ·Engany F 0E 0Actuar de forma conscient i voluntària per tal de no complir. La conseqüència que se’n deriva és que passarà a ser responsable de tots els danys i perjudicis que conegudament es derivin de l’incompliment. ·Culpa F 0E 0l’incompliment té per causa no la voluntat del deutor, sinó la seva deixadesa. El deutor ha estat poc diligent, però malgrat tot no ha cumplert. La conseqüència de la culpa també el deutor respon del pagament de tots els danys i perjudicis previstos. Tècnicament existeixen tres tipus de culpa: la culpa lleu, la ulpa molt lleu, i la culpa molt greu. - Incompliment no imputable F 0E 0 A vegades no compleix per causes alienes a ell, causes externes. Això succeeix quan intervenen dues figures que anomenem cas fortuït (ha succeït alguna cosa del tot imprevista ) o força major (ha succeït una cosa que no podia evitar- se). La seva conseqüència al no ser imputable al deutor JORDI ALBIOL PAPS DRET CIVIL CURS 12-13 A-2 5 l’incompliment, no el fa responsable. El deutor queda alliberat d’aquest incompliment, perquè han succeït coses que no són imputables. - Quan el deutor compleix però de forma diferent a la pactada: compliment puntualment inexacte. No ho fas perquè portes a terme un compliment parcial, defectuós, diferent. 6 7.5 La mora (retard) Morós persona que es retrassa en el compliment de les seves obligacions. Cal distingir molt quan ens trobem davant d’una situació de mora o davant d’una situació d’incompliment. Quins són els efectes de la mora? La morositat té dos efectes principals, el primer cal indemnitzar els danys i prejudicis que se li hagin generat al creditor, així com també caldrà que li paguem els interessos pactats i en defecte de pacte l’interès legal. Quan desapareixen els efectes de la mora? Fins quan es generen els interessos, en primer lloc cessen els efectes de la mora per compliment de l’obligació o per qualsevol altre causa que l’extingeixi. En segon lloc secen els efectes de la mora per concessió de pròrroga ja sigui de part del creditor o de la llei. Si et donen una pròrroga no hi ha mora. La pròrroga no la dóna la persona a vegades sinó l’estat (quan es declara una zona catastròfica, per exemple). Tercera situació secen els efectes de la mora quan incorren en mora, el deutor no ha de pagar interessos. Quan el creditor no ve a cobrar i el deutor porta els diners al tribunal, ja no és mora del deutor. Quan el creditor està en mora el deutor deixa d’estar-hi. Finalment, en les obligacions recíproques, mentre cap dels dos no compleixi no hi ha mora, ara bé n’hi ha prou en que compleixi un dels dos perquè hi hagi mora per l’altre. Perquè una obligació es trobi en situació de mora hem de contemplar el camí per arribar-hi, que s’hi pot arribar per dues vies. Dos tipus de mora, la reclamada (els efectes explicats anteriorment, perquè s’iniciin resulta necessari que el crediitor reclami, quan el creditor reclama comencen els efectes de la mora) i la automàtica (sense necessitat de reclamació, i això succeeix quan l’obligació o la llei així ho declarin expressament) també la mora serà automàtica quan de la seva naturalesa i circumstàncies ens resulti que la designació de l’època en què havia de lliurar- se la cosa o realitzar-se el servei va ser el motiu determinant per establir l’obligació. 7.6. Conseqüències de l’incompliment imputable. Incompliment forçós amb forma específica (quan encara no s’ha complert l’obligació però es pot complir). Segona situació l’obligació no s’ha complert ni es pot portar a terme (compliment per equivalència). En la primera situació, el creditor, quan això succeeix pot exigir judicialment el compliment de l’obligació. Cal distingir segons que l’obligació sigui de donar o de fer. En les obligacions de donar o be li prenem la cosa del seu patrimoni o bé si per exemple és un inmoble el jutge ens otorga escriptura de propietat a favor nostre, tot això perquè la cosa encara existeix. En les obligacions de fer és que s’executaran les obligacions a costa del deutor, una cosa que hauria de fer el deutor la fem nosaltres i li passem la factura. - Pel que fa a les obligacions que encara no es poden complir hem d’anar al compliment per equivalència, en aquest, com que allò que s’havia de fer ja no es pot fer, caldrà indemnitzar al creditor tots els danys i perjudicis que se li ha generat a causa de l’incompliment, com es quantifiquen? Tenint en compte el dany emergent(dany que em JORDI ALBIOL PAPS DRET CIVIL CURS 12-13 A-2 7 1. Compensació F 0 E 0 quan dues persones per dret propi són recíprocament creditores i deutores una de l’altre. En aquest cas el deute s’extingeix amb la quantitat concurrent. Té per finalitat evitar un absurd doble compliment, però també pretén assegurar la bona fe d’una de les parts, no sigui que un compleixi i l’altre no ho faci. Els requisits de la compensació són la reciprositat(que creditors i deutors es deguin mutuament, tu em deus a mi i jo a tu), la homogeneïtat(que el que es deu sigui de la mateixa especie), l’exigibilitat(que els deutes siguin vençuts, que siguin exigibles) i la liquidesa(que estigui determinat, que se sàpiga quina quantitat exacte és). Els efectes de la compensació són l’extinció del deute amb la quantitat coïncident. El segon efecte és la retroactivitat, significa que quan els dos deutes han vençut encara que ho hagin fet en períodes diferents. Finalment, la compensació ha de ser alegada per les dos parts i ha de ser renunciable abans del compliment de les obligacions. 8.5 La pèrdua de la cosa deguda El deutor s’ha obligat a donar una cosa i aquesta cosa s’ha fet malbé, ja no existeix. Quan no es pot complir l’obligació si allò que no s’ha de donar desapareix l’obligació tbe desapareix, sempre i quan però, la cosa no s’hagués produït per una causa imputable al deutor abans d’haver-se aquest constituït en mora o retard i sempre tbé que no s’hagués promès la mateixa cosa a més d’una persona. 8.6 Impossibilitat en el compliment No es el mateix que sigui d’impossible compliment o difícil compliment. 8.7 La confusió Jurídicament parlant es dóna quan la titularitat passiva i activa de l’obligació es reuneix en un mateix subjecte. Quan una persona es fa deutora o creditora de si mateixa el deute s’extingeix. Perquè s’extingeixi el deute cal que sigui completa i definitiva i entre deutors i creditors principals. Els efectes de la confusió és que el deute queda extingit. 8.8 La condonació Perdonar un deute. La condonació consisteix en la renúncia gratuïta al dret de crèdit. La condonació pot ser expressa (no cal que em paguis) tàcita(no reclamar mai). Les condicions poden ser inoficioses o rebocables. Una donació és inoficiosa vol dir que ningú pot donar més del que necessita per viure. És rebocable (). 8.9 La Novació Que l’obligació s’extingeix perquè en lloc seu en neix una altra que la substitueix. Els requisits són els següents: que l’obligació primitiva s’extingeixi, el segon que en neixi una altra que la substitueixi i el tercer que es realitzi un contracte que contingui la voluntat de les parts d’extingir una obligació mitjançant la creació d’una altra. Els efectes de la nulació són dos: el primer desaparició de l’obligació antiga amb totes les accessòries i segona, una vegada s’ha 10 realitzat la novació, l’extinció per causes posteriors a la segona novació en cap cas no farà renéixer la primera. Tenim dots tipus de novació l’extintiva i la modificativa. La explicada fins ara és l’extintiva, en canvi, la modificativa no extingeix, només modifica i pot ser objectiva i subjectiva. L’objectiva pot ser per canvi d’objecte de causa o de condicions i en canvi la subjectiva pot ser per canvi de creditors o de deutors. JORDI ALBIOL PAPS DRET CIVIL CURS 12-13 A-2 11